El viatge d'en Max

FITXA
=====
Títol: El viatge d'en Max
Autor: David Gauthier
Il·lustrador: Marie Caudry
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2008
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
El viatge d’en Max és un d’aquells àlbums que vénen a demostrar, per si algú encara ho dubtava, el poder narratiu de la il•lustració. Amb només un petit text a la primera pàgina, els autors en tenen prou per recrear amb imatges un viatge de l’alçada de les grans epopeies clàssiques. El protagonista, en Max, és un curiós infant amb orelles de conill que viu sol en una casa en plena natura. Segons llegim en el seu diari, Max somnia en transformar la seva casa en una caravana per fugir del fred hivern que s’acosta…

Amb aquests pensaments, en Max surt de casa i emprèn un viatge extraordinari, de dimensions oníriques, que serà més o menys real segons la mirada de cada lector. I és que el protagonista s’enfila als arbres, travessa un núvol, navega dalt d’un rai fet d’escorça, es creua amb una família de cèrvols blancs, salva un teixó, corre, salta, s’amaga i finalment s’empesca la manera de fer volar la seva casa fins a un lloc més càlid.

Tot i ser novells en el camp de l’àlbum il•lustrat, l’autor David Gauthier (1976) i la il•lustradora Marie Caudry (1978), ambdós residents a Bordeus, no només demostren un bon domini de l’ofici, sinó que a jutjar per les picades d’ullet, no hi ha dubte que són grans coneixedors de la literatura infantil.

D’entrada opten per un llibre de grans dimensions i una enquadernació a la italiana, que els permet disposar de grans panoràmiques ideals per il•lustrar un viatge. Però per multiplicar encara més l’efecte de moviment, Caudry dibuixa diversos cops els protagonistes en cada pàgina, mostrant-los simultàniament en diferents fases del seu recorregut.

Aquest és un recurs que els lectors més petits han d’aprendre --perquè d’entrada creuen que són personatges diferents--, però que permet als il•lustradors guanyar la batalla al temps i a l’espai apropant-se al món de l’animació.

Pel què fa a les referències literàries, cada lector farà les seves càbales. Alguns han apuntat similituds formals amb l’obra de l’il•lustrador Claude Ponti. Altres han vist en el seu detallisme i en les petites històries paral•leles amagades al llarg del llibre, un clar homenatge als llibres muts de viatges de Mitsumasa Anno. I fins i tot al clàssic de Maurice Sendak, Allà on viuen els monstres.