FITXA
=====
Títol: ¡Shrek!
Autor: William Steig
Il·lustrador: William Steig
Edició: Barcelona: Libros del Zorro Rojo, 2012
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: fantasia, aventures, humor
RESSENYA
=========
Si al leer el título de este post habéis pensado en las películas de animación de la factoría Dreamworks, vais por buen camino. Aunque al mismo tiempo andáis desencaminados… Porque, sí, el protagonista del álbum ilustrado que acaba de publicar Libros del Zorro Rojo es el ogro verde que aparece en las películas; pero, no, sus aventuras sobre el papel no coinciden con las que vive en la gran pantalla. Ni siquiera su carácter es el mismo.
¡Shrek!, el libro, fue escrito e ilustrado originariamente por William Steig en 1990, más de diez años antes de que se estrenara la película. Narra la historia de un ogro feísimo, con mal carácter y peores sentimientos, que decide independizarse de sus padres y recorrer el mundo en busca de aventuras. Shrek, como buen ogro que es, está orgulloso de mostrarse desagradable y cruel; esa actitud le lleva a vivir situaciones políticamente incorrectas tratadas con gran sentido del humor. Al final de su viaje, el ogro acaba encontrando la horma de su zapato: una princesa que parece hecha a medida para él.
Vale la pena echarle un vistazo al álbum de Steig y disfrutar de la divertida versión original de la historia, tan alejada de los cuentos de hadas edulcorados al estilo Disney.
Rossinyol
FITXA
=====
Títol: Rossinyol
Autor: Sébastien Perez
Il·lustrador: Benjamin Lacombe
Edició: Baula
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
A vegades el procés de canvi es troba en un acte senzill, original i creatiu, com la mateixa obra que tenim entre les mans. Sébastien Perez i Benjamin Lacombe (qui ens va visitar a l’abril a Mon llibre) ja ens van fer gaudir amb l’herbari de les fades (Editorial Baula, octubre de 2011) i ara han tornat a combinar les seves arts per crear un àlbum rodó.
Qui no ha desitjat alguna vegada regalar un poema escrit de pròpia mà? Quan... finalment... mig arrugat i embolicat el més repetit possible l’ha guardat en el lloc més difícil de trobar i que un només sap? El protagonista de la nostra història, un nen que viu en un internat i passa desapercebut a la mirada de tothom, fa un acte de valentia i regala un poema, que descriu a cadascun dels seus companys. El llibre esdevé un joc de pistes on el lector obrint i tancant pestanyes i observant amb deteniment anirà descobrint, juntament amb els nens de l’orfenat i l’intendent, qui és l’autor dels poemes i el secret que amaga.
La història comença a les mateixes guardes on s’anticipa el què succeirà. El relat amb un text líric i precís a l’alçada de les imatges, amb les quals es complementa esdevenint un llibre total, és ple de detalls que ens porten a observar en deteniment i gaudir cadascuna de les escenes: com el mur de paper, florejat, al•ludint als mateixos poemes que es regalen i que esdevindrà la matèria prima sobre la qual es construirà la història. Els rossinyols que volen sempre al voltant del nen identificant-lo i que ens assenyalen de manera subtil el seu do etc. Lacombe i Perez ens impulsen a passejar per cadascuna de les pàgines amarant-nos de malenconia, conduint-nos per un camí misteriós, ple de simbologia i poblat per personatges sensibles i particulars.
També volem destacar per encertat el format apaïsat del llibre, molt ben editat per Baula, que ens ofereix una perspectiva més àmplia i diàfana dels paisatges i escenaris on succeeix l’acció.
En definitiva un conte sobre la recerca de la pròpia identitat i de descobriment d’un mateix a través dels ulls dels altres; un llibre molt recomanable sobre la visibilitat i la importància de sentir-se part destacada d’un grup, que narrat i il•lustrat amb lirisme esdevé tota una joia.
=====
Títol: Rossinyol
Autor: Sébastien Perez
Il·lustrador: Benjamin Lacombe
Edició: Baula
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
A vegades el procés de canvi es troba en un acte senzill, original i creatiu, com la mateixa obra que tenim entre les mans. Sébastien Perez i Benjamin Lacombe (qui ens va visitar a l’abril a Mon llibre) ja ens van fer gaudir amb l’herbari de les fades (Editorial Baula, octubre de 2011) i ara han tornat a combinar les seves arts per crear un àlbum rodó.
Qui no ha desitjat alguna vegada regalar un poema escrit de pròpia mà? Quan... finalment... mig arrugat i embolicat el més repetit possible l’ha guardat en el lloc més difícil de trobar i que un només sap? El protagonista de la nostra història, un nen que viu en un internat i passa desapercebut a la mirada de tothom, fa un acte de valentia i regala un poema, que descriu a cadascun dels seus companys. El llibre esdevé un joc de pistes on el lector obrint i tancant pestanyes i observant amb deteniment anirà descobrint, juntament amb els nens de l’orfenat i l’intendent, qui és l’autor dels poemes i el secret que amaga.
La història comença a les mateixes guardes on s’anticipa el què succeirà. El relat amb un text líric i precís a l’alçada de les imatges, amb les quals es complementa esdevenint un llibre total, és ple de detalls que ens porten a observar en deteniment i gaudir cadascuna de les escenes: com el mur de paper, florejat, al•ludint als mateixos poemes que es regalen i que esdevindrà la matèria prima sobre la qual es construirà la història. Els rossinyols que volen sempre al voltant del nen identificant-lo i que ens assenyalen de manera subtil el seu do etc. Lacombe i Perez ens impulsen a passejar per cadascuna de les pàgines amarant-nos de malenconia, conduint-nos per un camí misteriós, ple de simbologia i poblat per personatges sensibles i particulars.
També volem destacar per encertat el format apaïsat del llibre, molt ben editat per Baula, que ens ofereix una perspectiva més àmplia i diàfana dels paisatges i escenaris on succeeix l’acció.
En definitiva un conte sobre la recerca de la pròpia identitat i de descobriment d’un mateix a través dels ulls dels altres; un llibre molt recomanable sobre la visibilitat i la importància de sentir-se part destacada d’un grup, que narrat i il•lustrat amb lirisme esdevé tota una joia.
El tresor de Saïda
FITXA
=====
Títol: El tresor de Saïda
Autor: Eva Peydró
Il·lustrador: Paco Roca
Edició: Alzira: Bromera, 2012
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: aventures
RESSENYA
=========
Durant l’estiu, en Ferran i els seus pares han acollit a casa una nena sahariana, la Saïda. Han passat les vacances plegats i s’han fet amics. La Saïda ha descobert com funciona el món d’en Ferran, tan diferent del seu; i gràcies a les explicacions de la Saïda, en Ferran s’ha pogut fer una idea de com és la vida al Sàhara. En acabar l’estiu, la Saïda ha tornat a casa seva. Ara, el seu amic l’enyora molt. El que no sap en Ferran és que els seus pares li reserven una sorpresa: viatjaran al Sàhara per visitar la nena i conèixer la seva família. Aquest viatge no només farà que en Ferran es retrobi amb la seva amiga, sinó que també el permetrà descobrir els costums saharians i viure una aventura inoblidable a la recerca d’un tresor.
El tresor de Saïda, premi Samaruc de Literatura Infantil i Juvenil, és la continuació de Les vacances de Saïda, escrit igualment per Eva Peydró. Si aquella primera part explicava l’estada de la nena sahariana a la nostra terra, la segona narra les experiències d’en Ferran durant la seva visita al Sàhara. Malgrat tot, són dos llibres independents: no cal haver llegit el primer per entendre el segon. Més enllà de l’aventura que descriu, El tresor de Saïda suposa una bona oportunitat perquè els nens coneguin la situació dels refugiats saharians i descobreixin la seva vida al campament i els seus costums.
=====
Títol: El tresor de Saïda
Autor: Eva Peydró
Il·lustrador: Paco Roca
Edició: Alzira: Bromera, 2012
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: aventures
RESSENYA
=========
Durant l’estiu, en Ferran i els seus pares han acollit a casa una nena sahariana, la Saïda. Han passat les vacances plegats i s’han fet amics. La Saïda ha descobert com funciona el món d’en Ferran, tan diferent del seu; i gràcies a les explicacions de la Saïda, en Ferran s’ha pogut fer una idea de com és la vida al Sàhara. En acabar l’estiu, la Saïda ha tornat a casa seva. Ara, el seu amic l’enyora molt. El que no sap en Ferran és que els seus pares li reserven una sorpresa: viatjaran al Sàhara per visitar la nena i conèixer la seva família. Aquest viatge no només farà que en Ferran es retrobi amb la seva amiga, sinó que també el permetrà descobrir els costums saharians i viure una aventura inoblidable a la recerca d’un tresor.
El tresor de Saïda, premi Samaruc de Literatura Infantil i Juvenil, és la continuació de Les vacances de Saïda, escrit igualment per Eva Peydró. Si aquella primera part explicava l’estada de la nena sahariana a la nostra terra, la segona narra les experiències d’en Ferran durant la seva visita al Sàhara. Malgrat tot, són dos llibres independents: no cal haver llegit el primer per entendre el segon. Més enllà de l’aventura que descriu, El tresor de Saïda suposa una bona oportunitat perquè els nens coneguin la situació dels refugiats saharians i descobreixin la seva vida al campament i els seus costums.
L'almanagat
FITXA
=====
Títol: L'almanagat
Autor: Adeline Ysac
Il·lustrador: Montse Gisbert
Edició: Tàndem, 2011
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: gats - contes infantils
RESSENYA
=========
No m’estendré perquè aquest llibre es va editar l’abril del 2011, però tinc la impressió que és d’aquelles perles que corren el perill de passar decepercebudes i no seria de justícia.
L'almanagat va ser editat en francès l’any 2008 (L’almanachat) i ara ha estat Rosa Serrano, editora de Tàndem, qui ha fet la traducció, l’adaptació i l’edició (impecable). De fet, és ella qui ha editat al català gran part de l’obra de la il•lustradora catalana Montse Gisbert, afincada a Brusel•les.
L’Alamanagat podríem dir que és un llibre de coneixements que ens endinsa en el fascinant món dels gats, però ho fa amb l’ajuda de tots els elements que utilitzen els llibres de ficció. Al llarg de més de vuitanta pàgines trobareu informacions científiques sobre gats, però també poesia, còmic, receptes, contes, xarades, jocs... i tot passat pel sedaç de la Montse Gisbert, a qui li agrada molt il•lustrar a partir de la tècnica del collage.
Vaja, un llibre imprescindible pels amants dels gats i un llibre imprescindible pels qui vulguin descobrir noves maneres d’enfrontar-se a un llibre documental.
=====
Títol: L'almanagat
Autor: Adeline Ysac
Il·lustrador: Montse Gisbert
Edició: Tàndem, 2011
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: gats - contes infantils
RESSENYA
=========
No m’estendré perquè aquest llibre es va editar l’abril del 2011, però tinc la impressió que és d’aquelles perles que corren el perill de passar decepercebudes i no seria de justícia.
L'almanagat va ser editat en francès l’any 2008 (L’almanachat) i ara ha estat Rosa Serrano, editora de Tàndem, qui ha fet la traducció, l’adaptació i l’edició (impecable). De fet, és ella qui ha editat al català gran part de l’obra de la il•lustradora catalana Montse Gisbert, afincada a Brusel•les.
L’Alamanagat podríem dir que és un llibre de coneixements que ens endinsa en el fascinant món dels gats, però ho fa amb l’ajuda de tots els elements que utilitzen els llibres de ficció. Al llarg de més de vuitanta pàgines trobareu informacions científiques sobre gats, però també poesia, còmic, receptes, contes, xarades, jocs... i tot passat pel sedaç de la Montse Gisbert, a qui li agrada molt il•lustrar a partir de la tècnica del collage.
Vaja, un llibre imprescindible pels amants dels gats i un llibre imprescindible pels qui vulguin descobrir noves maneres d’enfrontar-se a un llibre documental.
La niña que recorrió Tierra Fantástica en un barco hecho por ella misma
FITXA
=====
Títol: La niña que recorrió Tierra Fantástica en un barco hecho por ella misma
Autor: Catherynne M. Valente
Il·lustrador: Ana Juan
Edició: Barcelona: Noguer, 2011
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: fantasía, aventuras
RESSENYA
=========
Cualquier niña sueña con vivir una aventura mágica. Especialmente si esa niña se llama Septiembre, vive en Omaha y lleva una vida de lo más aburrida. Así que el día que un extraño personaje llamado Viento Verde se presenta en su casa y le invita a viajar con él a Tierra Fantástica, Septiembre no se lo piensa dos veces. Aceptar la invitación le permitirá conocer a todo tipo de personajes interesantísimos y descubrir un mundo sorprendente que nunca habría podido imaginar; pero también le obligará a vivir episodios peligrosos y a enfrentarse a la Marquesa, la malvada regente de Tierra Fantástica.
La niña que recorrió Tierra Fantástica en un barco hecho por ella misma se convirtió en un auténtico fenómeno de masas antes de editarse. Incluso llegó a ganar un premio. Y es que su autora, Catherynne M. Valente (una reconocida poetisa y escritora de ciencia ficción y de fantasía), publicó inicialmente la historia por entregas en un blog. La iniciativa fue muy bien acogida por el público y por la crítica, lo que animó a una editorial a comprar los derechos para llevarla al formato libro. Tras su publicación, la novela ha recibido numerosos premios.
El mago de Oz, Alicia en el País de las Maravillas, La historia interminable… Son varias las referencias clásicas que aparecen en las reseñas que hablan de esta deliciosa novela; si me lo permitís, yo añadiría a la lista las novelas sobre Mundodisco de Terry Pratchett. Y es que, como ocurre en todos esos libros, Valente consigue crear en las páginas de La niña que recorrió Tierra Fantástica en un barco hecho por ella misma un universo imaginario fascinante, repleto de personajes singulares (como el guiverno, una especie de dragón que asegura ser hijo de una biblioteca) que dejan huella en el lector. De hecho, podría decirse que la novela atrapa más por la originalidad de Tierra Fantástica y de sus habitantes, así como por su estilo divertido y un tanto surrealista, que por la trama que describe. Un universo que cobra vida al inicio de cada capítulo gracias a las preciosas ilustraciones de Ana Juan.
Si todavía no estáis convencidos, podéis echarle un vistazo al booktrailer de la novela, pasaros por la web oficial de la autora o visitar el blog en el que empezó el proyecto.
=====
Títol: La niña que recorrió Tierra Fantástica en un barco hecho por ella misma
Autor: Catherynne M. Valente
Il·lustrador: Ana Juan
Edició: Barcelona: Noguer, 2011
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: fantasía, aventuras
RESSENYA
=========
Cualquier niña sueña con vivir una aventura mágica. Especialmente si esa niña se llama Septiembre, vive en Omaha y lleva una vida de lo más aburrida. Así que el día que un extraño personaje llamado Viento Verde se presenta en su casa y le invita a viajar con él a Tierra Fantástica, Septiembre no se lo piensa dos veces. Aceptar la invitación le permitirá conocer a todo tipo de personajes interesantísimos y descubrir un mundo sorprendente que nunca habría podido imaginar; pero también le obligará a vivir episodios peligrosos y a enfrentarse a la Marquesa, la malvada regente de Tierra Fantástica.
La niña que recorrió Tierra Fantástica en un barco hecho por ella misma se convirtió en un auténtico fenómeno de masas antes de editarse. Incluso llegó a ganar un premio. Y es que su autora, Catherynne M. Valente (una reconocida poetisa y escritora de ciencia ficción y de fantasía), publicó inicialmente la historia por entregas en un blog. La iniciativa fue muy bien acogida por el público y por la crítica, lo que animó a una editorial a comprar los derechos para llevarla al formato libro. Tras su publicación, la novela ha recibido numerosos premios.
El mago de Oz, Alicia en el País de las Maravillas, La historia interminable… Son varias las referencias clásicas que aparecen en las reseñas que hablan de esta deliciosa novela; si me lo permitís, yo añadiría a la lista las novelas sobre Mundodisco de Terry Pratchett. Y es que, como ocurre en todos esos libros, Valente consigue crear en las páginas de La niña que recorrió Tierra Fantástica en un barco hecho por ella misma un universo imaginario fascinante, repleto de personajes singulares (como el guiverno, una especie de dragón que asegura ser hijo de una biblioteca) que dejan huella en el lector. De hecho, podría decirse que la novela atrapa más por la originalidad de Tierra Fantástica y de sus habitantes, así como por su estilo divertido y un tanto surrealista, que por la trama que describe. Un universo que cobra vida al inicio de cada capítulo gracias a las preciosas ilustraciones de Ana Juan.
Si todavía no estáis convencidos, podéis echarle un vistazo al booktrailer de la novela, pasaros por la web oficial de la autora o visitar el blog en el que empezó el proyecto.
La discusión
FITXA
=====
Títol: La discusión
Autors / Il·lustradors: Florence Ducatteau i Chantal Peten
Edició: Flamboyant, 2012
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
És un àlbum petit, aparentment senzill, amb textos curts i il•lustracions clares, que conté una narració que convida a detenir-se a cada pàgina per llegir allò que el text no ens diu. La història d’Osito i Leontina, que forma part d’una sèrie, ens parla de l’amistat en els moments bons i en els que no ho són tant... La relació entre els dos protagonistes és senzillament bonica fins que sorgeix el conflicte, i veiem com reacciona cadascú i què provoca la seva reacció.
Les il•lustracions inclouen seqüènciació, a mig camí entre la il•lustració i el còmic, i ens permeten endinsar-nos-hi per descobrir què més ens volen explicar.
=====
Títol: La discusión
Autors / Il·lustradors: Florence Ducatteau i Chantal Peten
Edició: Flamboyant, 2012
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
És un àlbum petit, aparentment senzill, amb textos curts i il•lustracions clares, que conté una narració que convida a detenir-se a cada pàgina per llegir allò que el text no ens diu. La història d’Osito i Leontina, que forma part d’una sèrie, ens parla de l’amistat en els moments bons i en els que no ho són tant... La relació entre els dos protagonistes és senzillament bonica fins que sorgeix el conflicte, i veiem com reacciona cadascú i què provoca la seva reacció.
Les il•lustracions inclouen seqüènciació, a mig camí entre la il•lustració i el còmic, i ens permeten endinsar-nos-hi per descobrir què més ens volen explicar.
La bruja y el espantapájaros
FITXA
=====
Títol: La bruja y el espantapájaros
Autor: Gabriel Pacheco
Il·lustrador: Gabriel Pacheco
Edició: Fondo de Cultura Económica
Col·lecció: A la orilla del viento
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
“Para los que miran al cielo”... Així recomana la seva història Gabriel Pacheco. És a dir per tots aquells que obren la finestra per volar o tenen la mirada permanentment posada al cel: caminant, a la platja, al parc o des de qualsevol terrat... tan els dies grisos com els dies clars, de nit i de dia, per observar horitzons infinits. Doncs infinit es el plaer que ens proporciona Pacheco amb aquest àlbum il•lustrat. Una meravella pels sentits.
El relat, sense paraules, es basteix per sí sol a partir de la força, la claredat i la poesia de les imatges. Il•lustrat amb una tonalitat de base en color gris i figures fosques, aquesta ofereix una penombra de fons a tot el relat que serveix de teló de fons a la història, i reforça la importància de les pinzellades de color en alguns elements significatius: com el blau del cel il•luminat per la lluna plena la nit de la trobada entre la bruixa i l’espantaocells, el blau del nas i dels pantalons del mateix espantall o dels troncs que neixen al bosc prop d’on treballa la bruixa, també el vermell de la casa que guarda l’espantaocells o fins i tot el blau i vermell de l’ocell que en la penúltima pàgina pot simbolitzar, o no - a gust del lector- l’ànima del sacrificat, també reflectit en el núvol de color que segueix sempre a la bruixa... Al destacar alguns elements, aquests, adquireixen valor dramàtic convertint-se en símbol de l’acció de l’espantaocells. El color és significatiu i ens condueix cel enllà... a la clau del relat, aconseguint diferents nivells de lectura per a una història que d’entrada sembla senzilla.
Un grup de bruixes vola cada nit solcant el cel. Una d’entre elles, però, té problemes per controlar la bicicleta amb la que vola i va sempre al darrera de tot, marginada, emetent uns grinyols estranys i distorsionadors. Un dia, cau del seu artefacte, i coincideix amb un espantaocells que nit a nit ha anat seguint la seva desgràcia. És l’únic que la comprèn i decidit a ajudar-la pren la decisió de desfer-se en el vent i convertir-se en palla. D’aquesta manera la bruixa el podrà fer servir per construir-se una escombra nova, molt especial, i fàcil de conduir.
Un àlbum senzill i molt poètic apte per a totes les edats i per a tots aquells disposats a volar encara que el giny amb el que ho fem no sigui ni el millor, ni el més bo, ni tan sols el més adequat.
=====
Títol: La bruja y el espantapájaros
Autor: Gabriel Pacheco
Il·lustrador: Gabriel Pacheco
Edició: Fondo de Cultura Económica
Col·lecció: A la orilla del viento
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
“Para los que miran al cielo”... Així recomana la seva història Gabriel Pacheco. És a dir per tots aquells que obren la finestra per volar o tenen la mirada permanentment posada al cel: caminant, a la platja, al parc o des de qualsevol terrat... tan els dies grisos com els dies clars, de nit i de dia, per observar horitzons infinits. Doncs infinit es el plaer que ens proporciona Pacheco amb aquest àlbum il•lustrat. Una meravella pels sentits.
El relat, sense paraules, es basteix per sí sol a partir de la força, la claredat i la poesia de les imatges. Il•lustrat amb una tonalitat de base en color gris i figures fosques, aquesta ofereix una penombra de fons a tot el relat que serveix de teló de fons a la història, i reforça la importància de les pinzellades de color en alguns elements significatius: com el blau del cel il•luminat per la lluna plena la nit de la trobada entre la bruixa i l’espantaocells, el blau del nas i dels pantalons del mateix espantall o dels troncs que neixen al bosc prop d’on treballa la bruixa, també el vermell de la casa que guarda l’espantaocells o fins i tot el blau i vermell de l’ocell que en la penúltima pàgina pot simbolitzar, o no - a gust del lector- l’ànima del sacrificat, també reflectit en el núvol de color que segueix sempre a la bruixa... Al destacar alguns elements, aquests, adquireixen valor dramàtic convertint-se en símbol de l’acció de l’espantaocells. El color és significatiu i ens condueix cel enllà... a la clau del relat, aconseguint diferents nivells de lectura per a una història que d’entrada sembla senzilla.
Un grup de bruixes vola cada nit solcant el cel. Una d’entre elles, però, té problemes per controlar la bicicleta amb la que vola i va sempre al darrera de tot, marginada, emetent uns grinyols estranys i distorsionadors. Un dia, cau del seu artefacte, i coincideix amb un espantaocells que nit a nit ha anat seguint la seva desgràcia. És l’únic que la comprèn i decidit a ajudar-la pren la decisió de desfer-se en el vent i convertir-se en palla. D’aquesta manera la bruixa el podrà fer servir per construir-se una escombra nova, molt especial, i fàcil de conduir.
Un àlbum senzill i molt poètic apte per a totes les edats i per a tots aquells disposats a volar encara que el giny amb el que ho fem no sigui ni el millor, ni el més bo, ni tan sols el més adequat.
Oniris
FITXA
=====
Títol: Oniris
Autor: Susana Peix
Il·lustrador: -
Edició: Vilanova i la Geltrú: Carambuco Ediciones, 2012
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: aventura, viatges astrals
RESSENYA
=========
Oniris es la historia de Bertha, una estudiante universitaria de Barcelona que puede desdoblarse, abandonar su cuerpo y viajar a otros lugares sin proponérselo. Oniris también es la historia de Víctor, un joven geólogo que, desde Johannesburgo, se inicia en los viajes astrales de la mano de su amiga Julia. Sus vidas transcurren paralelas sin ningún nexo de unión aparente: Bertha aprende a entender lo que le sucede y a compaginarlo con su día a día, marcado por un accidente que ha dejado en coma a su madre; mientras que Víctor utiliza su habilidad para ayudar a Julia a investigar la extraña desaparición de su padre. El destino entrelazará sus historias y les hará afrontar juntos una misión que cambiará sus vidas.
El estreno de Susana Peix como novelista (hasta ahora la conocíamos como autora de cuentos infantiles) supone también la primera incursión de la editorial Carambuco en la literatura juvenil. Peix abre la colección Narrativas con un tema original, alejado de las modas que dominan la literatura para jóvenes: su novela permite adentrarse fácilmente en el universo de los viajes astrales, sin necesidad de tener conocimientos previos sobre el tema. Las historias de sus dos protagonistas, explicadas en paralelo y desde diferentes puntos de vista, están narradas de forma ágil y directa. La autora consigue que ambas tramas mantengan el interés en todo momento, evitando que ninguna de ellas haga sombra a la otra.
Os dejamos aquí el booktrailer de Oniris, y podéis conocer más detalles sobre el libro y su autora en el blog de la novela.
=====
Títol: Oniris
Autor: Susana Peix
Il·lustrador: -
Edició: Vilanova i la Geltrú: Carambuco Ediciones, 2012
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: aventura, viatges astrals
RESSENYA
=========
Oniris es la historia de Bertha, una estudiante universitaria de Barcelona que puede desdoblarse, abandonar su cuerpo y viajar a otros lugares sin proponérselo. Oniris también es la historia de Víctor, un joven geólogo que, desde Johannesburgo, se inicia en los viajes astrales de la mano de su amiga Julia. Sus vidas transcurren paralelas sin ningún nexo de unión aparente: Bertha aprende a entender lo que le sucede y a compaginarlo con su día a día, marcado por un accidente que ha dejado en coma a su madre; mientras que Víctor utiliza su habilidad para ayudar a Julia a investigar la extraña desaparición de su padre. El destino entrelazará sus historias y les hará afrontar juntos una misión que cambiará sus vidas.
El estreno de Susana Peix como novelista (hasta ahora la conocíamos como autora de cuentos infantiles) supone también la primera incursión de la editorial Carambuco en la literatura juvenil. Peix abre la colección Narrativas con un tema original, alejado de las modas que dominan la literatura para jóvenes: su novela permite adentrarse fácilmente en el universo de los viajes astrales, sin necesidad de tener conocimientos previos sobre el tema. Las historias de sus dos protagonistas, explicadas en paralelo y desde diferentes puntos de vista, están narradas de forma ágil y directa. La autora consigue que ambas tramas mantengan el interés en todo momento, evitando que ninguna de ellas haga sombra a la otra.
Os dejamos aquí el booktrailer de Oniris, y podéis conocer más detalles sobre el libro y su autora en el blog de la novela.