FITXA
=====
Títol: ¡No!
Autor: Marta Altés
Il·lustrador: Marta Altés
Edició: Thule, 2013
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
Vaig descobrir a Marta Altés en el molt recomanable manual de Martin Salisbury i Morag Styles El arte de ilustrar libros infantiles. Concepto y práctica de la narración visual. (Blume, 2012).
Entre referències a grans autors com Oliver Jeffers o David Mckee, etc. vaig llegir un nom que em va sonar a català. Marta Altés presentava el seu treball com a alumna d’un màster a l’Escola d’Art de Cambridge. El seu projecte parlava del seu gos i de com havia viscut els seus primers dies abans no va ser domesticat.
Aquest treball es va convertir en un llibre, que va publicar-se primer en anglès i que ara Thule ha tret en castellà i properament en català.
El llibre juga amb la fòrmula humorística de contraposar un text a unes il•lustracions que expliquen justament el contrari. I a més a més, es reserva una sorpresa final que acaba arrodonint la propo
sta.
¡No! És un àlbum que agradarà a infants i pares, però també a crítics i mediadors, perquè és un llibre amb un text i una il•lustració fàcil de llegir i explicar, però alhora intel•ligent, enginyós i divertit alhora.
No puc explicar-ne gaire cosa més, l’heu de llegir.
No sé si la Marta Altés viu aquí o allà, però esperem veure-la a les pàgines de molts més llibres, escrivint o il•lustrant!
[Llegiu-ne una altra ressenya de la Susanna Peix.]
La maldición del Tigre Blanco
FITXA
=====
Títol: La maldición del Tigre Blanco
Autor: Carlos Salem
Il·lustrador: -
Edició: Edebé, 2013 (Col. Tigre Blanco)
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: aventures, misteri i acció
RESSENYA
=========
El Tigre Blanc torna amb una nova aventura per Nahuel i els seus amics. Aquest cop en Nahuel torna a estar en problemes, aquesta vegada penjant de l'ampit d'una finestra dalt d'una torre i de nou a mode d'analepsi o flashback ens explicarà les peripècies que l'han fet arribar fins aquí.
Persecucions, espionatge, sospites, un diamant que no se sap a qui pertany, misteris per resoldre... Ens guien al llarg de la novel•la fins al punt on es troba en Nahuel, el narrador, penjat de la torre i a partir d'allà tot guia fins a un final inesperat.
L'estil de l'autor torna a ser captivador, amb un ritme trepidant en curts capítols és una lectura amena, fàcil de seguir i que atrapa des del primer moment.
Els seguidors del Tigre Blanc no quedaran decebuts amb aquesta nova entrega que ens segueix deixant amb ganes de noves aventures.
[Llegiu la ressenya de la primera part d'aquesta sèrie, El hijo del Tigre Blanco.]
=====
Títol: La maldición del Tigre Blanco
Autor: Carlos Salem
Il·lustrador: -
Edició: Edebé, 2013 (Col. Tigre Blanco)
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: aventures, misteri i acció
RESSENYA
=========
El Tigre Blanc torna amb una nova aventura per Nahuel i els seus amics. Aquest cop en Nahuel torna a estar en problemes, aquesta vegada penjant de l'ampit d'una finestra dalt d'una torre i de nou a mode d'analepsi o flashback ens explicarà les peripècies que l'han fet arribar fins aquí.
Persecucions, espionatge, sospites, un diamant que no se sap a qui pertany, misteris per resoldre... Ens guien al llarg de la novel•la fins al punt on es troba en Nahuel, el narrador, penjat de la torre i a partir d'allà tot guia fins a un final inesperat.
L'estil de l'autor torna a ser captivador, amb un ritme trepidant en curts capítols és una lectura amena, fàcil de seguir i que atrapa des del primer moment.
Els seguidors del Tigre Blanc no quedaran decebuts amb aquesta nova entrega que ens segueix deixant amb ganes de noves aventures.
[Llegiu la ressenya de la primera part d'aquesta sèrie, El hijo del Tigre Blanco.]
La botiga Battibaleno: la brúixola dels somnis
FITXA
=====
Títol: La botiga Battibaleno: la brúixola dels somnis
Autor: Pierdomenico Baccalario
Il·lustrador: Iacopo Bruno
Edició: Barcelona: La Galera, 2013
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: fantasia, aventures
RESSENYA
=========
Accepteu-me un consell: no llegiu la segona novel•la d'una saga literària sense haver-ne llegit abans la primera. Sí, teniu raó, això és qüestió de sentit comú... Però jo vaig arribar a La brúixola dels somnis sense saber que la saga de La botiga Battibaleno havia començat amb Una maleta plena d'estrelles i, quan me'n vaig voler adonar, era massa tard: ja m'hi havia enganxat. D'acord que parlem de novel•les independents que es poden llegir per separat, i que la segona recorda successos de la primera perquè puguis seguir el fil; però a mi m'hauria agradat conèixer la història de la curiosa botiga Battibaleno i saber com s'havien trobat els dos protagonistes, en Finley i l'Aiby, abans de ficar-me de ple en les seves aventures.
Per si vosaltres tampoc ho sabíeu, us explicaré que Battibaleno és una botiga d'objectes màgics. La trobareu en un petit poble escocès anomenat Applecross. Actualment la regenten els Lily, però la seva propietat ha anat canviant de mans al llarg de la història. Només set famílies en poden ser responsables, i la competitivitat entre elles és habitual. L'Aiby Lily i el seu pare es cuiden dels objectes màgics de la botiga i en creen de nous. I en Finley, un veí d'Applecross, acompanya l'Aiby en les aventures que se'ls presenten a causa de la botiga i dels objectes. A La brúixola dels somnis, tots dos hauran d'investigar els fets estranys que estan succeint als voltants del poble i descobrir la identitat d'un personatge misteriós.
Pierdomenico Baccalario ha construït una història que enganxa des del primer moment gràcies a un ritme àgil, un sentit de l'humor fresc i uns personatges carismàtics. Com en llibres anteriors, l'escriptor italià introdueix en aquesta novel•la herois imperfectes, cosa que els fa més entranyables als ulls del lector. En Finley tendeix a mandrejar, per exemple, i engeloseix quan veu la relació del seu germà amb l'Aiby; d'igual manera que a La veritable història del Capità Garfi vam descobrir un pirata amb valors i febleses, molt més humà del que ens pensàvem.
A La brúixola dels somnis, a més, destaca la imaginació amb què Baccalario descriu els personatges i objectes fantàstics associats a la botiga. En aquest sentit, val la pena aturar-se a observar les fitxes d'objectes màgics que van apareixent al llibre, deliciosament il•lustrades per Iacopo Bruno, amb referències constants a contes infantils tradicionals.
=====
Títol: La botiga Battibaleno: la brúixola dels somnis
Autor: Pierdomenico Baccalario
Il·lustrador: Iacopo Bruno
Edició: Barcelona: La Galera, 2013
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: fantasia, aventures
RESSENYA
=========
Accepteu-me un consell: no llegiu la segona novel•la d'una saga literària sense haver-ne llegit abans la primera. Sí, teniu raó, això és qüestió de sentit comú... Però jo vaig arribar a La brúixola dels somnis sense saber que la saga de La botiga Battibaleno havia començat amb Una maleta plena d'estrelles i, quan me'n vaig voler adonar, era massa tard: ja m'hi havia enganxat. D'acord que parlem de novel•les independents que es poden llegir per separat, i que la segona recorda successos de la primera perquè puguis seguir el fil; però a mi m'hauria agradat conèixer la història de la curiosa botiga Battibaleno i saber com s'havien trobat els dos protagonistes, en Finley i l'Aiby, abans de ficar-me de ple en les seves aventures.
Per si vosaltres tampoc ho sabíeu, us explicaré que Battibaleno és una botiga d'objectes màgics. La trobareu en un petit poble escocès anomenat Applecross. Actualment la regenten els Lily, però la seva propietat ha anat canviant de mans al llarg de la història. Només set famílies en poden ser responsables, i la competitivitat entre elles és habitual. L'Aiby Lily i el seu pare es cuiden dels objectes màgics de la botiga i en creen de nous. I en Finley, un veí d'Applecross, acompanya l'Aiby en les aventures que se'ls presenten a causa de la botiga i dels objectes. A La brúixola dels somnis, tots dos hauran d'investigar els fets estranys que estan succeint als voltants del poble i descobrir la identitat d'un personatge misteriós.
Pierdomenico Baccalario ha construït una història que enganxa des del primer moment gràcies a un ritme àgil, un sentit de l'humor fresc i uns personatges carismàtics. Com en llibres anteriors, l'escriptor italià introdueix en aquesta novel•la herois imperfectes, cosa que els fa més entranyables als ulls del lector. En Finley tendeix a mandrejar, per exemple, i engeloseix quan veu la relació del seu germà amb l'Aiby; d'igual manera que a La veritable història del Capità Garfi vam descobrir un pirata amb valors i febleses, molt més humà del que ens pensàvem.
A La brúixola dels somnis, a més, destaca la imaginació amb què Baccalario descriu els personatges i objectes fantàstics associats a la botiga. En aquest sentit, val la pena aturar-se a observar les fitxes d'objectes màgics que van apareixent al llibre, deliciosament il•lustrades per Iacopo Bruno, amb referències constants a contes infantils tradicionals.
Los estrambóticos viajes de Gulliver
FITXA
=====
Títol: Los estrambóticos viajes de Gulliver
Autor: Pinto & Chinto
Il·lustrador: Pinto & Chinto
Edició: Bululú, 2013
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: aventures, clàssics, humor
RESSENYA
=========
Los viajes de Gulliver es uno de los clásicos más conocidos, ese país liliputiense o ese otro país donde sucede todo lo contrario, son todos enormes. Y es que al final no importa el tamaño del ser humano sino como somos por dentro.
Gulliver viaja en su barco a lomos de una ola amaestrada cuyo nombre es Poseidona (buen nombre para una ola, ¿no?). Ella le conducirá por todos los mares, buscando aventuras y países más que interesantes. Una isla donde hay un volcán de nieve, una península donde la gente habla al revés, la isla de Liliput que todos conocemos ya o Brobdingang. ¿Os animáis a compartir alguna de esas aventuras a través de las ilustraciones de Pinto & Chinto?
En una nota aclaratoria, la editorial nos dice que la idea de este álbum surgió cuando encontraron un libro liliputiense con una versión más que curiosa de los viajes de Gulliver. Esta edición cuidada, en gran formato, nos transporta a esos mares e islas donde la fantasía y aventura es primordial.
Esta versión está llena de humor, conseguido también por las ilustraciones a doble página en muchas de las páginas que hacen más grande la aventura de Gulliver.
Un álbum que termina con un mensaje en la contraportada que nos anima a continuar imaginando y viajando de la mano de los libros:
Pinto & Chinto recibieron este verano pasado, el premio Mingote que reconocer los mejores chistes, caricaturas o dibujos publicados.
=====
Títol: Los estrambóticos viajes de Gulliver
Autor: Pinto & Chinto
Il·lustrador: Pinto & Chinto
Edició: Bululú, 2013
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: aventures, clàssics, humor
RESSENYA
=========
Los viajes de Gulliver es uno de los clásicos más conocidos, ese país liliputiense o ese otro país donde sucede todo lo contrario, son todos enormes. Y es que al final no importa el tamaño del ser humano sino como somos por dentro.
Gulliver viaja en su barco a lomos de una ola amaestrada cuyo nombre es Poseidona (buen nombre para una ola, ¿no?). Ella le conducirá por todos los mares, buscando aventuras y países más que interesantes. Una isla donde hay un volcán de nieve, una península donde la gente habla al revés, la isla de Liliput que todos conocemos ya o Brobdingang. ¿Os animáis a compartir alguna de esas aventuras a través de las ilustraciones de Pinto & Chinto?
En una nota aclaratoria, la editorial nos dice que la idea de este álbum surgió cuando encontraron un libro liliputiense con una versión más que curiosa de los viajes de Gulliver. Esta edición cuidada, en gran formato, nos transporta a esos mares e islas donde la fantasía y aventura es primordial.
Esta versión está llena de humor, conseguido también por las ilustraciones a doble página en muchas de las páginas que hacen más grande la aventura de Gulliver.
Un álbum que termina con un mensaje en la contraportada que nos anima a continuar imaginando y viajando de la mano de los libros:
“Si viajáis al País de los Libros seréis gigantes”
Pinto & Chinto recibieron este verano pasado, el premio Mingote que reconocer los mejores chistes, caricaturas o dibujos publicados.
La sopa de l'avi
FITXA
=====
Títol: La sopa de l'avi
Autor: Mario Satz
Il·lustrador: Albert Asensio
Edició: Babulinka Books, 2013
Edat: a partir de 12
Temàtica: emocions, relació avi-néta
RESSENYA (Paula Jarrin)
=========
Neix Babulinka Books. Babulinka significa àvia en rus. Siguem savis els més aviat possible. Aquest és el seu lema. Aquesta entrada està dedicada als avis, als meus avis i al meu pare, que és el millor avi que poden tenir el meus fills:
Hi ha llibres dels que t'enamores per ells mateixos, per la gent que hi ha darrera i per una mena de màgia que es dóna quan tot això s'ajunta. Tinc el gran plaer de conèixer a la Mar, l'editora responsable de Babulinka, a qui l'energia se li escapa del seu cos i del seu cor. També he conegut al traductor de la sopa, l'Iñaki que ha fet una feina absolutament fantàstica i delicada que fa que tota la prosa del Mario Satz navegui sense entrebancs. I després he pogut llegir la sopa de l'avi. Un llibre petit, només en format. I m’ha arribat al cor.
La Catalina ha decidit deixar de menjar, qui sap si creu que així serà més bonica i desitjada, però per aquests mandats tirànics d’un segle ple de falses imatges, aquesta noieta adolescent ha decidit matar-se ben poquet a poquet. Una família desesperada té cura de la Catalina, dolçament, com si fos un cristall que en qualsevol moment es trencarà. La valentia de l’avi, l’Ezra la salvarà, però no com un súper-heroi i com qui fa màgia, refarà l’ànima desfeta i l’omplirà de raons per viure. Com?, us preguntareu. Doncs, fent sopa. I dibuixant tots els ingredients i deixant un raconet perquè la malalta es pugui concentrar i aprendre l’art de viure.
Catalina finalment es refà, però la vida dels savis és limitada, tan de bo no fos així. Temps després serà Catalina qui faci la sopa pel seu avi, que com el meu, un cop que ha acabat la seva missió aquí, marxa per continuar vivint dins nostre.
Tots necessitem una sopa i un avi que ens salvin en aquell moment en que tot s’ensorra. I sinó ens queden els llibres: petites joies com aquesta a on viuen avis savis.
Vull destacar quatre elements que fan aquest llibre una preciositat: la ploma sempre tan sàvia, decidida i ferma del Mario Satz, la traducció precisa, poètica i acurada de l’Iñaki Tofiño, les il•lustracions senzilles i clares de l’Albert Asensio i la valentia, força i amor de la Mar.
Voleu una petita joia? No ho dubteu...
RESSENYA (Laura Rodríguez)
=========
La Catalina té anorèxia i ha perdut les ganes de viure. La seva família, comprensiblement preocupada, ha intentat fer de tot per tal que es recuperi, sense aconseguir-ho. Finalment avisen el seu avi Ezra que, amb molt d’enginy, decideix cuinar una sopa, mostrant-li i pintant-li abans cada un dels ingredients que utilitzarà. Durant aquest procés, la Catalina redescobreix el sabor, el color i l’aroma dels aliments. Poc a poc la curiositat per tastar diferents menjars dels colors dels ingredients de la sopa i d’altres tornarà. El seu avi li va explicant fets i històries sobre les patates, les pastanagues, l’api... i amb el temps estableixen una relació tendra i comprensiva.
Aviat, com a lector, t’adones que al cap i a la fi no és més que una recepta plena d’amor, que fa que la protagonista es vagi recuperant i aprengui a estimar la vida altre cop. Tanmateix, poc temps després és l’avi qui cau malalt. Aquesta vegada és el torn de la Catalina de fer la sopa, posant-li tot el seu afecte per convertir-la en aquesta “medicina” tan especial. A la narració els temes de l’amor i la mort hi són presents constantment i es tracten directament i amb naturalitat, alhora que amb delicadesa i simpatia.
El format del llibre li dóna un aire de secret, com si llegissis quelcom íntim i tu també estiguessis dins d’aquella habitació. És una història curta, però no li calen més pàgines: Satz descriu els aliments detalladament i amb els cinc sentits, de tal manera que el lector esdevé parcialment partícip i passa pel mateix que la protagonista.
A més, a la segona edició, se li han afegit algunes notes de l’autor, que et porten a entendre perquè és tant especial per a ell una (no tan simple) sopa, explicant el seu origen i importància en diferents parts del món i cultures.
=====
Títol: La sopa de l'avi
Autor: Mario Satz
Il·lustrador: Albert Asensio
Edició: Babulinka Books, 2013
Edat: a partir de 12
Temàtica: emocions, relació avi-néta
RESSENYA (Paula Jarrin)
=========
Neix Babulinka Books. Babulinka significa àvia en rus. Siguem savis els més aviat possible. Aquest és el seu lema. Aquesta entrada està dedicada als avis, als meus avis i al meu pare, que és el millor avi que poden tenir el meus fills:
Hi ha llibres dels que t'enamores per ells mateixos, per la gent que hi ha darrera i per una mena de màgia que es dóna quan tot això s'ajunta. Tinc el gran plaer de conèixer a la Mar, l'editora responsable de Babulinka, a qui l'energia se li escapa del seu cos i del seu cor. També he conegut al traductor de la sopa, l'Iñaki que ha fet una feina absolutament fantàstica i delicada que fa que tota la prosa del Mario Satz navegui sense entrebancs. I després he pogut llegir la sopa de l'avi. Un llibre petit, només en format. I m’ha arribat al cor.
La Catalina ha decidit deixar de menjar, qui sap si creu que així serà més bonica i desitjada, però per aquests mandats tirànics d’un segle ple de falses imatges, aquesta noieta adolescent ha decidit matar-se ben poquet a poquet. Una família desesperada té cura de la Catalina, dolçament, com si fos un cristall que en qualsevol moment es trencarà. La valentia de l’avi, l’Ezra la salvarà, però no com un súper-heroi i com qui fa màgia, refarà l’ànima desfeta i l’omplirà de raons per viure. Com?, us preguntareu. Doncs, fent sopa. I dibuixant tots els ingredients i deixant un raconet perquè la malalta es pugui concentrar i aprendre l’art de viure.
Catalina finalment es refà, però la vida dels savis és limitada, tan de bo no fos així. Temps després serà Catalina qui faci la sopa pel seu avi, que com el meu, un cop que ha acabat la seva missió aquí, marxa per continuar vivint dins nostre.
Tots necessitem una sopa i un avi que ens salvin en aquell moment en que tot s’ensorra. I sinó ens queden els llibres: petites joies com aquesta a on viuen avis savis.
Vull destacar quatre elements que fan aquest llibre una preciositat: la ploma sempre tan sàvia, decidida i ferma del Mario Satz, la traducció precisa, poètica i acurada de l’Iñaki Tofiño, les il•lustracions senzilles i clares de l’Albert Asensio i la valentia, força i amor de la Mar.
Voleu una petita joia? No ho dubteu...
RESSENYA (Laura Rodríguez)
=========
La Catalina té anorèxia i ha perdut les ganes de viure. La seva família, comprensiblement preocupada, ha intentat fer de tot per tal que es recuperi, sense aconseguir-ho. Finalment avisen el seu avi Ezra que, amb molt d’enginy, decideix cuinar una sopa, mostrant-li i pintant-li abans cada un dels ingredients que utilitzarà. Durant aquest procés, la Catalina redescobreix el sabor, el color i l’aroma dels aliments. Poc a poc la curiositat per tastar diferents menjars dels colors dels ingredients de la sopa i d’altres tornarà. El seu avi li va explicant fets i històries sobre les patates, les pastanagues, l’api... i amb el temps estableixen una relació tendra i comprensiva.
Aviat, com a lector, t’adones que al cap i a la fi no és més que una recepta plena d’amor, que fa que la protagonista es vagi recuperant i aprengui a estimar la vida altre cop. Tanmateix, poc temps després és l’avi qui cau malalt. Aquesta vegada és el torn de la Catalina de fer la sopa, posant-li tot el seu afecte per convertir-la en aquesta “medicina” tan especial. A la narració els temes de l’amor i la mort hi són presents constantment i es tracten directament i amb naturalitat, alhora que amb delicadesa i simpatia.
El format del llibre li dóna un aire de secret, com si llegissis quelcom íntim i tu també estiguessis dins d’aquella habitació. És una història curta, però no li calen més pàgines: Satz descriu els aliments detalladament i amb els cinc sentits, de tal manera que el lector esdevé parcialment partícip i passa pel mateix que la protagonista.
A més, a la segona edició, se li han afegit algunes notes de l’autor, que et porten a entendre perquè és tant especial per a ell una (no tan simple) sopa, explicant el seu origen i importància en diferents parts del món i cultures.
Un hipopòtam a la banyera
FITXA
=====
Títol: Un hipopòtam a la banyera
Autor: Kyoko Matsuoka
Il·lustrador: Akiko Hayashi
Edició: Lata de Sal, 2013
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: Hàbits, imaginació, interculturalitat.
RESSENYA
=========
Dins la col•lecció Vintage de l’Editorial Lata de Sal trobem aquest àlbum il•lustrat publicat per primera vegada l’any 1982 al Japó, país d’origen tan de la il•lustradora co
m de l’autora.
Un hipopòtam a la banyera! narra l’aventura imaginaria d’un nen a l’hora del bany. El protagonista, Mako, ens transmet les seves sensacions en el moment de banyar-se a través d’un monòleg sensorial que posa en situació al lector. «M’encanta banyar-me. Quan em banyo, sempre m’enduc el meu ànec Pukka. A en Pukka també li agrada molt banyar-se. Quan obro la porta del bany, nyeeec, grinyola. El terra del bany rellisca i s’ha d’anar amb compte. En aixecar la tapa de la banyera sempre surt moltíssim vapor».
De la mà del seu aneguet de goma Mako descobrirà tot un munt d’animals que apareixen dins l’aigua. Primerament una tortuga perduda, després els pingüins Jim i John, seguidament una foca, un hipopòtam i una balena. L’arribada de la mare amb la tovallola farà que tots els animals tornin a submergir-se dins l’aigua calenta.
Les il•lustracions son de traços arrodonits i tons càlids. Totes elles es presenten dins un núvol de color groc que recorda la forma que queda en el mirall entelat quan el freguem per mirar-nos després d’una dutxa d’aigua calenta.
Una història dolça i tendre que remet al joc simbòlic que fan els nens durant l’estona del bany i a la agradable sensació de sentir-se relaxat i net després d’un bany calent.
La cuidada edició de Lata de Sal afegeix petits detalls que hi sumen valor. En el llibre trobem una petita nota a les guardes del davant que situa el lector en l’any de publicació a través de fets rellevants i dona informació de l’autora i la il•lustradora. En els crèdits finals també trobem, a banda de la informació habitual, picades d’ullet al lector i una informació afegida sobre com son els costums a l’hora del bany en terres nipones.
Cuidats detalls que fan que el llibre esdevingui un petit tresor.
=====
Títol: Un hipopòtam a la banyera
Autor: Kyoko Matsuoka
Il·lustrador: Akiko Hayashi
Edició: Lata de Sal, 2013
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: Hàbits, imaginació, interculturalitat.
RESSENYA
=========
Dins la col•lecció Vintage de l’Editorial Lata de Sal trobem aquest àlbum il•lustrat publicat per primera vegada l’any 1982 al Japó, país d’origen tan de la il•lustradora co
m de l’autora.
Un hipopòtam a la banyera! narra l’aventura imaginaria d’un nen a l’hora del bany. El protagonista, Mako, ens transmet les seves sensacions en el moment de banyar-se a través d’un monòleg sensorial que posa en situació al lector. «M’encanta banyar-me. Quan em banyo, sempre m’enduc el meu ànec Pukka. A en Pukka també li agrada molt banyar-se. Quan obro la porta del bany, nyeeec, grinyola. El terra del bany rellisca i s’ha d’anar amb compte. En aixecar la tapa de la banyera sempre surt moltíssim vapor».
De la mà del seu aneguet de goma Mako descobrirà tot un munt d’animals que apareixen dins l’aigua. Primerament una tortuga perduda, després els pingüins Jim i John, seguidament una foca, un hipopòtam i una balena. L’arribada de la mare amb la tovallola farà que tots els animals tornin a submergir-se dins l’aigua calenta.
Les il•lustracions son de traços arrodonits i tons càlids. Totes elles es presenten dins un núvol de color groc que recorda la forma que queda en el mirall entelat quan el freguem per mirar-nos després d’una dutxa d’aigua calenta.
Una història dolça i tendre que remet al joc simbòlic que fan els nens durant l’estona del bany i a la agradable sensació de sentir-se relaxat i net després d’un bany calent.
La cuidada edició de Lata de Sal afegeix petits detalls que hi sumen valor. En el llibre trobem una petita nota a les guardes del davant que situa el lector en l’any de publicació a través de fets rellevants i dona informació de l’autora i la il•lustradora. En els crèdits finals també trobem, a banda de la informació habitual, picades d’ullet al lector i una informació afegida sobre com son els costums a l’hora del bany en terres nipones.
Cuidats detalls que fan que el llibre esdevingui un petit tresor.
Mamaaa!
FITXA
=====
Títol: Mamaaa!
Autor: Ilan Brenman
Il·lustrador: Guilherme Karsten
Traducció: Josep Franco
Edició: Animallibres, 2013
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
Avui us recomano l'última proposta del brasiler Ilan Brenman, un divertit àlbum il·lustrat en el que les mames ens hi veurem sincerament reflectides i amb el que els infants s'ho passaran d'allò més bé.
Tot el sant dia escoltant la mateixa cançoneta: «Mamaaa!». La mare ja no ho aguantava més: els seus fills la cridaven ara i adés, per qualsevol motiu. Fins que va decidir posar en marxa un pla per tal d'evitar-ho...
Compost d'un text breu escrit amb lletra de pal, aquest títol resulta una molt bona opció per als nens i nenes que comencen a llegir sols, doncs el vocabulari utilitzat està perfectament adaptat als petits lectors que gaudiran molt amb aquesta lectura. Irreverent i divertit funcionarà igualment bé per una hora del conte i com deia abans, farà que tota mama que llegeixi aquestes pàgines se senti identificada amb la soferta protagonista d'aquesta història, no endebades quina mare no s'ha sentit en algun moment desbordada per les constants atencions que reclamen els seus petits, però alhora se sent certament desemparada quan pensa que no la necessiten?
Aquest autor ja ens va enamorar amb el seu divertidíssim «Les princeses també es tiren pets» del qual se n'han venut més de 5.000 exemplars, té en el seu haver més de seixanta títols publicats al llarg dels últims vint anys, ara demostra una vegada més amb el seu estil desenfadat, una gran capacitat per plantejar històries que resulten atractives i molt properes i amb les les que grans i petits s'hi poden veure reflectits.
Les il·lustracions a càrrec de Guilherme Karsten s'han creat seguint la mateixa línia humorística del text, amb uns personatges dotats de gran expressivitat i unes pàgines que respiren, són sense cap mena de dubte un gran encert.
No us perdeu la oportunitat de conèixer en persona Ilan Brenman, qui estarà a Barcelona els dies 15 i 16 de novembre. Avui dia 15, tindrà lloc la presentació de Mamaaa! aquí mateix a la Llibreria Al·lots de Barcelona. Demà 16 de novembre, a les 12 h, tindrà lloc la sessió de contacontes sobre Mamaaa!, també a la Llibreria Al·lots, us animo a anar-hi i aprofitar la ocasió per emportar-vos el vostre exemplar dedicat!
=====
Títol: Mamaaa!
Autor: Ilan Brenman
Il·lustrador: Guilherme Karsten
Traducció: Josep Franco
Edició: Animallibres, 2013
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
Avui us recomano l'última proposta del brasiler Ilan Brenman, un divertit àlbum il·lustrat en el que les mames ens hi veurem sincerament reflectides i amb el que els infants s'ho passaran d'allò més bé.
Tot el sant dia escoltant la mateixa cançoneta: «Mamaaa!». La mare ja no ho aguantava més: els seus fills la cridaven ara i adés, per qualsevol motiu. Fins que va decidir posar en marxa un pla per tal d'evitar-ho...
Compost d'un text breu escrit amb lletra de pal, aquest títol resulta una molt bona opció per als nens i nenes que comencen a llegir sols, doncs el vocabulari utilitzat està perfectament adaptat als petits lectors que gaudiran molt amb aquesta lectura. Irreverent i divertit funcionarà igualment bé per una hora del conte i com deia abans, farà que tota mama que llegeixi aquestes pàgines se senti identificada amb la soferta protagonista d'aquesta història, no endebades quina mare no s'ha sentit en algun moment desbordada per les constants atencions que reclamen els seus petits, però alhora se sent certament desemparada quan pensa que no la necessiten?
Aquest autor ja ens va enamorar amb el seu divertidíssim «Les princeses també es tiren pets» del qual se n'han venut més de 5.000 exemplars, té en el seu haver més de seixanta títols publicats al llarg dels últims vint anys, ara demostra una vegada més amb el seu estil desenfadat, una gran capacitat per plantejar històries que resulten atractives i molt properes i amb les les que grans i petits s'hi poden veure reflectits.
Les il·lustracions a càrrec de Guilherme Karsten s'han creat seguint la mateixa línia humorística del text, amb uns personatges dotats de gran expressivitat i unes pàgines que respiren, són sense cap mena de dubte un gran encert.
No us perdeu la oportunitat de conèixer en persona Ilan Brenman, qui estarà a Barcelona els dies 15 i 16 de novembre. Avui dia 15, tindrà lloc la presentació de Mamaaa! aquí mateix a la Llibreria Al·lots de Barcelona. Demà 16 de novembre, a les 12 h, tindrà lloc la sessió de contacontes sobre Mamaaa!, també a la Llibreria Al·lots, us animo a anar-hi i aprofitar la ocasió per emportar-vos el vostre exemplar dedicat!
Grot, el goblin enamorat
FITXA
=====
Títol: Grot, el goblin enamorat
Autor: Luca Blengino
Il·lustrador: Marco Paschetta
Edició: Bang, 2013
Edat: a partir de 9 anys
Temàtica: ser i acceptar-se un mateix
RESSENYA
=========
Aquest còmic de Mamut té com a protagonista un goblin horrorós, el més de ser ximple, lleig, antipàtic, pudent, egoista i avar dels goblins de les Muntanyes Blaves. Un dia, li passa una cosa terrible: va a parar a un bosc encantat preciós, ple d’èssers fantàstics i bonics, i allà coneix una fada del llac, que li roba el cor. I… no hi ha res pitjor que un goblin enamorat!
Els seus amics i el savi dels goblins decideixen ajudar-lo per solucionar el problema, i l’única manera que troben és aconseguint que la fada s’enamori d’ell. Però… fins on està disposat un goblin a sacrificar-se per amor? I, funcionarà?
La història aconsegueix sorprendre’ns i donar-nos una lliçó!
Podeu veure el portfolio de Marco Paschetta aquí.
=====
Títol: Grot, el goblin enamorat
Autor: Luca Blengino
Il·lustrador: Marco Paschetta
Edició: Bang, 2013
Edat: a partir de 9 anys
Temàtica: ser i acceptar-se un mateix
RESSENYA
=========
Aquest còmic de Mamut té com a protagonista un goblin horrorós, el més de ser ximple, lleig, antipàtic, pudent, egoista i avar dels goblins de les Muntanyes Blaves. Un dia, li passa una cosa terrible: va a parar a un bosc encantat preciós, ple d’èssers fantàstics i bonics, i allà coneix una fada del llac, que li roba el cor. I… no hi ha res pitjor que un goblin enamorat!
Els seus amics i el savi dels goblins decideixen ajudar-lo per solucionar el problema, i l’única manera que troben és aconseguint que la fada s’enamori d’ell. Però… fins on està disposat un goblin a sacrificar-se per amor? I, funcionarà?
La història aconsegueix sorprendre’ns i donar-nos una lliçó!
Podeu veure el portfolio de Marco Paschetta aquí.
Abecedario del cuerpo imaginado
FITXA
=====
Títol: Abecedario del cuerpo imaginado
Autor: Mar Benegas
Il·lustrador: Guridi
Edició: A Buen Paso, 2013
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: poemes, haikus, naturalesa, cos humà, emocions
RESSENYA
=========
Este maravilloso álbum recorre en 27 haikus, de la A a la Z, el cuerpo humano y "su encaje en el mundo como parte de la naturaleza".
De una manera delicada y metafórica, Mar Benegas reúne aquí unos haikus un tanto peculiares pero no por eso menos maravillosos. Son de una delicadeza extrema.
Los haikus son originales de Japón, donde mucha gente los escribe no hace falta ser escritor profesional para ello, sólo hace falta dejarse llevar por lo que se siente o lo que se ve al contemplar la naturaleza. Aquí Mar pensó en el posible lector (no japonés) y se dirigió a él "pensando en nuestro cuerpo como parte de la naturaleza negada, donde no nos detenemos a mirar las cosas que le suceden, del mismo modo que el ritmo de vida que llevamos no nos permite disfrutar de lo bello y pequeño que nos rodea".
Solo leer estas palabras de Mar, provocan ganas de leer estos haikus y dejarnos llevar por ellos. Los haikus, en un principio, no deben hablar de emociones, pero "para mí era importante detenerme en esas cosas a las que no prestamos atención pero están ahí, como las puestas de sol".
Estos pequeños poemas, con las sílabas justas, relacionan cuerpo y naturaleza, imaginan con delicadeza cómo transcurre el tiempo, cómo desde nuestros ojos podemos ver cosas tan grandes, cómo se expresan nuestras manos, cómo nuestra sonrisa forma una luna cuando sonríe...
Las ilustraciones de Guridi son lo que se llaman haigas. Cada haiku, tradicionalmente, iba ilustrado por un haiga, una pintura de trazos sencillos con una expresividad muy intensa pero de gran concisión. Guridi se ha encargado de hacer sus propios haigas, unas ilustraciones llenas de fuerza expresiva. Guridi ha dado su visión de los haikus mezclando también cuerpo y naturaleza. "Las flores, las hojas, las briznas de hierba visten y trazan una delicada mirada al ser humano y a sus emociones", explican desde la editorial.
A esta obra le podemos sumar mucho más y es que si A buen paso cuida siempre la edición de un libro, en este caso es de una calidad inmensa. El libro se publica en una encuadernación japonesa, en formato vertical, cosido con un hilo verde, que da valor al libro, con ese crujido de los libros de antes.
Otros puntos a destacar son las reflexiones que nos hace la autora sobre la esencia del haiku y sobre cómo ella escribió estos que aquí podéis descubrir. Más cosas: unas interesantes instrucciones para animaros a escribir haikus.
Todo ellos conforma una delicia de álbum, desde su encuadernación, su belleza estética y su belleza textual. Animaros a leer estos haikus y después podéis hacer de haijin (poeta de haikus): "puedes salir con un libreta, observar, dejarte llevar por la mirada, buscar el aware y escribir tus haikus". (Nota: "el aware es una conmoción muy intensa del alma y normalmente va acompañado de la escritura de un haiku")
Los haikus son "como la visión de un paisaje, hermoso por la ventanilla de un tren a toda velocidad o como recibir una buena noticia: belleza intensa y fugaz".
(Todas las ideas que aquí os dejo sobre el arte de los haikus están extraídas de este álbum)
=====
Títol: Abecedario del cuerpo imaginado
Autor: Mar Benegas
Il·lustrador: Guridi
Edició: A Buen Paso, 2013
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: poemes, haikus, naturalesa, cos humà, emocions
RESSENYA
=========
Este maravilloso álbum recorre en 27 haikus, de la A a la Z, el cuerpo humano y "su encaje en el mundo como parte de la naturaleza".
De una manera delicada y metafórica, Mar Benegas reúne aquí unos haikus un tanto peculiares pero no por eso menos maravillosos. Son de una delicadeza extrema.
Los haikus son originales de Japón, donde mucha gente los escribe no hace falta ser escritor profesional para ello, sólo hace falta dejarse llevar por lo que se siente o lo que se ve al contemplar la naturaleza. Aquí Mar pensó en el posible lector (no japonés) y se dirigió a él "pensando en nuestro cuerpo como parte de la naturaleza negada, donde no nos detenemos a mirar las cosas que le suceden, del mismo modo que el ritmo de vida que llevamos no nos permite disfrutar de lo bello y pequeño que nos rodea".
Solo leer estas palabras de Mar, provocan ganas de leer estos haikus y dejarnos llevar por ellos. Los haikus, en un principio, no deben hablar de emociones, pero "para mí era importante detenerme en esas cosas a las que no prestamos atención pero están ahí, como las puestas de sol".
Estos pequeños poemas, con las sílabas justas, relacionan cuerpo y naturaleza, imaginan con delicadeza cómo transcurre el tiempo, cómo desde nuestros ojos podemos ver cosas tan grandes, cómo se expresan nuestras manos, cómo nuestra sonrisa forma una luna cuando sonríe...
Las ilustraciones de Guridi son lo que se llaman haigas. Cada haiku, tradicionalmente, iba ilustrado por un haiga, una pintura de trazos sencillos con una expresividad muy intensa pero de gran concisión. Guridi se ha encargado de hacer sus propios haigas, unas ilustraciones llenas de fuerza expresiva. Guridi ha dado su visión de los haikus mezclando también cuerpo y naturaleza. "Las flores, las hojas, las briznas de hierba visten y trazan una delicada mirada al ser humano y a sus emociones", explican desde la editorial.
A esta obra le podemos sumar mucho más y es que si A buen paso cuida siempre la edición de un libro, en este caso es de una calidad inmensa. El libro se publica en una encuadernación japonesa, en formato vertical, cosido con un hilo verde, que da valor al libro, con ese crujido de los libros de antes.
Otros puntos a destacar son las reflexiones que nos hace la autora sobre la esencia del haiku y sobre cómo ella escribió estos que aquí podéis descubrir. Más cosas: unas interesantes instrucciones para animaros a escribir haikus.
Todo ellos conforma una delicia de álbum, desde su encuadernación, su belleza estética y su belleza textual. Animaros a leer estos haikus y después podéis hacer de haijin (poeta de haikus): "puedes salir con un libreta, observar, dejarte llevar por la mirada, buscar el aware y escribir tus haikus". (Nota: "el aware es una conmoción muy intensa del alma y normalmente va acompañado de la escritura de un haiku")
Los haikus son "como la visión de un paisaje, hermoso por la ventanilla de un tren a toda velocidad o como recibir una buena noticia: belleza intensa y fugaz".
(Todas las ideas que aquí os dejo sobre el arte de los haikus están extraídas de este álbum)
El hijo del Tigre Blanco
FITXA
=====
Títol: El hijo del Tigre Blanco
Autor: Carlos Salem
Il·lustrador:
Edició: Edebé 2013 (Col. Tigre Blanco)
Edat: 10 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
Nahuel està en problemes, lligat a una cadira, com ha arribat fins aquí?
A mode de flashback el protagonista ens anirà explicant tota l’aventura. La investigació sobre el passat del seu pare el portarà a viure tot tipus de situacions acompanyat dels seus inseparables amics.
L’argentí Carlos Salem ens presenta la primera part del que serà una trilogia. Llibre fàcil de llegir, organitzat en petits capítols, no gaire extens, amb un estil fresc i ritme trepidant.
Història que sembla tenir marcades reminiscències del cinema dels 80 que va fer les delícies de tota una generació. Grup de joves amb els que no costa gens d’empatitzar, personatges que no són aigua clara, bicicletes i persecucions, bandes de barri, la descoberta de l’amor. Tot un còctel explosiu i apasionant.
Esperem les properes entregues amb avidesa i... saber-ne més del tigre blanco.
=====
Títol: El hijo del Tigre Blanco
Autor: Carlos Salem
Il·lustrador:
Edició: Edebé 2013 (Col. Tigre Blanco)
Edat: 10 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
Nahuel està en problemes, lligat a una cadira, com ha arribat fins aquí?
A mode de flashback el protagonista ens anirà explicant tota l’aventura. La investigació sobre el passat del seu pare el portarà a viure tot tipus de situacions acompanyat dels seus inseparables amics.
L’argentí Carlos Salem ens presenta la primera part del que serà una trilogia. Llibre fàcil de llegir, organitzat en petits capítols, no gaire extens, amb un estil fresc i ritme trepidant.
Història que sembla tenir marcades reminiscències del cinema dels 80 que va fer les delícies de tota una generació. Grup de joves amb els que no costa gens d’empatitzar, personatges que no són aigua clara, bicicletes i persecucions, bandes de barri, la descoberta de l’amor. Tot un còctel explosiu i apasionant.
Esperem les properes entregues amb avidesa i... saber-ne més del tigre blanco.
Un dia amb mi
FITXA
=====
Títol: Un dia amb mi
(també publicat en castellà)
Autor: Isabel Pin
Il·lustrador: Isabel Pin
Edició: Tramuntana, 2013
Edat: de 0 a 6 anys
Temàtica: emocions
RESSENYA
=========
No m'agraden els llibres de cartró.
Bé, no m'agraden molts dels llibres de cartró. Fins i tot m'atreviria a dir que no m'agraden "la majoria" de llibres de cartró.
Em refereixo als llibres de pàgines de cartró normalment satinat, amb cantonades arrodonides, i pensats per prelectors.
Aviam si m'explico: no és que estigui en contra del material o del format per ell mateix, però sí que em sol passar que el tipus de llibre que es publica en aquest format, no m'agrada. El trobo poc original, poc treballat, massa producte per encàrrec, poc creatiu, poc "obra d'autor"... m'explico?
Hi ha excepcions, és clar.
I la Isabel Pin, acostuma a ser una excepció. Bé: els seus llibres ho són.
Té dos llibres de cartró que m'encanten: Un día de lluvia en el zoo (que, a més de ser de cartró, és de solapes, que és una altra "categoria" de llibres que trobo que són carn de carrefour - amb excepcions, com sempre; en aquest cas, l'Anne Herbauts em ve al cap) i El pequeño agujero, tots dos publicats per Lóguez.
Aquest Un dia amb mi ens el porta Tramuntana, i l'afegeixo a la llista de "llibres de cartró que salvaria en cas d'apocalipsi".
El plantejament és fàcil, però explicar la proposta lúdica em costarà, i seria molt més senzill que s'acostessin a una llibreria i li fessin un cop d'ull, però ho intentaré.
Una nena protagonista i el seu gos, des del matí fins el vespre. Juguen, s'enfaden, surten a passejar, es fan la guitza... La cara de la nena és un cercle independent de cartró, enganxat al centre del llibre, amb diferents "fulls", i en cadascun d'aquests fulls, una expressió: contenta, enfadada, trista, cansada, adormida... Segons la situació descrita en el brevíssim text, els infants han de passar les diferents cares i buscar la que més s'hi adigui a les circumstàncies... o sorprendre's de com text, il·lustració, i cara no casen quan es tria una expressió incorrecta.
El text, com déiem, és el més breu possible, únicament per ajudar a contextualitzar què està succeint a la il·lustració. I les il·lustracions, amb pocs elements secundaris (tot i que... fixeu-vos en el pingüí!) i tot i les limitacions d'haver de tenir la protagonista sempre al centre de la pàgina, aconsegueixen un punt de repetició però alhora diferència molt ben trobat.
En definitiva: que no m'agraden els llibres de cartró, però... estic disposada a enamorar-me d'alguns!
=====
Títol: Un dia amb mi
(també publicat en castellà)
Autor: Isabel Pin
Il·lustrador: Isabel Pin
Edició: Tramuntana, 2013
Edat: de 0 a 6 anys
Temàtica: emocions
RESSENYA
=========
No m'agraden els llibres de cartró.
Bé, no m'agraden molts dels llibres de cartró. Fins i tot m'atreviria a dir que no m'agraden "la majoria" de llibres de cartró.
Em refereixo als llibres de pàgines de cartró normalment satinat, amb cantonades arrodonides, i pensats per prelectors.
Aviam si m'explico: no és que estigui en contra del material o del format per ell mateix, però sí que em sol passar que el tipus de llibre que es publica en aquest format, no m'agrada. El trobo poc original, poc treballat, massa producte per encàrrec, poc creatiu, poc "obra d'autor"... m'explico?
Hi ha excepcions, és clar.
I la Isabel Pin, acostuma a ser una excepció. Bé: els seus llibres ho són.
Té dos llibres de cartró que m'encanten: Un día de lluvia en el zoo (que, a més de ser de cartró, és de solapes, que és una altra "categoria" de llibres que trobo que són carn de carrefour - amb excepcions, com sempre; en aquest cas, l'Anne Herbauts em ve al cap) i El pequeño agujero, tots dos publicats per Lóguez.
Aquest Un dia amb mi ens el porta Tramuntana, i l'afegeixo a la llista de "llibres de cartró que salvaria en cas d'apocalipsi".
El plantejament és fàcil, però explicar la proposta lúdica em costarà, i seria molt més senzill que s'acostessin a una llibreria i li fessin un cop d'ull, però ho intentaré.
Una nena protagonista i el seu gos, des del matí fins el vespre. Juguen, s'enfaden, surten a passejar, es fan la guitza... La cara de la nena és un cercle independent de cartró, enganxat al centre del llibre, amb diferents "fulls", i en cadascun d'aquests fulls, una expressió: contenta, enfadada, trista, cansada, adormida... Segons la situació descrita en el brevíssim text, els infants han de passar les diferents cares i buscar la que més s'hi adigui a les circumstàncies... o sorprendre's de com text, il·lustració, i cara no casen quan es tria una expressió incorrecta.
El text, com déiem, és el més breu possible, únicament per ajudar a contextualitzar què està succeint a la il·lustració. I les il·lustracions, amb pocs elements secundaris (tot i que... fixeu-vos en el pingüí!) i tot i les limitacions d'haver de tenir la protagonista sempre al centre de la pàgina, aconsegueixen un punt de repetició però alhora diferència molt ben trobat.
En definitiva: que no m'agraden els llibres de cartró, però... estic disposada a enamorar-me d'alguns!
100 Gegants. Petita guia dels gegants de Catalunya
FITXA
=====
Títol: 100 Gegants. Petita guia dels gegants de Catalunya
Autor: Heribert Masana
Il·lustrador: JuanolO
Edició: El Cep i la Nansa, 2013
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
El títol que us presento avui és un fantàstic recull d’alguns dels gegants que animen les festes majors catalanes, que ens descobreix anècdotes i curiositats d’aquests personatges tan estimats per els nens i nenes.
Aquí trobareu 100 gegants de pobles, viles i ciutats de Catalunya, gegants més antics i de més nous, gegants guerrers, reis i feudals, moriscs, pagesos i pescadors, gegants d’oficis o senyors i hereus amb barret de copa o barretina i dames amb vestits arriats amb algun bandoler de trabuc. També hi trobareu gegants que representen les diferents parts del món. En descobrireu uns gegantons de mig cos força originals i tot un reguitzell de figures simbòliques i imaginàries. És més, fins i tot uns titellaires ens han descobert els gegants més petits del món...
I és que l’imaginari català ens obsequia amb un immens ventall d’aquests personatges que tant atrauen l’atenció dels més petits que els admiren per les seves dimensions gegantines. Heribert Masana, gestor cultural de professió, és autor de diversos treballs relacionats amb les festes populars i tradicionals catalanes i, amb aquest nou títol demostra un gran coneixement que d’una manera senzilla i amena trasllada als nens i nenes, amb només quatre ratlles ens descobreix situació, any d’estrena, el nom, quan surten a voltar i algunes curiositats que converteixen aquest títol en una magnífica obra, gràcies també als fantàstics dibuixos que JuanolO hi afegeix amb el seu estil personal, desenfadat i divertit representant a cadascun d’aquests 100 gegants.
Una astuta velleta capaç d’enganyar el mateix diable, l’origen de la cançó del Gegant del Pi, una parella que protagonitzà la portada d’un disc de la Trinca, uns portadors que es troben unes precioses faves que acabaran donant nom a una família de gegants i uns gegants bojos que reparteixen mastegots a tort i a dret. Amb aquestes pàgines grans i petits descobriran un munt d’anècdotes que us animaran a sortir a veure in situ alguns dels protagonistes que els autors ens proposen.
=====
Títol: 100 Gegants. Petita guia dels gegants de Catalunya
Autor: Heribert Masana
Il·lustrador: JuanolO
Edició: El Cep i la Nansa, 2013
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:
RESSENYA
=========
El títol que us presento avui és un fantàstic recull d’alguns dels gegants que animen les festes majors catalanes, que ens descobreix anècdotes i curiositats d’aquests personatges tan estimats per els nens i nenes.
Aquí trobareu 100 gegants de pobles, viles i ciutats de Catalunya, gegants més antics i de més nous, gegants guerrers, reis i feudals, moriscs, pagesos i pescadors, gegants d’oficis o senyors i hereus amb barret de copa o barretina i dames amb vestits arriats amb algun bandoler de trabuc. També hi trobareu gegants que representen les diferents parts del món. En descobrireu uns gegantons de mig cos força originals i tot un reguitzell de figures simbòliques i imaginàries. És més, fins i tot uns titellaires ens han descobert els gegants més petits del món...
I és que l’imaginari català ens obsequia amb un immens ventall d’aquests personatges que tant atrauen l’atenció dels més petits que els admiren per les seves dimensions gegantines. Heribert Masana, gestor cultural de professió, és autor de diversos treballs relacionats amb les festes populars i tradicionals catalanes i, amb aquest nou títol demostra un gran coneixement que d’una manera senzilla i amena trasllada als nens i nenes, amb només quatre ratlles ens descobreix situació, any d’estrena, el nom, quan surten a voltar i algunes curiositats que converteixen aquest títol en una magnífica obra, gràcies també als fantàstics dibuixos que JuanolO hi afegeix amb el seu estil personal, desenfadat i divertit representant a cadascun d’aquests 100 gegants.
Una astuta velleta capaç d’enganyar el mateix diable, l’origen de la cançó del Gegant del Pi, una parella que protagonitzà la portada d’un disc de la Trinca, uns portadors que es troben unes precioses faves que acabaran donant nom a una família de gegants i uns gegants bojos que reparteixen mastegots a tort i a dret. Amb aquestes pàgines grans i petits descobriran un munt d’anècdotes que us animaran a sortir a veure in situ alguns dels protagonistes que els autors ens proposen.