El regalo de la giganta

FITXA
=====
Títol: El regalo de la giganta
Autor y traductor: Guia Risari
Il·lustrador: Beatriz Martín Terceño
Edició: A buen paso, 2013
Edat: a partir de 8 años
Temàtica: naturaleza, sentimientos, relación con la naturaleza


RESSENYA
=========
Guia Risari nos regala un texto evocativo sobre la naturaleza; su fuerza, su ira, su ternura y nuestra relación con ella. Sus palabras fluyen y a veces se dispersan conceptual y gráficamente a lo largo del libro. Las ilustraciones de Beatriz Martín van de la mano del texto y crean una palpable sensación de inmensidad a través de fondos y espacios blancos, donde los personajes se alegran o entristecen; vagan o duermen, según los avatares de la giganta.

En algunos momentos el texto en castellano se pierde dentro de la metáfora misma que lo estructura. “La giganta se levanta con el sol y sube a las montañas de un salto, acaricia las colinas con una mano, desplaza las dunas del desierto con un soplo./ Entonces la tierra se mueve, cambia de forma y hombres y animales salen de viaje para explorar nuevos lugares y encontrar a la giganta.” ¿Es la giganta la naturaleza misma, o algo más intangible y personal?

En cualquier caso, un libro lleno de sensibilidad y sosiego. Una buena elección para compartir y charlar de la naturaleza, lo que nos da, lo que podemos encontrar en ella y cómo nos hace sentir.

Lolito

FITXA
=====
Títol: Lolito
Autor: Ben Brooks
Il•lustrador: -
Edició: Blackie Books (cast) / Empúries (cat), 2014
Edat: a partir de 12 (como mínimo…)
Temàtica: relaciones, sentimentales y sexuales, de un adolescente
Puntuació: 3 de 4

RESSENYA
========
Creía haber escrito una reseña sobre “Crezco”, el anterior libro de Ben Brooks publicado en nuestro país, pero la busco y no la encuentro. Quizás me confundía con unos fragmentos y una breve nota que dejé por aquí.
Este segundo libro sigue en la estela del tipo de novela que tan buen resultado le dio en la anterior ocasión, y ahora lo que siento es curiosidad por saber qué escribirá este Peter Pan a medida que vaya creciendo y las referencias a Harry Potter le vayan quedando pequeñas…
Alcohol, sexo, Facebook, amistades, fiestas cuando los padres no están en casa, vídeos de youtube, pelis adolescentes, y en este caso una historia de desamor que lleva a Etgar (el protagonista de 15 años) a los brazos de Macy (una cuarentañera), a quien conoce a través de un chat y después en persona. No sé si Brooks pretende poner sobre la mesa el tema de la pederastia, pero el título del libro y la temática así lo indican, aunque el libro se debiera leer y disfrutar por otras razones. A pesar de lo turbio que pueda sonar todo eso de ahí arriba, no se trata de un libro oscuro y deprimente. Al contrario: me ha parecido lleno de energía positiva. “Divertido y brutal”, reza la frase de Nick Cave que los de Blackie Books han pegado en una pegatina promocional sobre la cubierta del libro.
No es un libro para todos los públicos, pero es honesto, directo y con fuerza. Es inevitable leerlo con la morbosidad de pensar si los jóvenes son o no así hoy en día. Yo os recomiendo que os olvidéis de moralizar y os dejéis llevar por las locas aventuras de Etgar y sus amigos. Supongo que vuestra adolescencia, como la mía, no tuvo nada que ver con la suya, pero precisamente vivir otras vidas es uno de los mayores placeres de la literatura, no os parece?

La nena de l'arbre

FITXA
=====
Títol: La nena de l'arbre
Autor: Rubèn Montañá
Il·lustrador: Mercè López
Edició: La Galera, 2014
Edat: a partir de 9 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Amb el Premi Josep M. Folch i Torres 2013 sota el braç, ens arriba aquesta novel•la d’un autor novell que entre amb força al món de la literatura infantil.

La nena de l’arbre és una història difícil de definir perquè es presenta com una història realista però que acaba trepitjant el terreny del què podríem anomenar el realisme màgic.

Un dia per casualitat, l’Ona descobreix que dalt d’un arbre de prop de casa seva hi viu una nena. Primer per curiositat però després moguda per la força que ens desperten els misteris o les coses impossibles, l’Ona fa tot el possible per comprendre qui és o què és aquella nena que segons diu fa molts anys que no baixa de l’arbre.

Aquest personatge que veu del baró rampant d’Italo Calvino, arrossega a la protagonista i a tots nosaltres cap a uns anys enrere, quan els bombardejos de la guerra van destruir pobles, ciutats i sobretot, famílies.

La nena de l’arbre vol ser una metàfora d’allò que es va esquinçar durant la guerra, de les persones que tot i sobreviure, no van saber superar les doloroses pèrdues.

Cal dir que l’edició és molt acurada i ens agrada molt retrobar-nos amb les il•lustracions de Mercè López, sempre és un plaer!

Llegiu-ne una ressenya a "Llibres al replà" per conèixer més d’aquest autor.

Sant Jordi 2014

Foto de Paula Jarrin

Dos dies per Sant Jordi!

Encara no sabeu, d'entre tots els llibres que trobareu a les parades, quines són les veritables joies?
Aquí us deixem unes quantes recomanacions fetes per companys de tertúlia i amics i coneguts amb un bon criteri.

Deixeu-vos aconsellar per...

- la biblioteca Roca Umbert de Granollers.
- "El Garbell", la tria de novetats de l'associació de mestres Rosa Sensat.
- les biblioteques de Terrassa.
- el CEIP San Miguel i la biblioteca municipal de Tamarite.

Sense oblidar-nos, per suposat, del particular calendari d'advent d'abril que la Paula i l'Helder, els nostres llibreters de capçalera, van començar el dia 1, amb una recomanació de literatura infantil i juvenil cada dia!

A la parada de la llibreria, a Rambla Catalunya 43, us esperen els d'Al·lots (a més d'un bon grapat d'autors i il·lustradors que estaran signant els seus llibres).

Bon Sant Jordi a tothom!

En el país de los libros

FITXA
=====

Títol: En el país de los libros
Autor: Quint Buchholz
Il•lustrador: Quint Buchholz
Edició: Nórdica Libros, 2014
Edat: a partir de 8 años, pero sobre todo para adultos.
Temàtica: libros, lectura


RESSENYA
========
“Leer es soñar de la mano de otro”, Fernando Pessoa.

Es la frase con la que Buchholz ha decidido abrir este volumen.
Paula me reservó este librito para que lo disfrutara, sabiendo de mi pasión por los libros y todo lo relacionado con ellos, incluyendo los metalibros, los libros que hablan de libros. Lo hemos comentado un par de veces: si lo hubieran publicado en catalán, se hubiera vendido como churros el próximo Sant Jordi.
Las ilustraciones de Buchholz son maravillosas, muy parecidas a las de Soizick Meister que también trabaja mucho con el objeto libro de forma metafórica. Libros gigantes en los que uno entra para perderse. Libros que nos transportan sobre su lomo como si fueran caballos, o cuyas páginas nos arropan por la noche.

El texto que acompaña es un poema. En cada uno de los versos aparece un personaje que realiza una acción, y esta puede interpretarse como la representada en la ilustración que lo acompaña. Sirva de muestra el principio del poema:

“Una del grupo salta a la aventura,
otro ve el mundo bajo una nueva lupa,
a otra no le da miedo la altura.”

La relación entre texto e imagen no es directa, pero sí sugerente. Hay algo en el texto que podemos encontrar en la imagen, y al revés, sin ser una interpretación directa el uno de la otra o viceversa.
Se trata pues de un catálogo de ilustraciones sin un hilo narrativo, una acumulación de personajes sin ninguna conexión entre ellos más que el hecho de que todos se relacionan con los libros, cada uno de una manera diferente. Que todos habitan, como dice el título “en el país de los libros”. Las metáforas sobre la lectura (que nos llevan lejos, que nos abren la puerta a mundos diferentes, que nos evaden de la realidad, que nos dan poder para hacer lo que no creíamos capaces…) son acertadas y poderosas, y el libro puede servir, seguro, en manos de mediadores creativos, para dinamizar más de una actividad de fomento de la lectura (¿desordenar versos e ilustraciones e intentar emparejarlos?).

Això és un secret que només sé jo?

FITXA
=====
Títol: Això és un secret que només sé jo?
Autor: Eulàlia Canal
Il·lustrador: Zuzanna Celej
Edició: Animallibres, 2014
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
L’autora granollerina presenta aquest abril dues novetats dins el segell editorial Animallibres. Per una banda repeteix amb l’il•lustrador Valentí Gubianas amb un llibre per a primers lectors al voltant del plaer de llegir: La nena que només es va poder endur una cosa. Una història senzilla en la seva forma, poètica, però com sempre amb un rerefons i una bona càrrega emocional.

I per l’altra, presenta Això és un secret que només sé jo, una història realista dins la línia poètica que més domina però amb una trama policíaca que li fa de complement.

Alguns indicis fan creure que la mort de la senyora Dèlia a les escales de l’escola no ha estat un accident.
Aquest fet inusual és l’excusa perfecta perquè tres infants tinguin ocasió de trobar-se i fer-se amics. Què tenen en comú aquests tres personatges? Doncs que són infants especials, sensibles, amb algun nus a l’estómac pendent de solucionar, ja sigui que un company els fa la vida impossible i els insulta o bé que no han superat la dolorosa mort de la mare.

Com sempre Eulàlia Canal es passeja com una malabarista experta per una corda fluixa. Domina a la perfecció el fet de caminar de puntetes, tocant temes tan emotius que podria acabar caient en històries massa dolces o didàctiques. Però mai arriba a caure.

Des de la primera frase del llibre ens capbussa a dins el personatge de l’Hug i de seguida fem un camí literari des de dins, ajudant-nos mútuament a entendre una mica millor què significa això de créixer i fer-se gran.
La vida és molt complicada i això, ja ho deia Barrie, es descobreix molt aviat, just a dos anys. Per sort, autores com l’Eulàlia Canal estan aquí amb la missió d’ajudar els infants a entendre una mica més la magnitud d’aquesta meravellosa tragèdia que és viure.

El llibre inquiet

FITXA
=====
Títol: El llibre inquiet
Autor: Els Krickelkrakels
Il·lustrador: Els Krickelkrakels
Edició: Kókinos
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: joc, imaginació


RESSENYA
=========
El llibre inquiet és un llibre joc que recorda el fantàstic Un llibre d’Hervé Tullet publicat en castellà per la mateixa editorial Kokinos.

En aquest cas no es tracta d’un autor sinó d’un grup de catorze il•lustradors alemanys que s’anomenen els Krickelkrakels i que treballen plegats en diferents projectes editorials i artístics.

El llibre inquiet proposa al lector que faci un seguit d’accions (picar sobre un dibuix, bufar, fer un petó a un personatge, donar voltes al llibre, comptar, girar el llibre cap a l’esquerra o cap a la dreta, sacsejar-lo...) perquè la història avanci. Cada pàgina demana al lector de fer una acció o bé deixa en suspens una pregunta que té la resposta en la pàgina següent.

Aquesta estructura és ideal perquè el lector passi una bona estona, es diverteixi i se senti part de la història.

Realment és un format que m’encanta. Sento que engloba diversos factors per engrescar els nens a estimar els llibres: passar una experiència positiva al voltant del llibre com a objecte, crear expectativa del que passarà en pàgines següents, estimular la necessitat de llegir el text per comprendre quin és el joc proposat...

A mes, està escrit en lletra de pal, amb algunes paraules destacades en negreta cosa que ajudarà els primers lectors a iniciar-se en la lectura.

El jocs estan ben triats i el text està escrit amb humor. Les il•lustracions, sobre un fons blanc, estan acolorides només en part. Això dóna una sensació de dibuix inacabat i convida al lector a imaginar els colors que manquen.

Són un seguit d’accions sense fil argumental que acaben en el mateix punt on ha començat la historia convidant així a començar de cap i de nou.

Un llibre per jugar amb la imaginació i les pàgines sense necessitat de solapes ni artefactes sonors.

La idea no és original però sí efectiva i el resultat és simpàtic i de ben segur divertirà petits i grans.

Els Savage

FITXA
=====
Títol: Els Savage
Autor: Matt Whyman
Il·lustrador: -
Edició: grup editorial 62, 2013
Edat: crossover (joves i adults)
Temàtica: novel·la thriller juvenil, descobrir amb l’adolescència, valors familiars, tradició, identitat, antropofàgia


RESSENYA
=========
Els Savage és un thriller en què els mecanisme del misteri atrapen el lector/a des del primer moment. Escrita amb un llenguatge directe, la trama de la novel•la avança àgil alhora que manté el lector interessat i en alerta respecte una particularitat d’aquesta família aparentment ‘normal’: una dieta alimentària rica en carn..., HUMANA.

Socialment, els Savage són una família tan respectable com qualsevol altra. Són sis: el matrimoni Savage, en Titus i l’Angelica, decidits a mantenir la unitat familiar a qualsevol preu; la Sasha, la filla gran i adolescent, enamorada d’en Jack, un noi fantàstic amb només un petit defecte: és vegetarià; l’Ivan, el mitjà, amb una visió peculiar del bé i del mal, és capaç de portar una guillotina de dits a l’escola i intentar provar-la amb els companys; la petitona és la Katya, un bebè preciós que encara no parla, excepte per dir la paraula ‘carn’.

L’avi Oleg, pare d’en Titus, és el responsable de la tradició carnívora dels Savage. Inspirat en un fet real documentat, la ficció relata que l’avi Oleg va haver de menjar carn humana durant el setge de Leningrad, a la Segona Guerra Mundial. Després, emigrat a Londres, va traspassar l’hàbit al seu fill Titus en considerar la carn humana rica en propietats saludables especials.

A la novel•la hi ha crims però poca sang. L’autor, Matt Whyman, es recrea més aviat poc en descripcions i deixa que sigui la imaginació del lector la que treballi i li procuri imatges d’allò més explícites.

L’humor negre de Whyman es reconeix a la novel•la, sobretot, a través del personatge del fill mitjà que entén l’assassinat de persones amb la mateixa quotidianitat de qui va a comprar vianda al supermercat.

La segona part de Els Savage ja és a la cuina. Promet ser tan impactant com la primera en contraposar els valors positius d’una família estructurada amb el crim i l’antropofàgia. Per als Savage, la família reunida al voltant d’una taula compartint un festí de carn humana és el llegat que la manté unida. Per als patriarques dels Savage l’assassinat és legítim quan la fi justifica els mitjans.