Ojalá pudiera formular un deseo

FITXA
=====
Títol: Ojalá pudiera formular un deseo
Autor: Jimmy Liao
Il·lustrador: Jimmy Liao
Edició: Barbara Fiore, 2014
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: Els desitjos



RESSENYA
=========

“Si los deseos fueran estrellas,

el universo siempre brillaria.

Por suerte, los deseos son invisibles como el aire que respiramos.

Si no, tanta luz nos cegaria.”

Jimmy Liao (1958) és un dels grans autors actuals de Literatura Infantil i Juvenil més personals, i també l’autor asiàtic actual més conegut. Els seus àlbums s’adrecen a infants però, com tota gran obra, també la gaudim els adults. L’autor, -que va començar com a il•lustrador fa vint anys-, després que una leucèmia el fes abandonar la feina en el món de la publicitat, ja fa deu anys que escriu i il•lustra els seus propis àlbums. Fins a dia d’avui, Jimmy Liao ha publicat 17 llibres que han estat traduïts a molts idiomes, alguns d’ells adaptats al cinema. En aquest camp, destaca el curt "El pez que sonreía", a partir de l’àlbum del mateix títol, premiat al Festival de cinema de Berlin l’any 2006.

Els àlbums de Liao són d’un format més petit de l’habitual i inclouen més text. Aquest fet, al meu parer, és un inconvenient per a gaudir d’imatges i textos tan bells. El món de Liao és delicat, pura poesia, on imatge i text formen un tot. Els àlbums són editats a Espanya per l’exquisida editorial Bárbara Fiore-, on Liao a cada àlbum aborda un sol tema, simple, a partir de les emocions que transmet les il•lustracions i el text. Exemples són, l’àlbum El sonido de los colores, basat en una poesia de Rainer M. Rilke sobre la ceguesa, o La noche estrellada sobre la solitud dels infants.

A Ojalá pudiera formular un deseo, un nen solitari troba un objecte amb aspecte de tetera prop del mar que la imaginació de l’infant transforma en una làmpada dels desitjos. Hi troba la companyia que li manca, i al final del dia, ja no s’hi vol separar.

A partir d’aquí s’inicia un relat, que combina il•lustracions en color amb blanc i negre, on l’infant reflexiona sobre el significat de cada desig: ”El deseo de Jack podria cumplirse. Desea que, si se le cae la cara de vergüenza, nadie se dé cuenta. Lo malo es que, cada vez que le ocurre, alguien lo ve.” El nostre protagonista, Aladí, com en el conte de l’Aladí i la làmpada meravellosa, va enfilant pensaments tan bonics com: “Si los deseos fueran mariposas, el cielo se cubriria de espléndidos colores. Por suerte, los deseos son invisibles como el aire que respiramos; si no, entre tantas mariposas y orugas, acabarían con toda la vegetación”.

Al final de la història, el nostre petit protagonista desperta del seu particular somni i torna a la realitat “desearía que la tetera no tuviera que ser una lámpara mágica”. Una obra per llegir i rellegir.

Todo patas arriba

FITXA
=====
Títol: Todo patas arriba
Autor: Pablo Albo
Il·lustrador: Viviana Bilotti
Edició: La Guarida, 2014
Edat: a partir de 6 años


RESSENYA
=========
El cuento de Pablo Albo y Viviana Bilotti Todo patas arriba es “un no parar”.

Nos hacen resbalar por la historia, página tras página, ilustración tras ilustración, hasta llegar al final para volver al principio después de pasar un buen rato.

El cuento empieza como un bonito final: el beso de dos enamorados. Esta será la chispa que hace saltar las emociones de los tranquilos habitantes de su pueblo anaranjado.

En una segunda lectura apetece detenerse en las imágenes a toda página, como si el libro fuera un continuo desplegable donde se entrecruzan y divierten las personas, las palomas, los gatos, los perros y las gallinas de la historia.

Provoca mirar con descaro a través de las ventanitas dibujadas y averiguar qué hay dentro.

Imprescindible comparar la primera y la última página, acción que surge de la curiosidad después de leer las ultimas palabras del cuento:

“…pero, no.
Ya nada era como antes.”

Els Gulins

FITXA
=====
Títol: Els Gulins
Autor: Luis Amavisca
Il·lustrador: Noemí Villamuza
Edició: Nubeocho, 2014
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: ecologia, sostenibilitat, contaminació, amistat


RESSENYA
=========
El planeta Gala es troba en perill de desaparèixer. La contaminació i la deixadesa dels seus habitants, els Gulins, pot ser nefasta. Només dos petits personatges trobaran una solució dràstica i efectiva. Com a mínim durant un temps.

Si pensàvem que la ciència ficció era difícil de transmetre als més petits, amb aquest àlbum ho tindrem fàcil. Uns personatges sorprenents amb diferències amb els humans però molt iguals en qüestió d’actitud. Petits extraterrestres del tot originals que actuen de manera molt més humana fins i tot que molts de nosaltres.

Un àlbum ideal que transmet amb molta gràcia la defensa pel medi ambient i per la sostenibilitat. Cuidar el nostre planeta és feina de tots. I les petites accions valen molt.

Amb humor i imaginació, el text proposa un lèxic nou combinant diferents significats i grafies. El sentit comú facilitarà la comprensió i provocarà més d’un somriure. L’autor, Luis Amavisca, és un artista polifacètic que a més de dedicar-se a crear instal•lacions artístiques, també fa meravelloses fotografies i escriu contes. D’ell són també El lapicero mágico, La princesa Li i Creador de sueños, tots editats per Nubeocho.

Les il•lustracions de la ja reconeguda Noemí Villamuza, que s’estrena a Nubeocho, són una alegria per a la vista. La seva tècnica a llapis, perfeccionada pel color digital, és impactant i exitosa. Unes imatges a plena pàgina molt ben sincronitzades amb el text. Cada personatge té la seva idiosincràsia i originalitat. Noemí sap reflectir perfectament els detalls importants de tots ells.

En definitiva, un conte molt recomanable. Transmetre aquests valors entorn la cura del nostre planeta pot ser divertit si ho sabem fer, com la història que us recomanem.

Dibujo de una ciudad

FITXA
=====
Títol: Dibujo de una ciudad
Autor: Tejubehan (Teju)
Il·lustrador: Tejubehan
Edició: Thule, 2014
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: altres realitats


RESSENYA
=========
En aquest àlbum autobiogràfic de Tejubehan, no sols ens parla de la seva vida, sobretot ens la il•lustra. Perquè Teju, per damunt de tot, és una artista de la ploma i el paper. Una artista que creix com a persona quan dibuixa la seva vida, punt a punt, línia a línia... tot en rigorós negre sobre blanc. Ben bé com si fos un tatuatge (d’aquells de henna), però que en comptes d’estar fet sobre la pròpia pell, està fet sobre els fulls d’aquest llibre tan diferent i fora dels cànons més comercials.

Comença el relat quan Teju era una nena que vivia al camp. Ens parla de la vida allà: a que es dedicava la seva família, com n’eren de pobres, i com acceptaven -i es sotmetien- a la tirania que el fet de pertànyer a una casta determinada els hi havia assignat.

Tot i aquesta acceptació de la pobresa, Teju també desitja. I no desitja pas diners ni grans propietats... desitja una vida diferent, una vida que li permeti veure passar el món, l’humil dia a dia, davant els seus ulls.

El punt d’inflexió a la seva vida ve quan Teju, amb 13 anys d’edat, se’n va a viure a la ciutat (concretament al límit de la ciutat –un límit tant en sentit físic com figurat-). Tres anys després, el seu pare i la seva mare acorden que ja es hora que en Teju es casi. I en aquesta ocasió Teju té sort, ja que el seu marit resulta ser un bon home, en Ganeshbhai, que la convida a obrir els seus horitzons i a desenvolupar-se com a artista. En un primer moment, ambdós es guanyen la vida cantant als déus pels carrers, però poc després (i arrel d’un encontre amb l’artista Haku Sha) comencen a guanyar-se la vida dibuixant. Però Ganesh veu que en Teju té un talent natural pel dibuix, i fent gala d’una gran generositat (especialment si tenim en compte el món del qual provenen, tan limitat per les dones...) la anima a fer de la il•lustració la seva vida. I des d’aleshores en Teju dibuixa. Dibuixa la vida, dibuixa el que veu i fins i tot dibuixa allò que s’imagina. Perquè el fet de dibuixar no sols l’ajuda a guanyar-se la vida, també omple el seu cor i l’ajuda a realitzar-se com a persona i com a artista en aquest món.

Manual del buen paseante

FITXA
=====
Títol: Manual del buen paseante
Autor: Raimon Juventeny
Il•lustrador: Raimon Juventeny
Edició: Faktoría K de Libros
Edat: de 6 a 8 años
Temàtica: pasear, calma, observación.


RESSENYA
========
En suaves tonos ocres, muy apropiados para la estación en la que nos encontramos (si me leen en verano o primavera, NO: es otoño!), transcurre desde la mañana hasta la noche el paseo del protagonista de este manual del buen paseante.

El subtítulo de este librito de formato cuadrado y pequeño nos da más pistas sobre qué encontraremos en su interior: “descripción en veinte puntos”. Y más todavía nos dice el prólogo de Carl Honoré (y el hecho de que sea él y no otro quien prologa este librito – para quienes no lo conozcan, es uno de los defensores públicos de la filosofía “slow” – también dice mucho):

Este libro no es un manual en el sentido tradicional de la palabra: no nos ofrece consejos, ejercicios o casos prácticos. Todo lo contrario: Raimon Juventeny nos brinda un amable recordatorio de que el paseo puede ser mucho más que colocar un pie delante del otro para trasladarnos del punto A al punto B.

Así pues, del punto 1 (“El buen paseante sale a pasear cuando le apetece”) al punto 20 (“El buen paseante siempre duerme bien”) se sucede una lista de observaciones sobre qué hace, cómo se comporta, qué observa, y cómo se relaciona con su entorno, de manera especialmente sensorial (los olores, los colores, las formas, los sonidos…) un buen paseante.

A destacar, además de la filosofía que transmite el texto (la pausa, la observación, la despreocupación, el hedonismo), lo apropiado de las ilustraciones. Con muy pocos elementos, los justos, y sin grandes dosis de virtuosismo, consigue plasmar la idea que el texto nos propone con su frase en una ilustración que muestra, sugiere, aclara y ejemplifica el texto.

Y si todavía no les he convencido, qué tal esto?: el libro está registrado con una licencia Creative Commons en la modalidad de reconocimiento-no comercial-sino obras derivadas. Así que pueden compartirlo sin miedo a la ilegalidad. Un aliciente más para, de hecho, comprarlo y regalarlo. ¡Bravo!

La merienda del bosque / Concert de piano

FITXA
=====
Títol: La merienda del bosque
Autor: Akiko Miyakoshi
Il·lustrador: Akiko Miyakoshi
Edició: Barcelona: Océano, 2013
Edat: a partir de 5 anys

FITXA
=====
Títol: Concert de piano
Autor: Akiko Miyakoshi
Il·lustrador: Akiko Miyakoshi
Edició: Barcelona: Ekaré, 2013
Edat: a partir de 5 anys



RESSENYA
=========
Dos àlbums il•lustrats deliciosos per a descobrir la jove autora japonesa Akiko Miyakoshi (1982). La lectura d’un et porta a descobrir l’altre i viceversa, perquè ambdós captiven d’igual manera i et deixen amb ganes de més. De moment, només podem gaudir d’aquesta excel•lent parella, però en seguirem la pista perquè aquesta autora és una veritable troballa!!

Miyakoshi ens regala dues històries carregades de fantasia i emoció continguda. La Kiko i la Momo són les protagonistes de La merienda en el bosque i Concert de piano, respectivament. La imaginació és el recurs que utilitzen per a fer front a situacions que esdevenen un repte per a elles: la Kiko perduda en el bosc i la Momo davant el seu primer concert de piano. La imaginació com a eina per a superar la por o la incertesa, i convertir a les nostres protagonistes en petites heroïnes quotidianes.

La merienda en el bosque 
Gran Premi per a Llibres Il•lustats de l’Associació de Llibres Escolars de Japó.
La Kiko s’endinsa en el bosc nevat, blanc i silenciós, seguint les petjades del seu pare que ha oblidat endur-se un pastís per a l’àvia. En la llunyania, la Kiko veu dibuixar-se la silueta del pare i el segueix, però s’entrebanca i ella i el seu pastís cauen a terra. Quina és la seva sorpresa quan vegi que no ha estat seguint al seu pare... sinó a un ós amb gavardina!! La Kiko és descoberta i convidada a un berenar molt especial, el berenar en el bosc que reuneix a una veritable assemblea d’animals molt ben avinguts. En un acte de generositat, s’ofereixen a reemplaçar el pastís malmès de la Kiko i acompanyar-la tots junts fins a casa l’àvia a manera d’alegre comparsa. Quan l’àvia obre la porta la Kiko està sola, tots els seus nous amics han desaparegut. Somni o realitat? Això ho deixem a gust del lector.
L’aventura de la Kiko ens fa pensar, sens dubte, en la Caputxeta vermella, però Miyakoshi revisa el conte clàssic per a oferir-nos un resultat nou i sorprenent. L’autora vesteix a la Kiko amb un bufó gorret vermell que fa conjunt amb una faldilleta també vermella. Amb aquests detalls, Miyakoshi ens pica l’ullet.

Concert de piano
La Momo, tota engalanada amb un bonic vestit vermell, té el seu primer concert de piano i està d’allò més nerviosa. Mentre espera el seu torn per a sortir a l’escenari, una veueta li xiuxiueja que tot anirà bé. És una ratolina que la convida a veure la seva pròpia funció. A través d’una petita porta, com Alícia al País de les Meravelles, la Momo accedeix a una platea plena de ratolins que contemplen un espectacle fascinant amb mags, equilibristes i ballarines. La ratolina ha de cantar, però està nerviosa... La Momo s’ofereix a acompanyar-la al piano. La sorpresa vindrà quan la Momo acabi de tocar i el silenci regni a la sala, la màgia està servida.
Miyakoshi ens ofereix un bon recurs per a plantejar la por escènica que poden experimentar els més petits. La Momo serà un exemple molt encoratjador.

Aquestes boniques històries estan il•lustrades amb un gust exquisit. El treball a llapis, la gamma de grisos i el gramatge del paper fan destacar els tocs puntuals de color que esquitxen les pàgines dels l’àlbums, sobretot el vermell dels vestits de la Kiko i la Momo, que esdevenen veritables focus d’atenció i contrast.

Las aventuras de la bruja Fritanga

FITXA
=====
Títol: Las aventuras de la bruja Fritanga
Autor: Xan López Domínguez
Il·lustrador: Xan López Domínguez
Edició: Edelvives, 2014
Edat: 9 anys
Temàtica: mons màgics, mags, encanteris, amistat


RESSENYA
=========
Las aventuras de la bruja Fritanga és un viatge al món dels mags i de les bruixes. La societat està dividida en un dues categories socials: els Mags Inferiors i els Mags Superiors. La bruixa Fritanga, que pertany a una de les subcategories més inferiors de la classe dels Mags Inferiors, gaudeix, però, d’un estatus de mediadora que li permet entrar als castells dels Mags Superiors.

Fritanga és la protagonista d’una història d’amistat i generositat en què la bruixeta vola arreu cercant la solució al problema del seu amic, el mag Renglong. El mag es fa a sí mateix un conjur per convertir-se en un tipus alt i atractiu, per agradar a l’acròbata Zaqueu Zara de qui està completament enamorat. Però el conjur el converteix en un gegant i l’acròbata l’ignora completament. Fritanga decideix ajudar-lo a recuperar la grandària normal. Visita els Mags Superiors en busca d’una solució i desfer el conjur.

Escrita i il•lustrada per Xan López Domínguez, la història tot just es presenta com la porta d’entrada a un món fantàstic que s’insinua complex, i en què s’hi intueixen petites i complexes trames de relacions entre els mags, les bruixes i els animals que hi conviuen, sense aprofundir-hi.

Escrita amb un estil directe i ric en detalls, els personatges, polidament definits, commouen i entendreixen. Argumentalment, la història avança lleugera cap a un final bonic però obert, que pot no satisfer a tots els lectors.

Les il•lustracions de l’autor embelleixen la història. Aporten riquesa visual i omplen el conte de llum, màgia i color.

L'ou de l'eriçó

FITXA
=====
Títol: L'ou de l'eriçó
Autor: Nozomi Takahashi
Il·lustrador: Nozomi Takahashi
Edició: Tramuntana
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: aprenentatge, esforç, perseverança, tardor
Puntuació:


RESSENYA
=========
Ha arribat la tardor i la mare ànega està covant els ous mentre espera l’arribada dels seus aneguets. El petit eriçó s’entendreix davant la imatge i agafa el ferm propòsit de trobar un ou per covar i cuidar tan bé com ho fa ella. Trobarà l’eriçó allò que busca?

Nozomi Takahashi ens presenta una història senzilla i dolça que ens parla de la perseverança d’un petit eriçó per a aconseguir el seu somni. L’eriçó es commou davant l’actitud maternal de l’ànega i això li crea el desig d’imitar-la.

Les grans il•lustracions contrastades sobre un fons blanc i amb el verd del bosc com a color predominant fan d’aquest àlbum una bona manera d’introduir els mes petits en l’ambient tardorenc.

Així mateix l’ innocència del petit eriçó de ben segur captivarà els menuts que coneixen bé quina és la diferència... entre un ou i una castanya!

Dímelo con los ojos

FITXA
=====
Títol: Dímelo con los ojos
Autor: Alfredo Gómez Cerdá
Il·lustrador: -
Edició: SM, 2014
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Us recomano una lectura preciosa, un títol perfecte per enganxar els joves a la lectura o per recuperar aquells que se n’han allunyat, una trama emotiva que arriba al cor.

La Berta i la Laia acaben de fer divuit anys i tenen un projecte: recórrer Europa en l’Inter-Rail. Abans, però, la Berta ha d’aconseguir baixar de pes i només coneix una forma de fer-ho: vomitar després de cada àpat. La Laia intenta convèncer-la que és una bogeria, que és la seva salut el que està en perill. I després estan els diners: per viatjar necessiten alguns diners. Però quan ambdues aconsegueixen la feina de monitores en un campament de nois autistes, les prioritats canvien. Allà aprendran a mirar més enllà d’elles mateixes, a veure a través d’uns altres ulls.

En ocasions m’arriben llibres a les mans que em fan preguntar-me: “com és possible que encara hi hagi joves que asseguren que no els agrada llegir?” la única resposta que se m’acut és que no han tingut la sort de creuar-se amb algun títol com el que avui us recomano, doncs aquesta és, sense cap mena de dubte, una d’aquelles històries capaç d’enganxar als lectors. I què la diferencia de tantes altres propostes? Doncs per una banda tenim el tema al voltant del qual gira la història; tot i que, aparentment pugui semblar que ens parlarà sobre el trastorn de la bulímia, aquest no és l’eix central, tot i que té certa rellevància. El veritable centre és un altre trastorn: l’autisme, una visió realista i corprenedora d’aquesta patologia. D’altra banda tenim l’autoria, Alfredo Gómez Cerdà és un dels noms de referència quan parlem de literatura juvenil, ha publicat més de vuitanta llibres per totes les edats i de temàtica diversa creant en conjunt, una riquíssima bibliografia en la que us convido a capbussar-vos.

«La realidad es que no estoy gorda –razonó-.

Pero existe otra realidad dentro de mi cabeza que me dice que sí lo estoy.

No puedo entenderlo. Y mi realidad es más fuerte.»

Com deia, tot i que la bulímia no és la trama principal, Gómez Cerdá descriu amb mestria l’experiència d’una noia que cau en aquesta infame malaltia, narra amb gran precisió moments en que la Berta s’obliga a expulsar del seu cos el menjar aconseguint que el lector empatitzi amb ella i senti una certa sensació d’angoixa per la noia, així mateix denuncia l’existència de webs malaltisses que conviden a les noies a seguir maltractant-se rebutjant una imatge absolutament distorsionada del seu cos i perseguint una visió esperpèntica del concepte de bellesa.

Però el que a mi m’ha arribat al cor d’aquesta historia, és la transformació, en positiu, que experimenta la Berta al campament on es fa càrrec de dos nois autistes. La relació que estableix amb ells, oblidant-se de frivolitats per centrar-se en el que realment importa la porta a viure una experiència enriquidora amb la qual madurarà i, el lector s’emocionarà.

Malauradament l’autor està decidit a deixar d’escriure, sí, sí, jo també ho vaig lamentar en l’ànima, però bé, ens dóna una treva, diu que seguirà fent-ho fins als 137 anys, de manera que encara ens queden uns quants anys per gaudir-lo! ;-)

Llegeix ara el primer capítol

Un palacio de cristal

FITXA
=====
Títol: Un palacio de cristal
Autor: Cornelia Funke
Il·lustrador: Cornelia Funke
Edició: Siruela
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: para conocer un poco más de Madrid


RESSENYA
=========
El arquitecto Ricardo Velázquez Bosco nos explica una historia de amor ambientada en su época de estudiante (1867). Nos adentra en un mundo de hambre y frío. En el único sitio en el que no pasa frío es en el Café Colon, donde solamente puede consumir un cafè o un vino mientras el dueño, impaciente porque consume poco, le lanza miradas hostiles. Un día, mientras la mujer está limpiando un espejo y discutiendo con su marido, aparece por la puerta Rocío Baras, demacrada y muerta de frío... pero Ricardo queda prendado de ella y después de hablarle consigue invitarla a cafè e ir a su habitación.

Es una historia de amor, ficticia o no, pero interesante y hermosa, ambientada en el Palacio de cristal ubicado en el Parque del Retiro de Madrid, y que trata sobre un arquitecto poco conocido pero con una obra impresionante y extensa. Un libro pequeño con unas ilustraciones correctas.

Este libro apoya la campaña “Cada niño/a” de la ONG Plan Internacional para los derechos de los ninos.

El laberint de la plaça de la Font

FITXA
=====
Títol: El laberint de la plaça de la Font
Autor: Pau Joan Hernàndez
Il·lustrador: Roger Simó
Edició: Cruïlla, juny 2014
Col·lecció: El vaixell de vapor
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: aventura, amistad, solidaridad, crisis económica


RESSENYA
=========
Tina siente que vive en una casa muy grande, muy vacía y muy fría. No siempre fue así, como ella misma lo explica desde sus sabios 10 años. Antes que la madre se quedara sin empleo, la casa era grande pero todo alegría. Disfrutaba de explorar las habitaciones vacías; el despacho del abuelo. Pero ahora que llega el invierno su vida se reduce a los lugares de la casa que puedan mantener calientes. No se puede poner la calefacción en toda la casa. Hay que ahorrar.

Carla, su mejor amiga, desaparece. En algo más que un día –y pocas páginas- Tina logra encontrarla y saber qué ha pasado. Y aquí es cuando comienza su gran aventura.

La expedición de dos aventureras intrépidas, cada una con estilo propio, por los túneles que conectan su edificio con la fuente de la plaza. La plaza; centro del pueblo y de la vida de sus habitantes. La fuente; llena de deseos… y monedas.

Una aventura de niños donde la crisis económica es precursora de la acción y telón de fondo. Una acción descabellada que genera muestras de gran solidaridad por parte del pueblo y abre el camino a una solución temporal al problema.

La escena final de la plaza es explícitamente reivindicativa, aunque creo que a veces menos es más.

Las ilustraciones de Roger Simó son pocas pero efectivas y sugieren la aventura de los túneles, la tristeza de los personajes, la sorpresa ante el tesoro de la fuente. Son una puerta a diferentes pasajes de la historia, a veces como un detalle de una ilustración más grande y detallada que no se nos muestra.

En pocas palabras, Pau Joan Hernàndez logra crear dos aventureras incansables, solidarias; infantiles y una historia optimista que bien vale la pena.