La pura veritat

FITXA
=====
Títol: La pura veritat
Autor: Dan Gemeinhart
Il·lustrador: -
Edició: Fanbooks, 2016
Edat: 13 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
El Mark és un adolescent que comença un camí cap a una muntanya acompanyat del seu inseparable gos. Es veu empès per una gran força de voluntat per tal de complir el somni d’una persona molt propera a ell. El camí també, potser, pot esdevenir la darrera experiència del jove protagonista. Ningú sap cap on marxa però la persona de la seva major confiança, la seva amiga Jessie, podria tenir alguna pista.

Quan agafes a les mans aquest llibre penses “vaja... aquest color blau, el negre, el blanc,... em sonen. Què potser s’hi assembla, massa, als colors d’altres llibres? I aquesta tipografia? Serà casualitat?....

Quan comences a llegir la història penses “ui, un llibre també amb capítols molt curtets” i quan et vas endinsant en la història pots pensar “mira, un altre adolescent barallat amb el món donat que pateix molt per un fet que no descobriré aquí (cosa que sí que fa l’editorial)”. I continues “Guaita! Aquesta narració s’hi assembla a....)

I penses... i penses que quan es troba la gallina dels ous d’or se l’ha d’esprémer i que d’un tema, encara que sigui dur i cruent, en farem uns quants llibres iguals i dels quals en farem ràpidament una pel·lícula que faci plorar, això, que faci plorar. És ben probable que algunes d’aquestes coses no tinguin totes a veure amb la idea de l’escriptor i sí amb el màrqueting.

Però bé, el llibre té força coses bones que són les que ens interessen. La lectura de La pura veritat es fa força àgil gràcies a l’estructura en capítols curts que alternen narrador, en Mark i la Jessie, fent que el lector pugui experimentar dos punts de vista d’una mateixa realitat (un altre aspecte que ens recorda a altres obres). El llibre està ple de personatges que ens trobem al camí, alguns força interessants i dels quals se’n podria haver tret més suc tot que igualment deixen empremta. No dic mentida si dic que la narració enganxa i força.

Hom pot tenir la sensació que ens trobem davant d’un escriptor que genera a partir d’imatges com si estigués narrant un film i que genera reflexions d’adult força efectistes al cos d’un adolescent. Hi ha reflexions interessants com ara la responsabilitat envers els altres, fins a on arriba l’amistat o si és just condicionar la llibertat de qui ens envolta per tal d’aconseguir un ideal. Es perden d’altres reflexions com ara la importància o el pes de les paraules dels adults i com les entomen els infants i els adolescents.

Escriure una novel·la ha de ser increïblement difícil, parlar d’ella és més fàcil i menys valent, ja veieu. Així que el potencial de Dan Gemeinhart està en procés d’expansió després d’aquesta primera obra. Cap a on caminarà?