Mandrágora

FITXA
=====
Títol: Mandrágora
Autor: Laura Gallego
Il·lustrador: -
Edició: Ediciones Alhambra, 2003
Edat: a partir de 12 (potser abans i tot)
Temàtica:

Puntuació: 2 de 4

RESSENYA
=========

Una nova novel·la de Laura Gallego que si us he de ser franca, m’ha deixat bastant indiferent. D’entrada dir-vos que no em va agradar gens Memòries d’Idhún, bé, només vaig llegir el primer volum i ja en vaig tenir prou. En canvi em va agradar molt el seu llibre de La leyenda del rey errante. Ho dic perquè no sóc una gran seguidora d’aquesta autora i per tant, la meva opinió de Mandràgora pot ser parcial.

Però crec que fa un bon plantejament de l’obra, és a dir, la idea inicial podia donar molt de sí, i en canvi, l’argument no acaba de ser rodó i els personatges no acaben d’anar allà on caldria. Els més interessants es desdibuixen, apareixen dolents poc coneguts i sobretot, la noia protagonista és un personatge per mi poc creïble.

L’argument és aquest: A la cort del Rei Héctor ha desaparegut el savi Cornelius. Arriba doncs un nou savi per substituir-lo, en Zacarías, que ve acompanyat de la seva jove filla Míriam, que és aprenent de bruixot. En veritat pare i filla vénen per descobrir què li ha passat a Cornelius. Mentre, resulta que a la cort hi ha tota una intriga política per enderrocar al rei.

La Míriam, mentre intenta ser una noia igual que totes les princeses de palau, tot i que a ella la bellesa física no l’interessa, i encar menys aprendre a brodar, descobreix que no és una noia com les altres sinó que és filla de les “guardianes del bosc”, una mena de fades amb poders. Això l’ajudarà al final del llibre a enderrocar un exèrcit de morts vivents que el savi Cornelius, gràcies a la màgia negra, ha fet tornar a la vida.

Bé, ja veieu que l’argument està fet de pedaços d’altres obres i que no aporta res de nou a la literatura fantàstica.

De totes maneres, crec que els fanàtics de la Laura Gallego la llegiran amb facilitat i poter fins i tot els agradarà. Té moments divertits, sobretot entre els savis de la cort que volen demostrar qui d’ells és millor parlant llatí.

Té un final prou obert per una segona part