Un botó que enamora

FITXA
=====
Títol: Un botó que enamora
Autor: Pauline Carlioz
Il•lustrador: Pauline Carlioz
Edició: Barcelona: Combel, 2010
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
========
Per qüestions extra-literàries, les companyes de tertúlia van pensar que aquest llibre era ideal perquè jo en fes la ressenya, i és que saben de la meva afició a la costura i les labors. Un llibre que portés la paraula “botó” al títol, i que ja des de la coberta es veiés tan clarament que tenia a veure amb les labors (les troques de fil de brodar, el troç de cinta que fa de tanca del llibre, les lletres del títol fetes amb tot de materials tèxtils...), havia de ser per mi.
Però el que potser no saben és que tinc una certa predisposició a que els llibres “grandiloqüents” no em caiguin gaire en gràcia... Tot aquest desplegament de mitjans (aquesta mena de caixa on el llibre va encolat, la cinta i l’iman de la tanca, el forat amb forma de cor a la coberta que deixa veure els dos protagonistes) em va sospitar... i no sempre vol dir que sigui una maniobra de distracció per disimular el buit que s’amaga en el contingut, però tot sovint així és.
És el cas? Bé... la història és senzilla (una història d’amor entre dos protagonistes amants dels abrics que perden un botó i van a trobar el de l’altre), el text és correcte (rimat), i la narració en paral•lel, a la dreta la història d’ella, i a l’esquerra la d’ell, en dos llibres posats en forma de mirall (les pàgines d’ella s’obren cap a l’esquerra i les d’ell cap a la dreta) no és nova, però al menys no s’ha utilitzat de forma gratuïta (vull dir: compleix un paper dins el llibre, té una funció, un perquè...).
Es tracta doncs d’un llibre “resultón” que fa de bon regalar. Per què només el puntuo amb un 2 sobre 4, llavors? Trobo que darrera de llibres més modestos (i segurament de preu més assequible) s’amaguen històries més emocionants, divertides o romàntiques que no pas aquesta. I prefereixo recomanar un llibre perquè el contingut m’hagi arribat al cor, que no pas per l’espectacularitat del continent.

(Sfer)

***

FITXA
=====
Títol: Un botó que enamora
Autora i il•lustradora: Pauline Carlioz
Adaptació al català: Mireia Cornudella i Jordi Martín Lloret
Edició: Barcelona: Combel, 2010.
Edat: ?
Temàtica: conte cursi fet amb rodolins.
Puntuació: 0 de 4

RESSENYA
========
Un botó que enamora és un àlbum que promet molt, però que acaba desplegant més aviat poca cosa. Compta entre les seves virtuts amb unes il•lustracions que barregen dibuix i textures (teixits, botons) a la manera d’un collage; aconsegueix així un efecte visual que resulta francament divertit (tot i que resta a mil kilòmetres de distància de l’espectacular El país de las pulgas). L’encert fonamental del llibre és la seva partició física en dues parts, una a la dreta i l’altra a l’esquerra, que relaten respectivament la història de cada protagonista; com que els fets s’esdevenen simultàniament, el lector pot triar llegir-les per separat, d’una tirada, o bé anar alternant les seves pàgines al llarg de tot el conte. Hipotèticament, això hauria de permetre múltiples lectures, sempre diferents, del mateix volum. Ara bé, aquestes històries paral•leles no són només simètriques sinó calcades l’una de l’altra i els seus personatges no presenten cap diferència substancial entre sí més enllà del seu sexe. Aquest primer defecte narratiu encapçala una llista de mancances molt més greus: Un botó que enamora perpetua rols de gènere (fent que ella cusi com els àngels i que ell amb prou feines enfili l’agulla) i reforça amb contundència el discurs consumista amb afirmacions com ara “Abric que vol, abric que es fira”, “I si són cars, millor! / Se’ls compra de deu en deu”, o la colpidora “Quin èxit tindré a la feina...”. Titllem d’incorrectes i perniciosos àlbums hilarants, deliciosament absurds alhora que profunds en el seu contingut (com ara No sé on tinc el cap, que arremet contra els pares “absents”), i mentrestant obrim els braços de bat a bat a llibres acolorits que contribueixen a “programar” nens i nenes per tal que siguin uns compradors solvents fanàtics del seu aspecte. La gran aventura de la senyoreta Enriqueta i del senyor Bernat es podria resumir així: aquests dos desconeguts perden sengles botons dels seus abrics nous, la cerca es converteix en la seva única ocupació i, quan finalment es troben (amb els botons canviats), s’enamoren com a premi a la seva ximpleria.

(Ruth Vilar)