La meva mare

FITXA
=====
Títol: La meva mare
Autor: Imapla
Il•lustrador: Imapla
Edició: Barcelona: RBA Libros, 2008
Edat: de 0 a 6 anys
Temàtica: relació mares i fills
Puntuació: 3 de 4

RESSENYA
========
La Imapla continua amb el seu estil característic (no sé si es podria anomenar de l’escola Mariscal, però certament les seves il•lustracions s’hi assemblen), que ja vam veure al premiat “Los pájaros aprenden idiomas”: dibuixos senzills, esquemàtics, amb colors plans i molt vius, enmarcats per un traç negre ben gruixut, i amb fons blancs immaculats.
Aquesta vegada la història té més text que en l’esmentat “Los pájaros...”, i tot i que el fil sembli prim té força més suc del que sembla. Al llibre, en Pere ens va explicant les estranyes preguntes que cada dia li fa la seva mare quan surten de l’escola: “Que potser sóc una paperera?” “Que potser et semblo un penjador?” “Que faig cara de prestatgeria?”. I és que... quina mare no ha hagut de carretejar tot el que els nens no volen quan surten del col•legi? El paper del bocata del berenar, el jersei quan fa calor, o la motxil•la plena de llibretes.
Però el llibre fa un tomb inesperat al final, quan el Pere li diu a la mare que en realitat el que sembla és un pop, dels braços tan llargs que té: i és que la sortida del cole també és el moment en què els fills poden queixar-se de les mares superprotectores que no volen deixar-los anar ni mig metre enllà.
Un llibre, doncs, perquè tant nens com mares hi vegin reflectits els seus mals hàbits, però tot i això s’estimin.