FITXA =====
Títol: Ciutat d'orfes
Autor: Avi
Traductor: Lluís-Anton Baulenas
Il·lustrador: -
Edició: Bambú, 2012
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
Vaig llençar-me de cap a aquest llibre perquè m’agrada el disseny de la col•lecció (Miquel Puig), m’agradava la il•lustració de coberta (Riki Blanco), em cauen molt bé els de Bambú i sobretot sobretot, perquè l’anterior llibre de Avi ja em va agradar molt: La veritable confessió de Charlotte Doyle (Bambú, 2010).
Doncs bé, la història de la família Geless no m’ha decepcionat gens, tot al contrari, ha estat una lectura molt entretinguda i profitosa.
Imagineu-vos enmig d’un escenari que el cinema ha reproduït forces vegades: el Nova York del 1893. Misèria, gent pels carrers, brutícia, i sobretot infants que intenten guanyar-se la vida fent el què sigui.
El protagonista, que té tretze anys i forma part del petit exèrcit d’infants que ven diaris per la part baixa de la ciutat, es veu abocat a salvar la seva germana -acusada d’un robatori-, davant la desesperació de la resta de la família.
El llibre dedica molta estona a descriure els suburbis d’aquest Nova York i aconsegueix que el lector s’endinsi en aquest ambient opressor. Però alhora, la força que li atribueix a cada un dels membres de la família, la lealtat i l’amor que desprenen, fa que el to de tot plegat no deixi de ser optimista.
Si no li he posat un quatre de puntuació és només perquè potser, un cop acabat el llibre, et queda la sensació que la trama detectivesca que s’amaga darrera el rellotge d’or que suposadament ha robat la germana de Maks, ha acabat sent més evident o fàcil del què t’esperaves.
Del mateix autor tinc pendent Sin principio ni fin: las aventuras de un pequeño caracol: y una hormiga aún más pequeña. (Ediciones B, 2009), que a la tertúlia han recomanat diverses vegades.
A mi també m’ha agradat el llibre i subscric el que dius, fins i tot després d’una segona lectura. Crec que és un llibre per recomanar.
ResponderEliminarAfegeixo alguns punts de la meva collita.
Em sembla remarcable:
- la brevetat del capítols (91 capítols en 375 pàgines), presentats com seqüències cinematogràfiques
- les descripcions constants i intenses dels paisatges urbans, com plans generals de situació
- la perspectiva personal que puntualment ofereix l’autor sobre les situacions
- la possibilitat d’emocionar-se i de pensar al mateix temps; cosa que crec aconseguida en bona part pels tres punts anteriors
- l’eco explícit o implícit de lectures de l’autor d’accions o personatges propers: Stevenson, Dickens, Kaestner...
- els personatges principals ben delimitats, força diferenciats i atractius, cadascun a la seva manera
- els 13 anys d’edat, que ja cites, però que vull remarcar perquè com a mínim quatre personatges principals en llibres seus tenen aquesta edat, incloent l’apassionant Charlotte Doyle; una edat que permet a l’autor mostrar el valor de les mancances de l’adolescència (l’adolescere de qualsevol edat): la falta d’alguna cosa que permeti arribar on sigui, i la potencialitat que té això per a un canvi de paradigma
Penso que l’autor ha arribat en aquest llibre a una simplicitat que em recorda l’excel·lència de la “linea clara” del còmic belga i Hergé.
Bona lectura!
Ignasi Potrony
Estic amb vosaltres, Glòria i Ignasi: la novel·la em va agradar molt. Els únics "però" que li posaria són que potser s'entreté molt amb la introducció i sembla que li costi arrencar la trama detectivesca pròpiament dita, i que el final, com explica la Glòria, se't fa una mica evident... Tot i així, he gaudit molt amb la lectura.
ResponderEliminarEm quedo especialment amb l'ambientació històrica i amb la profunditat dels personatges: destacaria la relació entre els dos protagonistes, Maks i Willa, i l'evolució que fa la noia durant la història. També és molt interessant, com diu l'Ignasi, la perspectiva personal de l'autor i la manera com intenta fer participar el lector en la novel·la.
M'apunto la Charlotte Doyle a la llista (interminable) de lectures pendents!
Chus
A mi també m' ha agradat molt me'l vaig llegir perquè m'havia llegit el llibre de les veritables confesions de Charlotte Doyle i vaig buscar llibres del mateix autor.
ResponderEliminarTambé us recomano el llibre titulat El llibre negre dels secrets, és molt interessant