Ernest i Celestina han perdut en Simó

FITXA
=====
Títol: Ernest i Celestina han perdut en Simó
Autora i il·lustradora: Gabrielle Vincent
Edició: Kalandraka, 2017
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: amistat, superació, Nadal


RESSENYA
=========
Gabrielle Vincent, pseudònim de Monique Martin, és l’autora i il·lustradora de la sèrie de llibres infantils que protagonitzen l’os Ernest i la ratolineta Celestina, la qual va començar a publicar a partir dels anys 80 després de ser pintora i l’any 2012 se’n va fer una adaptació cinematogràfica acompanyada del Premi César al Festival de Cannes per ser la millor pel·lícula d’animació.

En aquest llibre, la història que viuen aquests dos animalons tan entranyables i bondadosos comença un dia que van a passejar pel bosc nevat i, sense adonar-se’n, la Celestina perd la seva joguina preferida: un ninot de peluix anomenat Simó. Aleshores, la ratolina s’enfada amb l’Ernest acusant-lo de ser el culpable i ell, comprenent el sentiment de pèrdua de l’amiga, no s’enfada i es dedica a buscar-lo. En trobar-lo al mig del bosc malmès decideix anar a comprar-ne un altre però no en troba cap d’igual i, per aquest motiu, li demana a la Celestina que el dibuixi el millor possible perquè, d’amagat, en confeccionarà un. Finalment, en una festa on tots els habitants del bosc són convidats i convidades, l’Ernest li entregarà el regal a la seva amiga i a tothom, repartint així felicitat per les festes de Nadal.

Personalment, el que m’ha sorprès més han estat tres aspectes. El primer fa referència a la senzillesa amb la qual s’explica la història, amb un text breu (traduït per Teresa Duran) i unes il·lustracions suaus fetes amb aquarel·les i traçats lliures.

El segon, a les diferències que mantenen ambdós personatges, les quals alimenten encara més la seva preciosa, gran i real amistat: l’Ernest és un os gran, tranquil, pacient i comprensiu i, la Celestina, una ratolineta petita, sensible i impulsiva.

I per últim, les il·lustracions de l’interior de la casa. Una vegada llegit i rellegit el llibre em vaig adonar de l’elaboració de les habitacions de l’habitatge que, amb els seus detalls, podies perfectament pensar que es tracta de la casa de la seva creadora: el rellotge, la taula i el penjador del menjador; els dibuixos de la paret, els calaixos amb roba mal col·locada de l’armari, la làmpada i les joguines per terra de l’habitació de la Celestina... entre d’altres.

Per aquestes festes de Nadal i dies d’hivern és un llibre que recomano amb molt d’amor a petits/es i a grans, com també la resta d’obres de l’autora tant amb el pseudònim de G. Vincent com el de M. Martin.