Princeses de rondalla

FITXA
=====
Títol: Princeses de rondalla
Autor: VVAA (Grimm, Andersen, Perrault)
Adaptació: Wendy Jones
Il·lustrador: Su Blackwell
Fotografia: Tim Clinch
Traducció: Aurora Ballester i Gassó
Edició: Cruïlla, 2012
Edat: a partir de sis anys
Temàtica: contes tradicionals


RESSENYA
=========
Llibre que, en conjunt, em sembla esplèndid. Les originals i magnífiques il•lustracions; escultures de paper de Su Blackwell, que expliquen alguns dels contes clàssics més populars, es podria sustentar per si sola, però a mesura que et vas fixant en tots els detalls, veus l’esplèndid treball de tot un equip: Wendy Jones, la versió dels contes; el fotògraf Tim Clinch que realça les figures, amb jocs de llums i ombres; també l'excel•lent traducció d’Aurora Ballester i una acurada edició, fan del llibre, una petita obra d’art.

El llibre il•lustra una selecció representativa de set contes clàssics i que pertanyen als Germans Grimm, Hans Christian Andersen i Charles Perrault.

Tant la portada, com les guardes, amb uns retalls d’arbres de paper en moviment o els detalls de les primeres pàgines i els encapçalaments de cada títol dels contes, amb unes corones de fulles i de flors, ja mostren, el que serà el contingut d’un llibre. Un llibre bell, viu i amb moviment. Un moviment que es nota en nombrosos detalls com la representació de les volves de neu, la pluja que cau, les onades del llac, el vent que passa entre els arbres…

El llibre s’inicia amb el conte de la Ventafocs. La història es podria seguir només amb les escultures: la Ventafocs, la fada, la carbassa, el palau del príncep, els elements màgics, una magnífica carrossa tirada per cavalls, tot fet amb retalls de paper; mètode que l’autora aplicarà també als altres contes.

Un detall que trobo preciós es quan, en algun conte, la figura en paper neix del mateix llibre. A la princesa i el gripau, per exemple, les plantes, els arbres, amb flors, l’herba.., s’aixequen de dins d’un llibre, i axò dota al conjunt d’una vivesa i màgia extraordinària, també a d’altres contes la imatge surt de dins d’un llibre com la de Les dotze princeses ballarines, on els arbres i dotze barques que són a un llac amb onades també surten de les pagines. A la pàgina següent uns arbres omplen tot el llibre; també a la princesa i el pèsol visibilitzem els arbres i la princesa al mig d’un xàfec; la il•lustració de la mare de la Blancaneu es deliciosa, la rodejant les volves de neu que cauen al seu voltant i la pàgina es va omplint de neu; delicioses també les il•lustracions del Castell de la Bella Dorment, amb els arbres i la malesa que l’envolta tan per fora, com per dins.

El treball d’edició també es molt acurat. La separació de cada conte, encerclada amb el títol i la corona de flors i de fulles pertany a colors diferents. Cada conte està il•lustrat amb el seu particular color i la seva variada gama de tons. A més, les escultures estan plenes de detalls, que junt amb el joc de llums i ombres i amb una esplèndida fotografia ofereixen un conjunt ple de sensibilitat i de bellesa.

Considero que es un llibre que s’ha d’anar paladejant de mica i donar temps per fixar-se amb els detalls i l’originalitat de la composició de cada pàgina.

Por qué los gatos no llevan sombrero

FITXA
=====
Títol: Por qué los gatos no llevan sombrero
Autor: Victoria Pérez Escrivá
Il·lustrador: Ester García
Edició: Thule ediciones, 2012
Edat: de 3 a 6 i per a totes les edats
Temàtica: àlbumsil•lustrats, gats, perquès, autoestima, emocions


RESSENYA
=========
“¿Te has preguntado alguna vez por qué tienes tantas cosas? ¿Por qué los gatos no llevan sombrero? ¿Y los árboles, por qué no tienen bolsillos? ¿Por qué el agua repele al aceite? ¿Por qué nos teñimos el pelo? Algunas cosas se esconden debajo de otras. ¿Cuántas cosas llevas encima que no son tuyas? Quítatelas y sé tú mismo, seas lo que seas. Y sobre todo, si eres un gato, ¡¡no te pongas un sombrero!!”

Por qué los gatos no llevan sombrero, un álbum más de Thule Ediciones precioso, con un texto profundo pero al mismo tiempo con humor. En nuestra vida, hay que ser como se es, como es uno mismo, no por llevar o tener algo vas a ser diferente, siempre terminarás siendo tú. Y eso, eso es lo bonito de uno mismo, ser lo que quieres ser, sin tratar de aparentar nada, sin esconderte debajo de un sombrero (si te lo pones póntelo porque te gusta).

Victoria Pérez Escrivá con un texto breve y utilizando los gatos para darle un poco más de humor al texto nos explica claramente que los gatos no se humanizan porque tienen una vida muy fácil y no se complican mucho, son felices tal y como son. El texto se hace más grande y delicioso, con cada una de las ilustraciones de Ester García. Esos sombreros que vemos en las guardas ya nos prevén unas maravillosas páginas.

Unos gatos divertidos dentro de un sombrero, dentro de un estuche de gafas, de compras… son momentos divertidos que hacen del texto algo más. Ester García ilustra de una manera sencilla pero viva, las ilustraciones están llenas de vida y de humor, llenas de naturaleza (os invito a que descubráis un maravilloso pájaro dentro de las páginas de este precioso álbum).

Y recordad, no os escondáis debajo de un sombrero sino es para lucirlo. Por algo los gatos no llevan, porque viven muy felices. Si veis algún gato con sombrero, hacérnoslo saber y le preguntaremos si es feliz o se esconde en él.

Un álbum que recibió el Premio Dragón Ilustrado 2012 tanto por su texto como por su ilustración, conjuga un “texto con fino humor y se refuerza con unas ilustraciones llenas de creatividad.” También quisieron premiar desde la librería madrileña “no solo a las creadoras del texto e ilustraciones, sino a una editorial que apuesta por la ilustración española”.

Aquí podéis ver parte del álbum (pdf).

[Reseña publicada originalmente en Boolino.com y reproducida aquí con el permiso de su autora]

Llegeix-me

FITXA
=====
Títol: Llegeix-me
Autor: Amaia Crespo
Il·lustrador: Paula Bonet
Edició: Andana Editorial, 2012
Edat:
Temàtica:


RESSENYA
=========
Aquest llibre neix gràcies al crowfunding, i només per això ja val la pena destacar-lo, ja que les autores han aconseguit convèncer a 285 mecenes per fer-lo realitat.

I ho han fet amb una història senzilla i bonica, il•lustrada amb uns dibuixos molt atractius, amb molta força expressiva. És la història d’Alícia, una nena que no pot conciliar el son, perquè mil preguntes l’envaeixen i no la deixen dormir. Llavors començarà la seva aventura, quan baixi del llit per recollir el seu conill i s’endinsi en la foscor.

Amb clares referències a l’Alícia de Lewis Carrol, Llegeix-me és una història per anar a dormir, però que aporta altres lectures i un joc amb el lector que el fa destacable.

Si no l’heu tingut a les mans, feu el possible per tenir-lo, com a mínim, una estona.

I no deixeu de visitar el web i el bloc de la Paula Bonet.

Versos de colores

FITXA
=====
Títol: Versos de colores
Autor: Carlos Reviejo
Il·lustrador: Xavier Salomó
Edició: SM, 2012
Edat: de 3 a 8 anys
Temàtica: Colors


RESSENYA
=========
Al leer Versos de colores, me quedo sobre todo con esta impresión: esperaba más. Pero esto, con tanta presencia del yo-lector, obliga a poner sobre la mesa cómo afectan las expectativas a la lectura y, en particular, lo difícil que resulta satisfacer las expectativas elevadas. Esperaba más, por resumir, porque Abezoo, un libro temático anterior del mismo poeta, ha sido uno de los clásicos de casa (en particular, como lectura de buenas noches; "¡Otro poema más, papá!") y lo he llevado a menudo, siempre con éxito, a escuelas y bibliotecas. En cuanto a la propuesta visual, la de Javier Aramburu en Abezoo era muy lúdica y variada, pero el nuevo ilustrador, Xavier Salomó, había creado ya libros muy recomendables, de manera destacada en el tándem Martí & Salomó.

En Versos de colores, sin embargo, creo que falta la diversidad que daba la estructura alfabética de Abezoo; a mi juicio, la unidad temática en el campo de los colores, quizá más reducido que el de los animales, y la ausencia de una estructura externa como era la alfabética hacen que el libro suene más repetitivo (en tres poemas hallaremos arreboles, por ejemplo). Si se añade que el estilo poético es más tenue que arriesgado, y que las ilustraciones de Salomó, por un lado, carecen del juego textual que caracteriza al dúo con Martí y, por otro, también optan por un estilo muy contenido (salvo quizá en los contrastes cromáticos de ir pasando una página tras otra), mis expectativas personales no se han colmado. ¿Cuánto es "culpa" mía, por entrar pidiéndole al libro lo que quizá no tenía intención de ofrecerme? La pregunta debe quedar abierta y me conformo con constatar mi preferencia personal con Abezoo.

250 quilòmetres

FITXA
=====
Títol: 250 quilòmetres
Autor: Víctor Panicello i els membres del Consell de Joves de l'Hospital de Sant Joan de Déu
Edició: Barcelona: Estrella Polar, 2012
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica: Malalties cròniques, Malatia de Crohn.


RESSENYA
=========
250 quilòmetres és una novel·la fruit d’una experiència de creació col·lectiva entre Víctor Panicello i el Consell de Joves de l’Hospital de Sant Joan de Déu que ens dóna una lliçó de vida. Aquest consell està format per un grup de nois i noies que per diferents malalties han hagut de passar llargues estades a l’hospital.

250 quilòmetres són els que recorre en Quim, l’heroi (de ficció) d’aquesta història, per saber quin futur li espera. Durant el viatge ens va explicant com n’és de dura la vida quan has de conviure amb una malaltia crònica, en el seu cas la malaltia de Crohn: les anades i vingudes a l'hospital, la por d'encarar el futur, la incomprensió d'alguns companys de classe, petons que no van arribar mai, preguntes sense resposta, etc... Malgrat tot, el missatge que llença és esperançador i convida a no deixar mai de lluitar pels nostres somnis.

Els pensaments d'en Quim, però, són en realitat els dels 12 coautors del llibre, uns veritables herois quotidians, que malgrat la seva joventut reflecteixen una maduresa que molts adults ja voldrien.

Està carregat d’anècdotes, de vivències personals i emocions que us arrencaran, de vegades un somriure i, d’altres, més d’una llàgrima. És un llibre, doncs, d’aquests que no s’obliden, que et fan pensar en allò que realment és important i que massa sovint no li donem importància o, simplement, passa desapercebut.

També ens parla de l'amistat i ens ensenya com la vida ens pot arribar a portar per camins que es creuen amb vides d'altres persones que van donant sentit a la pròpia existència.

La novel·la està plena de referències musicals i just al final, quan ja s'ha acabat, i t'has quedat amb aquell gust que deixen les bones lectures i aquella estranya sensació de voler-ne més, els coautors ens parlen d'altres llibres, pel·lícules i cançons que han tingut uns significat especial a les seves vides.

Està prologat per Eric Abidal, i ha rebut el premi Columna Jove 2012. D'aquesta novel·la també se n'ha fet un curtmetratge dirigit per Maria de Castro.

Des d’aquí felicitem als seus coautors, i especialment a l’autor que ha tingut la iniciativa, el Victor Panicello, a tota la resta... us convidem a llegir-lo.

Bona lectura!

La hierba más verde

FITXA
=====
Títol: La hierba más verde
Autor: Olalla H. Ranz
Fotografies: Nafría
Edició: A buen paso, 2012
Edat: de 6 a 8 años
Temàtica:


RESSENYA
========
Cuando ya creíamos que A buen paso no podía volver a sorprendernos con el cuidado y cariño que pone en la edición de sus libros, llega este La hierba más verde, una verdadera rara avis en la producción de libro ilustrado de nuestro país. Por el libro como objeto (la encuadernación de tela, el relieve...), por estar ilustrado con fotografías (¡en blanco y negro!), y porque el contenido oculta un mensaje que, ya les aviso, yo no he sabido desvelar. Y no me refiero a la historia de esa atrevida princesa que no se conforma con lo que tiene y sale en busca de un lugar en el que la hierba crezca más verde – y no cesa hasta encontrarlo – sino de esa otra historia, la de la muerte y la vieja, que hace de marco del cuento dentro del cuento. Qué quieren que les diga. Nunca se me dio demasiado bien la psicología y esos dos párrafos, al principio y final de este libro, resuenan a Freud por cada una de las letras que los componen. En fin, que venga Freud y nos lo explique. Yo me quedo con las imágenes de Nafría, como esa lengua “hermosa: geográfica”, y con la brevedad y contundencia de la narración de Olalla. ¿Una princesa valiente, osada y atrevida, dispuesta a buscar y conseguir su sueño? ¡Sí, gracias!

Maravillas

FITXA
=====
Títol: Maravillas
Autor: Brian Selznick
Il·lustrador: Brian Selznick
Traducció: Ana H. de Deza
Edició: SM, 2012 (en català, edita Cruïlla)
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Gun Flint Lake, Minnesota, 1977. Un nen anomenat Ben viu amb els seus oncles. La seva mare ha mort en un accident i en Ben somia amb trobar al seu pare, a qui mai no ha conegut.

Hoboken, New Jersey, 1927. Una nenaanomenada Rose, discapacitada auditiva, es rebel·la contra el seu pare superprotector. La Rose admira a una actriu famosa i col·lecciona fotografies i notícies sobre ella.

Quan en Ben troba a l'antiga habitació de la seva mare una pista que podria conduir-lo fins al seu pare i la Rose llegeix un titular cridaner en un diari, cadascun d'ells s'embarca en una recerca desesperada. A primera vista, la història d'en Ben i la de Rose semblen dues trames independents: la d'ell està narrada completament amb paraules, mentre la d'ella la descobrim mitjançant dibuixos. Però a mesura que avança el llibre, les dues històries s'entrellacen fins a fondre's i esdevenir una de sola, en un relat que parla de l'amistat, la vida,
l'univers... i altres meravelles.

Després del gran èxit de públic i crítica obtingut amb «La invenció de l'Hugo Cabret», traslladada a la gran pantalla per Martin Scorsesse -guanyadora d'un Globus d'Or al Millor Director i cinc premis Òscar-, l'autor torna a sorprendre als lectors amb una novel·la gràfica que combina el text amb més de 460 magnífiques il·lustracions.

Brian Selznick explica que la història d'en Ben i la Rose va sorgir en essència de dos esdeveniments: la visita que un amic li va oferir per els espais més íntims del Museu d'Història Natural de Nova York i visionar un documental anomenat «Through Deaf Eyes» que mostra la història de la cultura sorda als Estats Units. Aquests dos fets van fer germinar la llavor d'aquesta preciosa història.

Una novel·la plena de màgia que provoca un enamorament immediat cap els dos protagonistes, escrita amb sensibilitat i mestria, que captivarà a aquells lectors que descobreixin a Selznick i satisfarà les expectatives que puguin tenir aquells que ja van llegir «La invenció de l'Hugo Cabret» en el seu moment. I tots
aquells que ens estimem les biblioteques ens emocionarem llegint els passatges que hi dedica, fragments com aquest:

"Miró fijamente la estrella polar y deseó encontrarse en la biblioteca junto a su

madre: allí todo era seguro, todo estaba numerado y ordenado. Ojalá el mundo

entero estuviera organizado de la misma forma: así todo el mundo podría

encontrar lo que buscaba, ya fuera el significado de un sueño o un padre."

Una obra que podria descriure's amb una sola paraula que alhora li dóna títol: «Maravillas» ja que és senzillament una meravella.

[Llegiu-ne les primeres pàgines.]

No soy perfecta

FITXA
=====
Títol: No soy perfecta
Autor: Jimmy Liao
Il·lustrador: Jimmy Liao
Edició: Barbara Fiore, 2012
Edat: infants a partir de 8 anys (i, sobretot, adults)
Temàtica:


RESSENYA
=========
Coneixíem en Jimmy Liao, i la seva sensibilitat ens havia deixat bocabadats. Els seus dos últims llibres editats per Barbara Fiore van, potser, un pas més enllà del què havíem vist anteriorment. Des del seu punt de vista aparentment infantil, i amb les seves il•lustracions plenes de colors i detalls, aparentment optimistes i plenes de vida, ens parla de coses profundes de l’ànima humana: pors, sentiments, idees, contradiccions, lluites... Tant a Soy feliz, no me preocupo... soy yo quién tiene preocupado al mundo, com a No soy perfecta, els protagonistes ens obren el seu cor i la seva ment a qüestions sovint tan delicades que ens fan guardar silenci i quasi recollir-nos per acompanyar-los en les seves reflexions. Són llibres per guardar en un racó especial i, de tant en tant, prendre’n una dosi.

A No soy perfecta, la protagonista, de nom Perfecta Nueno, ens acompanya per tot un seguit de declaracions sobre coses perfectes, que acompanyen retrats d’ella o d’alguns personatges relacionats amb ella i una reflexió sobre la declaració que encapçala la pàgina. Per exemple:

La comprensión perfecta asusta a los demás.

Sí, lo comprendo. Me doy cuenta.
Lo sé. Lo entiendo.
Ya lo veo. Pienso igual.
Me hago cargo de tus dificultades.
Comparto tu amargura.
Pero, de todos modos,
hoy me tienes que pagar lo que me debes.
(p.43)

El pedo perfecto es el que no se sabe quién se lo ha tirado

Sonrío con aire de inocencia.
¿Sabéis lo que acaba de ocurrir?
Flota en el aire un olorcillo curioso...
(p.89)

La información perfecta se pierde después de usarla.

Para empezar, instalé seis antenas de radar,
y como cada día recibo un montón de mensajes no deseados,
me estoy volviendo cada vez más tonta.
Los científicos dicen que es inevitable,
que cuanta más información tenemos,
más avanza el alzhéimer,
y cuanto más adelantan las ciencias,
más estúpido se vuelve el mundo.
Los tontos y los estúpidos deberían esforzarse por asimilar
nuevos conocimientos y nuevas informaciones cada día.
(p.99)

Entre mig d’aquest catàleg de declaracions trobem cites de personatges coneguts amb una breu explicació biográfica, i, al final, uns quants exemples de personatges excepcionals que no eren perfectes.
Finalment, doncs, se’ns dibuixa un somriure en pensar que, malgrat el nostre propi catàleg d’imperfeccions, qui ho sap, potser arribarem a ser com un d’ells.

A Soy feliz, el catàleg és de preocupacions de tot tipus, on trobem de segur reflectides les que més ens ocupen.

Poden ser llibres per infants, és clar, però com amb tantes altres lectures, segons les experiències de cadascú (i les experiències, normalment acomanyen l’edat), els nivells de lectura seran més o menys profunds, i l’empatia i simpatia que ens despertin dependrà, també, de com enfrontem els temes que en Jimmy, amb aquesta sensibilitat tant especial, ens posa davant.

No tingueu por, però, que no us faran mal...

La corta historia de una gota de agua

FITXA
=====
Títol: La corta historia de una gota de agua
Autor: Beatrice Alemagna
Il•lustrador: Beatrice Alemagna
Edició: Tramuntana, 2012
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
========
Efectivamente, el título hace honor al contenido de este álbum de formato más que generoso y en el que podemos apreciar en todo su esplendor el maravilloso trabajo de Alemagna al collage (¡qué placer para los ojos! No sé por qué hay tantas editoriales españolas que se empeñan en encorsetar a los ilustradores en colecciones pequeñas y “esquifides” que no les permiten lucirse): la corta historia de una gota de agua. Básicamente, su viaje desde que sale del grifo, hasta que acaba sola en una acera. Acompañan las ilustraciones, que se sitúan siempre en la página que queda a nuestra derecha, el texto azul sobre fondo blanco, en la página de la izquierda (¡bien por la elección de esa tipografía sans serif grande y elegante!). A lo largo de este viaje, la gota sentirá miedo, será engullida por una cascada de agua, conocerá los extraños seres que se esconden en los “toboganes cobrizos” (aunque no sé muy bien qué hacen en las cañerías “rostros mofletudos” o “árboles tropicales”). El viaje finaliza con una reflexión cuya profundidad dependerá, como todo, de los ojos que la vean. Un canto a la observación detenida de lo fugaz del mundo.
Buena ejecución, bello mensaje, pero una historia un tanto tópica y que, comparada con otros textos de Alemagna (Esa gigantesca pequeña cosa o ¿Qué es un niño?, por mencionar dos de mis favoritos), no está a la altura. A mí, que soy fan del trabajo de su trabajo, la verdad es que me ha dejado un poco fría...

El misteri de la tifa de gos abandonada

FITXA
=====
Títol: El misteri de la tifa de gos abandonada
Autor: Anna Cabeza
Il·lustrador: Toni Batllori
Edició: Bambú, 2012
Edat: a partir de 8-9 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Neix una nova col•lecció “Germanes Crostó. Agència d’investigació” que lluny de perseguir grans fites literàries, busca omplir d’històries fresques i divertides la franja de lectors de vuit, nou anys. Una franja d’edat amb lectors ja autònoms, però que a vegades més que històries poètiques o realistes, busquen diversió i entreteniment per acabar de tirar-se a la lectura en solitari.
Diàlegs, il•lustracions humorístiques, i sobretot, unes protagonistes de luxe : l’Ascensió, la Carme i la Rosalia, tres àvies al més pur estil tresines de la Cubana. Amb les seves armes letals: una paella, una agulla de fer mitja o una coca de crema, caducada des del 1989, s’han convertit en les enemigues número u dels mafiosos i gàngsters de la ciutat. Les Germanes Crostó, en aquesta primera aventura, han desenmascarat els lladres de l’entitat bancària de davant de casa.
Amb poc més de setanta pàgines i amb un disseny elegant, de tons foscos, crec que també pot funcionar molt bé per a lectors més grans però poc avesats a la lectura.

El arenque rojo

FITXA
=====
Títol: El arenque rojo
Autor: Gonzalo Moure
Il·lustrador: Alicia Varela
Edició: SM, 2012
Edat: a partir de 6
Temàtica:


RESSENYA
=========
Gonzalo Moure i Alicia Varela han fet un llibre ple d’històries enterrades, suggerides, que, a través de imaginació de cada lector es construeixen i creen un mosaic variat i propi.
El llibre, amb 12 il•lustracions dobles mostra un retall d’una ciutat o un poble qualsevol: un carrer i un parc en què van passant persones que interactuen, que els passen coses... i entre totes aquestes imatges que nosaltres, com a lectors, podem anar enllaçant i convertint en històries, una arengada vermella que, misteriosa, dóna una volta pel parc.
Després de passejar una mica per les pàgines del llibre, seguint l’arengada arribem a una nota dels autors que diu:

‘Si quieres contarnos tus historias, esas que están en el parque y que sólo tú has visto, puedes hacerlo aquí: www.literaturasm.com/el_arenque_rojo.html. 

Si además quieres conocer las nuestras, abre el sobre.

Porque no todos vemos lo mismo en los mismos sitios.

Esta es una de las cosas apasionantes de la vida.

Y es un placer compartirla contigo,

compartir estas pequeñas historias.

Gonzalo y Alicia’

Així que, de cop, tenim ganes d’obrir el sobre i llegir les històries escrites pel Gonzalo, però a l’hora, volem còrrer a internet a veure si algú ha escrit la història d’aquell personatge en qui ens hem fixat. I, finalment, tenim ganes de tornar-lo a mirar per seguir tots els personatges i imaginar d’on vénen, on van, què pensen, què senten... i entrar de ple al joc de la imaginació.

Al principio, la primera vez, solo verás el arenque rojo. Un pretexto para distraerte, un juego, casi una broma. Pero, en el fondo, es tu mirada. El arenque eres tú, es cualquiera que mire estas páginas. ¿Quieres intentarlo?

[+ info]



PS: Ep! I ha estat escollit el millor àlbum il•lustrat del 2012 pels experts consultats per Babelia!