La cometa de Noah

FITXA
=====
Títol: La cometa de Noah
Autor: Rafael Salmerón
Il·lustrador: -
Edició: SM, 2011
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
En Noah Baumann és un nen especial, uns pensen que és ximple, d'altres simplement que és diferent. Avui dia, segurament l'haurien diagnosticat com a autista, però abans era diferent, tot això no se sabia...
A en Noah li agrada molt fer volar el seu estel. A dir veritat, és de les poques coses que li agraden i no hi ha dia que no surti a enlairar l'estel pel cel de Cracòvia, la seva ciutat.
Estem a l'any 1939, els nazis acaben d'invair Polònia, i cada cop és més insuportable ser jueu i viure en els seus territoris.
La novel•la, narrada en present -cosa que fa que et situis molt en el moment i en la pell dels protagonistes, té com a fil conductor l'ocupació Nazi a Cracòvia des de 1939 fins al 1945, encara que el més interessant és veure les relacions entre els membres de la família Baumann: en Leopold és el pare de família i viu des de fa temps esperant la mort, ja no creu en l'espècie humana; la Dora, una mare superada per la malaltia del seu fill petit i enrabiada amb el món; la Hannah la germana a qui gairebé no coneixerem perquè és l'ombra de la seva mare i no fa res fora del que li diu ella; en Noah que viu en el seu món i el bo d'en Joel, un adolescent a qui li ha tocat viure en món que no enten, que s'ha tornat boig. És gràcies a aquest últim, que en Noah podrà seguir vivint amb un mínim de normalitat dins aquest món, cada vegada més angoixant i terrible.
L'autor no ens estalvia cap detall de crueltat i mort en el context on ens situa. La vida al Guetto serà cada cop més dura, pero en Joel no es deixarà vèncer. L'amor vers al seu germà, les ànsies de superpivència, la lluita per sortir amb vida de l'horror, són presents en tot moment i ens faran creure per moments que tot anirà bé.
Ens trobem doncs, davant d'una nova història de l'holocaust jueu, trista com no pot ser d'una altra manera i que enganxa des del principi fins al final.
Així comença i així és com sempre ens sentirem davant la seva lectura: amb una mica d'esperança que, poc a poc, es va esquinçant:

Cracovia, finales del Agosto de 1939 ...Una cometa en el cielo. El aire limpio y claro, el viento perfecto, ni demasiado fuerte ni demasiado suave. Los vivos colores se dibujan nítidos, casi irreales, sobre el azul brillante y cálido del verano. Durante unos instantes no hay nada más, solo el cielo, el viento y la cometa. Pero no dura más que un momento.