El jardinero nocturno / Un camino de flores

FITXA
=====
Títol: El jardinero nocturno
Autor i il·lustrador: The Fan Brothers
Edició: Barcelona: Planeta, 2016
Edat: a partir de 5 anys


RESSENYA
=========
Grimloch és un poble trist i gris, molt gris. Un dia hi arriba un senyor. El veiem d’esquena carregat amb una escala i una manta embolicada, es confon amb la resta de la gent del poble que camina encorbada i sola. Però, passada la primera pàgina, descobrim que aquest senyor no és com els altres, aquest senyor no és gris, ell porta a la butxaca de la seva americana, just a l’alçada del cor, una fulla, és verda... En aquest món absolutament gris entra una primera tímida, gairebé inadvertida, nota de color. Ell és el jardiner nocturn, que amb el seu art de podar transforma i acoloreix tot el que toca, donant-li nova vida.

És en William, un nen no gris, qui s’adona de la seva presència. Un matí, mirant per la finestra de l’orfenat de Grimloch, l’arbre gris del davant s’havia transformat en un magnífic mussol de fulles verdes. William es passa tot el dia mirant-lo meravellat. El dia després les sorpreses no s’acaben, William troba que els dos arbres de la casa abandonada dels gats s’havien transformat justament en gat amb una poda magistral. Al seu voltat estupor i color. Cada dia William descobreix un nou arbre podat en forma de conill, de periquito, d’elefant, de drac, i a mesura que els animals es van escampant Grimloch perd la seva grisor i es tenyeix de colors sempre més vius. Les persones també cobreixen vida i semblen gaudir-ne, semblen ser felices. Una nit William es troba finalment amb el jardiner nocturn i el segueix fins al parc, d’aquesta trobada naixerà alguna cosa nova que us convido a descobrir.

Un àlbum molt ben cuidat respecte als detalls editorials: tapa dura, cartoné, ben relligat, ben imprès, molt agradable de veure i de tocar. El Jardinero nocturno és l’obra de debut de The Fan Brothers, Eric i Terry Fan, dos germans canadencs formats al Ontario College of Art and Design de Toronto, que comparteixen l’interès per l’art i les històries fantàstiques. A les seves obres barregen la tècnica de la tinta i el llapis amb el digital, el que dóna a les il·lustracions un toc estètic vintage.

***

El llibre tot i haver rebut bones crítiques no destaca per la seva originalitat. De fet coneixem tot un filó de llibres infantils que desenvolupen històries a partir del binomi parcs, jardins, jardiners amb color, felicitat i comunicació, en oposició a ciutats grises sense natura poblades per persones tristes i soles. La natura dominada per l’home en forma de jardí sembla desprendre un increïble poder transformador sobre la vida urbana, paradigma de la negació de la natura. Deu ser un fet antropològic, ancestral, que cuidar les plantes s’associa habitualment a coses positives. L’home treballa la terra des de fa uns 7000 anys, deu ser que tenim molt arrelada la revolució neolítica en les nostres expressions estètiques.

Alguns exemples d’aquest filó són El Hombre de la flor de Mark Ludy, [Madrid : Edaf, 2006]. El personatge transformador és un senyor especial que es diferencia de la resta per la seva àuria lluminosa, pel color i per una flor que porta al barret. Al creuar el pont veiem un poble gris i decadent on la gent no es relaciona, des de la casa que habita el senyor de la flor comença a escampar-se color, vitalitat i vegetació que a poc a poc envaeix tot el poble i el canvia.

Pensem també al poder transformador del petit jardiner del El Jardí curiós, de Peter Brown, [Barcelona : Takatuka, 2010] aquella ciutat tan grisa i freda de la primera pàgina no és mínimament comparable a la del final del llibre.

Més o menys semblant El Jardí subterrani, de Cho, Sŏn-gyŏng, [Barcelona : Thule, cop. 2007] amb el seu entranyable jardiner. Seguint aquest fil en trobaríem molts més.

Entre les novetats Un camino de flores de JonArno Lawson, casualment un altre autor canadenc [Barcelona : Libros del Zorro Rojo, 2016].

***

FITXA
=====
Títol: Un camino de flores
Autor: JonArno Lawson
Il·lustrador: Sydney Smith
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2017
Edat: a partir de 5 anys


RESSENYA
=========

Un camino de flores ens situa novament en una ciutat grisa. L’acció es centra en un moment de la rutina diària d’un pare i una filla fent el trajecte de tornada cap a casa amb una bossa de la compra a la mà. La diferent mirada del pare i la filla sobre la ciutat en aquest trajecte es transmet a través de la gestualitat i l’expressivitat dels personatges, però sobretot per l’ús del color, que de fet és la clau narrativa del llibre. En un tot blanc i negre van apareixent taques de colors que ens apropen a la mirada humana, poètica, de la nena, que contrasta amb la grisor adulta de la ciutat: ella la primera taca de color, vermella, com no podia ser d’un altra manera. En una seqüència ràpida d’imatges, 9 quadres en una pàgina, arribem a una segona taca de colors, el groc d’uns dents de lleó crescuts miraculosament en una escletxa del ciment. Més flors pel camí per collir que acoloreixen la ciutat amb seqüències i plans quasi cinematogràfics: els taxis grocs, la parada de fruita, el vestit d’una senyora que llegeix, uns gerros a l’ aparador...

Però el fet transformador sobre la ciutat en aquest llibre no és la mirada de la nena, sinó els seus gestos, la voluntat de relacionar-se amb el que l’envolta, expressat amb el regal que ella fa de les flors: sigui l’ocellet mort en el parc o el senyor estirat en un banc, sigui el gos del veí o la mare i els germans que la reben a casa.

Un llibre molt recomanable per la potència poètica del llenguatge visual, que juga hàbilment amb els punts de vista i les diferents perspectives, que ens parla sense fer ús de cap paraula de l’excepcionalitat de les petites coses que ens envolten.

Sembla que Un camino de flores (Sidewalk Flowers) sigui una història de la vida de l’autor com refereix en Jaume Centelles al seu bloc:

La història d’Un camí de flors va evolucionar directament d’un passeig que vaig fer amb la meva filla, Sophie, sortint de la seva classe d’art fins a la nostra casa, a Arlington. Fins i tot recordo la data exacta, el 18 de juny del 2008. Sophie tenia set anys en aquell moment. El meu fill Jojo, nascut feia dos dies, i el meu fill mitjà, Ashey, de quatre anys, eren a casa amb la meva dona, Amy. Jo volia tornar ràpidament, vaig buscar un taxi, però no vaig aconseguir parar-ne cap i llavors vam anar caminant. Jo caminava de pressa, sense parar atenció a Sophie i al que estava fent. Els carrers semblaven grisos i lletjos. Tot d’una em vaig adonar que la Sophie collia flors —les diminutes flors que treuen el cap a través de les esquerdes de ciment, males herbes, dents de lleó, trèvols i altres- i estava cantant. Quan vam arribar a casa, en va posar al barret d’en Jojo i als demés, com en el llibre. Em va semblar molt simbòlic: la Sophie a la recerca de color en un món gris, i després donant el que havia trobat. Em vaig adonar que seria un bell llibre, sense paraules, amb trossos de edifici de color enmig d’un món negre, blanc i gris.

Afortunadament

FITXA
=====
Títol: Afortunadament
Autor i il·lustrador: Remy Charlip
Edició: Madrid: Lata de sal, 2017
Edat: 6-7 anys (i amants dels àlbums clàssics)
Temàtica: àlbum de referència obligada


RESSENYA
=========
Afortunadament, l’editorial Lata de Sal es dedica a fer-nos arribar el bo i millor dels àlbums de la literatura universal de tots els temps. Desafortunadament això no passa tots els dies. Per tant, precipiteu-vos sobre aquesta obra afortunadament imprescindible abans no s’esgoti desafortunadament!

De què va? Doncs de les peripècies d’en Ned a partir del dia que el conviden a una festa. Hi haurà de tot, en Ned anirà amunt i avall, no només en el sentit correcte del mot, sinó també en el metafòric, tal com passa a la vida mateixa. Cada doble plana ens presenta un escenari, ara de color lluminós i brillant, ara de tintes fosques i agrisades, on assistim, ansiosos, a l’encadenament atzarós dels perills i solucions trobades pel protagonista

Com és? Es tracta d’una reedició acuradíssima de l’original del 1964, on cal felicitar l’enginy dels editors en la presentació de l’autor, per la fina ironia en el redactat de la pàgina de crèdits, i per l’elecció d’un títol absolutament genial, obra mestra de l’ escriptor, il·lustrador, ballarí, coreògraf, director teatral, professor i dissenyador nord americà Remy Charlip. Aquí va saber, com pocs, explorar les possibilitats de la doble plana, del color i les seves connotacions, de la seqüenciació encadenada i sobretot, sobretot, del potencial dels adverbis per a narrar una aventura apassionant amb tots, absolutament tots els ets i uts possible. Bravo!!!!

El nido

FITXA
=====
Títol: El nido
Autor: Kenneth Oppel
Il·lustrador: Jon Klassen
Edició: Barcelona: Océano, 2016
Edat: a partir de 12 años
Temàtica: Intriga, fantasía, necesidades especiales, temores infantiles


RESSENYA
=========
La familia de Steve no vive su mejor momento. Su hermano recién nacido está gravemente enfermo y sus padres pasan gran parte del tiempo en el hospital, donde los médicos tratan de averiguar qué tiene el bebé y cómo lograr que sobreviva. En casa, los padres intentan disimular ante el resto de hijos, pero sus nervios y su preocupación por la salud del hermanito son evidentes. Para Steve, a esa situación se suman dos problemas más: unos sueños recurrentes protagonizados por unos seres extraños y la presencia de un avispero en el tejado de casa. Cuando los seres de sus sueños se ofrecen a ayudar al bebé, Steve deberá tomar una decisión y enfrentarse a sus consecuencias.

El nido es una novela oscura e intrigante. Su protagonista, Steve, es un niño especialmente sensible: tiene una manera de ver y afrontar la realidad distinta a los demás, como se va desvelando a medida que avanza la trama. Que sea el propio Steve quien cuente la historia hace que el lector se pregunte si lo que explica el niño es real o fruto de su imaginación. Kenneth Oppel consigue transmitir al lector los temores del protagonista creando una atmósfera incómoda y tenebrosa, muy bien reforzada por el ritmo ágil de la narración y por las ilustraciones de Jon Klassen.

Si queréis adentraros en esa atmósfera inquietante, aquí os dejamos el booktrailer de la novela.


¡Paténtalo! El libro de los inventos útiles y disparatados en la historia

FITXA
=====
Títol: ¡Paténtalo! El libro de los inventos útiles y disparatados en la historia
Autor: Matgorzata Mycielska
Il·lustrador: Aleksandra Mizielinska i Daniel Mizienlinski
Edició: Barcelona: Ekaré, 2016
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: ciència, invents


RESSENYA
=========
Els invents neixen dels somnis més estrafolaris, per solucionar necessitats, per deixar de fer quelcom que no ens ve de gust, però ser inventor requereix molta imaginació i esforç perquè no tots els invents funcionen, ni a la primera ni a la trentena. També requereix que us sigui ben igual que us titllin de boig, perquè passarà!

Matgorzata Mycielska, historiadora de l'art i editora, ens presenta "¡Paténtalo! El libro de los inventos útiles y disparatados en la historia", un divertit llibre de coneixements sobre els invents al llarg de la història de la humanitat que posa en valor la imaginació i la creativitat per davant de la utilitat final de l'invent i de si funciona o no.

Les divertides il·lustracions del matrimoni Mizielinski són la cirereta del pastís, sumant-se a l'esperit transgressor del llibre i dels propis invents que descobrireu.

Los cuentos entre bambalinas

FITXA
=====
Títol: Los cuentos entre bambalinas
Autor: Gilles Bachelet
Il·lustrador: Gilles Bachelet
Edició: Thule, 2017
Edat: a partir de 10 anys
Temàtica: sàtira gràfica


RESSENYA
=========
Que l’humor de Gilles Bachelet és corrosiu, és cosa sabuda. Després dels seus gats elefantàstics o del cavaller-cargol, hi ha ara l’oportunitat de retrobar el seu traç tan precís i net al servei d’un llibre de petit format que exigeix un lector expert -de qualsevol edat- per a copsar-ne la ironia.

Ja des de la portada, observem que rere els empostissats teatrals d’un escenari el Llop i la Caputxeta es relaxen després de la funció. Acte seguit, se’ns presentaran, pàgina rere pàgina, tots els elements i personatges que han fet possible la representació: és a dir qui es va presentar al càsting, com es va signar el contracte, què tenia entre mans el responsable del vestuari, la sessió de maquillatge... Però, ep! Aquest paio de llarga trompa a qui estan maquillant de color rosa, no serà en Pomelo? I els qui donen a signar el contracte, no són precisament els tres bandolers de Tomi Ungerer?

Doncs sí, exactament. Si aneu passant fulls veureu desfilar tota la corrua dels personatges de la LIJ, en un petit gran homenatge que Bachelet dedica als seus més admirats col·legues de professió, des de Beatrix Potter a David McKee, de Sendak a Erlbruch, etc, etc. És així com les vint doble pàgines d’aquesta obra esdevenen un repte o un joc d’endevinalles per al lector o lectora, que se sent com si fullegés un àlbum de fotos familiars molt curiós i enginyós (no us perdeu els lavabos!)


El bandido Saltodemata: un cuento de títeres

FITXA
=====
Títol: El bandido Saltodemata: un cuento de títeres
Autor: Otfried Preußler
Il·lustrador: F. J. Tripp
Traducció: Marinella Terzi
Edició: Maeva, 2017
Edat: a partir de 9 anys
Temàtica: aventures, bandolers


RESSENYA
=========
Clàssic del 1962 reeditat i amb nova traducció de Marinella Terzi. Molt recomanable. Va ser un èxit en el seu moment i ha passat de generació a generació.

Amb els noms dels personatges ja es preveu que el llibre està escrit amb humor. El bandoler Saltodemata és perseguit pel sargent Matamicrobios perquè ha robat un molinet de cafè a una àvia. Kasperle és el nebot de l'àvia i, amb el seu amic Pepín, idea un pla per ajudar a la policia i atrapar-lo.
Petrosilio Atenazador és un malvat mag, amic de Saltodemata, que un dia va transformar la fada Amarilis en un gripau. Tots ells es barregen i creen una aventura enginyosa plena d'encanteris, jocs de paraules divertits, confusions de persones i barrets, situacions gracioses, visites al bosc per trobar herbes màgiques, transformació d'humans en animals, concessió de desitjos i amb un final de pastís de prunes pels bons i de calabós pels dolents.

Els dibuixos fets a llapis de F. J. Tripp són expressius, plens de detalls i divertits. Sorprenen els nassos prominents de tots els protagonistes. Si us resulten familiars serà perquè és l'il·lustrador dels llibres d'en Jim Botó.

El subtítol del llibre "un cuento de títeres" i la dedicatòria de l'autor "a todos los niños que disfrutan con las historias protagonizadas por títeres" dóna a entendre que és una història que es pot escenificar amb titelles. Els personatges, clarament definits i estereotipats, donen molt de joc per a ser representats: l'àvia indefensa, el nebot astut, l'amic babau, el policia despistat, els malvats bandoler i mag, el gripau i la fada bona. De fet, fa una setmana es va representar a Alemanya, al Teatre de titelles de Schwäbisch Hall. En aquest vídeo es poden veure les marionetes en moviment.

Ara mateix m'agradaria parlar amb Petrosilio Atenazador per a que em transportés al teatre de titelles d'Alemanya.

Dorothy, déjale entrar

FITXA
=====
Títol: Dorothy, déjale entrar
Autor: Javier Sáez Castán
Il·lustrador: Pablo Auladell
Edició: A buen paso, 2017
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: humor absurd, relació entre humans i fenòmens meteorològics


RESSENYA
=========
En Jonah i la Martha, un matrimoni gran que viu en una casa-granja a Kansas, després d’escoltar rebombori al pati del darrere un matí mentre esmorzaven, decideixen esbrinar què està ocorrent i resulta que es tracta d’un tornado mitjà. Martha, comparant aquell fenomen meteorològic amb un cadell que té ganes de jugar, convens ràpidament el seu home, ja que sempre creu que ella té rao. Des d’aleshores Dorothy els canvia la vida,
l’“acullen” i la tracten com si fos una més a la família fins que...

L’humor absurd i el surrealisme és present en tot moment, tant pel que fa a la personificació del tornado com per les intervencions i raonaments d’ambdós personatges quan mantenen una conversa. No obstant això, les argumentacions sempre es fonamenten amb una documentació sorprenent mitjançant Selecciones del Reader’s Digest, l’Enciclopedia dominical del granjero, Darwin, entre d’altres. És per aquests motius que recomano aquesta lectura a partir dels 12 anys, ja que la dificultat de comprensió és força elevada.

Encara que es tracti d’un àlbum il·lustrat, en aquest cas predomina el text de Sáez per sobre de les il·lustracions d’Auladell, les quals són força tètriques, de grafit amb tons ocres, grisos i negres... foscos amb un traç poc definit que accentua la incertesa.

Per acabar, comentar que la intertextualitat és present a l’obra com ara amb les bufades semblants a les del llop de Els tres porquets.