FITXA
=====
Títol: Herman i Rosie
Autor: Gus Gordon
Il·lustrador: Gus Gordon
Edició: Sant Joan Despí: Corimbo, 2014
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: música, amor
RESSENYA
=========
Aquest àlbum escrit i il•lustrat per Gus Gordon, autor australià, ha estat nominat i reconegut arreu del món i amb raó. És d’aquelles petites joies aptes per a tots el públics que les llegeixes un dia i un altre i et deixen un somriure dolç al rostre, mentre conrees l’esperança.
La història és molt senzilla però plena d’encant, de petits detalls i de necessària tendresa. Un cocodril anomenat Herman que toca l’oboè viu sol a una punta de Manhattan i treballa en un lloc que no li agrada gens. Rosie, una cabreta que viu a l’altra punta de l’illa novaiorquesa, canta jazz com els àngels en un club nocturn que sempre està buit i treballa rentant plants en un restaurant de mal renom, a les afores de la ciutat.
Tots dos tenen moltes coses en comú però encara no s’han pogut trobar fins que les circumstàncies, l’atzar i la necessitat, la duresa de la vida i, sobretot, la música faran que allò que havia de passar, esdevingui realitat.
El relat és un cúmul de circumstàncies aparentment adverses: un cocodril i una cabra, quedar-se a l’atur, l’amor incomprès per la música i una gran ciutat amb moltes persones soles buscant un lloc en el món. Però al final, tot acaba quadrant perquè són molt necessàries les històries que acaben bé.
El fil narratiu va in crescendo i ens manté atrapats fins al final gràcies a unes il•lustracions amb mil detalls a no perdre i una composició d’una riquesa d’estil que absorbeix l’atenció dels nostres ulls.
En realitat, com la coberta ens anuncia, aquest conte és com una cançó de jazz. Només cal llegir-lo com si escoltéssim el vinil que apareix a la il•lustració i que sobresurt de la funda d’un disc: el de la banda sonora de la història de Herman i Rosie. L’autor ens convida a imaginar-nos que el sentim, mentre ens deixem portar pels sentiments i les emocions, a través de la nostra mirada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario