Melodía en la ciudad

FITXA
=====
Títol: Melodía en la ciudad
Autor: Benjamin Lacombe
Il•lustradora: Benjamin Lacombe
Edició: Edelvives, 2010
Edat: de 4 a 8


RESSENYA
========
L’Alejandro viu en una ciutat trista i, com la gran majoria del seus habitants, està destinat a treballar a les fàbriques quan sigui gran. Però un bon dia la caravana d’un circ gitano arriba i l’Alejandro escoltarà per primera vegada les alegres melodies i veurà els balls i les actuacions del circ. Entre els membres de la companyia hi ha l’Elena, una nena de la seva edat, de la qual s’enamora a primera vista. Junt amb els músics del circ, el nen descobrirà que té un talent innat per tocar la guitarra i, després d’un primer refús, la seva família acabarà sentint-se finalment orgullosa d’ell gràcies als seus èxits.


Ho reconec, sento autèntica passió cap al treball de Lacombe, però és que aquest il•lustrador és capaç de crear unes il•lustracions tan meravelloses que poden deixar-te sense alè en tombar una pàgina. Aquest àlbum és un exemple més d’això que dic, una història tan senzilla i emotiva com és el primer amor, aquest despertar als sentiments romàntics. La història dels dos nens protagonistes et commou i amb les 14 fascinants il•lustracions que li donen vida, 4 de les quals són a doble pàgina, aquest àlbum es converteix en un imprescindible, en una joia de la literatura infantil capaç d’emocionar a grans i a petits, i és que fixeu-vos sinó en el primer pla de la nena, és tan plena de vida que sembla voler sortir del paper.

L’estructura del text és curiosa, s’inicia amb un pròleg on un narrador que desconeixem ens presenta la història del nen protagonista, tot seguit es narra el conte pròpiament dit, i en acabar trobem un epíleg on la nena, ara convertida en adulta es dirigeix al seu marit, en el que reconeixem aquell jove Alejandro.


Edelvives ha cuidat el format fins al mínim detall; un paper de qualitat, les seves dimensions, 275x395 mm., que faciliten el gaudir de les il•lustracions ja que sobretot les fetes a doble pàgina es converteixen gairebé en obres pictòriques dignes de ser llargament observades o els motius de les guardes que s’adiuen perfectament amb el sentit de la història.