El libro que hace clap

FITXA
=====
Títol: El libro que hace clap
Autora i il·lustradora: Madalena Matoso
Edició: Fulgencio Pimentel, 2016
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: llibre-joc


RESSENYA
=========
No sé si esto es el principio pero voy a empezar por aquí.

Madalena Matoso es una de las responsables de la premiada editorial portuguesa Planeta Tangerina, que entre otros recibió el premio a la mejor editorial infantil europea en la feria de Bologna de 2013 y a la que vale la pena seguir porque es de esas con un catálogo interesantísimo y bastante desconocido por aquí, que tenemos más tendencia a mirar hacia Francia que hacia nuestra vecina Portugal. Es ilustradora y diseñadora gráfica, y de ella nos ha llegado ya alguna otra obra. Quizás, la que gráficamente más recuerda al libro que nos ocupa hoy sea Mi vecino es un perro/El meu veí és un gos, publicado por Intermón Oxfam en 2011 (¿descatalogado? disponible en muchas bibliotecas).

Matoso utiliza en la ilustración de ambos libros los mismos recursos estilísticos: formas geométricas y esquemáticas y una paleta de colores limitada y muy vivaz: las caras de los personajes son círculos rosas, los ojos apenas dos puntos (o dos rayas) negras, la nariz un triángulo, igual que las faldas, y así. Sin embargo, mientras aquel (el perro vecino) narraba una historia que podríamos llamar “tradicional” (cabe decir que en aquel la autora no era Madalena Matoso, sino Isabel Minhós Martins, con quien ha hecho tándem también en otros libros) (un inciso para mis colegas de tertulia: Isabel Minhós es la autora a su vez del maravilloso Daqui ninguém passa*, el libro en el que los personajes tienen prohibido traspasar el pliegue de las páginas, TAMBIÉN publicado por Planeta Tangerina) (¿voy a tener que hacer un esquema de esta reseña?), en este El libro que hace clap nos deshacemos de la narración para entrar en el terreno de los libros-juego, que proponen al lector la interacción física con el libro como objeto, y en el que no hay historia ni hilo conductor que nos lleve de una página a la siguiente.

En este sentido, se trata de un libro que a muchos recordará al Un libro/Un llibre de Hervé Tullet. Uno de los recursos que ya usaba Tullet en aquel título, el de aquello que sucede cuando juntamos la página izquierda con la página derecha del libro hasta que se tocan (SPOILER: en aquel caso era que los dos colores primarios se mezclaban para mostrarnos el color resultante), explota en manos de Matoso en concretamente quince acciones que, para completarse requieren que juntemos las páginas (algo que pasará de forma natural si, simplemente, PASAMOS las páginas para avanzar en la lectura del libro).

Así, las bocas de la mujer de la izquierda y el hombre de la derecha se fundirán en un beso, la mano del hombre de la izquierda llamará a la puerta de la derecha, aletearán las alas de la mariposa (flap flap flap) y el pájaro (FLAP FLAP FLAP), o el forzudo conseguirá levantar sus pesas.

Cada doble página va acompañada de una serie de onomatopeyas que acompañan la acción representada, y que se repiten tantas veces como indica el número de acción en la que nos encontramos (en la primera acción, una onomatopeya; en la segunda, dos; y así). (Debo decir que de esto no me había dado cuenta, pero para esto y mucho más sirve comentar los libros con el equipo de tertulianas!) (Y Sergi.)

Un aplauso para Fulgencio Pimentel por traernos una pizquita de Madalena Matoso y su Planeta Tangerina a nuestras librerías.

CLAP CLAP CLAP CLAP.



*NOTICIA DE ÚLTIMA HORA
La editorial Takatuka va a publicar Daqui ninguém passa en catalán.
Aquí la ficha del libro.
¡Albricias!

Animalari de carrer

FITXA
=====
Títol: Animalari de carrer
Autor: Joan Mitjons
Il·lustrador: Júlio Aliau
Edició: Piscina, un petit oceà, 2016
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Poques vegades des de la senzillesa tan acusada es pot escriure un conte ple de tendresa i sentit comú. Una pluja abundant i seguida deixa un poble ple d’aigua per tot els cantons i les coses comencen a canviar... els animals lliures pel carrer i les persones tancades a casa... Un crit enèrgic i clar a ser innovadors, trencadors, imaginatius, a voler fer les coses diferents i originals, pensar situacions creatives sense lògica, a trencar models fets... i buscar sempre allò nou, viu, inesperat, màgic, passional, únic... Un petit tresor emocional i ple de vida.

Llibre guardonat amb el V premi de contes infantils il·lustrats “llegir per créixer” de la Biblioteca Mestra Maria Antònia de Torredembarra.

¡Qué tirria! Los mejores y más odiosos cuentos clásicos

FITXA
=====
Títol: ¡Qué tirria! Los mejores y más odiosos cuentos clásicos
Autor: Javier Fernández Rubio
Edició: Milrazones
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: noves maneres d'apropar-se als clàssics


RESSENYA
=========
A veure, sigueu sincers: Quin és aquell conte clàssic que mai us ha agradat? Aquell que us produïa una urticària impossible de resistir. Segur que n’hi ha un. Sempre n’hi ha un (...com a mínim!). A mi, per exemple, el Pinotxo em posava feta una fúria... em feia molta pena en Geppetto i pensava que aquell pobre home no es mereixia un fill així, tan desagraït i capriciós!

I això és el que han fet en aquest llibre: han demanat a un grup d’artistes que fessin una il·lustració d’aquell conte clàssic que els hi produeix més tírria i en Javier Fernàndez Rubio es va encarregar de posar-hi paraules a cadascuna de les imatges. I així han sortit coses tan curioses com una Rapunzel que després de tanta gent pujant amunt i avall per la seva cabellera, acaba quedant-se calba; o una àvia de la Caputxeta que espera d’allò més preparada al llop –resulta que la velleta pren classes de defensa personal...-; o una bella dorment que es desperta d’allò més despentinada i pensant nomes en menjar alguna cosa després de tants anys dormint (i no pas en besar a cap príncep!). Ei! I també surt en Pinotxo, el meu travessat Pinotxo, però en aquest cas no fa cap referència al mal comportament d’aquell titella de fusta sinó al seu canvi d’estat, ja que la fada li pregunta al nino: “Però tu ja n’estàs segur, d’això que em demanes? Segur que vols deixar de ser de fusta (mira que la fusta aguanta anys i panys...) i passar a ser una cosa tan fràgil com un ésser humà que està exposat a refredats, a l’envelliment i finalment a la mort? N’estàs segur que vols això???

Els il·lustradors que participen en aquest original àlbum són la Yolanda Mosquera, Marina Eiro, Kike Ibáñez, María Beitia, Marcos Guardiola, Mónica Jorquera, Paloma Corral, Fría Aguilar, Paz Tamburini, Raquel Fernández, Yael Frankel i Pablo García.

És un llibre que també pot agradar als més menuts però crec que el gaudiran més quan més granadets siguin... per allò de desmitificar els clàssics i donar-los una altra volta.

Aquí és on tot comença

FITXA
=====
Títol: Aquí és on tot comença
Autor: Jennifer Niven
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: Fanbooks, 2016
Edat: a partir de 14 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Novel·la juvenil, de caire romàntic. L’argument d’entrada sembla ja un xic trillat, noia nova a l’institut i no gaire popular que té com a aspiració entrar al grup d’animadores, coneix al típic noi popular i entre ells neix una connexió especial que no serà difícil de fer entendre a la resta del món.

Però no tot és tan trillat, la noia, la Libby, pesa gairebé 100 kilos;
tot i que ja n’ha perdut més de 90, és encara una noia molt grassa. De fet, a culpa del seu pes va quedar immobilitzada a casa, i la van haver de treure amb una grua per poder dur-la a l’hospital, cosa que la va fer molt popular a la seva població.

Ell, en Jack, pateix en secret una malaltia no gaire coneguda anomenada prosopagnòsia, que l’impedeix reconèixer o distingir les cares de totes les persones, incloent familiars i amics.

Aquestes dues casuístiques són el tret diferencial d’aquesta novel·la i el que la fa digne de menció. Les diferències son sempre difícils de dur, i en l’adolescència encara mes i aquest tipus de diferència (física i mental) encara més, però ells dos, junts, son prou forts com per superar-les.

És una novel·la que enganxa, que entreté i amb uns personatges que et cauen bé d’entrada i amb els que connectes de bon començament. Tot i que podria no ser-ho, es tracta d’una novel·la optimista, vital i que et deixa un molt bon gust de boca.

La Jennifer Niven, ha escrit diverses novel·les i té una fantàstica pàgina web que podeu consultar si voleu tenir més informació sobre ella o les seves novel·les.

Jaume I i el vuitè passadís

FITXA
=====
Títol: Jaume I i el vuitè passadís
Autor: Dolors Garcia i Cornellà
Il·lustrador: Pol Cunyat
Edició: Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2016
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: històrica, aventures


RESSENYA
=========
De Jaume I coneixem el seu paper com a rei d’Aragó, associat a una destacada llista de victòries que li van fer guanyar el sobrenom de Conqueridor. Però, sabem gaire cosa de la seva infància? Orfe als cinc anys, l'infant Jaume va passar una llarga temporada al Castell de Montsó a càrrec dels cavallers templers. En Jaume va compartir l’estada amb un altre nen: el seu cosí Ramon Berenguer.

Durant aquells anys, a més de rebre educació per part dels monjos guerrers, podem pensar que els dos nens van compartir un munt de jocs i trapelleries. I precisament això és el que intenta imaginar aquest llibre. Jaume I i el vuitè passadís ens convida a acompanyar en Jaume i en Ramon en una de les seves aventures al castell de Montsó. Una aventura que barreja intriga, humor i amistat.

Saber que Dolors Garcia i Cornellà signa aquest llibre és garantia de qualitat. Aquesta autora ja ens tenia guanyats amb títols com Serena o Diumenge al matí, al peu del salze, dues obres juvenils excel·lents de caire ben diferent que vam ressenyar en aquest blog. Ara, Garcia i Cornellà torna a la novel·la històrica (que ja havia tocat a Serena) amb un relat amable, senzill, de lectura fàcil, gràcies al qual els nens podran conèixer aquests personatges, saber com vivien al castell i, fins i tot, descobrir com es podria haver forjat la llegenda de l‘espasa Tisona.

Visualment, el relat beu de la influència dels llibres de Geronimo Stilton i productes similars. Presentat d’una manera molt atractiva per als lectors, juga sense abusar-ne amb les divertides il·lustracions de Pol Cunyat, amb bafarades i amb diferents cossos de lletra i colors al text.

No és la primera vegada que Publicacions de l’Abadia de Montserrat presenta personatges històrics d’aquesta manera. A la col·lecció de novel·la gràfica infantil també trobem En Bernat i el pirata Barba-rossa, sobre el temut corsari que actuava a la Mediterrània al s. XVI, i El bandoler de la corona, ambientada en l’època de bandolers com Joan Serrallonga o Perot Rocaguinarda. Una bona manera d’acostar els petits lectors a la història de Catalunya a través de l’aventura.

Per anar obrint boca, aquí teniu el booktrailer de la novel·la:

Batman presenta: Academia Gotham - Bienvenidos a la Academia

FITXA

=====
Títol: Batman presenta: Academia Gotham - Bienvenidos a la Academia
Autors / Dibuixants: Becky Cloonan, Brenden Fletcher; Karl Kerschl
Edició: ECC, 2016
Edat: a partir de 13 anys
Temàtica: adolescència, amistat, aventures, superherois.


RESSENYA
=========
Una nova sèrie juvenil sobre l’univers DC que ofereix altes dosis d’aventura, misteri, amistat, amor, acció, fantasmes... Aquest volum reuneix els 6 primers episodis de l’edició americana. Actualment, ja s’han publicat un segon i tercer volum: Calamidad i Anuario.

La jove Olive Silverlock i els seus amics, alumnes de la centenària institució Acadèmia Gotham, hauran de fer front als secrets obscurs que amaguen el centre escolar i la ciutat de Gotham. Alhora, uns esdeveniments esfereïdors viscuts per l’Olive durant el darrer estiu, als quals no és capaç de donar explicació, completaran aquest trencaclosques amb moltes preguntes sense resposta.

La trama d’Academia Gotham, amb elements sobrenaturals propis de les històries de terror, evoca la fantasia i la màgia de la sèrie de Harry Potter. La qualitat del dibuix, el color elèctric i el ritme trepidant atrapen al lector juvenil. El material extra format per cobertes alternatives, esbossos i extractes del guió, esdevé un colofó perfecte.