FITXA
=====
Títol: El llampec / Les aventures de Pimpín l'extraterrestre
Autor: Nicoletta Costa / Colas Gutman
Il·lustrador: Nicoletta Costa / Véronique Deiss
Edició: Castellnou Edicions, 2011 - Col•lecció Pícnic
Edat: de 6 a 12 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
El passat mes de març Castellnou Edicions treia al mercat una nova col•lecció de lectures per nens i nenes amb tres franges d’edat marcades: (+6), (+8) i (+10). Històries properes i divertides amb uns personatges que resulten molt propers als infants, amb una gran varietat de registres en prosa i poesia, tenen en aquesta col•lecció un magnífic pont per endinsar-se en el món de la literatura juvenil, històries d’estils diversos amb estructures i vocabulari adaptats a l’edat, una col•lecció molt variada que hauria de ser un referent a les escoles, ja que com a complement han elaborat un pla lector per alguns dels títols que constitueixen una eina fantàstica per treballar a l’aula.
Us recomano dos títols en concret, de la sèrie dedicada als més petits El Llampec la història d’un bonic cavall de competició que acaba d'arribar a la granja. Els altres animals s'adonen que està molt trist, i per això decideixen fer tot el possible perquè se senti millor i no enyori la vida que tenia abans. És un títol que tracta de forma molt senzilla l’amistat, el grup d’animals de la granja posarà en marxa la seva imaginació i treballaran en equip per aconseguir que el seu nou amic se senti feliç. Amb unes il•lustracions molt dolces i una extensió del text força breu, és una lectura ideal per a primers lectors.
En la sèrie de (+8) trobem Les aventures de Pimpín l'extraterrestre ell té una missió especial a la Terra: ha de fer-hi un amic. Per aconseguir-ho el millor és que vagi a l'escola. En Pimpín hi troba un nen que porta ulleres i que li sembla l'amic ideal. I aquest amic li explica un secret... Però en Pimpín no sap que un secret no s'ha de dir a ningú. Amb aquest llibre els joves lectors es faran un tip de riure, les escenes representades en forma de diari d’aquest extraterrestre que es menja tot el que no s’ha de menjar són surrealistes i eixelebrades alhora que tendres, o no ho és el fet d’enrojolar-se fins a semblar un semàfor quan a un nen se li acosta la nena que més i agrada?
Pel que hem pogut veure fins ara, tant pel que fa a autors, il•lustradors i temàtiques aquesta és una d’aquelles col•leccions que hauria de convertir-se en referent per a mestres i educadors que vulguin potenciar el gust de la lectura en els infants tan bon punt aquests són autònoms.
No hay comentarios:
Publicar un comentario