Cuando papá era pequeño había dinosaurios

FITXA
=====
Títol: Cuando papá era pequeño había dinosaurios
Autor: Vincent Malone
Il·lustrador: André Bouchard
Edició: Edelvives, 2014
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: prehistòria, humor, absurd


RESSENYA
=========
Si la Prehistòria ja és un tema que apassiona els petits, quan hi afegim els referents a la infància dels seus pares aconseguim un regal meravellós. Això d’imaginar com vivien els pares, què feien per jugar, per comprar, quan estaven malalts, sempre és interessant. I aquest procés imaginatiu permet els més petits valorar com viuen ells actualment, amb moltes més facilitats, segur.

El conte es compon d’una frase per pàgina amb la imatge que l’acompanya. L’humor és patent al llarg de tot el llibre. El significat del text, però, a vegades frega l’absurd i és aquí quan l’adult haurà de posar cullerada per tal de fer-ho entenedor. Les il·lustracions ens recorden algunes imatges de la revista “El Jueves” i la sàtira no hi falta. Complementen el text de tal manera que no existeix l’un sense l’altre. És evident que el treball dels autors ha estat totalment en col·laboració al llarg de les pàgines.

Penso que aquest llibre aviat haurà de canviar el títol perquè els pares que poden sentir-se reflectits ja no feien aquestes coses, ja seran pares de l’era digital. Per tant, potser caldrà titular-lo “Quan l’avi era petit hi havia dinosaures”. L’edició original francesa és de l’any 2003, és a dir, han passat 11 anys i hi ha hagut molts canvis durant aquest temps. Per això menciono aquest decalatge generacional. No obstant és un llibre simpàtic que permet divertir-se amb la canalla. Amb un humor absurd que convida a aclarir dubtes i ampliar informació sobre les activitats infantils dels nostres “pares/avis”. Conèixer com funcionaven les coses quan els nostres familiars eren petits sempre és divertit i sorprenent per als infants. I és més, actualment vivim en un món rodejat de tecnologia punta i a vegades desmesurat. Aquest llibre també permet adonar-se de la senzillesa dels temps no massa remots, de la simplicitat de les coses. Que no calien tantes coses per ser feliç. És una bona eina per fer pensar als infants.

Els autors han treballat plegats en un altre llibre amb temàtica semblant: Avant quand y’avait pas l’école. En un entorn prehistòric semblant es fa referència a com es transmetien els coneixements de generació en generació sense necessitat d’escola. Era el que es nomena actualment com el “boca orella”. L’humor tampoc hi falta.

Us recomanem aquest vídeo de recomanació dels bibliotecaris francesos:


Quand papa était petit, y'avait des dinosaures por