La increïble història de... La tieta terrible

FITXA
=====

Títol: La increïble història de... La tieta terrible
Autor: David Walliams
Il·lustrador: Tony Ross
Edició: Montena, 2015
Edat: 8-12 anys
Temàtica: humor, amistat, solidaritat, superació personal, lluita per la supervivència.


RESSENYA
=========
Un altre llibre de David Walliams que ens fa gaudir amb una història engrescadora, amb gran sentit de l’humor i personatges inoblidables.

La història...

L’Stella és una nena aristòcrata, educada, curiosa, ingènua, tendre i entremaliada, que veu la seva vida abocada al desastre quan ha de conviure amb la seva tieta Alberta, una donota monstruosa, vulgar i dominant, que odia la seva neboda.

Viuen a Saxby Hall, una mansió senyorial que ha pertangut a la família des de fa segles, i de la qual l’Stella n’és l’hereva. Però la tieta Alberta està disposada a totes les maleses i estratagemes més cruels i hilarants per tal de quedar-se la casa i desempallegar-se de la nena.

L’Stella només compta amb l’ajut del Sutge, un fantasma que viu dins les xemeneies de Saxby Hall. Aquest amic especial la protegirà de les envestides salvatges de la tieta i li salvarà la vida.

De què tracta...

M’encanta Walliams perquè toca de manera brillant, directa i, aparentment, senzilla temes complexes. Sap explicar-los als infants de manera entenedora i sense moralitzar.

En aquesta història, l’autor s’atreveix amb la complexitat de les relacions humanes entre persones de classes socials diferents. L’Stella pertany a una família rica mentre que el Sutge és orfe i s’ha criat en un orfenat.

Els dos personatges aprenen a valorar les virtuts de l’altre i s’ajuden. L’amistat que neix entre ells supera les diferències que els separen, tot i l’educació tan contraposada que han rebut.

L’autor posa en boca de l’Stella la frase següent: “Ara sé que no importa que t’hagis criat en una casa d’orfes o en un palau. En realitat tots som iguals”. El Sutge, per la seva banda, conscient que la ingenuïtat de la seva amiga la fa vulnerable davant la villana Alberta, li aporta l’experiència d’una vida de misèria, i li dóna el consell següent: “Cal ser dur per sobreviure”.

Al llarg de la novel·la, l’Stella aprendrà a creure en si mateixa i a valdre’s per ella mateixa. Superarà les adversitats i descobrirà el sentit de la seva vida i trobarà el seu lloc al món.

La influència de Roald Dahl

És coneguda la passió de David Walliams per la literatura del mític Roald Dahl. Els personatges entranyables de l’Stella i la tieta Alberta guarden paral·lelisme amb els personatges de Dahl, la Matilda i la cruel directora de l’escola, la Srta. Trunchbull.

Walliams treballa el binomi tendresa-crueltat amb la filigrana narrativa de l’humor per tal de fer arribar el seu missatge crític. La tieta Alberta, com la Srta. Trunchbull, són terrorífiques, però de tan extremes i absurdes resulten una caricatura divertida, alhora que eficient, per representar literàriament el binomi.

També m’entusiasma la varietat de recursos de Walliams -alguns d’influència Roalhdaniana— per fer riure els infants. Per exemple, els comentaris que el narrador vesa sobre la història; s’hi fica per donar-hi l’opinió i resulta força divertit. O la carta de queixa que apareix annexada al final de la novel·la. La carta, escrita per Raj, el personatge quiosquer de Walliams que apareix a totes les novel·les, s’adreça als lectors per denunciar que l’autor l’ha marginat d’aquesta història, i demana la col·laboració ciutadana perquè signi a favor de que ell sigui tingut en compte i incorporat en el repartiment del proper llibre.

Conclusió

Una història tendre, farcida de moments inoblidables, amb frases que emocionen, habituals de Walliams per tancar les històries, com les que diu el Sutge al final de la novel·la: “Tothom ha de fer-se gran. [...] Promet-me que encara que ja no puguis veure la màgia del món amb el teus ulls, hi creuràs en el fons del teu cor”.

Una novel·la amb el gran sentit de l’humor de sempre, marca de l’autor, absurd i divertidíssim, que s’encarna amb màxim esplendor en Gibbons, el majordom ancià de Saxby Hall, que tant pot regar el sofà, planxar les plantes o rostir el pollastre al motor del Rolls Royce.