El yeti

FITXA
=====
Títol: El yeti
Autor: Taï-Marc Le Thanh
Il·lustrador: Rébecca Dautremer
Edició: Edelvives, 2016
Edat: a partir de 7 anys
Temàtica: descobrir mites, realitzar somnis, obsessions


RESSENYA
=========
Existeix realment el ieti? La protagonista té una obsessió: buscar-lo. Al principi podria semblar una història d’amor però acte seguit ja se’ns presenta l’objectiu dels pensaments de la noia. Aquest personatge que l’acompanya arreu i que vetlla per ella. Com si també tingués ànsia per trobar-la.
Un viatge a la recerca del mite, de l’imaginari, del fantasma, potser. Un esforç que valdrà la pena si observeu bé i si la vostra imaginació us permet deduir el resultat de la gesta.

El Yeti és un àlbum que no deixa indiferent. Cada pàgina és un cúmul de detalls que ens aboquen al misteri i a la incertesa. Text i il·lustracions van de la mà, així com el duet protagonista. Són inseparables.

Una nova joia d’aquest tàndem tan magníficament compenetrat. Taï-Marc Le Thanh hi posa el text. Cada frase conté la sensibilitat ampliada en forma d’il·lustració de la Rébecca Dautremer. Les paraules de Taï-Marc Le Thanh són dolces i expressen, fins i tot, silencis interiors del duet protagonista. Experimentareu una sensació especial quan els mots us revelen entorns salvatges, decisions difícils i descobriments apassionants.

Rébecca Dautremer treballa amb una passió extraordinària. Les seves il·lustracions en gran format no són debades. Cal mostrar aquesta bellesa dels paratges, de les expressions, dels sentiments. I tot amb una calidesa vertiginosa.

Sóc una seguidora de la Rébecca i el Taï-Marc, sobre tot quan treballen plegats. Els seus llibres ocupen un espai especial en la meva biblioteca perso
nal. I aquest nou àlbum no ha estat menys. Són peces de museu, per dir-ho d’alguna manera. I desitjo que continuïn oferint-nos obres d’art com aquesta.

Si voleu saber més sobre l’autor i la il·lustradora:

Taï-Marc Le Thanh
Rébecca Dautremer

¡Quiero dormir!

FITXA
=====
Títol: ¡Quiero dormir!
Autor: Michael Escoffier
Il·lustrador: Kris di Giacomo
Edició: Kókinos
Edat: de 4 endavant
Temàtica: dormir


RESSENYA
=========
Una llebre ordenada, pulcra i amant dels rituals, es disposa a anar a dormir... Deixa un got d’aigua damunt la tauleta, les sabatilles a la catifa, mira que no hi hagi cap monstre sota el llit, abraça ben fort el seu peluix -a l’alçada del cor- i s’estira al llit amb les dues orelles tapant-li els ulls. Però de sobte, un soroll ensordidor la desperta. Es un ocell que s’ha posat a picar la soca d’un arbre. Però... on s’ha vist fer això a aquestes hores de la nit!, crida d’allò més enutjada la nostra llebre. I fa fora del seu jardí a aquell ocellot tan escandalós.
Torna a la seva habitació i... veu una mica d’aigua del seu got, deixa les sabatilles a la catifa, mira que no hi hagi cap monstre sota el llit, abraça ben fort el seu peluix -a l’alçada del cor- i s’estira al llit amb les dues orelles tapant-li els ulls. Però de sobte un altre soroll ensordidor la desperta. Ara és un esquirol que s’ha posat a obrir nous a altes hores de la matinada. Deu ser una broma, oi? Es diu la llebre a si mateixa que comença a perdre els nervis amb tanta interrupció als seus rituals nocturns i el seu descans...
I ja us podeu imaginar com continua la història... una vegada i una altra, la pobre llebre protagonista d’aquest conte no para de patir constants interrupcions del seu son. I amb tant d’entrebanc al final acaba deixant les sabatilles dins el got d’aigua i abraçant ben fort –a l’alçada del cor- la seva catifa!!!
Bé, encara té un altre final aquest conte, però no us el diré... millor mireu-vos el conte que passareu una bona estona amb ell!

Hay clases sociales / Las mujeres y los hombres

FITXA
=====
Títol: Hay clases sociales / Las mujeres y los hombres
Autor: Equipo Plantel
Il·lustrador: Joan Negrescolor / Luci Gutiérrez
Edició: Media Vaca
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: igualtat/desigualtat, política, societat


RESSENYA
=========
L'editorial Media Vaca publica a la col·lecció “Libros para Mañana” quatre títols interessantíssims de ciències polítiques per a nens: Cómo puede ser la Democracia; Así es la dictadura; Hay clases sociales; y Las mujeres y los Hombres. Es tracta d’una col·lecció que es va publicar per primera vegada a finals dels anys setanta. Media Vaca la reedita quaranta anys després amb noves il·lustracions però gairebé sense modificar el text, considerant-lo plenament vigent i actual. I efectivament, quan es llegeix impressiona l’actualitat del text: han passat quaranta anys i la desigualtat entre rics i pobres en lloc de disminuir augmenta, mentre que la igualtat d’oportunitats entre homes i dones està ben lluny d’arribar.

Aquí ens centrarem només en dos dels quatre: Hay clases sociales, i Las mujeres y los Hombres. Els dos llibres sobre desigualtat. «Todos los Hombres son iguales. Pero hay cosas que los hacen desiguales: la fuerza, el poder, el dinero y la cultura». L’estil és així, enunciats breus, clars i amb ritme, explícits, contundents, sense arribar mai però a l’eslògan o a la banalització dels conceptes; és justament aquest últim aspecte el que m’ha sorprès més. Trobo extraordinària i genial la capacitat d’alguns autors/es de fer llibres per a nens que siguin també bons llibres per adults, llibres de debò, que no fan l’ullet a ningú, que no edulcoren, que són el que són.

Al final dels llibres s’hi troba un annex amb un test sobre el tema tractat, on es convida als lectors a contestar a les preguntes, fer un comentari i enviar-lo a l'editorial. La idea és conèixer quina és la opinió dels nens i preparar una futura publicació que ens ho expliqui a tots. Media Vaca manté els tests dels anys setanta i aquí sí que és on es veu més el pas del temps. Trobo que si l’objectiu del test és conèixer de veritat l’opinió dels nens, el test a resposta tancada no és, segons la meva experiència personal, l’eina més adequada, perquè reforça una certa tendència dels infants a donar respostes conformistes, respostes complaents per a l’adult. Segurament existeixen altres maneres més efectives dels tests per conèixer les opinions dels nens que seria interessant investigar per a la nova publicació que esperem amb curiositat.

En conclusió, us recomano la lectura d’aquestes llibres per seguir reflexionant sobre uns temes tan bàsics per a la convivència i per la construcció d’una societat més justa i igualitària, compartint l’

esperança amb Media Vaca i el equip Plantel de que aquest “mañana” no trigui gaire en arribar.

Max i els Superherois

FITXA
=====
Títol: Max i els Superherois
Autor: Rocío Bonilla
Il·lustrador: Oriol Malet
Edició: Animallibres, 2016
Edat: de 4 a 10


RESSENYA
=========
Avui us porto una proposta infantil absolutament genial, amb un format innovador, original i autèntic que funciona tan bé que em pregunto com no se li ha acudit a ningú abans?!

A Max el fascinen tots els superherois, però en té un de preferit. En realitat, es tracta d’una superheroïna: Megapower! Ella és valenta, pot programar computadores i desactivar bombes, té ultravisió i una força descomunal… Però el millor de tot és que Megapower és diferent dels altres superherois, i Max sap molt bé per què.

La majoria de nens i nenes consideren els seus pares una mena de superherois, bé, això es dona quan són petits, quan s’endinsen a la fabulosa adolescència, aquests mateixos superherois es converteixen, com per art de màgia, en súper malvats, però aquesta seria una altra història... La qüestió és que a través d’en Max, un personatge simpàtic i encantador que ens fa somriure, assistirem a “l’enamorament” del petit envers Megapower, la més gran heroïna que pugueu imaginar, confesso, de cara al proper carnestoltes me’n demano la disfressa! ;-)

El que sorprèn d’entrada de la proposta és el magnífic encaix que han aconseguit els autors a l’hora de fusionar dos estils ben diferents, com són l’àlbum il·lustrat i el còmic. En aquest projecte, la fusió és completa, l’estil de les il·lustracions, la tipografia, fins i tot el fons del paper, però malgrat tot, funciona de meravella i no es fa en absolut estrany, tot té un equilibri i res no grinyola, és senzillament fantàstic!

M’encanta com a través dels dos estils, el lector observa la doble visió dels súper poders de Megapower des dels ulls d’en Max, dues lectures ben diferents d’una mateixa cosa, permeten jugar a trobar les coincidències d’una manera divertida i molt interessant, cosa que ofereix una nova lectura de la història.

Rocío Bonilla (Barcelona, 1970) és llicenciada Cara de pardal (Animallibres, 2014), demostrant que a més de ser una gran il·lustradora és capaç d’inventar històries que captivin als lectors, en aquest blog us hem parlat d’altres treballs seus com La muntanya de llibres més alta del món, De quin color és un petó i Els fantasmes no truquen a la porta.
en Belles Arts. La seva trajectòria professional ha passejat per diverses disciplines com la pintura, el muralisme, la fotografia, la pedagogia i la publicitat. Després d'il·lustrar una quinzena de llibres infantils amb editorials diverses, va estrenar-se com a autora amb

Oriol Malet (Martorell, 1975) Passa per l’escola d’arts plàstiques Ca l’Oller de Martorell, l´Ea Serra i Abella de l’Hospitalet de Llobregat i la facultat de Belles Arts de Barcelona. L’any 2004, comença la carrera com a il·lustrador professional, dins de l’equip de Malet&Co ha treballat amb editorials com Teide, Barcanova, La Galera, Randomhouse, Cruïlla o Animallibres. En premsa ha col·laborat amb Jot Down, TimeOut i La Vanguardia. També ha fet treballs discogràfics amb artistes com Roger Mas, Llibert Fortuny (Triphasic), Final Step o Nu-b. Assegura que els referents que té no són gràfics, sinó literaris i musicals. Els dibuixos de l’Oriol beuen més de l’obra de Boris Vian o Charles Mingus que de cap artista plàstic. Fa cinc anys que estudia música amb el seu instrument de tota la vida. Ara, a més, centrat com està en el jazz, s’ha posat a tocar la trompeta.

Gato Pato

FITXA
=====
Títol: Gato Pato
Autor: Cucho Cuño
Edició: Lata de Sal, 2014
Edat: de 0 a 5 anys
Temàtica: animals, metamorfosi


RESSENYA
=========
¿Qué pasaría si un día te levantaras y tu reflejo no fuera el tuyo? Pues eso mismo es lo que le ocurre al gato protagonista de esta historia.
El reflejo del agua de su cuenco le muestra que es un pato, ¡y no un gato! En el espejo del baño ocurre lo mismo. Ya no es gato, es pato.
¡Imaginaos qué disgusto!
Nuestro gato pato se puso a llorar desconsoladamente, tanto que llenó el baño con sus lágrimas. Y a ritmo de buá buá, cuá cuá, se puso a nadar. ¡A nadar! Quizá ser pato no iba a ser tan malo...

Esta metamorfosis felina es obra del escritor e ilustrador Cucho Cuño que se ha basado en su propio gato (que se cree perro y paloma) para crear este divertido y desconcertante librito sin palabras que nos muestra lo traumáticos que pueden ser (algunos) cambios, pero a la vez positivos.

Train Kids

FITXA
=====
Títol: Train Kids
Autor: Dirk Reinhardt
Traducció: Montserrat Franquesa Gòdia
Edició: Pagès, 2016
Edat: a partir de 12 anys


RESSENYA
=========
Dirk Reinhardt (Bergneustadt, Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, 1963) va passar mesos entrevistant a joves adolescents que decideixen creuar Mèxic per fugir de la pobresa dels seus països i arribar fins a Estats Units, buscant una vida millor.

Reinhardt volia donar a conèixer com és aquest viatge que segons Amnistia Internacional (llegeixo en el epíleg) és un dels més perillosos del món.

L’autor es centra en cinc adolescents que, improvisadament i per necessitat, es fan amics durant un d’aquests viatges, que comença en una canoa i continua al llarg de dos mil quilòmetres enfilats a un munt de trens de mercaderies. Gràcies als bons consells d’un dels nois, en Fernando, el grup va avançant poc a poc per terres mexicanes.

Al llarg del llibre veiem com aquests joves fugitius se les veuen amb lladres, amb els maras (bandes de joves organitzats que controlen els trens i cobren a canvi de protecció), amb els càrtels de la droga... així com amb polícies corruptes que poc fan, o poden fer, per controlar aquesta bogeria.

La realitat que se’ns dibuixa és extremadament horrorosa. I aquí rau la dificultat, suposo, d’escriure’n un llibre per a adolescents. Si l’autor no ho ameneix amb cert to d’aventura i tanca alguns dels episodis amb solucions poc realistes, no hi hauria força moral per acabar el llibre. La sensació és que, a la tercera pàgina, ja podrien estar tots morts. I que escenes com el segrest dels zetas, en aquell soterrani esgarrifós, no poden tenir de cap manera un final feliç.

Trobar l’equilibri entre l’acció, certa intriga, però amb la justa sensibilitat que demana la realitat narrada i sent alhora convincent, no és fàcil.

Per tant, tenint en compte això, crec que Reinhardt ha fet un bon treball trobant la manera d’explicar als joves una realitat colpidora, posant de manifest i denunciant la situació en que es troben mils d’immigrants il·legals.

Mentre llegia Train Kids, em venia tota l’estona el record, també colpidor, del llibre d’Anne-Laure Bondoux Temps de miracles (Baula, 2010) que explicava el terrible viatge a través d’Europa d’una noia i un nen que fugien de la guerra del Caucas.

La historia extravagante de Hipo & Gavante

FITXA
=====
Títol: La historia extravagante de Hipo & Gavante
Autor: Nono Granero
Il·lustrador: Nono Granero
Edició: Canica Books
Edat: de 4 a 7 anys
Temàtica: amistat, abecesari, rimes


RESSENYA
=========
Un simpàtic llibre que jugant amb l’abecedari i les rimes ens narra l’amistat entre l’Hipo i en Gavante.

Hipo és un hipopòtam que s’avorreix a la vora del riu i vol saber cóm és el mar, així que un bon dia fa la maleta i... cap a la costa, Hipo!. Un cop allà coneix a un llamàntol anomenat Gavante que és la mar de salat i que l’anima a viure mil aventures mentre descobreixen el fons marí. Però tot d’una sorgeix una diferència irresoluble entre ambdós ( ...un vol prendre cafè i l’altre no) i es separen d’allò més empipats. Hipo se’n va a nadar al mar -per mirar d’oblidar el disgust amb en Gavante- i en aquell precís moment arriba una tempesta ferotge que està a punt d’ofegar el nostre hipopòtam. En Gavante, en veure en perill a l’Hipo, actua amb determinació i amb una “super-mega-absorbent” tovallola de platja aconsegueix salvar-li la pell al paquiderm. Però no sols li salva la vida... amb la seva heroica actuació també salva l’amistat entre els dos animalons i arrel d’aquesta aventura aprenen la gran importància que té per conservar els amics el fet de respectar les diferències d’uns i altres (... tant si t’agrada el cafè com si no!).

L’autor, en Nono Granero, ens explica tota aquesta aventura com un joc d’endevinalles, de manera que cada escena ve descrita amb un rodolí on sols falta la última paraula, que resulta molt fàcil d’endevinar ja que ens diu per quin lletra de l’abecedari comença i la sonoritat de la rima ens diu com hauria d’acabar...

Un àlbum molt ben lligat on història, rodolins, joc i il·lustracions formen un bon pack.