L'estiu dels papafigues

FITXA
=====
Títol: L'estiu dels papafigues.
Autor: Eglal Errera
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2008. (El Vaixell de vapor. Sèrie vermella; 147)
Edat: a partir de 10
Temàtica: amor


RESSENYA
=========
De novel·les juvenils que parlin de l’amor segurament en coneixeu alguns títols, encara que poques vegades són protagonitzades per infants de deu anys.

Podríem citar el clàssic de Peter Härtling En Ben estima a l’Anna (La Magrana, 1986), el llibre d’Eulàlia Canal, El petó de mandarina (Barcanova, 2006), guanyador del Premi Atrapallibres del 2007. I fins i tot, encara que des d’un punt de vista més còmic, El xut d’amor (Cruïlla, 2007) d’Hubert Ben Kemoun.

L’estiu dels papafigues, però, fa un pas més, i ens parla de l’amor des d’una sensibilitat extrema, més enllà de cap anècdota o història.

Rebecca, una nena d’Alexandria, de deu anys d’edat, comença les vacances a la seva «casa del desert». Han passat vuit mesos d’ençà de l’última trobada amb el seu amic i estimat Dahoud, i per això, estirada sota d’una figuera, espera amb impaciència l’arribada dels beduïns. “Em posaré darrere en Dahoud. No diré res però ell sabrà que hi sóc. L’altra gent potser necessita moltes paraules per estimar-se una mica. Però ell i jo sempre ens hem sentit sense parlar-nos”.

Rebecca reflexiona sobre la vida nómade del seu amic i com aquesta va dibuixant el caràcter del jove de dotze anys que li ha robat el cor.

Eglal Errera, ens apropa al paisatge del desert a través de les emocions de Rebecca i Dahoud. Cada frase que escriu és un plaer pels sentits: l’olor de la sorra, les mans aspres dels beduïns, el gust de dàtil, el color de les figues.

Amor en estat pur, que de tan intens, fa por. Por del què ens fa sentir i por de perdre’l. Un sentiment molt intens que no té edat, encara que el pare de la protagonista no ho entenguin.