¿Quién ha visto las tijeras?

FITXA
=====
Títol: ¿Quién ha visto las tijeras?
Autor: Fernando Krahn
Il·lustrador: Fernando Krahn
Edició: Kalandraka, 2006
Edat: A partir de 6 anys
Temàtica: Conte il·lustrat
Puntuació: 2 de 4

RESSENYA
=========

Las tijeras del sastre Don Hipólito tienen vida propia. Y están un poco cansadas de cortar siempre lo mismo. Sólo telas, telas y más telas, hasta que un buen día, aprovechando que Don Hipólito se había dejado la ventana abierta, salieron volando dispuestas a hacer todas las travesuras que pudieran.

A lo largo del cuento, acompañaremos a las tijeras de Don Hipólito por su paseo por la ciudad y las veremos pasárselo estupendamente mientras vuelven locos a todos con los que se cruzan.

Las ilustraciones son agradables y marcan la continuidad de la historia con bastante acierto, dejando casi siempre rastros suficientes entre una página y otra para que los más pequeños puedan seguir el paseo de las tijeras sin ningún problema. Solamente se echa en falta que la vuelta a casa de Don Hipólito se haga de forma tan atropellada y no haber dado un par de páginas más al cuento.

Com el pare

FITXA

=====
Títol: Com el pare
Autor: David Melling
Il·lustrador: David Melling
Edició: RBA Libros, 2007
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica: Sentiments
Puntuació: 3 de 4

RESSENYA
=========

Quan es té un pare que fa tanta patxoca com el pare d’aquest conte, és ben fàcil que tots els nostres amics vulguin ser com ell quan siguin grans. Això és el que pensa el petit lleó protagonista d’aquest conte, que no deixa de comparar-se amb el seu pare. Perquè ell, quan sigui gran, vol tenir els mateixos ullals que el pare, i la mateixa crinera, i les mateixes ungles. Tant de bo passi ràpid el temps i es faci tan gran com el seu pare!

Aquest llibre està pensat per a tots els que, de petits, ens hem comparat, encara que sigui una mica, amb els nostres pares. Mirant-los amb ulls d’enveja, perquè volem créixer ràpid i ser com ells, fer les coses tant bé com les fan ells, i despertar tanta admiració com ells en desperten. Encara que tot estigui un xic desvirtuat pels ulls de la infantesa, tal i com s’adonaran aquells que observin les il·lustracions amb atenció. És igual: el pare és sempre el millor!

I si us heu quedat amb ganes de conèixer també la mare del petit lleó, teniu també “Com la mare”, del mateix autor.

Cactus del desierto

FITXA
=====
Títol: Cactus del desierto
Autor: Roberto Aliaga
Il·lustrador: Manuel Uhía
Edició: Ediciones Siruela, S.A. 2007
Edat: A partir de 8 anys
Temàtica: Autoajuda
Puntuació: 2 de 4

RESSENYA
=========
Esta es la historia de un cactus, pequeño y simpático, que vive en mitad del desierto, acompañado solamente por un semáforo en rojo y un lagarto antipático que apenas le presta atención desde lo alto de su palmera. Un buen día, Cactus decide dejarlo todo y partir en busca de un hogar donde no estar solo.

Por el camino va encontrando algunos personajes bastante pintorescos. Todos tratando de disimular, unos con mayor éxito que otros, su soledad interior y sus ganas de encontrar compañía en la vida. De esta manera, Valentín, el canario valiente, Colorida, la cometa miope, Margarita, la foca friolera y el señor del paraguas, deciden acompañar a Cactus en su viaje en busca de la felicidad.

Siguiendo las pautas de las historias de viajes iniciáticos, Cactus del desierto está bien adaptado a la edad a la que va dirigido. En todo momento resulta fácil identificarse con algún aspecto de los personajes, comprender sus motivaciones y adelantarte a un desenlace que, cuando llega, nos produce una doble satisfacción: haber acertado y haber aprendido algo de la vida.

El professor de música

FITXA
=====
Títol: El professor de música
Autor: Hassan, Yaël
Il·lustrador: -
Edició: Baula (català i castellà)
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: camps d'extermini nazis
Puntuació: 4 de 4

PREMI SAINT-EXÚPERY 2001

RESSENYA
=========
Tot i que el tema de fons són els camps de concentració nazis i els seus supervivents, això només és una de les claus que a les tres quartes parts del llibre ens fan entendre la reacció d’un dels protagonistes. Amb això vull dir que el plantejament incial del llibre és en veritat una història d’amistat entre un professor de música apunt de jubilar-se i un nen àrab que viu a França, que és el germà petit de tota una saga de germans amb molt mala fama.

Vull dir que El professor de música no té res a veure amb llibres com La traïdora (Barcanova) o Malka Mai (Empúries) o qualsevol del llibres d’Uri Orlev (Grup Promotor), perquè aquests sí que estan ambientats durant la segona guerra mundial i es descriu el patiment dels infants i com aquests lluiten per sobreviure. Són llibres bons i necessaris per a que els joves coneguin aquest episodi de la història.

Però el llibre de Hassan es planteja com una història per més petits, a partir d’11 o 12 anys, ben escrita però fàcil de seguir, amb tocs d’humor i amb un final feliç i potser previsible però necessari.

El llibre està situat en l’actualitat i explica com s’ajuden mútuament Malik, un nen àrab sense recursos i amb moltes ganes d’aprendre música i Simon, un professor de música jueu que no podrà oblidar mai que gràcies o per culpa de saber tocar el violí, va sobreviure a un camp de concentració nazi.

Crec que el to i el plantejament del llibre fa possible que el llegeixin nois i noies que potser són reacis a llegir llibres d’episodis històrics.

Ernest

FITXA
=====
Títol: Ernest
Autor: Lola Casas i Gusti
Il·lustrador: Gusti
Edició: RBA, 2007 (català i castellà)
Edat: de 0 a 5 anys
Temàtica: -
Puntuació: 4 de 4

RESSENYA
=========
Lola Casas i Gusti són els autors d’un text que des de les mateixes guardes del llibre, tot sembla indicar que ens trobem davant la descripció d’un dia de cacera d’un lleó a la sabana.

Però la realitat és que la història és més propera a la nostra quotidianitat: el lleó en veritat va a caçar segons la mateixa lògica que utilitzem nosaltres quan entrem a un súpermercat. A veure què podem comprar per dinar avui? Ui, això no que ja en vam menjar ahir; Ui, estruç no que porta molta feina de preparar; Gacel·la tampoc que me la reservo per diumenge que vénen els sogres, etc.

Però això no és tot, quan el lleó ja ha decidit que avui dinarem zebra, se sent el crit de la lleona que el renya perquè no s’ha enrecordat d’anar a recollir els nens a l’escola. Després de l’esbroncada, la mare lleona és la que marxa a caçar.

El text és molt divertit i les il·lustracions aconsegueixen recrear molt bé les escenes i expressions dels animals. I això que Gusti utilitza aquesta nova tècnica mixta dels seus darrers treballs, on incorpora peces i objectes reciclats, com ara taps de llauna, cargols, filferro, etc.

Un llibre molt recomanable i ideal per explicar en una sessió en grup.