FITXA
=====
Títol: Disbagats
Autor: M. José Orobitg
Il·lustrador: Jordi Avià
Edició: Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: Poesia
RESSENYA
=========
Ma José Orobitg ja va publicar en aquesta mateixa col·lecció Esqueixada de versos i Descabellat de versos descabdellats.
La poesia d’aquesta autora és més propera al joc poètic i la poesia entesa com una descoberta del poder de la paraula, que no pas una poesia purista, que persegueixi la rima clàssica i les metàfores impossibles.
Orobitg convida als infants a jugar, a riure, a trobar darrera les onomatopeies i les formes, una rialla o un descobriment que posa a prova el seu enginy.
En el cas dels disbagats, el títol ja ens avança que el llibre és ple de gats amagats, entre les paraules i també entre la cal·ligrafia i els dibuixos.
Es tracta d’un llibre que et fa somiure i que convida a ser compartit tant en una classe de nanos de set o vuit anys, com en una tertúlia amb adults.
Trobareu retrats per exemple del famós pintor « Galí » (en lloc de Dalí) o la definició de “post-gata”, en una carta, com un mapa de Gatalunya on destaquen municipis amb noms molt felins...
Yo quería una tortuga
FITXA
=====
Títol: Yo quería una tortuga
Autor: Cristiano Mangione
Il·lustrador: Beatrice Alemagna
Edició: FCE, 2008
Edat: a partir de 3 anys (explicat)/primers lectors
Temàtica:
RESSENYA
=========
Un llibre d’edició senzilla, per primers lectors, que ens crida l’atenció sobretot pel nom de la il·lustradora. Es tracta d’una obra menor en el sentit que Alemagna no desplega tota la seva artilleria de Un león en París, per exemple, sinó que el collage, el color i les grans superfícies, aquí es converteixen en uns petits dibuixos d’una sola línia fina negra que van il·lustrant pàgina a pàgina el text. La història no és especialment original, però la suma de text i imatges fan un llibre molt recomanable per a primers lectors, ja que la fàcil comprensió del text no impedeix que el llibre tingui el seu punt de misteri, aventura, fantasia, revolta vers els pares i sobretot, una mica de poesia al final de tot.
Perquè tot i que els pares ja li han dit, la nena vol tan sí com no una tortuga. La compra d’amagat i la tortuga creix i creix tant que al final trenca la casa. L’àvia, però, li dóna la solució: per fer empetitir una tortuga, només cal fer-la riure.
=====
Títol: Yo quería una tortuga
Autor: Cristiano Mangione
Il·lustrador: Beatrice Alemagna
Edició: FCE, 2008
Edat: a partir de 3 anys (explicat)/primers lectors
Temàtica:
RESSENYA
=========
Un llibre d’edició senzilla, per primers lectors, que ens crida l’atenció sobretot pel nom de la il·lustradora. Es tracta d’una obra menor en el sentit que Alemagna no desplega tota la seva artilleria de Un león en París, per exemple, sinó que el collage, el color i les grans superfícies, aquí es converteixen en uns petits dibuixos d’una sola línia fina negra que van il·lustrant pàgina a pàgina el text. La història no és especialment original, però la suma de text i imatges fan un llibre molt recomanable per a primers lectors, ja que la fàcil comprensió del text no impedeix que el llibre tingui el seu punt de misteri, aventura, fantasia, revolta vers els pares i sobretot, una mica de poesia al final de tot.
Perquè tot i que els pares ja li han dit, la nena vol tan sí com no una tortuga. La compra d’amagat i la tortuga creix i creix tant que al final trenca la casa. L’àvia, però, li dóna la solució: per fer empetitir una tortuga, només cal fer-la riure.
La draga sense escates
FITXA
=====
Títol: La draga sense escates
Autor: Lena Paüls
Il·lustrador: Àgata Gil Capeta
Edició: Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008
(Premi Mercè Llimona 2008)
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
La draga sense escates és una proposta d’àlbum il·lustrat que pinta molt bé, però que acaba decepcionant. Es tracta d’un llibre d’un format gran, amb molta il·lustració i que publicat al voltant de Sant Jordi sembla una aposta segura per ser explicat aquests dies. Ara bé, el text al meu entendre no acaba de funcionar del tot. Es barregen dues històries que sonen una mica forçades. Per una banda hi ha el drac que no té escates i arriba a una vil·la on gràcies a un estany amb aigua meravellosa, el drac soluciona el seu problema. El drac i tots els calbs de la vil·la!! Fins aquí és una història, però resulta que aquest drac és molt bon lector i fa una roda de premsa i aleshores la història pren un altre gir i es busca relació amb el fet d’escriure i el dia del llibre.
Crec que li faltaria acabar d’arrodonir el text i així faria justícia a unes il·lustracions coloristes, empàtiques, que connecten amb el lector i li arrencaran ben segur un somriure... i que de fet ens poden servir per explicar el llibre a la nostra manera, amb alguns ajustaments per aquí i per allà.
=====
Títol: La draga sense escates
Autor: Lena Paüls
Il·lustrador: Àgata Gil Capeta
Edició: Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008
(Premi Mercè Llimona 2008)
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
La draga sense escates és una proposta d’àlbum il·lustrat que pinta molt bé, però que acaba decepcionant. Es tracta d’un llibre d’un format gran, amb molta il·lustració i que publicat al voltant de Sant Jordi sembla una aposta segura per ser explicat aquests dies. Ara bé, el text al meu entendre no acaba de funcionar del tot. Es barregen dues històries que sonen una mica forçades. Per una banda hi ha el drac que no té escates i arriba a una vil·la on gràcies a un estany amb aigua meravellosa, el drac soluciona el seu problema. El drac i tots els calbs de la vil·la!! Fins aquí és una història, però resulta que aquest drac és molt bon lector i fa una roda de premsa i aleshores la història pren un altre gir i es busca relació amb el fet d’escriure i el dia del llibre.
Crec que li faltaria acabar d’arrodonir el text i així faria justícia a unes il·lustracions coloristes, empàtiques, que connecten amb el lector i li arrencaran ben segur un somriure... i que de fet ens poden servir per explicar el llibre a la nostra manera, amb alguns ajustaments per aquí i per allà.
Sant Jordi 2009 - Signatures
El proper dia de Sant Jordi, passeu a visitar-nos per la parada de Rambla Catalunya cantonada Consell de Cent. No només trobareu un munt de novetats... també alguns dels seus autors!
Consulteu els autors que estaran signant llibres fent click aquí (arxiu pdf).
Sant Jordi 2009 - Recomanacions
RECOMANACIONS DE 0 A 6 ANYS
- Guéry, Anne; Dussutour, Olivier. Alfab’art: les lletres amagades en l’art. Cruïlla, 2009.
Llibre-joc. En cadascuna de les làmines, els infants han de trobar una lletra de l'abecedari amagada en un quadre.
- Kuik, Erna. Unes orelles molt i molt llargues. Cruïlla, 2009.
Àlbum de gran format, molt dolç, sobre un conillet amb voluntat artística i els seus amics.
- Erlbruch, Wolf. En Leonard. Takatuka, 2008.
En Leonard és un nen a qui li encanten els gossos tot i tenir-los molta por, i gràcies a un desig es convertirà en un gos a qui li encanten els nens tot i espantar-se només de veure'n un.
- Rand, Ann & Paul. Sé muchas cosas. Barbara Fiore, 2008.
Text rimat que celebra els coneixements dels infants, que saben moltes coses encara que siguin petits, i un cant a la voluntat de créixer i seguir aprenent coses noves.
- Rueda, Claudia. Un día de lluvia. Océano, 2008.
Breu reescriptura de la Ventafocs, on hi ha lloc per aprendre a comptar (de l'1 al 12) de la mà de personatges dels contes clàssics.
- Boujon, Claude. La picabaralla. Corimbo, 2009.
La història de dos conills que passen de ser molt bons amics a ser els pitjors enemics, fins que hauran de fer front a un perill comú.
- Ofogo, Boniface; Arguilé, Elisa. El león Kandinga. Kalandraka, 2009.
Fàbula sobre l'avarícia i les seves conseqüències, que té el seu origen en la tradició oral dels Bantú, poble Africà.
- Obiols, Anna; Subirana, Joan. Charlie nas de llautó. Planeta, 2009.
Brevetat i poesia (gairebé un "haikú") per recuperar la memòria de l'estimat Charlie Rivel.
- Keselman, Gabriela; Rubio, Gabriela. No te vayas. Kókinos, 2009.
Atrevida proposta plàstica per un conte sobre els adéus, i com de necessaris són per donar la benvinguda a noves experiències, també positives.
- Lies, Brian. Ratpenats a la biblioteca. RJoventut, 2009.
Quan un bibliotecari es deixa de nit una finestra oberta, els ratpenats van d'excursió... i a la biblioteca, no són pas gaire diferents de les persones!
- Browne, Anthony. Cosita linda. FCE, 2008.
La tendra història d'amistat entre dos éssers que en un principi podrien semblar del tot diferents: un enorme goril·la i un cadellet de gat.
- Voltz, Christian. ¿Dónde está? Kalandraka, 2009.
Endevinalla visual que juga amb la construcció d'un personatge a partir dels objectes (fustes, filferros i botons) que apareixen fotografiats en cadascuna de les làmines.
RECOMANACIONS DE 6 A 8 ANYS
- Alemagna, Beatrice. ¿Qué es un niño? SM, 2009.
Una reflexió sobre la infantesa i el fet de ser nen, sobre allò que els diferencia i els apropa als adults. Un conte per reflexionar i parlar plegats.
- Ventura, Antonio; Segovia, Carmen. El cuento del pingüino. FCE, 2008.
Misteriosa història, que juga més a suggerir que no pas a explicar. Text proper al microrrelat, amb personatges que entren i surten de llibres.
- Sobrino, Javier; Odriozola, Elena. El fil d’Ariadna. Thule, 2009.
Conte poètic i imaginatiu que pren com a punt de partida el mite d'Ariadna i el minotaure per explicar un fet quotidià on una nena i el seu pare són els protagonistes.
- Baltscheit, Martin; Mett, Christopher. La verdad del elefante. Lóguez, 2009.
Conte sobre el coneixement i com no ens hem de deixar enganyar per possibles primeres impressions.
- De Kockere, Geert; Vermeire, Kaatje. La señora y el niño. Barbara Fiore, 2009.
Història sobre l'amistat, la soledat, la vellesa i la superació dels prejudicis.
- Galeano, Eduardo; Santos, Antonio. Història de la resurrecció del papagai. Libros del
zorro rojo, 2008.
Libros del zorro rojo continua recuperant textos breus que no van ser escrits pensant en els infants, però que ve poden servir per introduir-los en una literatura diferent. En aquest cas, el text, d'un realisme màgic, ens parla de "l'incident" de l'ocell del títol.
- Janisch, Heinz; Blau, Aljoscha. El pañuelo de mi abuela. Lóguez, 2009.
La relació d'un nen amb la seva àvia a través del mocador i de les històries que guarda.
- Yagyu, Genichiro. Colección “El mapa de mi cuerpo”. Ed. Media Vaca, 2008.
Divertits llibres de coneixements sobre algunes parts del cos humà que desperten la curiositat dels nens. Els llibres inclouen tant mites infantils com els coneixements pròpiament científics.
- Cali, Davide; Foli, Gianluca. El oso con la espada. Barbara Fiore, 2009.
Llibre amb missatge sobre els poders destructius i constructius de les eines que fem servir, explicat a través del personatge d'un ós i la seva espasa.
- Maar, Paul; Muggenthaler, Eva. Els viatges de l’Olga. Takatuka, 2009.
Text rimat que explica els viatges que la protagonista realitza en somnis a països ben curiosos, com el país rodó el país punxegut. Ideal per llegir plegats abans d'anar a dormir.
RECOMANACIONS DE 8 A 10 ANYS
- Cali, Davide; Bloch, Serge. L’enemic. Takatuka, 2008.
Intel·ligent llibre sobre l'absurditat de les guerres. Alegat pacifista presentat amb una gran senzillesa.
- Altarriba, Laia; Cifré, Guillem. El barret del milicià. Tantàgora, 2008.
Nova entrega de la col·lecció "La guerra dels grans", on es recuperen històries, basades en aconteixements reals, sobre la guerra civil espanyola i com la van viure els infants.
- Le Thanh, Taï-Marc; Dautremer, Rebecca. Elvis. Edelvives, 2009.
Un nou àlbum de gran format il·lustrat per Dautremer. Després de Cyrano, Sentimento o Princesas, ara li arriba el torn a aquesta interpretació, amb més imaginació i poesia que voluntat realista, de la vida d'Elvis Presley.
- Skármeta, Antonio; Urberuaga, Emilio. Galletas chinas. Serres, 2009.
Simpàtica història, narrada amb gran voluntat literària i amb forts vincles amb la cultura xilena, que explica l'anècdota d'una fleca i el fill de la família que hi treballa.
En el laberinto del viento
FITXA
=====
Títol: En el laberinto del viento
Autor: Marina Colasanti
Il·lustrador: Carmen Segovia
Edició: Madrid: Anaya, 2008.
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: Cuentos
RESSENYA
========
Anaya reune dos libros de cuentos de Marina Colasanti (Una idea toda azul, publicado originalmente en 1978, y En el laberinto del viento, que publicó en español Espasa Calpe diez años después, en 1988), añadiendo a la edición las ilustraciones de Carmen Segovia (pueden ver algunas de ellas aquí).
Leer los cuentos de Marina Colasanti ha sido, personalmente, como retroceder en el tiempo y volver a aquellos maravillosos años de instituto en los que descubrí las leyendas de Bécquer. Cuentos fantásticos donde el amor y la muerte van de la mano. Historias donde los personajes habitan un mundo de fantasía. Relatos donde la noche y lo onírico campan a sus anchas. Ninfas, príncipes y princesas, unicornios, hadas... seres imposibles y de otras épocas cobran vida para llevarnos a un mundo de lirismo y poesía que resultará al lector de hoy, inmerso en la era de las nuevas tecnologías, de gran exotismo y belleza.
No querría acabar sin mencionar las ilustraciones de Carmen Segovia ya que, a pesar de que no se trate de un álbum ilustrado, juegan un importante papel en crear la misteriosa atmósfera de los cuentos que componen este libro. Bravo por la apuesta de esta ilustradora, que interpreta los textos, llevándolos a su propio universo visual, antes que intentar reflejar literalmente las palabras de la autora.
Una obra para recordar, aunque como habrán podido deducir, no apta para todos los públicos...
=====
Títol: En el laberinto del viento
Autor: Marina Colasanti
Il·lustrador: Carmen Segovia
Edició: Madrid: Anaya, 2008.
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: Cuentos
RESSENYA
========
Anaya reune dos libros de cuentos de Marina Colasanti (Una idea toda azul, publicado originalmente en 1978, y En el laberinto del viento, que publicó en español Espasa Calpe diez años después, en 1988), añadiendo a la edición las ilustraciones de Carmen Segovia (pueden ver algunas de ellas aquí).
Leer los cuentos de Marina Colasanti ha sido, personalmente, como retroceder en el tiempo y volver a aquellos maravillosos años de instituto en los que descubrí las leyendas de Bécquer. Cuentos fantásticos donde el amor y la muerte van de la mano. Historias donde los personajes habitan un mundo de fantasía. Relatos donde la noche y lo onírico campan a sus anchas. Ninfas, príncipes y princesas, unicornios, hadas... seres imposibles y de otras épocas cobran vida para llevarnos a un mundo de lirismo y poesía que resultará al lector de hoy, inmerso en la era de las nuevas tecnologías, de gran exotismo y belleza.
No querría acabar sin mencionar las ilustraciones de Carmen Segovia ya que, a pesar de que no se trate de un álbum ilustrado, juegan un importante papel en crear la misteriosa atmósfera de los cuentos que componen este libro. Bravo por la apuesta de esta ilustradora, que interpreta los textos, llevándolos a su propio universo visual, antes que intentar reflejar literalmente las palabras de la autora.
Una obra para recordar, aunque como habrán podido deducir, no apta para todos los públicos...
Segueix el fil
FITXA
=====
Títol: Segueix el fil
Autor: Kathy Bacovitch i Deborah Brown
Il•lustrador: Kathy Bacovitch i Deborah Brown
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2009
Edat: de 0 a 6 anys
Temàtica:
RESSENYA
========
Ja el llibre, des de les seves cobertes, ens diu de què es tracta: un paquet sorpresa. I què en surt, d’aquest paquet? En surten un nen (en Ning), un conillet (en Pepet), i un paquet del qual surt un fil disparat que haurem de seguir tot al llarg del llibre, igual que en Ning i en Pepet el segueixen tot al voltant de la casa. En aquesta aventura obrirem i tancarem portes, veurem un globus explotar, ens trobarem amb una clau que obrirà una capsa (i, una altra vegada us torno a desvetllar un secret: dins trobarem un llibre! Sí, sí: un llibre dins del llibre!), i acabarem tan esgotats de votes i giragonses i fils que es cargolen i s’entortolliguen (quatre paraules clau, no les oblideu), que anirem directament al llit, a fer nones...
Un llibre molt visual: els colors llampants, la barreja de tècniques (la fotografia pel Ning i el fil, la il•lustració pel conillet i altres elements de la casa), els desplegables (pocs, però ben triats: el globus que peta, les portes que s’obren, la capsa), la clau que penja com si fos un punt de llibre, les diferents tipografies, a més del camí recargolat que tot sovint segueixen... Tot plegat fa d’aquest llibre un autèntic “despertador” dels sentits. Llàstima que li faltin les textures: és l’única cirereta que li falta a aquest pastís.
=====
Títol: Segueix el fil
Autor: Kathy Bacovitch i Deborah Brown
Il•lustrador: Kathy Bacovitch i Deborah Brown
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2009
Edat: de 0 a 6 anys
Temàtica:
RESSENYA
========
Ja el llibre, des de les seves cobertes, ens diu de què es tracta: un paquet sorpresa. I què en surt, d’aquest paquet? En surten un nen (en Ning), un conillet (en Pepet), i un paquet del qual surt un fil disparat que haurem de seguir tot al llarg del llibre, igual que en Ning i en Pepet el segueixen tot al voltant de la casa. En aquesta aventura obrirem i tancarem portes, veurem un globus explotar, ens trobarem amb una clau que obrirà una capsa (i, una altra vegada us torno a desvetllar un secret: dins trobarem un llibre! Sí, sí: un llibre dins del llibre!), i acabarem tan esgotats de votes i giragonses i fils que es cargolen i s’entortolliguen (quatre paraules clau, no les oblideu), que anirem directament al llit, a fer nones...
Un llibre molt visual: els colors llampants, la barreja de tècniques (la fotografia pel Ning i el fil, la il•lustració pel conillet i altres elements de la casa), els desplegables (pocs, però ben triats: el globus que peta, les portes que s’obren, la capsa), la clau que penja com si fos un punt de llibre, les diferents tipografies, a més del camí recargolat que tot sovint segueixen... Tot plegat fa d’aquest llibre un autèntic “despertador” dels sentits. Llàstima que li faltin les textures: és l’única cirereta que li falta a aquest pastís.
Yo soy el rey
FITXA
=====
Títol: Yo soy el rey
Autor: Leo Timmers
Il•lustrador: Leo Timmers
Edició: Barcelona: Claret, 2008
Edat: de 0 a 6
Temàtica:
RESSENYA
=========
Leo Timmers, a qui molts reconeixereu com l’autor i il•lustrador de l’endevinalla visual que és “Qui condueix?”, ens porta ara un altre divertiment “animal” amb aquest “Yo soy el rey”, on un catàleg d’animals es disputen la corona del rei de la selva (que ha perdut a la portada del llibre, mentre fa una becaina), reclamant la seva reialesa per diferents raons (des de ser vell i savi, com l’elefant, fins a llessst com la ssserp o elegant com el flamenc); a més, tots afegeixen que la corona els senta d’allò més bé - tot i que el lector, més llesssst que la ssserp, s’adonarà que a qui li senta realment bé és al seu legítim propietari, que (i sento destripar-vos el final) acabarà per recuperar el que des d’un principi li pertanyia.
Un llibre per a petits lectors, on els colors llampantas (tant pels animals, que ocupen cadascun una doble pàgina, com pels fons de les il•lustracions, sense cap més element que el color) són els protagonistes.
=====
Títol: Yo soy el rey
Autor: Leo Timmers
Il•lustrador: Leo Timmers
Edició: Barcelona: Claret, 2008
Edat: de 0 a 6
Temàtica:
RESSENYA
=========
Leo Timmers, a qui molts reconeixereu com l’autor i il•lustrador de l’endevinalla visual que és “Qui condueix?”, ens porta ara un altre divertiment “animal” amb aquest “Yo soy el rey”, on un catàleg d’animals es disputen la corona del rei de la selva (que ha perdut a la portada del llibre, mentre fa una becaina), reclamant la seva reialesa per diferents raons (des de ser vell i savi, com l’elefant, fins a llessst com la ssserp o elegant com el flamenc); a més, tots afegeixen que la corona els senta d’allò més bé - tot i que el lector, més llesssst que la ssserp, s’adonarà que a qui li senta realment bé és al seu legítim propietari, que (i sento destripar-vos el final) acabarà per recuperar el que des d’un principi li pertanyia.
Un llibre per a petits lectors, on els colors llampantas (tant pels animals, que ocupen cadascun una doble pàgina, com pels fons de les il•lustracions, sense cap més element que el color) són els protagonistes.