El guardián del tiempo

FITXA
=====
Títol: El guardián del tiempo
Autor: Jeanette Winterson
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Montena, 2007 (Random House Mondadori)
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:
Puntuació: 2 de 4

RESSENYA
=========
Intentar resumir o explicar de què va “El guardián del tiempo” en un paràgraf és feina per la qual encara no estic preparada. Jeanette Winterson, escriptora anglesa que alguns lectors ja adults potser coneixeran per novel·les com “La niña del faro” o “Escrito en el cuerpo”, s’ha llençat al terreny de la novel·la juvenil no amb una història poètica i senzilla, sinó amb una aventura trepidant plena d’elements fantàstics i científics que, de tanta cosa com hi vol ficar, acaba trontollant per totes bandes.

La idea de fons ja la va fer servir Michael Ende amb el seu meravellós Momo (i per a la meva opinió no ens calia encara cap actualització d’aquest clàssic): la societat en la qual vivim ens consumeix el temps. Per explicar aquest fet, Winterson inventa un rellotge perdut que controla el temps (el que dóna títol al llibre) i que ha d’evitar-se que caigui en males mans. Silver, una òrfena que d’alguna manera està relacionada amb el rellotge, serà l’encarregada d’aconseguir-ho. Tindrà ajudants (una mena de “tribu” que viu al subsol de Londres) i enemics (Darkwater i Regalia Mason, els “homes grisos” d’aquesta novel·la), i haurà de passar les mil i una per arribar amb èxit a aconseguir la seva missió.

Pel mig, si us enumero la quantitat d’elements que apareixen en la novel·la no us ho creuríeu: Egipte i els seus deus (Ra, sobre tot), el Vaticà i els seus papes, universos paral·lels amb forats negres i una bona ristra de parafernàlia científica (incloent-hi nocions de física quàntica), pirates i tresors ocults, mags i alquimistes... en fi, que si segueixo potser no acabaríem mai. Un mecanisme de 300 pàgines ple de petites peces que, pel meu gust, no acaben d’encaixar. I és que no es gaire bon senyal acabar una novel·la pensant “i tanta moguda només per això?”