Circus Mirandus

FITXA
=====
Títol: Circus Mirandus
Autor: Cassie Beasley
Il·lustrador:
Edició: La Galera, 2016
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Primera novel·la de l’estatunidenca Casie Beasley, i aprova amb nota.
Si recordem algunes de les pel·lícules de l’estudi Ghibli, els llibres de Roald Dahl o Michael Ende, alguna pel·lícula d’Spielberg i en especial Big Fish de Tim Burton i fem una bona barreja, farem un còctel que ens podrà recordar l’esperit d’aquest llibre.

I és que ens trobem davant d’una aventura per a aquelles persones assedegades de fantasia. Pels somiatruites del món, entre els quals m’hi compto, que volen veure la vida amb un quelcom més ple de màgia.

En Micah Tuttle és un noi que viu amb el seu avi, ja que els seus pares van morir. L’avi ara està greument malalt i a la casa es troba ara també la seva tieta Gertrudis amb la que el Micah no fa bones miques. I és que l’avi sempre ha explicat a en Micah històries de l’existència del Circ Mirandus, un circ on només escollits nens que creuen en la màgia hi tenen entrada. Al circ hi va poder entrar l’avi essent petit i va tenir una trobada amb el seu millor mag, el domador de Llum. La tieta Gertrudis vol allunyar a en Micah d’aquestes histròries, però el Micah hi creu en la màgia i trobarà a algú, la responsable i estudiant Jenny Mendoza que, tot i no entendre al Micah, farà el que pugui per ajudar-lo

El llibre s’estructura intercalant capítols de quan l’avi era petit amb d’altres del temps present i l’autora d’aquesta manera sap mostrar-nos o amagant-nos els personatges i les accions quan ella ho considera per tal de mantenir al lector ben atrapat. Ben construït, amb les dosis necessàries de drama, comèdia i aventura.

La Pili i el ballet misteriós

FITXA
=====
Títol: La Pili i el ballet misteriós
Autor: Montserrat Roca i Reguant
Il·lustrador: Assumpció Reguant
Edició: El Cep i la Nansa, 2015
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: ballet


RESSENYA
=========
La Pili és una noia que no té interès per a res però tot canvia quan assisteix a un espectacle de ballet clàssic. Queda tant impressionada que s’apunta a classes de ballet i es converteix en la seva passió. Aprèn ràpid però una mala caiguda fa que hagi de fer repòs durant una temporada. Al principi està molt trista però gràcies als companys de classe i, sobretot, al DVD que li deixa un amic, es recupera favorablement. El DVD conté el ballet Coppélia que, màgicament, cobra vida, surt de la pantalla i la Pili pot parlar i ballar amb ells. És el ballet misteriós que l’anima a tirar endavant i li ensenya a perfeccionar el seu ball.

L’autora és una amant de l’òpera i el ballet. Les il·lustracions són clàssiques, a llapis, i estan realitzades per la seva mare, dibuixant els anys 60 de l’Editorial Bruguera.

Es tracta d’un relat curt, d’argument senzill que sembla fet a propòsit per a incloure tot de conceptes de ballet clàssic: noms de passos, moviments, ballets, compositors i les seves claus: l’esforç i la constància. És un llibre positiu, de superació, ideal per als amants del ball. Una opció per apropar el món del ballet als nens i nenes.

Quan a l'Isma se li van creuar els cables

FITXA
=====
Títol: Quan a l'Isma se li van creuar els cables
Autor: Laila Karrouch
Il·lustrador: -
Edició: Animallibres, 2015
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: amistat, lleialtat, pas de l’escola primària a secundària


RESSENYA
=========
L’Isma i en Bilal són molt amics, d’aquests amics quasi germans, inseparables. Les seves famílies també estan molt unides, quasi íntimes, comparteixen moltes coses, molts moments i s’ajuden sempre que poden. Tot i així en Bilal i l’Isma són molt diferents, no només per l’origen de les dues famílies, la d’en Bilal ve del Marroc mentre la de l'Isma és catalana, sinó pel caràcter dels dos nens. En Bilal és tímid, complidor, treballador, correcte, encara bastant nen en els seus jocs i interessos, mentre que l’Isma és tot el contrari. Aquesta gran amistat que dura des de parvulari serà posada a prova amb el delicat passatge a l'institut: canvi d’escenaris, de classe, de dinàmiques. El fet detonador, com no podia ser d’altra manera, és l’entrada en escena d’una noia guapa i misteriosa de la qual l’Isma cau enamorat, gairebé fulgurat. Atret per la noia l’Isma s’allunya del seu amic i de la seva infantesa, sense adonar-se que allà on s’està ficant no és el que sembla. L’Isma es fica en un embolic del qual sortirà gràcies a l’ajuda dels seus amics de veritat, que potser no són els més guais del insti, però són persones en les quals pot confiar.

El llibre és correcte, la història flueix bé, els personatges i les ambientacions són creïbles, però sense dubte el principal valor del llibre és la perspectiva multicultural que aporta la coneguda autora catalano-marroquí Laila Karrouch. El personatge d’en Bilal, la seva família, la seva relació amb l’escola, la ciutat, la gent, el gestos del nen, les incongruències, ens apropen a la nostra realitat de cada dia.

A veure si m'atrapes

FITXA
=====
Títol: A veure si m'atrapes
Autor: Adrià Gòdia
Il·lustrador: Adrià Gòdia
Edició: Barcelona: Pagès editors, 2016
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: natura, pas del temps


RESSENYA
=========
Pagès editors ha reeditat aquest conte en un sol volum. En la edició anterior, de Edebé, va aparèixer en un format mes gran i amb un volum per cada estació de l’any. Ara, dintre de la col·lecció Nandubú, Pagès editors ha recuperat aquest bonic conte en un format més petit i editat en un sol volum, diferenciant cada estació en un capítol.
Aquest format més petit fa que les magnífiques il·lustracions perdin un xic, però guanya perquè sembla un llibres per nens més grans, un llibre perfecte per fer un pas del petit lector cap al llibre mes adult.

L’autor ens presenta el dia a dia de diferents animals del bosc i com els afecta el canvi d’estació. Cada estació pren com a protagonista diferents famílies d’animals, així, a la tardor coneixem com viuen les guilles o com afecta l’hivern als pardals.

Les il·lustracions son magnífiques, ens recorden als pintors impressionistes i també a Gustav Klimt, el bosc de la tardor es vertical, amb troncs que omplen la pàgina de colors taronges, marrons i grisos que va canviant de tonalitat pàgina rere pàgina fins arribar a l’hivern, on surt l’animal que ens transporta a la següent estació.

El text, escrit pel mateix il·lustrador, es curt, però crida l’atenció el vocabulari que utilitza, molt acurat i exacte, que sovint no ens trobem en contes infantils pels mes menuts, però que s’entén perfectament per context i ajuda a l’infant a ampliar i millorar el seu lèxic. Així, els pardals refilen o l’ametller es “mostra tot cofoi i engalanat”.

M’agrada A veure si m’atrapes d’Adrià Gòdia, les il·lustracions son màgnifiques i el text molt acurat. És un llibre que us recomano.

Adam i Thomas

FITXA
=====
Títol: Adam i Thomas
Autor: Aharon Appelfed
Il·lustrador: -
Edició: Cruïlla, 2016
Edat: a partir de 12
Temàtica:


RESSENYA
=========

Relat demolidor pel que fa a la temàtica tenint en consideració, a més, que està basat en fets reals viscuts per l’autor.

El llibre explica com dos nens jueus es veuen obligats a amagar-se al bosc després que les seves respectives mares els amaguessin allà esperant el final de la guerra o poder fugir de l’assetjament nazi.

Els dos protagonistes tenen, o simbolitzen, punts de vista i experiències de vida força diferents. Un seria el saber basat en l’experiència i l’altre l’enginy intel·lectual. L’universal equilibri entre les ciències i les lletres. Pot ser que sembli que els seus punts de vista xoquin però de mica en mica l’admiració mútua va guanyant terreny.

Història plena de frases i pensaments plenament filosòfics fent que de vegades sembli que estem davant una faula amb un punt alliçonadora per moments. I és que les reflexions de tots dos nens són altament adultes fruit, supossem, de la terrible situació en què viuen i de la manera d’expressar-se en un món buit de luxes però ple de sentiments a flor de pell.

Explicar experiències tan traumàtiques com ara les ferides de la guerra es converteix en un exercici necessari que però, si no es tracta amb rigor, pot caure en la perillosa sensibleria per tal d’intentar impressionar al lector. En aquest aspecte ens trobem amb un exemple que es manté al límit.

Creieu que se’n sortiran? Doncs no deixeu de llegir aquesta petita gran història tant necessària en un món, l’actual, que potser no s’autoexigeix, que no s’esforça i que no acaba d’aixercar-se fort contra les desigualtats.

La màquina d'escriure

FITXA
=====
Títol: La màquina d'escriure
Autor: Tom McLaughlin
Il·lustrador: Tom McLaughlin
Edició: Cocobooks, 2015
Edat: a partir de 7/8 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
En Pol és un nen que un dia troba una màquina… d’escriure i la màquina fa lletres i les lletres poden crear imatges i les imatges poden explicar històries fantàstiques i també contes i en Pol comença a escriure sense parar i… que bonic es tot el que apareix escrit en un paper possat a la màquina encara que a vegades no li surt del tot correcte perquè en Pol té un problema de dislèxia i
les lletres i les imatges no li surten del tot rodones.
Un llibre meravellós homenatge a la creativitat i a la il·lustració com a eines màgiques de comunicació i a les coses que són fetes amb senzillesa i humilitat.

Explica-m'ho: 101 preguntes fetes per nens i nenes sobre un tema apassionant

FITXA
=====
Títol: Explica-m'ho: 101 preguntes fetes per nens i nenes sobre un tema apassionant
Autora / Il·lustradora: Katharina von der Gathen / Anne Kuhl
Edició: Takatuka, 2016
Edat: de 8 endavant
Temàtica: sexualitat


RESSENYA
=========
Llibre de l'Any 2015 per el International Congress of Young Booksellers (ICYB)

Aquest llibre sobre algunes de les preguntes que es fa la mainada al voltant del tema de la sexualitat arrancarà somriures a qualsevol que el fullegi.

De la mà de la pedagoga sexual Katharina von der Gathen ens trobarem amb 101 preguntes que nens i nenes de primària van fer sobre aquest tema i que ella mateixa es va encarregar d’anar recopilant i responent una a una, recolzada per les divertidíssimes il·lustracions d’Anne Kuhl, que li donen un inequívoc aire fresc i lleuger a tot el que aquí es planteja.

Com que les preguntes dels infants eren del tot anònimes, això va permetre que ni vergonyes ni prudències coartessin cap dubte que poguessin tenir, i així van sortir un seguit de qüestions al voltant del sexe on hi ha de tot una mica. Algunes són serioses de debò i d’altres semblen acudits surrealistes. Però aquí el repte ha estat que tant si era una pregunta cabal com si era una astracanada, Von der Gathen les ha respost totes i cadascuna d’elles amb gran professionalitat i sense despentinar-se gens ni mica.

El millor d’aquest llibre és que cada plana i cada dubte que aquí es planteja és una oportunitat per a que sorgeixin diàlegs rics i sorprenents amb petits i amb grans.

Duna. Diari d'un estiu

FITXA
=====
Títol: Duna. Diari d'un estiu.
Autor: Muriel Villanueva
Il·lustrador: Ferran Orta
Edició: Babulinka Books
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
És estiu. La Duna es troba de vacances, juntament amb les serves dues germanes, al poble costaner on viu el seu avi. Ell la té al seu càrrec perquè la mare diu que necessita estar sola un temps i marxa sola de vacances.
La Duna té una tasca demanada pel seu professor. Al començament no en té de ganes però, de mica en mica, els esdeveniments faran que narri un estiu inobidable.
La Muriel Villanueva crea, a partir d’una narrativa construïda en forma de diari, una interessant història plena de sensibilitat que agradarà, en especial, als joves de l’edat de la Duna.
I és que l’escriptora juga hàbilment amb el lector el qual va obtenint la informació de la situació a poc a poc a partir del que escriu la protagonista.
El ganxo de la història és la solidesa del personatge de la Duna. Tota aquella amalgama de sentiments, contradiccions, preguntes i vivències d’una nena que passa a ser jove estan reflectides de forma magistral. La Duna es troba a mig camí d’entendre la nena que va ser i en la jove que s’està convertint a més d’haver d’entendre la complexitat dels adults.
A més, i sense voler desvelar res, la trama ens amaga un tema tabú en la nostra societat. Un conflicte que pateixen moltes persones a la recerca de la seva identitat i encaix en un món que no els enté n. El tema es tracta amb respecte i no es magnifica no volent ser ni alliçonador ni manipulador.

Divertit, trist, tendre...un molt bon llibre per llegir, qui tingui la sort o l’oportunitat, durant les vacances d’estiu a un poble costaner. Encara que no patiu, el llibre us hi traslladarà.

Les il·lustracions del jove Ferran Oltra són correctes i elegants. A destacar el traç del seu llapis i les petites arquitectures que crea a partir d’ell.

El mejor libro para aprender a dibujar una vaca

FITXA
=====
Títol: El mejor libro para aprender a dibujar una vaca
Autor: Hélène Rice
Il·lustrador: Ronan Badel
Edició: Barbara Fiore, 2016
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: humor, animals, dibuixar


RESSENYA
=========
El humor en la literatura estaría muerto si no fuera por la LIJ.
O casi. Para mí, al menos.
O si no, a ver: ¿cuánto tiempo hace que no leen una novela que les haga reír?
Vale, está bien, yo he leído recientemente a Reginald Perrin y no estaba mal, pero… PERO… ni punto de comparación con las risas que me arrancan algunos libros infantiles.
Y hay todo tipo de humor, desde el sutil e inteligente, hasta el más obvio, pasando por el escatológico, el lingüístico o el satírico. Todo cabe.
Se ve que reírse es una cosa de niños… o que los adultos, personas mayores que no leen tonterías, prefieren buscarse las risas más allá de la literatura, una opción tan buena como cualquier otra, por supuesto, pero un poco limitada, si se me permite.

“El mejor libro para aprender a dibujar una vaca” empieza ya así, con esa píldora de humor que es el título, y no descansa hasta la última página. Ahí donde lo ven, todo chiquito y (si les llama la atención y lo hojean a pesar de que crean que no va a ser un Libro-Que-Merece-La-Pena) mal dibujado, este falso manual de dibujo les arrancará sonrisas de principio a fin.

Pero además, es que no sólo es un libro humorístico.
Es que es UN GRAN ÁLBUM. Chiquito, pero grande. Ya saben a qué me refiero.
Uno de esos libros que no se pueden sólo LEER en voz alta, porque hace falta VER lo que está pasando en sus páginas, que por supuesto no es lo que el texto nos está contando…
Y esos, si me permiten, serán para mí siempre los mejores.

FIN

¿Cómo?
¿Que no les he contado casi nada del libro?
Mecachis… ¡pues van a tener que ir a buscarlo a una librería / biblioteca para leerlo!

El noi que nedava amb les piranyes

FITXA
=====
Títol: El noi que nedava amb les piranyes
Autor: David Almond
Il·lustrador: Oliver Jeffers
Edició: Bambú, 2016
Edat: a partir d'11 anys
Temàtica: circ, creixement personal


RESSENYA
=========
Estem davant d'un llibre que, primer de tot, crida l'atenció estèticament. Portada a color amb il·lustració i títol de l’inconfusible Oliver Jeffers. Fullejant el llibre atrauen les guardes, la cal·ligrafia dels títols dels capítols i els dibuixos a llapis, tot plegat fa despertar la curiositat per la història. I si, és una història entranyable, màgica i de creixement personal que et deixa amb un somriure i amb la certesa que tot va bé quan el cor de les persones és bo i honrat.

El llibre ens explica la vida de l'Stanley, un nen orfe que viu amb els seus tiets prop del port. El tiet es queda sense feina i l'Stan ha de deixar l'escola per posar-se a treballar amb ell. Però no en una feina qualsevol, el tiet té l'esbojarrada idea de convertir casa seva en una enllaunadora de peixos. Us ho podeu imaginar? L'Stan es passa el dia bullint sardines, verats i boquerons per enllaunar-los. Ell té ganes de ser un nen normal però és el que li toca viure!

La tieta és més comprensiva i el dia del seu aniversari li dóna festa. Fa temps que no té hores lliures i les aprofita visitant la fira ambulant que s'instal·la al poble. En una parada de pescar aneguets es queda bocabadat mirant uns peixets daurats. Des que els veu, els hi vol salvar la vida i fa tot el possible per guanyar-los. Ho aconsegueix i torna a casa ben content amb els nous amics. S’inicia una relació particular, sembla que, fins i tot, es poden comunicar. Tot canvia quan l'ambiciós tiet, en plena nit, enllauna els seus peixets daurats. La reacció de l’Stan és seguir el que li dicta la seva veu interior, torna a la fira i accepta treballar per l'amo de la parada dels aneguets.

Comença el viatge que li canvia la vida. Coneix als firaires i se sent benvingut i acollit. Panxo Pirelli és una llegenda amb els peixos i es fixa amb l’Stan, creu que és especial, que té un do i li ofereix que sigui el seu successor en l'espectacle de nadar amb piranyes. L'Stan se sent diferent, s'adona que les decisions que ha anat prenent l'han fet evolucionar i créixer. Sap q
ue té una relació especial amb els peixos, confia en ell mateix i es converteix en un artista mític i de llegenda que balla amb piranyes per les fires mundials.

Sorprèn positivament la manera d'escriure de David Almond, escriptor anglès que va ser guardonat pel Premi Hans Christian Andersen 2010 (Cada dos anys l'IBBY (International Board on Books for Young People) organitza aquest premi que en el món de la literatura infantil i juvenil és el reconeixement internacional més important). Almond fa partícip al lector, durant la lectura li fa més d'una pregunta, l'anima a somiar, l'incita a imaginar i, fins i tot, el deixa decidir. Al llarg del llibre regala missatges optimistes com "sigues valent" i "tots podem ser especials si ens hi posem" i obra la porta a inventar històries i imaginar com continua la vida dels personatges d'aquest llibre.