¡Me aburro!

FITXA
=====
Títol: ¡Me aburro!
Autor: Marc Rosenthal
Il·lustrador: Marc Rosenthal
Edició: Faktoría K de Libros, 2011
Edat: a partir de 2/3 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Avorrir-se pot ser una gran aventura. Aquest és el fil propi d’aquest àlbum il•lustrat on la narrativa visual s’imposa a un text que fa de bon acompanyant i, a l’hora, de ritme i compàs.

Marc Rosenthal, dissenyador i il•lustrador nord-americà, es presenta en el panorama d’edició del nostre país amb aquest divertit títol de la mà de Faktoría K de Libros, segell de l’editorial Kalandraka.

La historia comença quan el petit protagonista es queixa del seu avorriment i li dóna una puntada de peu a una llauna buida de menjar per a gats que va a parar, precisament, damunt del cap d’un gat que dorm plàcidament damunt la branca d’una arbre. Aquest fet intranscendent desencadena una esbojarrada història concatenada i circular de despropòsits. Des del principi apareixen personatges comuns que poden habitar en tota població gran o petita i personatges ficcionals que hi conviuen també com són els pirates i els cowboys. A partir del tret de sortida esmentat, tots ells patiran d’una forma o d’una altra caigudes, fugides, persecucions, etc. mentre el nostre protagonista continuarà centrat en la seva reiterada queixa: “¡Me aburro! Nuca pasa nada”. Tanmateix, darrere d’ell, la vida és com una pel•lícula d’aventures amb la que només al final s’hi podrà retrobar.

La narració de Rosenthal és trepidant; com si volgués demostrar que sovint el ritme de la vida corre darrere nostre quan sovint ens sembla que res es mou. Rere el protagonista, les il•lustracions són un cúmul de situacions hilarants que s’observen ja sigui a través d’un imaginari objectiu que centra l’acció al bell mig de la pàgina, o partint de quatre seqüències amb fets consecutius o gràcies a una visió panoràmica quan el desgavell ja és tan coral que cal que surti tothom retratat … excepte el nostre petit protagonista. Als seus crits de desànim –únic text narratiu de frases existent- s’afegeixen un munt d’onomatopeies que, resseguint-les i dient-les a viva veu produeixen una narració paral•lela que dóna pas a un divertit joc de possibilitats per gaudir de la riquesa del llenguatge, el ritme i la sonoritat de moltes de les vicissituds del dia a dia.

I, en acabar aquesta història, de nou en comença una altra : la llauna torna a sortir disparada i ves a saber què pot tornar a passar.

La història està protegida per una coberta i unes guardes que conviden a entrar dins d’aquesta ciutat com si d’una pel•lícula de cinema mut … a tot color es tractés. Uns colors i unes il•lustracions que recorden l’herència de Jean de Brunhoff i el seu Babar –no en va, aquest àlbum li està dedicat- i n’és un més que digne homenatge amb vida pròpia.