L'abella de més

FITXA
=====
Títol: L'abella de més
Autor: Andrés Pi
Il·lustrador: Kim Amate
Edició: Takatuka, 2011
Edat: de 5 a 8
Temàtica:


RESSENYA
=========
Al rusc s'ha armat un gran rebombori. Cada dia sembla que hi ha menys espai disponible. Una comissió d'abelles creada expressament es posa a estudiar les causes d'aquestes estretors i arriba a la conclusió que falta espai perquè hi ha una abella de més. Les sospites recauen sobre totes les abelles del rusc, però cap hipòtesi sobre com deu ser aquesta abella estranya porta a un resultat concret, així que les abelles reunides en assemblea decideixen acabar la recerca i donar una solució molt més solidària a aquesta falta d'espai.

Aquest tàndem Pi-Amate repeteix després de la fantàstica experiència a La ventana infinita, àlbum guanyador el 2009 del XXIX Premi Destino – Apel•les Mestres. Aquesta vegada ens presenten un àlbum on la solidaritat i la convivència tenen un paper molt important, una història divertida on una colla d’abelles histèriques comencen a divagar fins que apareix la figura de la mare, que, de forma calmosa i amb una immensa serenitat dóna la volta a la situació deixant-les a totes satisfetes. Kim Amate arrodoneix aquestes pàgines amb unes il•lustracions sensacionals elaborades amb tot luxe de detalls, amb una paleta de colors que resulta molt agradable, això sí, per gaudir-les de ple cal que hi pareu força atenció, no us perdeu la marca de les ulleres que llueix una de les abelles, els enginys tan surrealistes que dissenyen, els rètols informatius del rusc, o un petit insecte barbut que apareix pràcticament a cada il•lustració, tot plegat, imatges carregades d’un fi sentit de l’humor que motivaran passar les pàgines d’aquest àlbum una vegada i una altra ja que sempre, en trobareu nous detalls sorprenents.


És doncs, un àlbum molt recomanable, que farà riure als nens alhora que els hi fa arribar un interessant missatge, s’ha guanyat un lloc a la prestatgeria d’imprescindibles.

(Sílvia Cantos)

***

En el rusc de les abelles hi ha un problema d’espai. Les abelles estan tipes de treballar tan apretades i han de trobar una solució. Un comitè d’expertes analitzen quina és la situació i arriben a la conclusió que per solucionar el problema una de les abelles que hi viuen allà ha d’abandonar el rusc. Aquesta situació revoluciona la família d’abelles i comencen a pensar qui deu ser l’abella que els hi està prenent l’espai i sobretot com ho solucionaran?

Si aquesta història es la trobéssim dins d’un recull de faules i ens diguessin que forma part de les faules de La Fontaine o d’Isop no ens sorprendria en absolut en tant que segueix i respecte les normes bàsiques de la construcció de relats d’aquestes característiques però amb un toc, provocat per la temàtica que tracta, modern que la fa actual i plenament vigent.

Els problemes discriminatoris i xenòfobs són presents en aquesta història en la que els estereotips propis de comportaments racistes queden reflectits en l’actitud de les abelles. Cal destacar d’aquesta història és la resolució final que la reina de les abelles i de quina manera soluciona el conflicte: són moltes més les coses que ens uneixen que les que ens separen.

A nivell gràfic cal destacar la il•lustració que compensa i interpreta perfectament les emocions i sensacions que es transmet en el text. Un estil peculiar amb unes abelles amb un estètica molt particular i uns detalls en les il•lustracions que fan créixer encara més aquesta història simple en la lectura però molt profunda en la interpretació.

Una excel•lent història que pot donar peu a reflexions i anàlisi molt interessants de la qual podem extreure lectures molt diverses.

(Albert Correa)