Llana a dojo

FITXA
=====
Títol: Llana a dojo
Autor: Marc Barnett
Il·lustrador: Jon Klassen
Edició: Joventut, 2013
Edat: a partir de 3
Temàtica:


RESSENYA
=========

Annabel troba una petita caixa negra enmig de la neu. Dins hi ha llana de colors així que decideix teixir-se un jersei per ella i després un altre pel seu gos. Però encara li sobra llana.

De la caixa anirà sortint fil sense fi així que la petita Annabel teixirà acolorits jerseis per les persones i les coses del seu entorn convertint així la seva ensopida ciutat en un lloc mes acollidor. Algú però voldrà prendre-li el seu preuat tresor. Se’n sortirà?

Una història tendre i positiva en la que destaquen les simpàtiques il•lustracions del canadenc Jon Klassen que remeten a un altre àlbum del mateix autor On és el meu barret? publicat per Milrazones.

Klassen crea un univers a partir del blanc i el negre on destaquen a mesura que avança la història els colors càlids mitjançant una trama de fils que va cobrint-ho tot.

Sabies que hi ha un moviment que es diu Urban Knitting amb milers de seguidors/es per tot el món que consisteix en decorar amb teixits de llana elements del mobiliari urbà?

[Gina Clotet]

***

Una nena troba una capsa plena de llanes de color. I va començar a fer mitja i a fer jerseis per tot el poble, tant per les persones com pels animals i les cases. Fins i tot venien de terres llunyanes per conèixer a la nena que tenia una capsa de llana que no s'acabava mai. Però l'enveja és molt dolenta i un arxiduc repel•lent el va voler comprar. Però la nena no volia vendre la seva capsa de llana. I una nit va enviar uns lladres a robar-la...

Un àlbum preciós. Estic enamorada d'aquest llibre des que l'he rebut. Marc Barnett i Jon Klassen ens regalen una història rodona, d'aquelles que vols llegir un cop i un altre. La il•lustració és genial, amb senyals pels seguidors de Klassen, ja que podem trobar un personatge que ha dibuixat abans. I un llibre per recuperar tradicions...

A casa meva, totes les dones de la família fem mitja, algunes a més fem ganxet. Les meves dues àvies fan mitja, una d'elles és la reina dels jerseis i les armilles de llana, ma mare també en fa i cuina “rico rico” i jo faig el que puc, però sobretot intento que els meus tres fills visquin envoltats de tradició i estima per les coses que ens fem amb les nostres mans. I recordant, els meus avis també eren artesans: un fuster i l'altre enquadernador de llibres. No deixem que es perdin les tradicions: les mans, les paraules, els llibres i el caliu de la família.

[Paula Jarrin]