Això era un alfabet

FITXA
=====
Títol: Això era un alfabet
Autor: Oliver Jeffers
Il·lustrador: Oliver Jeffers
Traductor: Nàdia Revenga
Edició: Andana, 2015
Edat: de 5 a 99 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Us proposo un llibre genial per regalar aquestes festes, si heu de fer un regal i no sabeu quin títol escollir, no busqueu més, amb aquesta proposta encertareu segur!«»

Les històries estan compostes de paraules i aquestes de lletres, però no us heu preguntat mai si les lletres, tenen històries pròpies?? Oliver Jeffers ho ha fet i l’editorial Andana ens ho acosta amb aquest sensacional llibre que avui us recomanem molt especialment.

Això era un alfabet és un recull de microcontes, un per cada lletra de l’alfabet, a través dels quals l’autor ens explica històries divertides i esbojarrades que sorprenen. La proposta té molts punts forts, el seu autor n’és el primer, amb un estil únic i inconfusible que agrada per la seva aparent senzillesa en la qual, no us deixeu enganyar, res no és casual, tot té un perquè i està estudiat al més mínim detall.

M’encanta el joc que fa l’autor barrejant les històries, en ocasions trobareu personatges o elements d’altres contes que reapareixen, oferint un joc de lectura que és, localitzar aquestes visites fet que us asseguro, pot traduir-se com a llargues i plaents estones compartint històries i jocs. Per als fans de Jeffers (com una servidora) hi ha un plus afegit en aquest sentit, podem reconèixer alguns personatges d’altres contes de l’autor en les pàgines d’aquest llibre imprescindible.

Oliver Jeffers (Austràlia, 1977) és una de les figures actuals més rellevants de la literatura infantil actual, cadascun dels seus llibres esdevé un èxit. Artista polifacètic, en la seva vessant literària té en el seu haver un bon nombre de títols publicats, alguns dels quals han rebut importants premis i han estat traduïts a més de 30 llengües. Del títol Lost and found se’n va fer un curtmetratge d’animació premiat amb més de seixanta guardons. D’El cor i la botella en podeu trobar també una versió App molt interessant. Va codirigir junt amb Mac Premo el vídeo Ordinary Love de U2, per el qual va guanyar un Emmy a Nova York l’any 2010. Darrerament està desenvolupant la seva faceta com a pintor mostrant un treball magnífic que ja s’ha exposat a la National Portrait Gallery de Londres, el Museu de Brooklyn, Lazarides Gallery i Gestalten Espai, Berlín. Finalment us convido a descobrir el seu particular món en una pàgina web sensacional plena d’activitats i jocs per descobrir la obra del qui ja és tot un crack!

La gran nevada

FITXA
=====
Títol: La gran nevada
Autor: John Rocco

Il·lustrador: John Rocco
Edició: Tramuntana, 2015
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: hivern, valentia, imaginació


RESSENYA
=========
Aquesta història està basada en fets reals. Al febrer de 1978 va nevar durant dos dies seguits a l’estat de Nova Anglaterra, Estats Units. La neu va deixar incomunicades moltes poblacions durant uns quants dies. Aquest conte explica l’experiència d’un nen de 10 anys davant aquell fet.

Us convidem a gaudir d’un llibre molt premiat al 2014 que val la pena compartir amb els infants. Cada pàgina mostra les accions d’una família en els dies següents a la gran nevada. El protagonista esdevé una mena d’heroi que amb el seu enginy aconsegueix els proveïments necessaris no només per a la seva família sinó també per als veïns.

Les il·lustracions són meravelloses. Apareixen tant a pàgina sencera com si d’un còmic es tractés. I fins i tot trobareu un desplegable interior que permet contextualitzar tota la història. El text està integrat a les imatges d’una manera molt encertada, és senzill i molt acurat amb les paraules. La combinació és perfecta.

Amb aquest llibre tan especial no quedareu decebuts i els infants podran gaudir d’un fet poc comú a les nostres contrades. Nevades com aquesta segur que els agradaria molt tot i les dificultats que poden ocasionar.

John Rocco és un autor i il·lustrador americà que va guanyar també la medalla Caldecott pel llibre L’apagada. També ha il·lustrat algunes cobertes de la saga Percy Jackson de Rick Riordan. És molt reconegut al seu país i no es mereix menys. Nosaltres estarem molt pendents del seu conte L’apagada que aviat trobarem a les llibreries. Segur que no ens decep.

En aquest enllaç trobareu informació sobre l’autor i un booktrailer de La gran nevada.

Arbres

FITXA
=====
Títol: Arbres
Autor: Lemniscates
Il·lustrador: Lemniscates
Edició: Ekaré
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: arbres


RESSENYA
=========
Aquest llibre ens parla dels arbres en sentit ampli.
Però a diferència dels dos grans referents sobre aquest tema, The little tree de Komagata o Le Stagioni de Iela Mari, no tenim a les mans un llibre narratiu. Arbres de Lemniscates no ens explica una història, sino que ens mostra diferents aspectes del ser arbre com en un llibre documental.
Primer ens presenta els arbres en els diferents moments del any - hivern, primavera, estiu i tardor –. Després, ens dona més informació. Per exemple ens diu que els arbres tenen el cap als núvols i els peus a terra, que viuen en diferents indrets, alguns millors que d’altres, però s’adapten per què són pacients i sobre tot no poden canviar de lloc. Finalment, ens diu la que sembla la característica principal dels arbres: la generositat. Els arbres donen ombra a tothom per igual, són la casa d’alguns, netegen l’aire que respirem i, el més important de tot, ens regalen les seves llavors en cada fruit.
Els arbres són éssers meravellosos!
Les il·lustracions naïf molt vives, amb colors ben contrastats, ocupen tot l’espai de la doble pàgina, el text flueix amb unes frases breus i rítmiques, sovint repetitives, pensades per una lectura en veu alta, per una lectura compartida, sigui a casa, a l’escola o a la biblioteca. Crec que és justament aquest aspecte el principal actiu del llibre: Arbres de Lemniscates es presta molt bé per qualsevol activitat de promoció de la lectura a partir, jo diria, de nens de l’últim curs de l’escola bressol.
Nosaltres, a la nostra biblioteca, hem comprat el llibre.

Per informació sobre els autors, visiteu aquest enllaç de la web de l'editorial.
En aquest altre enllaç trobareu imatges del llibre.

Carmilla

FITXA
=====
Títol: Carmilla
Autor: Joseph Sheridan Le Fanou
Il·lustrador: Ana Juan
Edició: Siruela, 2015
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: terror



RESSENYA
=========
Carmilla és un conte de terror gòtic escrit al 1872 per l’irlandès Joseph Sheridan Le Fanu . És la historia predecessora de tota la literatura vampírica des de el Dràcula (1897)de Bram Stoker, que es va inspirar en aquest relat, fins al Déjame entrar (2004) de John Ajvide Lindqvist.

El llibre comença amb un record de la seva protagonista Laura quan tenia uns 6 anys d'edat. Una nit una ombra sorgeix de sota el seu llit, i es tomba al seu costat, Laura desperta i es troba a una bella jove tombada al costat d'ella, la jove l'abraça i Laura sent dues burxades en el seu pit, ella espantada , crida i la noia desapareix lliscant-se sota el seu llit.

Anys després Laura viu amb el seu pare a Styria en un castell allunyat de qualsevol ciutat. Una tarda un carruatge té un accident en passar per davant del castell. En ell viatgen una mare, amb la seva filla i els seus servents, la jove del cop sofert es desmaia i la mare que està realitzant un viatge d'una importància vital i altament secret deixa a la seva filla a cura del pare de Laura.

Així és com Carmilla i Laura estableixen una relació de gran amistat, una amistat que se'ns anirà descrivint com a possessiva i neuròtica.

Poc a poc Laura es va sentint malalta, feble i té visions i malsons nocturns...El seu pare espantat pel seu canvi físic, i tement que la seva filla tingui la mateixa malaltia que està matant a les filles dels camperols de la zona fa cridar al doctor, aquest descobreix un blau en el coll de Laura.

Aquest descobriment i l'arribada d'un amic de la família, que recentment ha perdut a la seva neboda, ens fa descobrir la veritable i terrorífica identitat de Carmilla.

He gaudit molt amb la relectura del conte, el vaig llegir farà un 13 anys i al tornar-lo a llegir no m’ha decebut. L’argument des de el nostre bagatge cultural actual, tan de cinema, còmic o literatura de temàtica vampírica ens pot semblar predicible, però a la vegada la historia de les dos noies t’atrapa fins al punt que tot allò que ja saps que passarà no és un destorb, vols saber que passarà amb la seva relació i com finalitzarà aquesta historia d’amor . Aquest conte pot connectar fàcilment amb el lector adolescent, ens parla del amor, de l’atracció per una altra persona, de la sexualitat i de la descoberta de sentiments que fins ara no coneixien.

El llibre està il·lustrat per Ana Juan, una decisió molt encertada per la estètica gòtica que caracteritza l’obra d’aquesta il·lustradora. Les il·lustracions són bellíssimes, acompanyen al text exercint una atracció hipnòtica amb el lector com la de Carmilla cap a Laura. Podem continuar descobrint l’obra d’Ana Juan amb Demeter (edicions de ponent,2007), obra gràfica de la mateixa autora que ens narra un dels episodis més inquietants del Dràcula de Bram Stoker.

Fils i tisores

FITXA
=====
Títol: Fils i tisores
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustrador: Rebeca Luciani
Edició: Barcelona: Animallibres, 2015
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
La Raquel està trista i plena de pors i la seva mare no sap què fer per treure-la del seu estat. Un dia decideix fer-li un vestit i mentre li fa se li acudeix de fer un joc: donar-li un fil en comptes d’acompanyar-la, d’aquesta manera estarà unida a ella sense necessitat d’estar al seu costat. La nena accepta aquesta presència i la mare cada vegada li donarà més fils, de més colors i més llargs, fins que un dia li proposarà canviar-los per fils imaginaris, fils que no es trenquen mai, com els sentiments que les uneixen.

Aquest conte, d’una gran profunditat i narrat d’una forma molt poètica i amb les paraules justes, parla dels vincles que s’estableixen entre una mare i la seva filla, vincles que acompanyen en situacions difícils però que també canvien amb el pas del temps i perduren al llarg de la vida.

Jo el veig com un àlbum il·lustrat on la part gràfica hi té un paper cabdal. Les il·lustracions tenyeixen totes les situacions i emfatitzen l’acció en tot moment: les pors, la solitud, la valentia... Rebeca Luciani amb el seu estil inconfusible es posa a la pell de les protagonistes copsant el seus mons interiors, plens de colors i estampats molt vius que li donen un aire molt vital a la història i alhora transcendent.

L'últim truc de màgia

FITXA
=====
Títol: L'últim truc de màgia
Autor: Maribel Romero Soler
Il·lustrador: -
Edició: Edebé, 2015
Edat: a partir de 12
Temàtica: novel·la juvenil d'amor i amistat


RESSENYA

=========
El Gran Prince Magic, un mago de reconocido éxito mundial, se siente viejo y cansado, por este motivo sus espectáculos son deslucidos y previsibles. Toma la decisión de abandonar la magia, pero antes, verá cumplido su gran sueño de ejecutar un gran truco final.
En el Museo Sorolla de Madrid, frente al gran lienzo Paseo a orillas del mar que representa a la esposa e hija del pintor:

“El Gran Prince Magic en realitat no era allà, havia arribat a una dimensió desconeguda. Va separar la mà del cor i la va dirigir a la jove del quadre. Uns potents rajos lluminosos li van eixir dels dits. Tot estava preparat per a la màgia.”

A unos cuantos quilómetros de allí, en la misma playa de Valencia en la que Sorolla había pintado a su familia, dos jóvenes estudiantes tropiezan con una joven desorientada vestida de forma extraña, como sacada de un cuadro pintado a principios del siglo XX.

En este punto comienza una historia romántica de intriga suave, de personajes amables y situaciones tranquilas.
La trama enlaza, de forma natural, Madrid y Valencia, mezcla los siglos XX y XXI, y une a una familia tradicional con la hija de Sorolla y con el viejo chiflado que relata las aventuras de cuando era un gran mago.

Esta obra fué finalista del Premio Edebé de Literatura Juvenil de 2014 y pertenece a la colección Periscopio dirigida a jóvenes lectores y lectoras.

Moustache

FITXA
=====
Títol: Moustache
Autor: Gracia Iglesias
Il·lustrador: Guridi
Edició: Lata de Sal, 2015
Edat: de 3 a 99
Temàtica:


RESSENYA
=========
Este libro es especialmente para los más pequeños, pero puede también servir para todas las edades. Tiene un humor limpio, con unas ilustraciones muy originales y bonitas. En la parte interior del albúm se incluye un pequeño sobre donde encontraremos información sobre la autora, el ilustrador , y la gatita que tiene la autora, en la cual ella se inspiró para hacer este cuento.

La historia es bonita, muy sencilla, y habla sobre el gato Moustache, que tiene unos bigotes extremadamente largos y de los cuales se siente muy orgulloso. También es un gato, como todos, extremadamente curioso.

Moustache, un día de curiosidad, se quema sus preciados bigotes, y aquí empieza la historia: tiene que encontrar unos nuevos, y se dirige a la tienda de postizos, pero no hay ninguno que le guste. El dependiente le enseña todo lo que tiene y después de mirar y mirar, se decide por unos bigotes muy especiales.

El Lluís i el Sr. Kandinsky

FITXA
=====
Títol: El Lluís i el Sr. Kandinsky
Autor: Gasol & Roca (germans)
Il·lustrador: Òscar Julve
Edició: Edebé
Edat: de 7 a 10 anys
Temàtica: vida sana


RESSENYA
=========
Un conte amb consells i recomanacions per a que tots aprenguem a tenir hàbits saludables.
De la ma d’una colla de germans d’allò més famosos (d’una banda els germans Gasol i d’altra els Roca), ens arriba aquest llibre que ens explica la història d’un nen anomenat Lluís que aprèn la importància que té una bona alimentació i un bon estat físic per a treure-li tot el partit a la vida... Ostres!, mira quina casualitat que he fet servir la paraula “partit” (...jeje, com els de bàsquet) però això no és tot... en sorprendre’m de veure aparèixer la paraula “partit” he fet servir l’expressió “Ostres” (...com els mol·luscs que serveixen als millors restaurants!).
Bromes a part, el cert és que està prou bé aquest llibre. Crec que per ser una primera incursió en el món dels contes per a infants es pot felicitar amb contundència als seus autors (especialment al Marc, que segons m’ha semblat esbrinar per Internet, crec que és l’autor del text i de la major part de la història...)
El text és simpàtic i la història fàcil i entenedora i... Um! ... no vull deixar de provar les receptes dels Roca que s’inclouen al final del llibre (...la coca de sardines té molt bona pinta!!!)
Probablement, la unió entre els germans Gasol i els Roca funciona a la perfecció en aquest conte ja que els Gasol potser funcionen més com a reclam entre els més joves i els Roca entre els adults... o no? Que no hi ha ganàpies que criden fins a quedar-se sense veu als partits i nens que inventen meravelles a les cuines?
Les fronteres s’esvaeixen cada cop més...

El ratón que faltaba

FITXA
=====
Títol: El ratón que faltaba
Autor: Giovanna Zoboli
Il·lustrador: Lisa D'Andrea
Edició: A buen paso, 2015
Edat: 5
Temàtica:


RESSENYA
=========
Les coses no passen com ho havíem pensat. És una gran veritat. Aventurar el futur, com serà o somiar-ho és, en la majoria de casos, contrari al que passarà. Pensar com pot ser la vida i viure-la en realitat són coses diferents.

I és que el protagonista d’aquesta història, un gat, viu obsessionat pensant en ratolins. Ratolins que fan mil i una coses inimaginables. Tant temps hi dedica a imaginar-los que deixa que la vida s’escapi, no surt amb els amics que el vénen a buscar ni deixa que res s’interposi en altra cosa que no sigui imaginar ratolins.

El pitjor és que hi ha un ratolí que se li escapa a la imaginació, no li arriba i això li crea angunia.
Les coses podrien canviar perquè un dia algú truca a la porta...

Un àlbum divertidíssim i reflexiu alhora. Les il·lustracions de Lisa D’Andrea acompanyen un text molt imaginatiu i audaç. Els delicats llapis d’Andrea creen personatges flonjos i tendres plens de vida i volum.

Existeix una primera part on text i imatge omplen les pàgines, no donen treva al lector que, com el gat, es veu ofegat de pensaments. Aquesta part és d’un enginy molt entretingut i la quantitat de propostes de ratolins fent accions faran que qualsevol persona gaudeixi d’allò més.

A destacar com, després, ens trobem amb el moment de la “trobada” on la il·lustració és l’encarregada de fer avançar la narrativa, un silenci del text que potencia les emocions que el lector pot sentir i ens fan viure moments delicats plens de tendresa.

D’aquesta manera, l’obra aprofita al màxim els recursos narratius que un àlbum il·lustrat pot oferir.

El increíble show del conejo ilusionista

FITXA
=====
Títol: El increíble show del conejo ilusionista
Autor: Patricia Geis
Il·lustrador: Patricia Geis
Edició: Beascoa, 2015
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Soy un amante de las ilusiones ópticas, los paisajes imposibles de Escher y los juegos visuales. Un libro que acerque esta magia al público infantil me ha parecido una buena idea.

Cada página presenta al niño un truco que le hará dudar de su propia vista. Objetos que desaparecen, conejos que se introducen en jaulas, figuras que parecen moverse cuando las miras, postimpresiones ópticas que le harán ver objetos en superficies blancas... un recorrido excelente por algunos de los más conocidos jugos ópticos.

Se incluyen también dibujos imposibles; elefantes con un número de patas difícil de adivinar, cubos que no sabemos si sobresalen o no de la página e incluso escaleras que suben o bajan interminablemente.

Sólo le pondría un pero. Algunas ilusiones sólo las pueden apreciar a partir de cierta edad (consultado con un psicólogo infantil). Esto no está indicado ni en la portada ni en los propios juegos. En mi caso el peque de la casa se perdió la mayor parte porque no era capaz de verlas.

La guerra del bosc

FITXA
=====
Títol: La guerra del bosc (L’Angus i els monstres. Vol.4)
Autor: Jaume Copons
Il·lustrador: Liliana Fortuny
Edició: Combel, 2015
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Ja tenim una nova aventura del nostre simpàtic amic Angus i els monstres que devoren llibres per poder viure. Aquesta vegada l’acció se situa fora de casa però també en un entorn escolar: les colònies. Abans l’ Agus només creia en els monstres que viuen amb ell a la seva habitació fins que va a la granja escola de Verdúria i descobrirà la llegenda de la moneda d’or que va provocar, molt de temps enrere, una guerra terrible entre fades i follets.

En aquesta guerra es trobaran immersos els nostres personatges i l’aconseguiran resoldre mitjançant la cooperació, el diàleg i investigant el passat. Serà un bon moment per parlar del pacifisme, les guerres inútils i de John Lennon. De la mateixa manera que als llibres anteriors, d’aquesta història se’n desprenen uns valors que es transmeten d’una forma natural dins la història i amb tocs d’humor que ens fan fer preguntes de veritats establertes. Una de les coses que més valoro d’aquesta sèrie, i potser és part de l’èxit entre els lectors, és que la lectura està adreçada a nens però el nivell del llenguatge utilitzat i els diàlegs, tot i ser molt imaginatius, no són infantils. Fins i tot s’introdueixen paraules i formes de pensar dels adults, i curiosament, aquesta part “assenyada” és la veu dels monstres (una bona estratègia, no són els pares).

Com a tots els altres llibres d’aquest sèrie, el que més agradarà als adults són totes les referències literàries i també musicals i cinematogràfiques que fan sortir els monstres. Aquesta vegada l’Angus descobrirà El petit príncep, Allà on viuen els monstres, Max i Moriz, John Lennon, la poesia dadaista... des d’una perspectiva molt original i relacionant-ho amb la trama principal de la història. Tot plegat un conjunt d’elements molt ben teixits i amb un resultat sorprenent del qual en podem treure molts aspectes, sense oblidar tota la part relacionada amb la imaginació.

I per acabar fer un darrer apunt a les il·lustracions i la part gràfica del llibre, com sempre molt expressives però també entranyables quan cal, i que retraten aquests dos mons, real i imaginari, d’una forma tan original, rica i única.

(Si voleu llegir les altres aventures, està bé començar per la primera per saber com han aparegut els monstres en la vida de l’Angus però després es poden llegir amb l’ordre que vulgueu)

[Llegiu les ressenyes de la primera i la tercera parts d'aquesta sèrie]

Mireia Sala

RESSENYA
=========
Cuando mi hija leyó el primer libro de esta saga me comentó 'No pensaba que la lectura era tan divertida'. Casi me caigo al suelo. Después cada noche antes de dormir me pedía que le dejara leer 'dos páginas más, por favor', y yo dudaba entre permitírselo ¡cómo no! o utilizar psicología inversa y prohibir para aumentar el deseo.

Pero antes de dejarle este libro, el cuarto de la saga, pensé que debía leerlo yo primero, como padre responsable que soy. Hay que tener mucho cuidado con las lecturas de nuestros hijos y vigilar que transmitan buenos valores. Si no luego se nos pueden dar a la mala vida y hacerse registradores de la propiedad o, peor aún, neoliberales.

Agus se va de excursión a una granja escuela en el pueblo de Verdúria y mete en el equipaje a todos sus monstruos. Afortunadamente, porque no será una excursión tranquila. A Verdúria viaja también el malvado Dr. Brot y su risa perversa empeñado en robar una moneda de oro que, según cuentan las leyendas, provocó hace tiempo una guerra terrible entre hadas y duendes. Una guerra que se extendió por todo el planeta y que, si Agus y los monstruos no consiguen evitarlo, volverá a comenzar.

Como es habitual encontramos un montón de referencias culturales que sólo un lector adulto sabrá apreciar. Así aparecen los cuadros de Goya, la pipa de Magritte, los campos de fresas de Lenon y un largo etcétera que hacen la lectura muy placentera. Yo me he reído en muchísimas ocasiones.

Es habitual en las obras de teatro o películas dirigidas a niños incluir guiños a un espectador adulto para que los padres que acompañan a la manada puedan pasar mejor el trago. Pero no entendía cual era su misión en un libro que, por definición, se disfruta en soledad. Alguien me comentó que es una labor de siembra, de dejar en los niños ciertas referencias que alguna vez, con suerte, volverán a encontrar.

Pero creo que no. En realidad es un plan maligno, maquiavélico, digno del Dr. Brot. Los autores pretenden que los adultos también nos enganchemos a sus libros para que, teniendo más de un lector en la familia, sigamos comprando los libros por los siglos de los siglos, comentando entre nosotros las peripecias de sus protagonistas.

En mi caso han tenido éxito. No sólo me ha encantado la lectura. He sentido la alegría incomparable de compartir, por primera vez, el placer de la lectura con mi hija. Gracias.

Juan Pablo Fuentes

Diferent

FITXA
=====
Títol: Diferent
Autor: Andreas Steinhöfel
Il·lustrador:
Edició: Cruïlla, 2015 (Col. Camp a través)
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: el creixement, l'adolescència, conflictes amb els pares


RESSENYA
=========
Andreas Steinhöfel és un prolífic i reconegut autor de la literatura infantil i juvenil alemanya. Guanyador de nombrosos premis a Alemanya, a casa nostra és conegut per la publicació de la divertida sèrie Oskar i Rico, les divertides aventures de dos nens, -un d'ells superdotat i l'altre disminuït psíquic- investigadors de misteris.

Diferent és una novel·la per a joves publicada a la nova col·lecció crossover, Camp a través, de Cruïlla, on l'autor aborda la transició de la infància a la adolescència.

La història comença el dia que en Félix fa 11 anys i pateix un accident, Un cop contra la paret del parking deixa en Fèlix en coma durant els nou mesos següents. La història, de fet, comença el dia del dotzè aniversari d'en Fèlix, quan es desperta del coma, com algú diferent, que no recorda res de la seva vida passada. En Félix decideix canviar de nom i passar a anomenar-se Anders, -davant l'astorament dels seus pares-, i començar una nova vida

La història està marcada pel misteri que rodeja l'accident. L'Anders, amb l'ajuda d'un infermer de l'hospital i de la Sabine, mestra de l'escola, investiga perquè el dia de l'accident retornava a casa en bicicleta per un camí diferent a l'habitual. L'Anders s'adona que el dia de l'accident ell amb els seus amics Ben i Nisse van provocar l'incendi del galliner del vell Stack, professor i amic del Félix.

Ens trobem davant una història de transició del nen que va ser en Félix cap a l'adolescent que és l'Anders, i de com, quan creixem, hem d'aprendre a assumir i acceptar les responsabilitats dels nostres actes i aprendre i distingir entre el bé i el mal.

La microguerra de todos los tiempos

FITXA
=====
Títol: La microguerra de todos los tiempos
Autor: Andrés Barba
Il·lustrador: Rafa Vivas
Edició: Siruela, 2015
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: el tiempo (pasado, presente y futuro)


RESSENYA
========
Manuel es el niño más rápido de Gombronia. A todas partes va corriendo, y lo que más desea en este mundo es ser mayor YA para poder hacer cosas de mayores.

Mara es la niña más lenta de Gombronia. Siempre llega tarde a todas partes, y lo que más desea en este mundo es no dejar NUNCA de ser pequeña, porque teme no tener tiempo cuando se haga mayor.

Cuando el reloj del país de Gombronia, donde viven, se estropea, ambos son los escogidos para entrar en él gracias a las pastillas Suizas para hacerse pequeños e intentar arreglarlo.

¿Y qué es lo que pasa dentro del reloj para que el tiempo se haya vuelto loco de remate y el reloj haya dejado de dar la hora de manera puntual? Pues que los pueblos de AYER, HOY y MAÑANA (así, en mayúsculas y en azul) están en guerra, precisamente para llamar la atención de los habitantes de Gombronia, que están demasiado preocupados por aprovechar el tiempo.

Dentro del reloj, Manuel y Mara aprenderán varias lecciones importantes, sobre todo que para aprovechar el tiempo hay que aprender a perderlo, y una vez transmitido este mensaje a los habitantes de Gombronia, todos conseguirán vivir un poco más felices.

Creo que el mayor acierto de Andrés Barba en este libro es la combinación de elementos que hacen de esta historia un texto apetecible para lectores infantiles y adultos. Los elementos de humor absurdo y el tono ligero y juguetón, además de los protagonistas del libro (sus descripciones, diálogos, acciones y reacciones) son muy cercanos a la infancia. Pero las reflexiones sobre el tiempo, el futuro y el pasado, así como algunas referencias que pueden escapar a los más pequeños, acercan el texto a los adultos, especialmente afectados en estos “tiempos que corren” (ejem) por las prisas y la esclavitud del reloj.

Un libro en la estela de Momo, de Michael Ende, pero menos trágico y con bastante más humor, apto para lectores más jóvenes y también, por qué no, para adultos interesados en libros-que-merecen-la-pena.

La cançó de les balances

FITXA
=====
Títol: La cançó de les balances
Autor: Alba Salvador Llopis
Il·lustrador: Ignasi Blanch
Edició: Takatuka, 2015
Edat: 6
Temàtica:


RESSENYA
=========
Alba Salvador Llopis recupera i reescriu la cançó de Josep Maria Carandell que va immortalitzar Ovidi Montllor en forma de cançó.
Un molt bon text, enginyós i amb ritme, que recupera i/o es retroba amb les rondalles clàssiques universals, aquestes que van passar generacions i generacions gràcies a l’oralitat i al gust d’explicar contes. Que l’autora hagi dedicat part de la seva vida com a contacontes i a l’estudi i difusió de la llengua catalana sembla haver estat determinant. Un clar homenatge a la cançó i a Ovidi Montllor ara que es commemoren els 20 anys de la mort del cantant polifacètic.

De la il·lustració de l’Ignasi Blanch podem dir que l’autor fa un gir cap al color en la seva obra (sense ser la primera vegada). Acostumats al seu elegant bitó dels darrers temps, Blanch ens sorprèn amb tota una bona gamma de colors sense per això canviar ni variar el seu esperit ni tampoc estil. La línia i el traç vigorós i fresc continua essent el seu segell. Les composicions continuen comptant amb el blanc de fons aportant l’aire necessari a la narració de les imatges.
El disseny de personatges és marca de la casa i ens permet reconèixer a l’autor en qualsevol obra. És d’agrair que se’ns mostrin una bona quantitat de personatges de diferents fisonomies i psicologies. El personatge protagonista, l’Ovidi, té una retirada a l’autor... Per cert, el rei del conte mira normalment cap a l’esquerra, nega l’avanç de l’acció, del futur. Ens reté quan llegim la imatge.
La il·lustració doncs, es converteix en referent actual i mitjà per explicar coses, coses importants.

Ignasi Blanch encarna com a ningú la transició entre la il·lustració catalana clàssica i la moderna passant, això sí, per referents de la pintura i il·lustració expressionista d’avantguarda alemanya.

Així doncs, ens trobem amb una obra que neix a partir dels referents dels dos autors. Els dos autors creen a partir dels seus mons personals amb sinceritat, recuperant temes que, com la cançó de Montllor, són llastimosament d’actualitat.
Un comentaria personal, els reis que no són de conte sembla que també passen molt de temps gastant els diners després de comptar-los.
Bona edició de Takatuka que afegeix al final del llibre la lletra i partitura de la Canço de les balances a més d’una petita biografia de Josep Maria Carandell on se’ns explica com va néixer i ser d’important aquesta cançó que fou també convertida en obra teatral.

Aquí en podeu escoltar la cançó d’Ovidi Montllor:

Ratones de casa

FITXA
=====
Títol: Ratones de casa
Autor: Oli, Xosé Manuel González (Cangas, 1960)
Il·lustrador: Natalia Colombo (Buenos Aires, 1971)
Edició: Kalandraka, abril, 2015
Edat: de 3 a 6 anys
Temàtica: natura, muntanya, camí, casa, cuina, família


RESSENYA
=========
Cada dia, quan es pon el sol, una colla de ratolins intrèpids que campen pel bosc entren en una casa per aconseguir tiberi, el seu únic objectius reflectit ja a les guardes.
És el relat d’una nit, del capvespre a la matinada, una història senzilla i divertida, tan rodona i feliç, que sembla poca cosa. I, ben al contrari, se’n pot treure molt de suc: atrapa de valent, t’implica, et fa sentir de la casa: còmode, tranquil, amic i còmplice tan dels habitants com dels visitants.
El text i les imatges es fonen de tal manera que fa dubtar si no es tracta d’un únic autor.
Oli ens ofereix el text rimat i encadenat, la darrera paraula d’una quarteta, inicia la quarteta següent. Aquest recurs de la poètica popular oral que capta l’atenció del lector i convida a repetir-ho en veu alta. Si fa no fa, comença així:

El cel,
a ningú no enganya,
s’abraça a la Terra
per damunt la muntanya.

La muntanya,
amb un fil molt fi,
pujant i baixant
dibuixa un camí.

Natalia Colombo plasma la poètica i l’encadenat a les il·lustracions, cada baula una doble pàgina que manté lligam amb l’anterior, com si es tractes d’un seguit de vinyetes. La tipografia també emfatitza visualment la paraula-clau.

La il·lustradora cuida al màxim els detalls i la família rosegadora dalt del cotxe és una delícia que et roba el cor. Els paisatges, la casa, el cotxe, les bestioles i els personatges, es fan tan familiars, simpàtics i estimats que diries que també ronden per casa, mentre dorms.


Ratones de Casa from Cubito BookTrailers on Vimeo.

Més info:
A la web de Kalandraka.
A la web de l'autor.
El blog de la il·lustradora.

Il·lusions òptiques

FITXA
=====
Títol: Il·lusions òptiques
Autor: Tim Leng
Il·lustrador:
Edició: Brúixola
Edat: de 10 en endavant
Temàtica: jocs amb la vista


RESSENYA
=========
Com a norma general podríem dir que a la gent no li agrada que l’enganyin. Però tota norma té la seva excepció, i en aquest cas, encara amb més motiu, ja que si un es compra un llibre com aquest segurament es sentiria molt decebut si després de llegir-lo no l’han enganyat ben enganyat...
I és que aquest és un llibre sobre les il·lusions òptiques i sobre el fet que no sempre el que ens sembla veure és el que estem veient en realitat.

Tradicionalment s’ha considerat que aquesta mena de jocs estaven força emparentats amb la geometria i les matemàtiques. Tot i que si estirem una mica el fil, també podrien emparentar-los amb la filosofia (...recordeu el mite de la caverna i el dilema sobre què hi havia o no de veritat en aquelles ombres?). Però per damunt de tot les il·lusions òptiques són jocs. Purs i durs... jocs per aprendre, jocs per divertir-se i jocs per enganyar.

Així que si agafeu aquest llibre i el mireu junt amb el vostre fill es probable que acabeu parlant de rectes, d’espirals, però també de mites, de prejudicis, de paranys i de jocs, sobretot de jocs...

¿Alguien da más?