Espaguetti Miu

FITXA
=====
Títol: Espaguetti Miu
Autor: Maria Barbal
Il•lustrador: Sara Ruano
Edició: Barcelona: Barcanova, 2008
Edat: de 8 a 10 anys
Temàtica:
Puntuació: 3 de 4

RESSENYA
========
Maria Barbal ens presenta un text on una anècdota (una nena, la Clara, s’enamora d’un escarransit gat que veu al carrer i s’encaparra a adoptar-lo tot i la reticència dels pares) serveix per desplegar una prosa d’una gran riquesa lingüística. Serveixen com a exemple les primeres línies de la història:

“L’Espaguetti era un gat jove salvat de l’aigua. I tot aquell que ha estat salvat en guarda agraïment.
La feta havia passat quan ell era un esquitx de gat que cabia en una butxaca mitjana, tenia la cua com un macarronet i només feia cagarrons de fideu fi. El cas va anar així: volent beure d’un dipòsit del carrer, la tapa havia quedat una mica separada i, com que era tan menut, s’hi havia entaforat, però després no en podia pas sortir. Llavors havia amollat tot de mius, estrets i llisos, podeu pensar, fins que els dits d’una sola mà d’un noi cepat l’havien hissat enlaire. Per això, sempre que estava en un mal pas, o en un mal forat, tornava a sentir com si una mà poderosa l’en tragués. Potser fins i tot, en les seves llargues becaines, somniava que algú el feia volar fins a un núvol tou i rialler. Era un gat alegre.”

El to poètic, de moments gairebé elegíac, del text, acompanyat pel fet que hi predomini la descripció i que l’aventura sigui gairebé inexistent, fa d’aquest llibre un d’aquells que solen agradar més als mestres de llengua que no pas als infants. Acompanyen el text les dolces il•lustracions de la Sara Ruano, de qui ja havíem pogut gaudir a “Un petó de mandarina”, amb l’avantatge que en aquest cas són en color, encara que siguin uns colors enfosquits, com de fotografia antiga, que reforcen el to pausat de la narració.

Un llibre de gran qualitat literària, però que s’ha de recomanar amb cura, perquè no és pas un producte de masses.