Hola Abuelo /Querida Nieta

FITXA

=====
Títol: Hola Abuelo / Querida Nieta
Autor: Peter Härtling
Il·lustrador: -
Edició: Destino infantil y juvenil, Ed. Planeta, 2015
Edat: de 11 a 14 años
Temàtica: relación abuelos/nietos, vivencias reales, correos electrónicos


RESSENYA
=========
Se trata esta de una novela en la que el escritor nos relata una historia basada en una vivencia real de su propia vida.

Los protagonistas de esta magnífica historia son un abuelo y su nieta. Se comunican de forma poco común, aunque actualmente ya sea habitual: por medio de mails.

La nieta, Mirja, está en plena adolescencia y no es fácil el trato con ella. Siente que sus padres no la comprenden, sus sentimientos son contradictorios y su relación con ella misma, con sus compañeros de clase (tiene una amiga, Irina, que roba en las tiendas), etc... difícil.

Los primeros mails que Irina envía a su abuelo son rotundos, críticos, e intenta hacerle ver que ella sabe lo que hace y tiene toda la razón.

Su abuelo, Robert, afortunadamente la apoya, y sin darse ella cuenta, va introduciendo sus palabras sabias, le da ánimos para que no decaiga, le da sus consejos, y construye una unión y una relación llena de cariño. Poco a poco vas viendo la transformación de Mirja, hasta llegar a un profundo y conmovedor final.

Se trata de una historia que presenta problemas sociales muy actuales, y que a través de una historia real nos enseña que hay personas que pueden ayudarnos en el caminar de la vida.

Os dejamos a continuación una muestra de dos mails entre Mirja y Robert.

De: Mirjam A: Abuelo

Hola, abuelo: Te has marchado de pronto. A veces caminas más rápido de lo que deberías. Yo quería decirte que me pones de los nervios cuando hablas en secreto sobre mi Facebook con mamá

Mirjam

De: Abuelo A: Mirjam

Querida Mirjam: Has tenido que esperar, porque hasta este momento no se me había ocurrido encender el ordenador. Han pasado tres días desde que me mandaste ese correo tan duro. Ahora estoy aquí sentado y tecleo una carta en el ordenador. Me viene a contrapelo, porque estoy acostumbrado a escribirlas con la máquina de escribir o con la pluma. Pero como ya has empezado, podemos seguir escribiéndonos correos electrónicos. Espero que mis explicaciones no te suenen demasiado a «viejo». Además, me esfuerzo por ser razonable, como tú querías. Pero eso no significa que tenga que estar siempre de acuerdo contigo.

El intruso

FITXA
=====
Títol: El intruso
Autor: Pablo Albo
Il·lustrador: Cristina Sitja Rubio
Edició: A buen paso, 2014
Edat: 6
Temàtica:


RESSENYA
=========
El intruso és un àlbum altament i positivament inquietant. Al personatge protagonista li ha entrat una pilota groga dintre de l’habitació. Ell no la vol, vol que marxi però aquesta pilota sembla no tenir cap intenció, al contrari, sembla estar molt bé amb les altres joguines de l’habitació. La pilota de fet, ja ens està ocupant la portada del llibre, ens està ocupant el nostre espai.

Somni, realitat, metàfora? El intruso connecta amb les nostres pors i amb el fet d’enfrontar-nos de cara amb els nostres problemes, pors, fòbies, obsessions i amb el que es desconeix.

Qui o què és aquesta pilota groga? Com s’enfrontaria cadascú a ella? El debat i la reflexió estan servits.

Text directe a partir de frases curtes acompanyades d’unes il·lustracions que ajuden a generar i engrandir la sensació d’inquietud. Il·lustració gens convencional, moltes gràcies, que no té res a envejar a l’expressionisme alemany de principis del segle XX.

Diario de un despecho (tragicomedia del olvido)

FITXA
=====
Títol: Diario de un despecho (tragicomedia del olvido)
Autor: Raquel Díaz Reguera
Il·lustrador: Irene Mala
Edició: Thule, 2015
Edat: a partir de 12 años
Temàtica: desamor


RESSENYA
========
Diario de un despecho es un collage de textos e imágenes sobre el desamor.

Los textos están narrados casi todos en primera persona y muchos toman la forma de poema, pero que también se incluyen breves citas de otros autores, pequeñas reseñas biográficas de algunas mujeres “despechadas”, la narración descarnada de una relación a distancia entre una mujer que lo da todo – la que intuimos narradora también del resto de textos – y un hombre casado – sin voz propia en el libro – que se resiste a dar el paso que ella espera.

Se configura así un fresco del final del amor: de la tristeza, las preguntas, el odio, la esperanza, la autoestima, el echar de menos, las lágrimas… y hacia el final, por supuesto (y me perdonarán el spoiler) la superación: “Elijo ser feliz / y por primera vez / empiezo a caminar en dirección contraria.”

Los textos de Raquel están puntuados por las ilustraciones de Irene Mala. Al igual que el texto, tienen un punto misceláneo, ilustran sin ser literales, y se agradece que no caigan en el dramatismo de la historia, sino que al contrario, añaden una distancia un tanto irónica a la narración.

Esta explicación del blog de Raquel les ayudará a hacerse una mejor idea del libro que nos traemos entre manos:

Hace un año, yo estaba trabajando en mi álbum " a, ante, bajo, cabe, con... El amor" y para ello leí y leí y leí, entre otras muchas cosas, un artículo que trataba de dar explicación científica al despropósito hormonal, puramente químico, que tiene lugar en nuestro organismo cuando el amor se presenta en nuestra vida. Según contaba éste, si el amor genera un subir y bajar de niveles hormonales que nos hacen actuar de manera obsesiva, compulsiva e irracional, EL DESPECHO genera un dolor puramente físico, simplemente DUELE. Lo demás llegó solo. Se nos ocurrió que la mejor manera de escribir la sensaciones tan cambiantes que te produce el despecho era hacerlo en forma de diario porque el despecho lo que tiene es que puedes amanecer furiosa, desayunar altiva, llorar desaforadamente a las cuatro en punto, tomar café auto convenciéndote de que estás estupendamente y terminar el día demolida en el sofá. Es la montaña rusa de l@s desquerid@s, un ir y venir del amor al odio agotador. Así que, teléfono en mano, Irene y yo hablamos y hablamos, sumamos los despechos propios y los ajenos, los mezclamos con los del cine, con las canciones de “ahí te quedas”, con frases (“Los amores son como los Imperios: cuando desaparece la idea sobre la cual han sido construidos, perecen ellos también”. Milan Kundera) en las que otros ya escribieron lo que me hubiera gustado escribir a mi, con otras frases manidas propias de un imbécil, esas que hemos escuchado tod@s alguna vez, tipo “ Yo no te merezco” y a esto le sumamos las historias de algunas grandes despechadas y malqueridas de la historia. Así surgió este Diario del Olvido. Tragicomedia de un despecho. 21 días para decidirse a caminar en dirección contraria, zanjar la pena y a otra cosa mariposa que ancha es Castilla.

Se trata de un libro de formato generoso y atractivo, moderno (vs. ñoño) y juvenil, quizás ideal para ser regalado, pero no puedo dejar de preguntarme si regalaría yo un libro como este, y la respuesta es que no. Si acaso, como mucho y como bien ha dicho alguna vez una compañera de tertulias, lo dejaría a la vista de las adolescentes que sufren mal de amores y que es probable que se sientan algo menos solas al leerlo.

Por último, un apunte: señores de Thule, esa corrección… no voy a decir que el libro esté repleto de faltas de ortografía, pero sí que me ha bastado con una sola lectura para toparme con al menos tres... :-(

Brazos largos

FITXA
=====
Títol: Brazos largos
Autor: Jackeline de Barros
Il·lustrador: Nono Granero
Edició: Canicabooks, 2014
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: tardor, hivern, fred, animals que hivernen, protecció


RESSENYA
=========
Brazos largos és una tendra història d'amor incondicional entre una àvia i la seva néta. La nena explica totes les coincidències i contrastos que han viscut: néixer el mateix dia i plorar alhora; noms similars; passejar ranques "com un parell d'ànecs"; caiguda de la primera dent; aprendre a llegir i escriure; viure en família, acollir-se, estimar-se i cuidar-se sempre.

Brazos largos què creixen per abraçar les persones estimades, fins el dia que l'àvia vol abraçar l'avi, que ja no hi és, i la néta recupera el mestratge de l'àvia per cuidar-la.

Jackeline de Barros ens evoca particularitats de la vida però en sentits oposats, no és el mateix que perdre una "dent" al sis anys o als seixanta.., i com el vaivé de les onades, plena de coincidències i contrastos

Les il·lustracions de Nono Granero, gairebé totes a doble pàgina, busquen l'equilibri als sentits oposats del relat. A la portada, l'àvia-casa, de vestit estampat amb maons, finestres, porta, i els braços llargs per abraçar i acullir tothom sota les seves faldilles, amb el caliu i l'experiència dels anys. Els contrastos també es concreten amb el color, el passeig primaveral de l'inici oposat al passeig de tardor del final. Fins i tot, els tres aneguets que acompanyen totes les il·lustracions canvien de color, i si per aprendre a escriure han de superar les arestes de l'A majúscula, per a practicar, és una V baixa.

Per saber-ne més:
http://canicabooks.com/
http://nonogranero.blogspot.com.es/
http://ellapizdenonogranero.blogspot.com.es/

La pastanaga: conte tradicional xinès

FITXA
=====
Títol: La pastanaga: conte tradicional xinès
Autor i il·lustrador: Laia Domènech
Edició: Milrazones, 2015
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Felicitats a l’editorial milrazones per editar aquest àlbum il·lustrat en català fruit de l’adaptació que la Laia Domènech ha fet d’un conte tradicional xinès.

El relat és una llegenda circular que ens situa en un bosc llunyà que mai ha estat trepitjat pels humans on un conill troba una pastanaga gegant. Com que ell no té gana de menjar-se-la, decideix que fer-ne amb ella per ajudar a d’altres companys del bosc en situacions més apurades que les d’ell. I com tots ja sabem, la generositat és un grau i tot allò que dónes sense esperar res a canvi, se’t retorna en escreix de mil i una maneres.

La Laia Domènech, ve del món del disseny i, fruit del seu pas pel cicle d’Il·lustració de l’Escola de la Llotja, va presentar al Premi Eva Toldrà d’Il·lustració 2014 convocat per l’Escola D’Art i Disseny Superior d’Olot (Girona) el que era el seu projecte de fi de curs: La pastanaga.

Si bé la història és senzilla i el ritme concatenat el marquen els mateixos pensaments de generositat que uns animals tenen vers els altres, és una delícia compartir un àlbum com aquest, ja sigui en la intimitat com llegint-lo en veu alta i gaudint de les il·lustracions que omplen les pàgines.
Els colors són continguts, excepte el taronja de la pastanaga, principal protagonista d’aquest relat. Els diferents animals van apareixent i l’art de la Laia aconsegueix que la mirada quedi centrada en algun punt concret (la pastanaga, els habitants del bosc, etc.) però després convida a passejar pels diferents paisatges que ella recrea, ja siguin més oberts o més concrets, depenent de l’animal que apareix en el conte.

Un àlbum ben editat que va directe al cor fruit de la delicadesa, la senzillesa i l’elegància.

Flora y Ulises

FITXA
=====
Títol: Flora y Ulises
Autor: Kate DiCamillo
Il·lustrador: K. G. Campbell
Edició: Océano
Edat: 14 a 99 anys
Temàtica: animals, amistat, família, còmic, superherois, valentia, escolta, supervivència, confiança, aventura


RESSENYA
=========
Diuen que el gos és el millor amic de l’home. Doncs per la Flora això no és així ja que ella te l’Ulisses com a millor amic, i no es tracta sinó d’un petit esquirol que arriba accidentalment a la seva vida.

La Flora és una adolescent que viu gràcies a les aventures que li proporciona el seu còmic preferit “Incandesto” fins que, un bon dia, escolta un soroll ben estrany que prové del seu jardí: es tracta de l’aspiradora de seva veïna, la senyora Tickham, que s’ha descontrolat i acaba al seu jardí aspirant un pobre esquirol. La Flora tracta d¡evitar-ho però la succió és inevitable. No obstant, després d’uns segons de silenci, l’esquirol torna de nou a respirar en una nova vida.

Aquest fet serà una fortuna per la vida de l’esquirol i es que començarà una nova etapa amb la Flora, la seva nova companya i amiga d’aventures d’ara en endavant. Junts hauran de fugir de molts enemics que voldran obstaculitzar l’estada de l’Ulisses a casa la Flora: la mare de la Flora, la senyora Tickham i el seu nebot, un gat i el pare de la Flora.

Però l’adolescent protagonista, experta en superar tot tipus d’obstacles gràcies a les aventures que succeeixen al seu heroi literari de còmic “Incandesto” , no podrà evitar fer una gran amistat amb el seu nou amic, que no és un esquirol qualsevol, sinó que amaga habilitats no gens habituals en la seva espècie, com ara volar i escriure poesia.

Una novel·la plena d’aventures, d’incidents i de misteri. Una fusió entre una novel.la juvenil i un còmic on un cop més es demostrarà que el tamany no importa per ser el millor superheroi i que fins i tot un esquirol pot emprendre el vol.

No et perdis aquesta aventura, no et perdis aquesta amistat.

Santa bagumba!

El silbido del lobo

FITXA
=====
Títol: El silbido del lobo
Autor i il·lustrador: Bjørn Rune Lie
Edició: Barbara Fiore, 2015
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Alguna vegada heu pensat perquè el llop i els tres porquets no són bons amics? En aquest llibre potser hi trobareu la clau. Com si fos una pel·lícula d’intriga, explica la història d’un llop urbà, dibuixant i lector de còmics, que un bon dia decideix posar-se la samarreta de superheroi i lluitar contra el mal. El que el fa decidir a convertir-se en defensor dels més desvalguts és quan descobreix que uns mafiosos tenen la meitat de cases de la ciutat i es dediquen a especular i maltractar els seus llogaters. Aquests penques són tres porcs...res a veure amb els adorables tres porquets que coneixem.

Ens trobem davant d’un llibre molt original que té elements de còmic, àlbum il·lustrat i tocs cinematogràfics i que alterna a la perfecció per aconseguir la història que ens vol narrar, des del punt de vista d’un llop entranyable i gens violent que aconsegueix portar a terme els seus somnis per no defallir a la vida. Un petit homenatge als còmics de superherois.

Gràficament és una meravella, il·lustracions a tota pàgina, altres en forma de vinyeta, retalls de diari, que aconsegueixen agilitat en la història i alhora mantenen l’intriga. Només utilitza tres tons: blau, vermell i groc però aconsegueix perfectament transmetre els ambients que descriu en cada moment, plens de detalls per entretenir-s’hi.

Per mi l’autor d’aquest llibre ha estat un descobriment i no m’ha sorprès saber que treballa en diferents àmbits. Bjørn Rune Lie és noruec però resideix a Gran Bretanya. A més de crear àlbums il·lustrats que han estat premiats treballa com a dissenyador gràfic, fa il·lustracions per a diaris i revistes, a més de dissenyar estampats de mobiliari i teixits.

Escarabajo en compañía

FITXA
=====
Títol: Escarabajo en compañía
Autor: Pep Bruno
Il·lustrador: Rocío Martínez

Edició: Ekaré, 2014
Edat: 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Una delícia de llibre, una petita joia.

Escarabajo en compañía es tracta d’un recull d’històries de petits insectes on l’amistat, el respecte pels altres i la natura i el gust per les petites coses es converteixen en l’eix central.

D’una gran tendresa el text es nodreix de les il·lustracions i a l’inrevés. Formen un tot càlid que suma en sensacions. Històries que reconforten l’ànima i que, de ben segur, guanyen si es comparteixen en la lectura.

Personalment, em quedo amb el capítol Avorriment. Avorrir-se, tal com ho fan aquests insectes, pot ser el secret de la vida.

I tot rematat amb un bonic text final de l’escriptor ens explica el sentit homenatge que ha volgut fer a autors i a personatges més que reconeixibles de la literatura infantil i juvenil, Frederick de Lionni, el saltamartí d’Eric Carle, la Selma de Bauer,...

Ekaré ens presenta una edició reflexionada en forma i estil, tornant a encertar en la seva selecció d’històries de gran qualitat.

La abuela durmiente

FITXA
=====
Títol: La abuela durmiente
Autor: Roberto Parmeggiani
Il·lustrador: João de Carvalho
Traducción: Xosé Ballesteros
Edició: Colección libros para soñar, 2015
Edat: a partir de 7 años
Temàtica: abuelas, nietos, enfermedad mental, cuidado, amor, muerte


RESSENYA
=========
Los niños suelen pasar por experiencias que a veces les son difíciles de entender o aceptar y los adultos solemos estar a su lado para explicarles y guiarles siempre que lo necesitan. ¿Pero qué sucede cuando los adultos necesitamos explicar algo a un niño y no sabemos cómo?

La abuela durmiente es la historia de una abuela que “dormía todo el día desde hacía más de un mes”. Una abuela que un tiempo atrás había comenzado a hacer cosas raras como arrancar las flores del jardín para hacer una sopa o pintarse y ponerse su sombrero de flores para bailar sola en el salón. Una abuela que antes cuidaba de su nieto, le leía historias, le hacía pizzas y sobre todas las cosas, lo abrazaba y su nieto se derretía con su amor. Esta es también la historia de un nieto que hoy le lee y le dice secretos al oído a su abuela durmiente.

El texto, narrado por el niño, nos pasea con sencillez por la relación entre los dos personajes mientras las ilustraciones, todas a sangre, crean un mundo entre nostálgico y entrañable.

Un libro que con elementos y referentes conocidos logra evocar una magia intergeneracional única y muestra cómo puede vivirse la enfermedad mental de una persona mayor en el hogar. Un libro que puede servir de ayuda a los adultos para explicar esta situación a los niños. Un homenaje a las abuelas (y abuelos) y a los nietos que, como el de esta historia, cuidan de sus abuelos con el mismo cariño que ellos lo hicieron en su momento.

Un libro para soñar, sí, y para pensar.

¡Súper Jaime!

FITXA
=====
Títol: ¡Súper Jaime!
Autors i il·lustradors: Verónica Álvarez i Daniel Martínez de Leiva
Edició: La Tribu Ediciones, 2014
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
¡Súper Jaime! inaugura la col·lecció de còmic de la jove editorial La Tribu, un nou segell nascut el 2014 amb l’objectiu de transmetre la seva passió pels llibres infantils amb àlbums il·lustrats i còmics per a tota la família. Un projecte editorial que desprèn il·lusió i que desitgem que enguany creixi amb nous títols que estarem encantats de llegir.

¡Súper Jaime!, amb text de Daniel Martínez de Leiva i dibuix i color de Verónica Álvarez, és un recull d’historietes curtes i quotidianes amb les quals coneixem a Jaime, la seva família i els seus inseparables amics, el Luisito i la Lucy.

En Jaime és un nen eixerit i simpàtic que, com tothom en aquesta vida, té les seves pròpies pors i inseguretats: por a la foscor, als conflictes a l’escola, als reptes... Però en Jaime té un secret, una màscara i una capa vermella, que havien estat del seu pare, i que el converteixen en un superheroi capaç de fer front a totes les adversitats amb optimisme i imaginació. Aquesta particular indumentària el fa més fort, i reforça la seva confiança i seguretat. ¡Súper Jaime! és una excel·lent proposta per a treballar amb els infants les emocions, l’autoestima i la superació d’una manera molt velada. Una mostra més de la versatilitat del còmic com a gènere amb infinites possibilitats narratives. Tanmateix, les historietes del nostre superheroi ens parlen de l’amistat, el valor de compartir, la tolerància i el treball en equip.

En Súper Jaime acompanyat dels seus amics Luisito i Lucy viuran grans aventures, formant un equip de superherois. I com en tota història de superherois hi ha un supermalvat i algun que un altre misteri a resoldre. La diversió està assegurada!

Des del punt de vista plàstic ¡Súper Jaime! funciona estupendament. El dibuix de Verónica Álvarez és molt expressiu, emfatitzat per les proporcions dels personatges, cap gran i cos petit, coronades per uns immensos ulls rodons i un ampli somriure. La paleta de colors, intensa i lluminosa, reforça l’alegria i el divertiment que transmet tot el còmic.

Com a colofó, en Súper Jaime i els seus amics parlen directament amb el lector al final de la història i el conviden a unir-se al seu equip, pintant i retallant una careta de superheroi que apareix a la darrera pàgina del llibre. L’última sorpresa d’aquest supercòmic.

Huellas gigantes

FITXA
=====
Títol:

Huellas gigantes
Autor i il·lustrador: Fernando Krahn
Edició: Kalandraka, 2006 (col. Libros para soñar)
Edat: de 4 a 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Krahn nos lleva por un paisaje de ensueño, en el que la naturaleza juega un papel destacado.

Una fría mañana de domingo mamá Úrsula había puesto al horno un pan de cereales cuyo delicioso olor levantó con entusiasmo al resto de la familia. El apacible desayuno fue interrumpido por un extraño crujido en la nieve…

Unas huellas gigantescas representan una amenaza para las familias del valle: nadie es capaz de identificar su procedencia. Pedro y Silvia , no tienen armas pero sí una gran curiosidad y han cometido la imprudencia de salir de casa sin el permiso de sus padres y los vecinos se suman a la búsqueda del monstruo que los puede tener retenidos.

En esta obra se distingue la actitud con la que niños y adultos reaccionan ante lo desconocido: los mayores, con temor y desconfianza; los pequeños, con curiosidad e inocencia.

Este álbum nos transmite un mensaje: los adultos prejuzgan, anteponen su rechazo frente aquello que ignoran, mientras que los niños de este relato ven oportunidades para conocer, aprender y hacer nuevos amigos.

El estadounidense Arthur Miller -amigo personal de Krahn- en la carta que le envió al autor tras leer la obra, y que se reproduce en este libro.