El meu primer cotxe era vermell

FITXA
=====
Títol: El meu primer cotxe era vermell
Autor: Peter Schössow
Il·lustrador: Peter Schössow
Edició: Joventut, 2011
Edat: de 4 a 8
Temàtica:
Premi Llibreter 2011


RESSENYA
=========
L’editorial Joventut ens presenta aquesta primavera un llibre fantàstic per treballar amb els nens la senyalització vial. Aquest és un tema sovint feixuc de tractar, com podem explicar un munt de senyals de formes i colors diferents a nens i nenes petits? Doncs aquí Peter Schössow ens fa un autèntic regal, un àlbum il•lustrat que ens narra les aventures o potser hauríem de dir les desventures de dos germans que es troben amb un regal ben curiós del seu avi, un antic cotxe de pedals, vell i atrotinat, que hauran d’arreglar abans de fer servir.

Per moltes persones el primer cotxe sempre és el millor. I el primer recorregut és el més formidable, encara que estigui ple d’obstacles i sorpreses, com els passa aquest parell d’entremaliats.

L’autor a aconseguit mimetitzar a la perfecció l’acció que es desenvolupa a la història amb tot un seguit de senyals de trànsit, el més recomanable és que aquest conte l’expliqui un adult preferiblement a que l’infant en faci una lectura en solitari, ja que podem aprofitar per anar explicant què significa cada senyal, cosa que no truncarà la història perquè hi estan totalment integrades. Una altra opció és treballar-lo a l’escola, i en aquest cas deixar que siguin els alumnes els que dotin de significat cada senyal.

A més d’aquest gran valor afegit, amb el qual no tinc dubte que els nens captaran el significat d’aquestes marques vials, el meu primer cotxe era vermell també dóna un gran valor a la relació entre aquests dos germans, en tot moment es percep una complicitat entranyable entre ells.

I no puc deixar d’elogiar el magnífic treball de Schössow amb les il•lustracions, dotades d’un estil únic ben característic d’aquest alemany que no necessita presentació, ja que el seu treball premiat en diverses ocasions (de fet un dels seus darrers treballs ‘La Paula i la lleugeresa de l’ésser’ opta aquest any a una de les categories de l’Atrapallibres) parla per sí mateix. Tons càlids amb colors terrossos prenent protagonisme, les seqüències que presenten algunes pàgines són divertidíssimes i aconsegueixen parlar per sí mateixes, de fet, aquest és un d’aquells àlbums que podria prescindir del text, potser per això l’autor ha inclòs un llenguatge molt més infantil en el germà petit que aporta un toc d’humor que agradarà molt als lectors.