FITXA=====
Títol: De com l’ornitorinc va esdevenir el rei dels animals
Autor: Elena Ferro
Il·lustrador: Óscar Villán
Edició: Barcelona: Terrabastall editora, novembre 2007
Edat: de 0 a 6
Temàtica:
Puntuació: 3 de 4
RESSENYA
=========
“De com l’ornitorinc va esdevenir el rei dels animals” forma part també d’aquesta primera entrega d’àlbums il·lustrats de Terrabastall, en aquest cas dins d’una col·lecció anomenada “Solcanúvols”. Si “La Clementina al bosc” em va semblar un llibre força “simplón”, amb algun error que el feia poc recomanable, en aquest cas trobo que els ha sortit un àlbum molt lloable, avaluant tant l’edició en conjunt, com el text i les il·lustracions.
La història no és pas nova, però aporta un plus de comicitat en la manera com se’ns expliquen les reaccions dels animals. Tots ells es reuneixen en assemblea per decidir qui seria el rei dels animals, i les divisions de seguida apareixen: primer, entre els mamífers i els ovípars, que trien l’elefant i el colom com a representants. L’ornitorinc, però, pot donar llet com els mamífers i posar ous com els ovípars, per què no triar-lo a ell? Però la resta d’animals opinen que ell és massa estrany per ser rei. Llavors apareixen dos nous candidats, la guineu i el cocodril, però tots dos son carnívors, i els herbívors no hi estan pas d’acord. És llavors quan se n’adonen que potser sí que hauria de ser rei l’ornitorinc. L’últim paràgraf del llibre diu:
“I és així com l’ornitorinc va esdevenir el rei dels animls. Molts anys després, les persones es van empescar l’absurda teoria que el lleó n’era el rei. Però, és clar, què en saben les persones dels animals? Ben poca cosa, certament.”
Les il·lustracions, força originals, ens van mostrant en un pla frontal, gairebé sempre al costat de l’arbre on té lloc l’assemblea, uns animals d’expressions humanes que riuen, s’enfaden i s’espanten: un elefant certament gros, un colom volant solitari, un ornitorinc certament estrany... jugant amb la distribució en l’espai dels diferents personatges. El text, imprès en lletra blanca sobre el color de fons, és directe i sense floritures. En conjunt, un àlbum amb una història clàssica que es pot convertir en un favorit dels més petits.
La història no és pas nova, però aporta un plus de comicitat en la manera com se’ns expliquen les reaccions dels animals. Tots ells es reuneixen en assemblea per decidir qui seria el rei dels animals, i les divisions de seguida apareixen: primer, entre els mamífers i els ovípars, que trien l’elefant i el colom com a representants. L’ornitorinc, però, pot donar llet com els mamífers i posar ous com els ovípars, per què no triar-lo a ell? Però la resta d’animals opinen que ell és massa estrany per ser rei. Llavors apareixen dos nous candidats, la guineu i el cocodril, però tots dos son carnívors, i els herbívors no hi estan pas d’acord. És llavors quan se n’adonen que potser sí que hauria de ser rei l’ornitorinc. L’últim paràgraf del llibre diu:
“I és així com l’ornitorinc va esdevenir el rei dels animls. Molts anys després, les persones es van empescar l’absurda teoria que el lleó n’era el rei. Però, és clar, què en saben les persones dels animals? Ben poca cosa, certament.”
Les il·lustracions, força originals, ens van mostrant en un pla frontal, gairebé sempre al costat de l’arbre on té lloc l’assemblea, uns animals d’expressions humanes que riuen, s’enfaden i s’espanten: un elefant certament gros, un colom volant solitari, un ornitorinc certament estrany... jugant amb la distribució en l’espai dels diferents personatges. El text, imprès en lletra blanca sobre el color de fons, és directe i sense floritures. En conjunt, un àlbum amb una història clàssica que es pot convertir en un favorit dels més petits.
No hay comentarios:
Publicar un comentario