Una llum diminuta sorgí del no-res

FITXA
=====
Títol: Una llum diminuta sorgí del no-res
Autor: Einar Turkowski
Il•lustrador: Einar Turkowski
Edició: Libros del zorro rojo, 2009
Edat: de 10 a 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
========
Tots els que ens vam deixar seduir pel primer àlbum de Turkowski (“Era fosc i sospitosament tranquil”, editat també per Libros del zorro rojo ara fa dos anys) esperàvem impacients una nova obra de l’alemany. Ho tenia força difícil, tot s’ha de dir, perquè aquella (“Era fosc...”) era pràcticament perfecta: no només les il•lustracions eren fascinants i sorprenents, sinó que tant el text com la història, tot i no ser una cosa mai vista (l’estranger que arriba a una comunitat tancada i desperta recels, tants que arriba el moment que decideixen fer-lo fora), eren esplèndids. Estar a l’alçada, o superar-se, era gairebé impossible. I així és com aquesta “Una llum diminuta...” no compleix les expectatives que, al menys jo mateixa, tenia posades en el nou llibre de l’autor. I, de fet, les comparacions són odioses, perquè és un bon llibre; un molt bon llibre. I les il•lustracions, del mateix estil científic que en l’anterior llibre, són, hores d’ara, inconfusiblement “turkowskinianes”. Però el text... ai el text no té el punt d’intriga i misteri que tenia l’anterior, tot i que l’autor sembli que ho ha intentat. La història s’allarga massa sense que passi res, es perd en la hiperdetallada descripció del jardí del senyor Ribblestone, on un dia apareix aquesta llum diminuta que dóna nom al títol. Un text bell, dens com una bona tassa de xocolata, que convida al lector a gaudir del ritme pausat que imposa i que, acompanyat de les hiperdetallistes il•lustracions fa que costi decidir-se a passar de pàgina, però precisament per això, el llibre perd pel camí l’impuls de la narració i la voluntat de saber què passa amb la misteriosa planta que un bon dia apareix al jardí en qüestió.

Sí, les comparacions són odioses... però inevitables.