Cors de gofra

FITXA
=====
Títol: Cors de gofra
Autor: Maria Parr
Il·lustrador: Zuzanna Celej
Edició: Nórdica, 2017
Edat: a partir de 9 anys

RESSENYA
(Elisabet Marco)

=========
La història d’en Trille Danielsen Yttergard és la història d’una gran amistat entre dues persones de caràcters totalment oposats. En Trille és contingut, lleial, reflexiu, la Lena Lid és espontània, un esperit lliure, explosiva. Són veïns i viuen a Knert-Mathilde un petit poble situat a la costa noruega, un món lent, rural, fet de rutines i petites quotidianitats, però que dic!, viure un dia amb la Lena no pot ser mai un dia normal i rutinari, ben al contrari.

Cors de gofra és un compendi d’aventures que passen en el curs d’un any, començant i acabant amb la celebració de Jonsok, a casa nostra, Sant Joan. Cada capítol és un esdeveniment on no hi manca ni l’humor ni l’emoció. Dins el relat, com la mateixa vida, hi trobarem una mica de tot, amistats, angoixa, adopcions, risc, diversitat familiar, ràbia, records de guerra, envelliment, mort, mudances, injustícies, escola, fugides, amor i moltes entremaliadures.

L’autora, Maria Parr (Fiskå, 1981-), ha sabut dissenyar una atmosfera i uns personatges entranyables, molt ben forjats, d’aquells que esdevenen tant reals que et manquen un cop acabada la lectura. El fidel Trille de 9 anys a qui li tremolen les cames quan es posa nerviós, disposat a tot per la seva amiga de l’ànima, és la veu del relat. L’avi, que viu al soterrani i sempre du granota, aliat dels dos amics. L’esplèndida tia-àvia, que viu sola envoltada de roses en una caseta groga que fa olor de gofra. El pare i les mares, patidors i comprensius, acompanyants dels fills en el seu creixement com a persones. I la Lena, aquest personatge femení tan potent i que ens recorda a la Pippi Langstrum, tot i no ser tant extravagant, per la seva sinceritat, caràcter i diversió, perquè amb personatges com aquests tot esdevé possible.

El llibre està envoltat de molt d’amor i de molt de respecte, la tribu, entesa des d’un significat molt ampli, té una força i una unitat meravellosa. La vida flueix i fins i tot en les preguntes més difícils cadascú hi troba la seva resposta.

Un relat banyat d’humor, he rigut i he somrigut i en la seva lectura no he pogut evitar recordar un altre títol de la meva infància, tot i no ser tant madur, En Miquel de Lönneberga d’Astrid Lindgren i trobar-li molts punts de connexió.

Les il·lustracions de Zuzzanna Celej (Polònia, 1982-), el disseny de la coberta i de les guardes són delicades, elegants i plenes de significat. Una molt bona edició d’una editorial que treballa de forma molt acurada, Nórdica, amb títols infantils com El museu d’en Tronquet, Tania Val de Lumbre, de la mateixa autora, Gossos i gats sota la lupa dels científics. Llàstima d’alguns errors tipogràfics a Cors de Gofra.

Un relat realista amb molt sentit de l’humor.

RESSENYA
(Sergi Portela)

=========
Maria Parr és una coneguda escriptora noruega infantil i juvenil, Nórdica ens fa arribar aquest llibre original de 2005. Les seves històries ens permeten conèixer una societat de la qual, tot i que a nosaltres ens pot quedar llunyana, podem aprendre a conèixer la seva societat i a mirar la vida d’una manera diferent. Aquesta mirada ens pot resultar tant exòtica com atractiva i ens ajuda a poder gaudir, i tenir enveja sana, de la inseparable connexió de protagonistes i situacions amb la natura que envolta la petita vila costanera de Noruega, per exemple.

Situacions del dia a dia transcorren per a una parella d’amics inseparables, la Lena i en Trille. La Lena és força temperamental i té una determinació natural a ficar-se en embolics i fa que qualsevol cosa resulti una nova esbojarrada aventura. El narrador és en Trille que, per la seva banda, és diguem-ne més racional i pacient, tot i que sempre participa de les propostes de l’amiga. No cal dir que en Trille se n’està molt de la Lena i que espera que algun dia ella verbalitzi que ell és el seu millor amic. Però la Lena és com és i potser ho demostra d’altres maneres, a més està preocupada també buscant un pare…

Es fa difícil no pensar en personatges com ara el de la Pippi d’Astrid Lindgren amb els personatges femenins protagonistes de Maria Parr (de fet, ja va ser comparada amb ella). Fortes, divertides, i amb una personalitat envejable. Es trenquen possibles estereotips també perquè el personatge masculí és altament sensible i dubitatiu.

Cada capítol esdevé un episodi de les seves vides al petit poble costaner de Knert-Mathilde començant l’acció en ple estiu. Cors de gofra presenta una història dolça, cuinada a foc lent, envoltada de personatges intergeneracionals que donen tridimensionalitat al relat. Les trenes que s’enllacen entre les diferents generacions i el respecte a totes elles són magnífiques i ajuden a generar aquesta visió global des dels ulls d’un infant. Lectura que reconforta i que al mateix temps genera empatia cap als interrogants sobre aquest misteri que és la vida que se li generen al Trille.

Tal com passava amb l’altra llibre de l’autora publicat per Nórdica, ens trobem davant de situacions que van d’allò més divertit a passatges ben dramàtics. L’escriptora presenta així històries on la vida passa i on tothom es pot sentir identificat en algun aspecte.

L’editorial aposta novament per una edició molt acurada i bonica. Tot i que la majoria són a color, el trobem a faltar en algunes de les magníifiques il·lustracions de la Zusanna Celej.

Dir que el llibre ja compta amb la seva sèrie de televisió realitzada al 2011 per a la televisió Noruega, i podeu veure'n un fragment aquí.