Per Nadal... llibres! (última hora)
Com que ens continuem trobant amb seleccions i recomanacions nadalenques molt interessants, us en fem cinc cèntims per si encara no us heu decidit.
- Els amics de la Biblioteca de Cocentaina, en el seu magnífic blog Bibliopoemes, fan un bon grapat de recomanacions, ordenades per edats, i que també inclouen llibres per a pares i, com no, llibres de poesia. Podeu veure tots els enllaços en aquesta entrada.
- Llibres pels qui acaben d'arribar al món, pels qui comencen a somiar, pels qui riuen ara sí, ara també, pels qui són grans i els agraden il·lustrats i ben imaginatius, o pels qui vetllen pels nens, adolescents i joves que conviuen amb ells, són algunes de les categories en què han classificat les seves novetats al Pati de llibres. Una excel·lent selecció fotogràfica.
- Els diaris també en van plens, de llibres infantils.
- També les biblioteques de la Diputació de Barcelona recomanen alguns llibres per aquestes festes en aquest apartat del seu web Chilias.
- I per acabar, la selecció de recomanacions que el Jaume Centelles, referent en l'àmbit de les biblioteques escolars, ha fet per repartir entre els pares i mares de l'escola Sant Josep - El Pi de l'Hospitalet de Llobregat, i que amablement ens ha permès facilitar-vos també a tots vosaltres.
Com veieu, no hi ha cap excusa per no regalar un bon llibre!
[Veieu també: Primera part - Segona part]
- Els amics de la Biblioteca de Cocentaina, en el seu magnífic blog Bibliopoemes, fan un bon grapat de recomanacions, ordenades per edats, i que també inclouen llibres per a pares i, com no, llibres de poesia. Podeu veure tots els enllaços en aquesta entrada.
- Llibres pels qui acaben d'arribar al món, pels qui comencen a somiar, pels qui riuen ara sí, ara també, pels qui són grans i els agraden il·lustrats i ben imaginatius, o pels qui vetllen pels nens, adolescents i joves que conviuen amb ells, són algunes de les categories en què han classificat les seves novetats al Pati de llibres. Una excel·lent selecció fotogràfica.
- Els diaris també en van plens, de llibres infantils.
- El Periódico (infantils i juvenils).
- El Mundo.
- El País (no es troben en línia, però podeu consultar a les biblioteques el suplement El Quadern del passat dijous 17 de desembre, on trobareu una selecció feta pel Pep Molist, o el Babelia del 19 de desembre, amb un especial sobre LIJ).
- També les biblioteques de la Diputació de Barcelona recomanen alguns llibres per aquestes festes en aquest apartat del seu web Chilias.
- I per acabar, la selecció de recomanacions que el Jaume Centelles, referent en l'àmbit de les biblioteques escolars, ha fet per repartir entre els pares i mares de l'escola Sant Josep - El Pi de l'Hospitalet de Llobregat, i que amablement ens ha permès facilitar-vos també a tots vosaltres.
Com veieu, no hi ha cap excusa per no regalar un bon llibre!
[Veieu també: Primera part - Segona part]
Per Nadal... un llibre és el millor regal!
Per Nadal... llibres! (2 de 2)
Com us prometíem fa uns dies, aquí teniu un resum dels llibres, endreçats per edats i amb un apartat especial per als llibres de poesia i els de coneixements, que han estat millor valorats a les nostres tertúlies durant aquest any que s'acaba. Segur que entre tots ells trobareu el llibre més apropiat per als vostres regals, tant pels petits com pels que ja no ho són tant.
[Clickeu al títol per accedir a la ressenya del llibre]
- De 0 a 6 anys
o La nit de reis d’en Pau
o Mimí dice que no
o La casa més gran del món
o Yo soy el rey
o Segueix el fil
o Yo quería una tortuga
o Ojobrusco
o Poti-poti a l’Àfrica
o El pañuelo de mi abuela
o Sé muchas cosas
o El pequeño agujero
o El país de las pulgas
o En Pere sense por
o El secreto de la gartanta del ruiseñor
o La poma vermella
o Croc Croc en la escuela de esqueletitos
o Ladrón de gallinas
- De 6 a 8 anys
o El núvol d’en Martí
o A on es troba el pastís?
o El llibre negre dels colors
o La señora y el niño
o Paraíso
o El oso y el gato salvaje
o Una nube en mi cama
o Del cuidado de las ardillas. Una guía práctica
o El dueño del sueño
- De 8 a 10 anys
o Cuando el caracol y quince más
o El gato al que no le gustaba la lluvia
o La verdad del elefante
o La calle de Garmann
o Mil caballos
o Genealogía de una bruja
o Sol negre
- De 10 a 12 anys
o El meu carrer
o La grúa
o Números pares, impares e idiotas
o Una llum diminuta sorgí del no-res
o La princesa captiva
o La ciutat invisible. Expedient Joshua
o El llibre del cementiri
- A partir de 12 anys
o Ghostgirl
o En el laberinto del viento
o Los conejos
o La amante del miedo
o La mort a sis vint-i-cinc
o El pou darrera la porta
o El salvaje
o La chica de Marte
o Marcelo en el món real
- Coneixements
o Cómo aprendí geografía
o 100 enigmas matemáticos (8 a 10 años)
o La libreta del dibujante
o Poe
- Poesia
o Disbagats
o Una maripisa risa que riza
[Veieu també: Primera part - Última hora]
[Clickeu al títol per accedir a la ressenya del llibre]
- De 0 a 6 anys
o La nit de reis d’en Pau
o Mimí dice que no
o La casa més gran del món
o Yo soy el rey
o Segueix el fil
o Yo quería una tortuga
o Ojobrusco
o Poti-poti a l’Àfrica
o El pañuelo de mi abuela
o Sé muchas cosas
o El pequeño agujero
o El país de las pulgas
o En Pere sense por
o El secreto de la gartanta del ruiseñor
o La poma vermella
o Croc Croc en la escuela de esqueletitos
o Ladrón de gallinas
- De 6 a 8 anys
o El núvol d’en Martí
o A on es troba el pastís?
o El llibre negre dels colors
o La señora y el niño
o Paraíso
o El oso y el gato salvaje
o Una nube en mi cama
o Del cuidado de las ardillas. Una guía práctica
o El dueño del sueño
- De 8 a 10 anys
o Cuando el caracol y quince más
o El gato al que no le gustaba la lluvia
o La verdad del elefante
o La calle de Garmann
o Mil caballos
o Genealogía de una bruja
o Sol negre
- De 10 a 12 anys
o El meu carrer
o La grúa
o Números pares, impares e idiotas
o Una llum diminuta sorgí del no-res
o La princesa captiva
o La ciutat invisible. Expedient Joshua
o El llibre del cementiri
- A partir de 12 anys
o Ghostgirl
o En el laberinto del viento
o Los conejos
o La amante del miedo
o La mort a sis vint-i-cinc
o El pou darrera la porta
o El salvaje
o La chica de Marte
o Marcelo en el món real
- Coneixements
o Cómo aprendí geografía
o 100 enigmas matemáticos (8 a 10 años)
o La libreta del dibujante
o Poe
- Poesia
o Disbagats
o Una maripisa risa que riza
[Veieu també: Primera part - Última hora]
Per Nadal... un llibre és el millor regal!
Per Nadal... llibres! (1 de 2)
Ara que els reis, el Pare Noel i el tió estan preparant-se per portar regals a tots aquells infants que s'han portat bé durant l'any, des de l'Al·lots - Petit Príncep us volem proposar alguns enllaços on trobareu recomanacions de novetats de llibres infantils i juvenils.
- Al blog de la Berta Bocado (pseudònim darrera del qual s'amaga una de les participants en les nostres tertúlies - no desvetllarem qui) trobareu una exquisida selecció de llibres recomanats, endreçats en diferents grups d'edat. Des d'aquí, enllacem les diferents seccions perquè visiteu la que més us interessi:
* Per als bebès i els més petits
* Primeres històries
* A partir de 7 anys
* De 9 a 12 anys
* A partir de 12 anys
- La pequeña saltamontes, que també col·labora amb el nostre blog, té una breu però intensa selecció de llibres "para artistas en ciernes". Si amb aquests no teniu suficients, feu un cop d'ull a la selecció que els companys de la llibreria Laie han fet sota el títol "grandes artistas para pequeños lectores".
En breu tindreu també en aquest blog un resum dels llibres millors valorats durant aquest any en les tertúlies. No us desconnecteu!
[Veieu també: Segona part - Última hora]
- Al blog de la Berta Bocado (pseudònim darrera del qual s'amaga una de les participants en les nostres tertúlies - no desvetllarem qui) trobareu una exquisida selecció de llibres recomanats, endreçats en diferents grups d'edat. Des d'aquí, enllacem les diferents seccions perquè visiteu la que més us interessi:
* Per als bebès i els més petits
* Primeres històries
* A partir de 7 anys
* De 9 a 12 anys
* A partir de 12 anys
- La pequeña saltamontes, que també col·labora amb el nostre blog, té una breu però intensa selecció de llibres "para artistas en ciernes". Si amb aquests no teniu suficients, feu un cop d'ull a la selecció que els companys de la llibreria Laie han fet sota el títol "grandes artistas para pequeños lectores".
En breu tindreu també en aquest blog un resum dels llibres millors valorats durant aquest any en les tertúlies. No us desconnecteu!
[Veieu també: Segona part - Última hora]
Per Nadal... un llibre és el millor regal!
El poso del café
FITXA
En “El poso del café”, en cambio, se centra en ese segundo estilo de ilustración, añadiendo todavía más toque de surrealismo al mezclar en la creación de los personajes y los elementos, animales y personas, cuerpos humanos y objetos cotidianos, en combinaciones imposibles como una pera con brazos y piernas, o un pez alado con chaqueta (de nuevo, pueden ver ejemplos aquí o aquí).
¿Al servicio de qué historia se encuentra esta ilustración tan peculiar (oscura, simbólica, realmente al servicio del texto pero de manera indirecta, forzando en el lector la interpretación tanto del texto como de la imagen)? Pues de una historia igualmente oscura y simbólica, que seguramente resultará en lecturas diferentes según el lector que se acerque a esta pequeña (por el formato) obra.
No es un libro para todos los públicos, de los que últimamente nos hemos encontrado unos cuantos, y quizá eso demuestre que es una obra mucho más personal que otras de la misma autora, lo cual la hará más inaccesible para algunos, pero más atractiva para otros.
En el blog de la autora encontrarán más reseñas y opiniones sobre el libro. Busqueu, remeneu i decidiu vosaltres mateixos.
=====
Títol: El poso del café
Autor: Aitana Carrasco Inglés
Il•lustrador: Aitana Carrasco Inglés
Edició: Sevilla: Quitapenas, 2009
Edat: ¿?
Temàtica:
RESSENYA
=========
A Aitana Carrasco la conocemos muchos por tan solo un par de libros (Gran recull de mentides il•lustrades, Ramona la mona, El viaje del bisabuelo), pero tiene ya a sus espaldas bastantes más títulos en los que gustaba de mezclar, en las ilustraciones, dibujos muy perfilados por líneas con elementos que, si no han sido extraídos de antiguos grabados, al menos quieren causar esa sensación (vean esta ilustración, o esta otra, como ejemplos).
Títol: El poso del café
Autor: Aitana Carrasco Inglés
Il•lustrador: Aitana Carrasco Inglés
Edició: Sevilla: Quitapenas, 2009
Edat: ¿?
Temàtica:
RESSENYA
=========
A Aitana Carrasco la conocemos muchos por tan solo un par de libros (Gran recull de mentides il•lustrades, Ramona la mona, El viaje del bisabuelo), pero tiene ya a sus espaldas bastantes más títulos en los que gustaba de mezclar, en las ilustraciones, dibujos muy perfilados por líneas con elementos que, si no han sido extraídos de antiguos grabados, al menos quieren causar esa sensación (vean esta ilustración, o esta otra, como ejemplos).
En “El poso del café”, en cambio, se centra en ese segundo estilo de ilustración, añadiendo todavía más toque de surrealismo al mezclar en la creación de los personajes y los elementos, animales y personas, cuerpos humanos y objetos cotidianos, en combinaciones imposibles como una pera con brazos y piernas, o un pez alado con chaqueta (de nuevo, pueden ver ejemplos aquí o aquí).
¿Al servicio de qué historia se encuentra esta ilustración tan peculiar (oscura, simbólica, realmente al servicio del texto pero de manera indirecta, forzando en el lector la interpretación tanto del texto como de la imagen)? Pues de una historia igualmente oscura y simbólica, que seguramente resultará en lecturas diferentes según el lector que se acerque a esta pequeña (por el formato) obra.
No es un libro para todos los públicos, de los que últimamente nos hemos encontrado unos cuantos, y quizá eso demuestre que es una obra mucho más personal que otras de la misma autora, lo cual la hará más inaccesible para algunos, pero más atractiva para otros.
En el blog de la autora encontrarán más reseñas y opiniones sobre el libro. Busqueu, remeneu i decidiu vosaltres mateixos.
El llibre del cementiri
FITXA
=====
Títol: El llibre del cementiri
Autor: Neil Gaiman
Il•lustrador: Chris Riddell
Edició: Barcelona: Estrella Polar (Grup Editorial 62): 2009
Edat: de 10 a 12 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
Després de Coraline, publicada ja fa sis anys (una petita obra mestra que ha estat duta al cinema recentment), Neil Gaiman, autor veritablement prolífic, no ens havia regalat cap altra història juvenil, tot i que havia continuat publicant tant còmics com històries per un públic de més edat.
Aquest és el seu esperat retorn a la literatura per joves. Està a l’alçada? Les comparacions són odioses, però pel qui intenta valorar un llibre, és impossible deixar de fer-ho. En resum: El llibre del cementiri no és Coraline, però comparat amb altres llibres disponibles en el mercat que poguessin considerar-se del mateix gènere, és força recomanable.
No m’ha agradat que la justificació final estigui tan agafada pels pèls; el perquè de tot plegat, com si diguéssim. Sembla impossible que al creador de The Sandman no se li hagi acudit una manera de fer encaixar totes les peces millor que la que fa servir, gens original, forçada i poc creïble. Una llàstima.
Però sí que m’agraden els detalls. M’agrada que sigui un llibre gòtic però amb personalitat. M’agraden, i molt, els personatges, les ambientacions, les petites aventures, i com hi ha elements que van apareixent al llarg del llibre creant un univers coherent. Com amb Coraline, m’agrada molt com comença:
El llibre s’està carregant de tots els premis possibles tant a Estats Units com al Regne Unit. Que cadascú el llegeixi i decideixi per ell mateix. Tot i els “peròs”, jo li donaria una oportunitat.
=====
Títol: El llibre del cementiri
Autor: Neil Gaiman
Il•lustrador: Chris Riddell
Edició: Barcelona: Estrella Polar (Grup Editorial 62): 2009
Edat: de 10 a 12 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
Després de Coraline, publicada ja fa sis anys (una petita obra mestra que ha estat duta al cinema recentment), Neil Gaiman, autor veritablement prolífic, no ens havia regalat cap altra història juvenil, tot i que havia continuat publicant tant còmics com històries per un públic de més edat.
Aquest és el seu esperat retorn a la literatura per joves. Està a l’alçada? Les comparacions són odioses, però pel qui intenta valorar un llibre, és impossible deixar de fer-ho. En resum: El llibre del cementiri no és Coraline, però comparat amb altres llibres disponibles en el mercat que poguessin considerar-se del mateix gènere, és força recomanable.
No m’ha agradat que la justificació final estigui tan agafada pels pèls; el perquè de tot plegat, com si diguéssim. Sembla impossible que al creador de The Sandman no se li hagi acudit una manera de fer encaixar totes les peces millor que la que fa servir, gens original, forçada i poc creïble. Una llàstima.
Però sí que m’agraden els detalls. M’agrada que sigui un llibre gòtic però amb personalitat. M’agraden, i molt, els personatges, les ambientacions, les petites aventures, i com hi ha elements que van apareixent al llarg del llibre creant un univers coherent. Com amb Coraline, m’agrada molt com comença:
“Era fosc i hi havia una mà que aguantava un ganivet. El mànec del ganivet era d’os negre i polit i la fulla, més fina i esmolada que una navalla. Ho era tant, d’esmolada, que et podia fer un tall sense que te n’adonessis, si més no, de seguida.”I m’agraden les aventures, el ritme (com alterna capítols trepidants amb d’altres molt més pausats i reflexius), i com està escrit. M’hagués agradat llegir-lo en anglès: segons com, em sona més elegant que el castellà o el català. Hauré de posar-me i escoltar un capítol cada dia, llegit pel propi Gaiman, a la seva web.
El llibre s’està carregant de tots els premis possibles tant a Estats Units com al Regne Unit. Que cadascú el llegeixi i decideixi per ell mateix. Tot i els “peròs”, jo li donaria una oportunitat.
Marcelo en el món real
FITXA
=====
Títol: Marcelo en el món real
Autor: Francisco X. Stork
Il•lustrador: -
Edició: Barcelona: Rosal dels Vents (un segell de Random House Mondadori), 2009
Edat: a partir de 14
Temàtica:
RESSENYA
=========
Cada vegada hi ha més llibres que poden encabir-se dins de l’anomenada “literatura juvenil”, però que no estan publicats dins de col•leccions específicament adreçades a un públic juvenil. Marcelo en el món real és un d’aquests llibres, i a més té alguns elements en comú amb el llibre que fa uns anys va posar en boca de tothom l’anomenada “literatura de pas” (la que pot ser llegida tant per adults com per joves), El curiós incident del gos a mitjanit. Si en aquell cas ens trobàvem amb un narrador que patia el síndrome d’Asperger (un trastorn semblant a l’autisme), en aquest cas el narrador, en Marcelo, en pateix una versió molt més lleu del mateix trastorn, de manera que es mou molt millor en el món i té menys dificultats per relacionar-se amb altres persones (cosa que no vol dir que no li costi lo seu, per entendre’ns...).
El punt de partida del llibre és el següent: arriba l’estiu i a en Marcelo li queda encara un any d’institut. Hi ha dues opcions: continuar al seu institut per a “nens especials” o fer l’últim any en un institut per a “gent normal”. El seu pare, que vol que en Marcelo millori en les seves habilitats per moure’s pel món real del títol, li fa un tracte: si durant l’estiu s’ensurt treballant a l’arxiu del seu bufet d’advocats, podrà decidir a quin dels dos instituts cursar l’últim any. Així doncs, en Marcelo es veu empès a sortir del seu ambient protegit i relacionar-se amb un seguit de persones de l’entorn laboral del seu pare.
Com és, el món real on haurà de viure en Marcelo? Com la vida mateixa. Un món on hi ha tendresa i comprensió, però també enveja i competitivitat. La metàfora que resumeix les dues cares de la moneda és el sexe: pot ser la manera que dues persones tenen de de demostrar el seu afecte, però també es pot fer servir per fer mal als altres. En Marcelo coneix la teoria de totes aquestes emocions, però molt poques vegades s’hi ha hagut d’enfrontar directament, té sèries dificultats per interpretar el que senten els altres i les seves motivacions, i poc a poc descobrirà què amaguen els diferents personatges que l’envolten i haurà de prendre partit.
Costa una mica d’entrar, en el llibre. He d’admetre que quan el vaig començar em pensava que era “un altre llibre que vol explotar el fet de tenir un narrador especial”... i, de fet, potser ho és, però arriba un moment en la narració en què t’oblides de les lectures anteriors i et deixes dur pels personatges i pels aconteixements. Hi ha fins i tot una certa intriga en la història (el fet que el pare del Marcelo treballi com a advocat no és gratuït) que fa que el llibre es llegeixi, passats els primers capítols, amb les ganes de saber què passarà a continuació, què amaga la història i com ho resoldrà el nostre heroi.
És un llibre que emociona i ens fa reflexionar sobre el món que ens envolta, i si estem disposats fins i tot replantejar-nos les nostres accions o actituds. Un llibre absolutament recomanable per joves amb inquietuds, cansats de novel•letes clòniques que els tracten com si no sapiguessin res de la vida. Benvinguts al món real.
=====
Títol: Marcelo en el món real
Autor: Francisco X. Stork
Il•lustrador: -
Edició: Barcelona: Rosal dels Vents (un segell de Random House Mondadori), 2009
Edat: a partir de 14
Temàtica:
RESSENYA
=========
Cada vegada hi ha més llibres que poden encabir-se dins de l’anomenada “literatura juvenil”, però que no estan publicats dins de col•leccions específicament adreçades a un públic juvenil. Marcelo en el món real és un d’aquests llibres, i a més té alguns elements en comú amb el llibre que fa uns anys va posar en boca de tothom l’anomenada “literatura de pas” (la que pot ser llegida tant per adults com per joves), El curiós incident del gos a mitjanit. Si en aquell cas ens trobàvem amb un narrador que patia el síndrome d’Asperger (un trastorn semblant a l’autisme), en aquest cas el narrador, en Marcelo, en pateix una versió molt més lleu del mateix trastorn, de manera que es mou molt millor en el món i té menys dificultats per relacionar-se amb altres persones (cosa que no vol dir que no li costi lo seu, per entendre’ns...).
El punt de partida del llibre és el següent: arriba l’estiu i a en Marcelo li queda encara un any d’institut. Hi ha dues opcions: continuar al seu institut per a “nens especials” o fer l’últim any en un institut per a “gent normal”. El seu pare, que vol que en Marcelo millori en les seves habilitats per moure’s pel món real del títol, li fa un tracte: si durant l’estiu s’ensurt treballant a l’arxiu del seu bufet d’advocats, podrà decidir a quin dels dos instituts cursar l’últim any. Així doncs, en Marcelo es veu empès a sortir del seu ambient protegit i relacionar-se amb un seguit de persones de l’entorn laboral del seu pare.
Com és, el món real on haurà de viure en Marcelo? Com la vida mateixa. Un món on hi ha tendresa i comprensió, però també enveja i competitivitat. La metàfora que resumeix les dues cares de la moneda és el sexe: pot ser la manera que dues persones tenen de de demostrar el seu afecte, però també es pot fer servir per fer mal als altres. En Marcelo coneix la teoria de totes aquestes emocions, però molt poques vegades s’hi ha hagut d’enfrontar directament, té sèries dificultats per interpretar el que senten els altres i les seves motivacions, i poc a poc descobrirà què amaguen els diferents personatges que l’envolten i haurà de prendre partit.
Costa una mica d’entrar, en el llibre. He d’admetre que quan el vaig començar em pensava que era “un altre llibre que vol explotar el fet de tenir un narrador especial”... i, de fet, potser ho és, però arriba un moment en la narració en què t’oblides de les lectures anteriors i et deixes dur pels personatges i pels aconteixements. Hi ha fins i tot una certa intriga en la història (el fet que el pare del Marcelo treballi com a advocat no és gratuït) que fa que el llibre es llegeixi, passats els primers capítols, amb les ganes de saber què passarà a continuació, què amaga la història i com ho resoldrà el nostre heroi.
És un llibre que emociona i ens fa reflexionar sobre el món que ens envolta, i si estem disposats fins i tot replantejar-nos les nostres accions o actituds. Un llibre absolutament recomanable per joves amb inquietuds, cansats de novel•letes clòniques que els tracten com si no sapiguessin res de la vida. Benvinguts al món real.
Sol negre
FITXA
=====
Títol: Sol negre
Autor: Fred Bernard
Il·lustrador: François Roca
Edició: Joventut, 2009
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: civilització asteca, descoberta d'Amèrica, amor.
RESSENYA
=========
Ens trobem davant un relat històric sobre un dels episodis de la conquesta d’Amèrica. Una història d’amor entre una jove indígena de la ciutat asteca de Tenochtitlan i el conqueridor espanyol Don Ignacio que es veurà estroncada pel transcurs d’uns fets tràgics, la desaparició del poble asteca. El vincle entre els personatges és Sol negre, el cavall i millor amic del soldat.
Aquest relat retrospectiu d'una àvia a la seva néta permet seguir el fil gràcies als diàlegs entre elles. Un text en format d’epopeia, molt entenedor i concís de Fred Bernard que com és habitual, ofereix els ingredients perfectes de les bones històries: amor, suspens, traïció, tristesa... Esdevé un referent a tenir en compte en el futur pel que fa a les històries d’aventures. I això acompanyat de les majestuoses il•lustracions de François Roca. Un artista que sap adaptar-se i que combina a la perfecció les tècniques més modernes amb les més tradicionals. La pintura a l’oli, els detalls, els jocs d’ombres i llum. Les seves il•lustracions semblen quadres de museu.
Us anunciem que aquesta obra és el precedent de Cheval vêtu, dels mateixos autors, que narra les aventures del Sol negre després de perdre el seu amo i amic. Encara no s’ha editat a Catalunya però ja l’esperem.
=====
Títol: Sol negre
Autor: Fred Bernard
Il·lustrador: François Roca
Edició: Joventut, 2009
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: civilització asteca, descoberta d'Amèrica, amor.
RESSENYA
=========
Ens trobem davant un relat històric sobre un dels episodis de la conquesta d’Amèrica. Una història d’amor entre una jove indígena de la ciutat asteca de Tenochtitlan i el conqueridor espanyol Don Ignacio que es veurà estroncada pel transcurs d’uns fets tràgics, la desaparició del poble asteca. El vincle entre els personatges és Sol negre, el cavall i millor amic del soldat.
Aquest relat retrospectiu d'una àvia a la seva néta permet seguir el fil gràcies als diàlegs entre elles. Un text en format d’epopeia, molt entenedor i concís de Fred Bernard que com és habitual, ofereix els ingredients perfectes de les bones històries: amor, suspens, traïció, tristesa... Esdevé un referent a tenir en compte en el futur pel que fa a les històries d’aventures. I això acompanyat de les majestuoses il•lustracions de François Roca. Un artista que sap adaptar-se i que combina a la perfecció les tècniques més modernes amb les més tradicionals. La pintura a l’oli, els detalls, els jocs d’ombres i llum. Les seves il•lustracions semblen quadres de museu.
Us anunciem que aquesta obra és el precedent de Cheval vêtu, dels mateixos autors, que narra les aventures del Sol negre després de perdre el seu amo i amic. Encara no s’ha editat a Catalunya però ja l’esperem.
El dueño del sueño
FITXA
=====
Títol: El dueño del sueño
Autor: Marta Rodríguez Bosch
Il·lustrador: Noemí Villamuza
Edició: Los cuatro azules, 2009
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: el son, dormir
RESSENYA
=========
La Lucía no pot dormir i la seva nina li explica totes les coses que ha de fer l’amo de la son per tal que tots els nens s’adormin: oferir pau i amor als bebès, en els seus bressols, als cotxets; allunyar els sorolls, arreplegar les cançons de bressol. I tot això de dia i de nit.
Un text molt original i poètic de la Marta Rodríguez Bosch acompanyat d’unes belles il•lustracions de la Noemí Villamuza en negres y blaus. Tot i no ser un àlbum gran, les il•lustracions demostren perfectament la magnitud del protagonista, l’amo de la son.
Ideal per llegir-lo just abans d’anar a dormir perquè transmet una pau especial. Vénen ganes de ficar-se al llit i esperar que l’amo de la son ens visiti talment com en el conte.
=====
Títol: El dueño del sueño
Autor: Marta Rodríguez Bosch
Il·lustrador: Noemí Villamuza
Edició: Los cuatro azules, 2009
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: el son, dormir
RESSENYA
=========
La Lucía no pot dormir i la seva nina li explica totes les coses que ha de fer l’amo de la son per tal que tots els nens s’adormin: oferir pau i amor als bebès, en els seus bressols, als cotxets; allunyar els sorolls, arreplegar les cançons de bressol. I tot això de dia i de nit.
Un text molt original i poètic de la Marta Rodríguez Bosch acompanyat d’unes belles il•lustracions de la Noemí Villamuza en negres y blaus. Tot i no ser un àlbum gran, les il•lustracions demostren perfectament la magnitud del protagonista, l’amo de la son.
Ideal per llegir-lo just abans d’anar a dormir perquè transmet una pau especial. Vénen ganes de ficar-se al llit i esperar que l’amo de la son ens visiti talment com en el conte.
Ladrón de gallinas
FITXA
=====
Títol: Ladrón de gallinas
Autor: Béatrice Rodriguez
Il·lustrador: Béatrice Rodriguez
Edició: Libros del zorro rojo, 2009
Edat: de 3 a 5 anys
Temàtica: amistat
RESSENYA
=========
Aquest àlbum sense mots pica l’ullet al tòpic de la guilla que es menja les gallines. Quan una gallina és raptada per una guineu, els amics de la primera surten darrera per rescatar-la, travessant boscos, mar i desert. I quan la troben, quina sorpresa, res és el que sembla.
La història recorda el conte “Lola” de Loufane, editat per Símbol el 2001. El tema de l’enamorament entre éssers, en teoria, enemics, pot servir per educar els infants en la diferència i la solidaritat. També l’amistat dels companys queda reflectida al llarg de la història.
La presentació apaïsada permet seguir el fil de l’argument i les il•lustracions reflecteixen molt bé el pas del temps. La lectura visual permet fixar l’atenció en detalls curiosos.
Un àlbum amè i divertit que farà sorprendre l’infant.
=====
Títol: Ladrón de gallinas
Autor: Béatrice Rodriguez
Il·lustrador: Béatrice Rodriguez
Edició: Libros del zorro rojo, 2009
Edat: de 3 a 5 anys
Temàtica: amistat
RESSENYA
=========
Aquest àlbum sense mots pica l’ullet al tòpic de la guilla que es menja les gallines. Quan una gallina és raptada per una guineu, els amics de la primera surten darrera per rescatar-la, travessant boscos, mar i desert. I quan la troben, quina sorpresa, res és el que sembla.
La història recorda el conte “Lola” de Loufane, editat per Símbol el 2001. El tema de l’enamorament entre éssers, en teoria, enemics, pot servir per educar els infants en la diferència i la solidaritat. També l’amistat dels companys queda reflectida al llarg de la història.
La presentació apaïsada permet seguir el fil de l’argument i les il•lustracions reflecteixen molt bé el pas del temps. La lectura visual permet fixar l’atenció en detalls curiosos.
Un àlbum amè i divertit que farà sorprendre l’infant.
Genealogía de una bruja
FITXA
=====
Títol: Genealogía de una bruja
Autor: Sébastien Perez i Benjamin Lacombe
Il·lustrador: Benjamin Lacombe
Edició: Madrid: Edelvives, 2009
Edat: a partir de 9 anys
Temàtica: Bruixes
RESSENYA
=========
Edelvives seguint el filó de Princesas ha traduït dues obres més que vénen a ser catàlegs de personatges. Per una banda ha publicat una obra sobre fades (Hilo de hadas) i per l’altra, ha tret dos llibres sobre bruixes que es presenten en un pac de col•leccionista.
Per una banda hi ha un àlbum il•lustrat titulat La pequeña bruja i per l’altra Brujas y hechizos. Ambdós llibres escrits i il•lustrats pels mateixos autors. De fet, els llibres estan d’alguna manera relacionats perquè un forma part de l’altra. En el primer, l’àlbum, el personatge principal troba un llibre “Grimorio. Brujas y hechizos” que justament és el segon.
El disseny, el contingut i fins i tot el nivell de lectura són força diferents. L’àlbum explica la història d’una nena que descobreix, gràcies a un llibre que amaga la seva àvia, que forma part d’una llarga cadena de bruixes que han viscut al llarg de la història. A banda d’aquest fet, l’argument és clar: la Lisbeth, que així s’anomena la protagonista, ajudarà a un amic gràcies a les seves dots d’endevina a sortir d’un sot on ha caigut enmig d’una tempesta de neu.
El segon llibre és més un inventari de bruixes, amb un capítol dedicat a cada una d’aquestes bruixes cèlebres i no té una edició tota il•lustrada com l’anterior sinó que mescla retalls, esquemes, falses fotografies, documents i cartes de l’època, etc. per donar més veracitat a allò que s’explica. L’enquadernació fins i tot vol imitar un llibre antic, fet de tela i imprès amb lletres daurades. Les històries que expliquen giren entorn de tretze dones que són possiblement bruixes. Tot i ser ficció, la majoria d’elles parteixen de personatges històrics, mitològics o de la tradició popular. Entre elles podem trobar Gretchen (Hansel i Gretel) o la bruixa de la Blancaneus, però també a Isis (Egipte), Medusa (a qui rapta Poseidó), Joana d’Arc o la Mona Lisa. La barreja real i ficció és ben elaborada i el resultat és un text d’extensió breu (dues o tres pàgines) i d’un nivell de comprensió accessible per als joves lectors.
El resultat doncs és molt bo, una edició ideal per a regalar per aquestes dates i quedar la mar de bé amb la família o les amistats.
=====
Títol: Genealogía de una bruja
Autor: Sébastien Perez i Benjamin Lacombe
Il·lustrador: Benjamin Lacombe
Edició: Madrid: Edelvives, 2009
Edat: a partir de 9 anys
Temàtica: Bruixes
RESSENYA
=========
Edelvives seguint el filó de Princesas ha traduït dues obres més que vénen a ser catàlegs de personatges. Per una banda ha publicat una obra sobre fades (Hilo de hadas) i per l’altra, ha tret dos llibres sobre bruixes que es presenten en un pac de col•leccionista.
Per una banda hi ha un àlbum il•lustrat titulat La pequeña bruja i per l’altra Brujas y hechizos. Ambdós llibres escrits i il•lustrats pels mateixos autors. De fet, els llibres estan d’alguna manera relacionats perquè un forma part de l’altra. En el primer, l’àlbum, el personatge principal troba un llibre “Grimorio. Brujas y hechizos” que justament és el segon.
El disseny, el contingut i fins i tot el nivell de lectura són força diferents. L’àlbum explica la història d’una nena que descobreix, gràcies a un llibre que amaga la seva àvia, que forma part d’una llarga cadena de bruixes que han viscut al llarg de la història. A banda d’aquest fet, l’argument és clar: la Lisbeth, que així s’anomena la protagonista, ajudarà a un amic gràcies a les seves dots d’endevina a sortir d’un sot on ha caigut enmig d’una tempesta de neu.
El segon llibre és més un inventari de bruixes, amb un capítol dedicat a cada una d’aquestes bruixes cèlebres i no té una edició tota il•lustrada com l’anterior sinó que mescla retalls, esquemes, falses fotografies, documents i cartes de l’època, etc. per donar més veracitat a allò que s’explica. L’enquadernació fins i tot vol imitar un llibre antic, fet de tela i imprès amb lletres daurades. Les històries que expliquen giren entorn de tretze dones que són possiblement bruixes. Tot i ser ficció, la majoria d’elles parteixen de personatges històrics, mitològics o de la tradició popular. Entre elles podem trobar Gretchen (Hansel i Gretel) o la bruixa de la Blancaneus, però també a Isis (Egipte), Medusa (a qui rapta Poseidó), Joana d’Arc o la Mona Lisa. La barreja real i ficció és ben elaborada i el resultat és un text d’extensió breu (dues o tres pàgines) i d’un nivell de comprensió accessible per als joves lectors.
El resultat doncs és molt bo, una edició ideal per a regalar per aquestes dates i quedar la mar de bé amb la família o les amistats.
Ghostgirl (2): El regreso
FITXA
=====
Títol: Ghostgirl (2): El regreso
Autor: Tonya Hurley
Il·lustrador: -
Edició: Alfaguara, 2009
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: novel·la gòtica
RESSENYA
=========
La novel•la està plantejada com el primer volum, en capítols curts encapçalats per una cita d’un personatge conegut (poeta, actor o músic) i titolats per una cançó. L’edició també és molt original, gòtica en lila i negre, un exemplar que convida a obrir-lo. La història està ben introduïda i dóna lloc a la reflexió encapçalant els capítols amb un textet sobre algun tema que l’autora vol tractar i que preocupa els adolescents: l’expressió dels sentiments, l’adoració cap als líders, la inseguretat d’un mateix, l’amistat, els gelos... Tot això t’ho vas trobant en la presentació de la trama, en els textos de l’inici dels capítols i en la manera de concloure la història. Però el que queda deslluït, pel meu gust, és la construcció de l’aventura que ens presenta i a la qual s’enfronten els personatges. Tots els elements estan plantejats per fer pensar i reflexionar però la història és bastant superficial. És inevitable comparar-la amb la primera: així com aquella tenia bastant d’humor i reflexió, aquesta és una mica banal (vegeu la ressenya de la primera part).
L’argument, comença d’una manera que promet: la Charlotte (Gosthgirl) ja ha acabat les classes de Mortocol (espècie d’institut dels morts) i ara se’n va a fer pràctiques en una feina d’agafar el telèfon per resoldre els problemes dels adolescents vius. Aquesta part és molt curiosa per l’enfocament que també plantejava la primera (manera de viure dels morts, quines són les seves angoixes, etc.). De sobte apareix l’Scarlett, la seva amiga viva demanant-li que faci retornar a la vida la seva germana Petula. La Petula és una noia malcarada i egoista, lider de l’institut i que desprecia a tothom. Entra en coma per una ferida que li fan al peu al fer-se la pedicura. L’Scarlet, la germana que l’odia però que se n’adona que se l’estima, sap com salvar-la que és passant a l’altra banda i demanar l’ajuda de la Charlotte, la seva amiga morta, i arrisca la seva vida per salvar-la. Tot el llibre gira entorn de com retornar a la vida la Petula. Passen mil peripècies en el terreny dels morts fins que finalment gràcies a la Charlotte i amigues les dues germanes aconsegueixen traspassar al terreny del vius i sortir del coma. També hi té molt de protagonisme en el terreny dels vius en Damen, nòvio de l’Scartlett i ex de la Petula que a través de l’absència de les dues reafirma el seu amor per Scarlett.
Al final tot acaba al seu lloc i la Charlotte és acceptada pels seus companys i professors. Ha creuat a l’altra banda perquè era el que li dictava el seu cor, - és el que fan els líders i no els seguidors - i ho ha fet per ajudar als altres. Ha tornat a sentir l’emoció d’estar entre els vius i també molt a prop del seu amor, Damen, però en aquesta ocasió accepta la seva mort i sap que aquest és el seu lloc, amb les mateixes angoixes que abans però més segura de sí mateixa.
La història arriba a unes reflexions interessants però es perd una mica pel camí.
=====
Títol: Ghostgirl (2): El regreso
Autor: Tonya Hurley
Il·lustrador: -
Edició: Alfaguara, 2009
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: novel·la gòtica
RESSENYA
=========
La novel•la està plantejada com el primer volum, en capítols curts encapçalats per una cita d’un personatge conegut (poeta, actor o músic) i titolats per una cançó. L’edició també és molt original, gòtica en lila i negre, un exemplar que convida a obrir-lo. La història està ben introduïda i dóna lloc a la reflexió encapçalant els capítols amb un textet sobre algun tema que l’autora vol tractar i que preocupa els adolescents: l’expressió dels sentiments, l’adoració cap als líders, la inseguretat d’un mateix, l’amistat, els gelos... Tot això t’ho vas trobant en la presentació de la trama, en els textos de l’inici dels capítols i en la manera de concloure la història. Però el que queda deslluït, pel meu gust, és la construcció de l’aventura que ens presenta i a la qual s’enfronten els personatges. Tots els elements estan plantejats per fer pensar i reflexionar però la història és bastant superficial. És inevitable comparar-la amb la primera: així com aquella tenia bastant d’humor i reflexió, aquesta és una mica banal (vegeu la ressenya de la primera part).
L’argument, comença d’una manera que promet: la Charlotte (Gosthgirl) ja ha acabat les classes de Mortocol (espècie d’institut dels morts) i ara se’n va a fer pràctiques en una feina d’agafar el telèfon per resoldre els problemes dels adolescents vius. Aquesta part és molt curiosa per l’enfocament que també plantejava la primera (manera de viure dels morts, quines són les seves angoixes, etc.). De sobte apareix l’Scarlett, la seva amiga viva demanant-li que faci retornar a la vida la seva germana Petula. La Petula és una noia malcarada i egoista, lider de l’institut i que desprecia a tothom. Entra en coma per una ferida que li fan al peu al fer-se la pedicura. L’Scarlet, la germana que l’odia però que se n’adona que se l’estima, sap com salvar-la que és passant a l’altra banda i demanar l’ajuda de la Charlotte, la seva amiga morta, i arrisca la seva vida per salvar-la. Tot el llibre gira entorn de com retornar a la vida la Petula. Passen mil peripècies en el terreny dels morts fins que finalment gràcies a la Charlotte i amigues les dues germanes aconsegueixen traspassar al terreny del vius i sortir del coma. També hi té molt de protagonisme en el terreny dels vius en Damen, nòvio de l’Scartlett i ex de la Petula que a través de l’absència de les dues reafirma el seu amor per Scarlett.
Al final tot acaba al seu lloc i la Charlotte és acceptada pels seus companys i professors. Ha creuat a l’altra banda perquè era el que li dictava el seu cor, - és el que fan els líders i no els seguidors - i ho ha fet per ajudar als altres. Ha tornat a sentir l’emoció d’estar entre els vius i també molt a prop del seu amor, Damen, però en aquesta ocasió accepta la seva mort i sap que aquest és el seu lloc, amb les mateixes angoixes que abans però més segura de sí mateixa.
La història arriba a unes reflexions interessants però es perd una mica pel camí.