FITXA
=====
Títol: Preguntes equivocades: Quan la va veure per última vegada?
Autor: Lemony Snicket
Il·lustrador: Seth
Edició: Barcelona: La Galera, 2014
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: detectius, aventures
RESSENYA
=========
Recordeu la vena detectivesca d'en Lemony Snicket? Us en vam parlar fa uns mesos, quan us vam presentar la primera novel•la de Preguntes equivocades. En aquella ocasió us vam explicar que en Lemony, conegut fins el moment per la saga infantil Una sèrie d'històries desafortunades, havia decidit escriure una altra col•lecció per donar a conèixer la seva adolescència com a investigador en una misteriosa organització. El seu primer cas, recollit a Qui pot ser a aquestes hores?, el va dur a un poble estrany anomenat Stain'd-by-the-Sea per investigar un robatori al costat d'una peculiar tutora, la S. Theodora Markson. Bé, doncs ara tenim entre mans el segon llibre de la saga, Quan la va veure per última vegada? Aquesta novel•la reprèn la història en el punt on va acabar la primera: en Lemony continua amb la seva tutora al mateix poble, però ara els toca investigar la desaparició de la Cleo Knight, una jove científica que potser no ha fugit de casa com podria semblar a primera vista.
Tot i que el protagonista continua fent-se les preguntes equivocades, val a dir que aquesta segona història no resulta tan desconcertant com la primera. Deu influir-hi el fet que en Lemony comença a tenir la mà trencada en això d'investigar, i que la novel•la ens desvetlla una mica més sobre el seu passat i sobre la misteriosa missió secreta que acompleix amb la seva germana, que probablement no descobrirem del tot fins que no acabi la saga. A més, molts dels personatges que ens van seduir al primer llibre reapareixen en aquesta part, cosa que ens permet conèixer millor les seves motivacions i veure com estrenyen relacions amb en Lemony. I també deu influir-hi una nova orientació en la traducció que fa la novel•la més entenedora.
Quan la va veure per última vegada? manté l'esperit del primer llibre, amb l'estil àgil i el particular sentit de l'humor de Daniel Handler. Hi tornareu a trobar unes originals recomanacions literàries plantejades a través de descripcions d'arguments o d'autors, mai a través de noms, que conviden a jugar per descobrir uns referents que no sabem si són reals o inventats. I també hi trobareu novament les il•lustracions de Seth. D'altra banda, en aquesta segona novel•la podreu intuir un missatge social i ecològic, ja que s'hi descriuen més clarament els signes d'un poble que agonitza com a conseqüència de l'esgotament dels recursos dels quals viu: els pops i, especialment, la seva la tinta.
Pluma
FITXA
=====
Títol: Pluma
Autor: Isabelle Simler
Il·lustrador: -
Edició: Océano Travesía, 2014
Edat: a partir de 4
Temàtica:
RESSENYA
=========
Pluma pot semblar a primera vista tot un catàleg de diferents i bonics ocells. I ho és, però amaga alguna coseta més...
Als diferents ocells il•lustrats amb tècnica digital els hi acompanya el seu nom i mostres de plomatge que, atenció, semblen haver estat mogudes per alguna cosa.
A cada pàgina podem intuir una forma de color negre, es tracta d’un animalet que sembla molt interessat en aquests ocells. Serà per una gana voraç? O s’amaga algun tipus de somni amagat? Ho sabrem al final de la lectura. La seva curiositat és la nostra curiositat, hi ha un joc de complicitat amb l’espectador que busca, quan s’ha adonat de la seva existència, a aquest animal dintre de la pàgina.
Esbrinar quin és aquest animal és força fàcil, només cal mirar la portada que ho desvetlla ràpidament.
L’observació per part del lector haurà de ser atenta i molt curosa.
Treball acurat i net d’Isabelle Simier en aquesta edició molt acurada d’Oceano Travesía, que farà les delícies dels amants dels ocells...i els gats.
=====
Títol: Pluma
Autor: Isabelle Simler
Il·lustrador: -
Edició: Océano Travesía, 2014
Edat: a partir de 4
Temàtica:
RESSENYA
=========
Pluma pot semblar a primera vista tot un catàleg de diferents i bonics ocells. I ho és, però amaga alguna coseta més...
Als diferents ocells il•lustrats amb tècnica digital els hi acompanya el seu nom i mostres de plomatge que, atenció, semblen haver estat mogudes per alguna cosa.
A cada pàgina podem intuir una forma de color negre, es tracta d’un animalet que sembla molt interessat en aquests ocells. Serà per una gana voraç? O s’amaga algun tipus de somni amagat? Ho sabrem al final de la lectura. La seva curiositat és la nostra curiositat, hi ha un joc de complicitat amb l’espectador que busca, quan s’ha adonat de la seva existència, a aquest animal dintre de la pàgina.
Esbrinar quin és aquest animal és força fàcil, només cal mirar la portada que ho desvetlla ràpidament.
L’observació per part del lector haurà de ser atenta i molt curosa.
Treball acurat i net d’Isabelle Simier en aquesta edició molt acurada d’Oceano Travesía, que farà les delícies dels amants dels ocells...i els gats.
Cambio climático
FITXA
=====
Títol: Cambio climático
Autor: Shelley Tanaka
Il·lustrador:
Edició: Barcelona: Ekaré, 2014
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: el canvi climàtic i les seves conseqüències
RESSENYA
=========
Cambio climático, de Shelley Tanaka, ens explica
de manera extensa un dels problemes més grans que ha hagut d'enfrontar la humanitat. El tema és tractat amb un grau d'objectivitat admirable i l'autora ens va desgranant tots els esdeveniments relacionats amb ell. El text és fàcil de compendre i de tant en tant, hi apareixen gràfics que l'acompanyen i faciliten la tasca del lector. Tot i que el llibre compleix el seu propòsit, si els gràfics o fotografies fossin més nombrosos, molta més gent s'animaria a llegir-lo. I penso que s'hauria d'haver donat més importància a les accions que tots nosaltres podem fer, com a consumidors i habitants del planeta.
=====
Títol: Cambio climático
Autor: Shelley Tanaka
Il·lustrador:
Edició: Barcelona: Ekaré, 2014
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: el canvi climàtic i les seves conseqüències
RESSENYA
=========
Cambio climático, de Shelley Tanaka, ens explica
de manera extensa un dels problemes més grans que ha hagut d'enfrontar la humanitat. El tema és tractat amb un grau d'objectivitat admirable i l'autora ens va desgranant tots els esdeveniments relacionats amb ell. El text és fàcil de compendre i de tant en tant, hi apareixen gràfics que l'acompanyen i faciliten la tasca del lector. Tot i que el llibre compleix el seu propòsit, si els gràfics o fotografies fossin més nombrosos, molta més gent s'animaria a llegir-lo. I penso que s'hauria d'haver donat més importància a les accions que tots nosaltres podem fer, com a consumidors i habitants del planeta.
Vaig fer la maleta un dia de juny
FITXA
=====
Títol: Vaig fer la maleta un dia de juny
Autor: Cinta Arasa
Il·lustrador: -
Edició: Edicions del Bullent, 2014
Edat: a partir de 12 anys
Premi Enric Valor de narrativa juvenil
RESSENYA
=========
Us recomano una lectura preciosa, una novel•la iniciàtica, en la que acompanyarem a la seva jove protagonista en la transició que la porta de la tendra infantesa a la crua maduresa, en un viatge sense retorn.
Som al juny del 1909. Barcelona cremarà d'aquí poques setmanes, però ningú no ho intueix. L'Eulàlia, una adolescent de bona família, està convençuda que la vida de veritat només es llegeix als llibres. Acompanyarà el seu pare en un viatge de negocis al nord d'Anglaterra com a intèrpret. Fa la maleta a casa seva i no s'imagina que tardarà molt de temps a desfer-la, si és que la pot desfer mai. En el viatge descobrirà les condicions de vida dels obrers. L'Oliver, poc més gran que ella, li ensenyarà què vol dir treballar a una fàbrica... i que la vida de veritat també es pot viure.
Aquest és un d’aquells títols que tant celebro quan arriben a les meves mans, una novel•la que ficciona sobre un rerefons històric de manera que el lector, sense adonar-se’n repassa un fragment de la nostra història de forma amena i molt més eficaç que llegint i rellegint els passatges infumables d’alguns llibres d’història. Són llibres com aquest, els que aporten categoria a la novel•la juvenil i desmunten els tòpics de la “lectura fàcil” per als joves, aquestes pàgines tenen una història magníficament narrada que inclou petites dosis de contingut històric, no endebades ha estat guardonada amb el Premi Enric Valor.
La Cinta mostra una habilitat innata per situar al lector dins la història, la precisió amb la qual detalla les sensacions de la jove protagonista en el seu primer contacte amb els treballadors de la fàbrica és absolutament exquisida i, no tinc cap mena de dubte, satisfarà els lectors.
«No sabia, és clar, que hi ha persones que tenen ulls que no se'n van mai de la memòria»
Una història sobre la llibertat, la maduresa i l’amor.
Llegeix el primer capítol
=====
Títol: Vaig fer la maleta un dia de juny
Autor: Cinta Arasa
Il·lustrador: -
Edició: Edicions del Bullent, 2014
Edat: a partir de 12 anys
Premi Enric Valor de narrativa juvenil
RESSENYA
=========
Us recomano una lectura preciosa, una novel•la iniciàtica, en la que acompanyarem a la seva jove protagonista en la transició que la porta de la tendra infantesa a la crua maduresa, en un viatge sense retorn.
«He perdut la llibertat, tota, però el premi a la meva valentia ha estat saber que la llibertat existeix. No se m'acut millor recompensa.»
Som al juny del 1909. Barcelona cremarà d'aquí poques setmanes, però ningú no ho intueix. L'Eulàlia, una adolescent de bona família, està convençuda que la vida de veritat només es llegeix als llibres. Acompanyarà el seu pare en un viatge de negocis al nord d'Anglaterra com a intèrpret. Fa la maleta a casa seva i no s'imagina que tardarà molt de temps a desfer-la, si és que la pot desfer mai. En el viatge descobrirà les condicions de vida dels obrers. L'Oliver, poc més gran que ella, li ensenyarà què vol dir treballar a una fàbrica... i que la vida de veritat també es pot viure.
«...i a llegir llibres d'amagat somiant, només somiant que hi ha d'altres vides que potser, només potser, em podrien fer feliç.»
Aquest és un d’aquells títols que tant celebro quan arriben a les meves mans, una novel•la que ficciona sobre un rerefons històric de manera que el lector, sense adonar-se’n repassa un fragment de la nostra història de forma amena i molt més eficaç que llegint i rellegint els passatges infumables d’alguns llibres d’història. Són llibres com aquest, els que aporten categoria a la novel•la juvenil i desmunten els tòpics de la “lectura fàcil” per als joves, aquestes pàgines tenen una història magníficament narrada que inclou petites dosis de contingut històric, no endebades ha estat guardonada amb el Premi Enric Valor.
La Cinta mostra una habilitat innata per situar al lector dins la història, la precisió amb la qual detalla les sensacions de la jove protagonista en el seu primer contacte amb els treballadors de la fàbrica és absolutament exquisida i, no tinc cap mena de dubte, satisfarà els lectors.
«No sabia, és clar, que hi ha persones que tenen ulls que no se'n van mai de la memòria»
Una història sobre la llibertat, la maduresa i l’amor.
Llegeix el primer capítol
La flauta d'en Demba
FITXA
=====
Títol: La flauta d'en Demba
Autor: Laura Gómez
Il·lustrador: Laura Gómez
Edició: Comanegra, març 2014
Edat: a partir de 5 años
Temàtica: poder y valor de la música, inventiva para salir adelante
RESSENYA
=========
La flauta d’en Demba, de Laura Gómez, nos llega de mano de Comanegra en un álbum en apariencia sencillo. Demba es un niño que vive en un poblado de África y con su flauta calma a los animales feroces y alegra a sus vecinos. Pero un día Demba pierde su flauta para siempre cuando esta se cae al rio. Después de días de tristeza y silencio, Demba recibe consejo de los ancianos del poblado y esto le ayudará a buscar, y encontrar, la solución.
El álbum abre con unas ilustraciones que nos transportan a África con unos pocos trazos sobre un fondo de color tierra intenso. Pero el fondo cambia a blanco cuando Demba pierde su flauta, eliminando así toda la alegría y el calor humano que generaba con su música. Sólo cuando Demba descubre cómo recuperar su flauta, irrumpe nuevamente el color de fondo reforzando la alegría no sólo del niño sino también de los habitantes del poblado.
La flauta d’en Demba es un álbum exquisito de principio a fin. Una historia que nos muestra el valor de los consejos de los ancianos así como nuestro poder de inventiva para encontrar soluciones con elementos de nuestro entorno más cercano. Dos pilares que vale la pena rescatar en estos tiempos de incesantes avances tecnológicos y vertiginosa comunicación.
=====
Títol: La flauta d'en Demba
Autor: Laura Gómez
Il·lustrador: Laura Gómez
Edició: Comanegra, març 2014
Edat: a partir de 5 años
Temàtica: poder y valor de la música, inventiva para salir adelante
RESSENYA
=========
La flauta d’en Demba, de Laura Gómez, nos llega de mano de Comanegra en un álbum en apariencia sencillo. Demba es un niño que vive en un poblado de África y con su flauta calma a los animales feroces y alegra a sus vecinos. Pero un día Demba pierde su flauta para siempre cuando esta se cae al rio. Después de días de tristeza y silencio, Demba recibe consejo de los ancianos del poblado y esto le ayudará a buscar, y encontrar, la solución.
El álbum abre con unas ilustraciones que nos transportan a África con unos pocos trazos sobre un fondo de color tierra intenso. Pero el fondo cambia a blanco cuando Demba pierde su flauta, eliminando así toda la alegría y el calor humano que generaba con su música. Sólo cuando Demba descubre cómo recuperar su flauta, irrumpe nuevamente el color de fondo reforzando la alegría no sólo del niño sino también de los habitantes del poblado.
La flauta d’en Demba es un álbum exquisito de principio a fin. Una historia que nos muestra el valor de los consejos de los ancianos así como nuestro poder de inventiva para encontrar soluciones con elementos de nuestro entorno más cercano. Dos pilares que vale la pena rescatar en estos tiempos de incesantes avances tecnológicos y vertiginosa comunicación.
Interworld / El sueño de plata
FITXA
=====
Títol: Interworld / El sueño de plata
Autor: Neil Gaiman y Michael Reeves
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Roca Editorial, 2012
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: Ciència ficció, fantasia, universos paral•lels
RESSENYA
=========
Aparentemente, Joey Harper es un adolescente poco interesante. No destaca en clase, no logra impresionar a la chica de sus sueños, no es capaz de enfrentarse al matón de clase. Por no hacer bien, ni siquiera consigue orientarse por las calles de su ciudad durante un ejercicio escolar. Aunque Joey todavía no lo sabe, el verdadero problema con el que va a tener que lidiar no es haberse perdido sino aparecer en una realidad alternativa.
Ese viaje involuntario va a cambiar su destino y le transformará en el héroe que desconocía ser. Joey descubrirá que existen infinidad de mundos paralelos habitados por otras versiones de sí mismo. Comprobará que todos ellos son Caminantes, ya que pueden saltar de una realidad a otra. Y aprenderá que tanto esos mundos paralelos como los propios Caminantes están amenazados por dos facciones enfrentadas que pretenden dominar el multiverso: los binarios, amantes de la tecnología, y los maldecimales, defensores de la magia.
Esta historia nació en 1996. Michael Reaves, uno de sus autores, trabajaba por aquel entonces creando series de animación para Dreamworks. Un día le comentó a su amigo Neil Gaiman una idea para un relato de animación sobre mundos paralelos y yos alternativos. Gaiman se enfrascó en el proyecto y ambos empezaron a dar forma al universo de Interworld. Presentaron su historia como posible guión a varios ejecutivos de la industria, pero no le acabó de convencer a nadie. La encontraron demasiado confusa. Algún tiempo más tarde, Reaves y Gaiman decidieron convertirla en novela. Trabajando en ella, se dieron cuenta de que la historia era realmente confusa, así que abandonaron el proyecto.
Diez años después de aquella primera idea, Reaves y Gaiman recordaron la historia y se animaron a recuperarla. Revisaron la novela, la corrigieron y la presentaron a una editorial. Esa vez sí hubo suerte: Interworld fue publicada. Tuvo muy buena acogida, hasta el punto que ya ha dado lugar a una segunda parte y hay una tercera en camino. Y, ahora sí, parece que existe un proyecto para convertirla en película. La vida da vueltas curiosas...
Si el primer libro de la saga explicaba la adaptación de Joey a Interworld, El sueño de plata profundiza en la descripción del mundo de los Caminantes y continúa narrando su papel en el enfrentamiento entre mágicos y tecnológicos. Además, introduce a un misterioso personaje, Acacia Jones: el único habitante de Interworld que no resulta ser una paraencarnación de Joey tendrá gran influencia en el desarrollo de la historia.
Para escribir esta segunda novela, quizás más profunda y madura que la primera, Gaiman y Reaves han contado con la ayuda de una tercera voz creativa: Mallory, hija de Michael, que ha echado mano de su experiencia en series manga.
=====
Títol: Interworld / El sueño de plata
Autor: Neil Gaiman y Michael Reeves
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Roca Editorial, 2012
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: Ciència ficció, fantasia, universos paral•lels
RESSENYA
=========
Aparentemente, Joey Harper es un adolescente poco interesante. No destaca en clase, no logra impresionar a la chica de sus sueños, no es capaz de enfrentarse al matón de clase. Por no hacer bien, ni siquiera consigue orientarse por las calles de su ciudad durante un ejercicio escolar. Aunque Joey todavía no lo sabe, el verdadero problema con el que va a tener que lidiar no es haberse perdido sino aparecer en una realidad alternativa.
Ese viaje involuntario va a cambiar su destino y le transformará en el héroe que desconocía ser. Joey descubrirá que existen infinidad de mundos paralelos habitados por otras versiones de sí mismo. Comprobará que todos ellos son Caminantes, ya que pueden saltar de una realidad a otra. Y aprenderá que tanto esos mundos paralelos como los propios Caminantes están amenazados por dos facciones enfrentadas que pretenden dominar el multiverso: los binarios, amantes de la tecnología, y los maldecimales, defensores de la magia.
Esta historia nació en 1996. Michael Reaves, uno de sus autores, trabajaba por aquel entonces creando series de animación para Dreamworks. Un día le comentó a su amigo Neil Gaiman una idea para un relato de animación sobre mundos paralelos y yos alternativos. Gaiman se enfrascó en el proyecto y ambos empezaron a dar forma al universo de Interworld. Presentaron su historia como posible guión a varios ejecutivos de la industria, pero no le acabó de convencer a nadie. La encontraron demasiado confusa. Algún tiempo más tarde, Reaves y Gaiman decidieron convertirla en novela. Trabajando en ella, se dieron cuenta de que la historia era realmente confusa, así que abandonaron el proyecto.
Diez años después de aquella primera idea, Reaves y Gaiman recordaron la historia y se animaron a recuperarla. Revisaron la novela, la corrigieron y la presentaron a una editorial. Esa vez sí hubo suerte: Interworld fue publicada. Tuvo muy buena acogida, hasta el punto que ya ha dado lugar a una segunda parte y hay una tercera en camino. Y, ahora sí, parece que existe un proyecto para convertirla en película. La vida da vueltas curiosas...
Si el primer libro de la saga explicaba la adaptación de Joey a Interworld, El sueño de plata profundiza en la descripción del mundo de los Caminantes y continúa narrando su papel en el enfrentamiento entre mágicos y tecnológicos. Además, introduce a un misterioso personaje, Acacia Jones: el único habitante de Interworld que no resulta ser una paraencarnación de Joey tendrá gran influencia en el desarrollo de la historia.
Para escribir esta segunda novela, quizás más profunda y madura que la primera, Gaiman y Reaves han contado con la ayuda de una tercera voz creativa: Mallory, hija de Michael, que ha echado mano de su experiencia en series manga.
Com escriure realment malament
FITXA
=====
Títol: Com escriure realment malament
Autor: Anne Fine
Il•lustrador: Julio Sánchez
Edició: Cruïlla, 2014 (Vaixell de vapor taronja)
Edat: de 8 a 10 anys
Temàtica: escola, cal•ligrafia, companyerisme.
RESSENYA
=========
En Mateu Bernat ha passat per tot tipus d’escoles. Escoles on ni Indiana Jones sobreviuria. Però l’escola on ha anat a parar a causa de l’enèsima mudança dels seus pares, sembla la pitjor de totes: els companys de classe es comporten com angelets, la professora ho explica tot tantes vegades com calgui, a l’hora del pati els infants comparteixen entrepans i salten plegats a la corda, i l’estona de cant coral dels divendres és l’aconteixement de la setmana. I a més, el primer dia li canvien el nom per Bernat Mateu… i l’asseuen al costat del Simó, que és el pitjor estudiant de tota l’escola, però molt bon xicot, i a més construeix unes increíbles maquetes i… [SPOILER] bé, tot i que el Bernat / Mateu no vol, acabarà ajudant el Simó i fins i tot guanyant una medalla.
Història d’humor absolutament àcid i ple de sarcasme que farà les delícies dels infants. Els personatges (els dos infants protagonistes i la mestra Clofoll) estan molt ben caracteritzats, i no és gaire habitual veure retratat un bon nano que no treu bones notes simplement perquè li costa aprendre. Les lliçons de cal•ligrafia i de llengua arriben camuflades de tot el contrari (enlloc de com escriure bé, tota l’estona es parla de com escriure malament), i el final posa ordre en la disbauxa amb un missatge que premia el companyerisme i el potenciar els nostres punts forts enlloc de retreure els punts febles.
=====
Títol: Com escriure realment malament
Autor: Anne Fine
Il•lustrador: Julio Sánchez
Edició: Cruïlla, 2014 (Vaixell de vapor taronja)
Edat: de 8 a 10 anys
Temàtica: escola, cal•ligrafia, companyerisme.
RESSENYA
=========
En Mateu Bernat ha passat per tot tipus d’escoles. Escoles on ni Indiana Jones sobreviuria. Però l’escola on ha anat a parar a causa de l’enèsima mudança dels seus pares, sembla la pitjor de totes: els companys de classe es comporten com angelets, la professora ho explica tot tantes vegades com calgui, a l’hora del pati els infants comparteixen entrepans i salten plegats a la corda, i l’estona de cant coral dels divendres és l’aconteixement de la setmana. I a més, el primer dia li canvien el nom per Bernat Mateu… i l’asseuen al costat del Simó, que és el pitjor estudiant de tota l’escola, però molt bon xicot, i a més construeix unes increíbles maquetes i… [SPOILER] bé, tot i que el Bernat / Mateu no vol, acabarà ajudant el Simó i fins i tot guanyant una medalla.
Història d’humor absolutament àcid i ple de sarcasme que farà les delícies dels infants. Els personatges (els dos infants protagonistes i la mestra Clofoll) estan molt ben caracteritzats, i no és gaire habitual veure retratat un bon nano que no treu bones notes simplement perquè li costa aprendre. Les lliçons de cal•ligrafia i de llengua arriben camuflades de tot el contrari (enlloc de com escriure bé, tota l’estona es parla de com escriure malament), i el final posa ordre en la disbauxa amb un missatge que premia el companyerisme i el potenciar els nostres punts forts enlloc de retreure els punts febles.