FITXA
=====
Títol: El paseo nocturno de Tippy
Autora: Lilli Carré
Edició: La casita roja, 2017
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica: somnis, imaginació, nit, somnambulisme, animals
RESSENYA
=========
Lilli Carré ens presenta una història tan real i quotidiana com el desordre en l’habitació d’un infant i ho fa amb format de còmic. Aquest és un tema ja aparegut en la literatura infantil i l’autora aquest cop l’envolta d’un argument surrealista.
Si amb el Xavier Salomó i el seu Quin caos d’habitació! participàvem del creixent i premonitori desordre en l’habitació d’un nen que acaba amb un final apoteòsic i ple d’humor, amb la Lilli Carré i el seu passeig nocturn comencem amb un caos d’origen desconegut i un possible recorregut explicatiu que barreja realitat i ficció però que també inclou aquesta nota d’humor.
La mare de la Tippy la desperta un matí descobrint-li una habitació que sembla un camp de batalla, La Tippy, sense sortir del llit, intenta fer memòria d’allò que va passar la nit anterior per poder trobar resposta a aquell desori i així és com compartim el món oníric de la nena i assistim amb ella a un imaginari passeig nocturn que acabarà convertint-se en una desfilada carnavalesca d’animals en la que sorgiran divertides complicitats entre ells.
El tractament del color juga un paper molt destacat en la història, doncs ens separa dos estats diferents, amb el blau podem saber quan la Tippy està adormida i amb el taronja quan està desperta.
El text és senzill i curt, però el joc dels sons que suggereixen els llibres que parlen dels passejos nocturns és infinit: els silencis, les petjades, les aus nocturnes, cadascun dels animals que va apareixent, les fulles al ser trepitjades, l’aigua, els badalls...
La història té un començament i un final que enllaça amb l’inici però també és una invitació a somniar noves aventures, què li passarà demà a la Tippy quan clogui els ulls? Quin paisatge recorrerà? Quins animals la seguiran fins a l’habitació per quedar-se adormits als peus del llit?
El text i les il·lustracions de Lilli Carré fan del llibre un altre encert d’aquesta petita i acurada editorial que ja ens ha regalat títols tan esplèndids i ben acabats com El globo rojo en la lluvia de Liniers o La caja sorpresa d’Art Spiegelman. La coberta, la contracoberta, les guardes, la portada... la història comença abans que comenci el conte i els múltiples detalls conviden a fer-ne més lectures per descobrir una mica més.
Si voleu gaudir amb les primeres pàgines del llibre feu un click aquí.
Botánica poética
FITXA
=====
Títol: Botánica poética
Autor (textos, concepte i fotografies): Juan Lima
Edició: Calibroscopio, Buenos Aires, 2015
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: poesia, alegria vital, experimentació
RESSENYA
=========
A veces hay libros que destacan quizá por lo que no son; destacan entre el paisaje, frente a lo común, porque claramente no comparten vicios comunes.
¿Se publica mucha mala poesía infantil? Si fuera así, yo le atribuiría antes que nada los siguientes defectos. Uno: a faltarle el mínimo de calidad formal: las estructuras métricas son cojas o no van mucho más allá del romance, los ripios se ven más que el yeso, se mezclan registros sin que se perciba una intención. Dos: le falta calidad poética: las imágenes son manidas, o carecen de fuerza, los temas ya se han tratado mil veces y no se les aporta nada, el lenguaje no tiene interés, tensión ni peculiaridad. Tres: le falta alegría, quizá incluso vida: se constata una idea, con suerte un hilo conductor de todo el libro, pero tan rígido que ahoga al poema o al conjunto, o tan laxo y poco acompañado que es música como lo es un silbato. Cuatro, claro: se desaprovecha la ocasión para algo cada día más necesario, como es «deseducar en valores».
Botánica poética tiene ligereza y alegría estructural, puntos de tensión sin interpretación evidente, un hilo conductor —dos, en realidad, creo— que no me recuerdan a ropa tendida sino a pasajes de castillo de fuegos, y por fortuna no le he visto valores. Lo peor, desde mi punto de vista, imágenes que acompañan, pero sin la altura del texto. Poesía para todas las edades (de 8 en adelante, por decir algo) en un sentido lúdico y sugerente de los que a mí, personalmente, me dan ganas de escribir. Se me destaca tanto de lo habitualillo que me resulta difícil valorarlo, pero el imperativo es claro: pruébalo.
=====
Títol: Botánica poética
Autor (textos, concepte i fotografies): Juan Lima
Edició: Calibroscopio, Buenos Aires, 2015
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: poesia, alegria vital, experimentació
RESSENYA
=========
A veces hay libros que destacan quizá por lo que no son; destacan entre el paisaje, frente a lo común, porque claramente no comparten vicios comunes.
¿Se publica mucha mala poesía infantil? Si fuera así, yo le atribuiría antes que nada los siguientes defectos. Uno: a faltarle el mínimo de calidad formal: las estructuras métricas son cojas o no van mucho más allá del romance, los ripios se ven más que el yeso, se mezclan registros sin que se perciba una intención. Dos: le falta calidad poética: las imágenes son manidas, o carecen de fuerza, los temas ya se han tratado mil veces y no se les aporta nada, el lenguaje no tiene interés, tensión ni peculiaridad. Tres: le falta alegría, quizá incluso vida: se constata una idea, con suerte un hilo conductor de todo el libro, pero tan rígido que ahoga al poema o al conjunto, o tan laxo y poco acompañado que es música como lo es un silbato. Cuatro, claro: se desaprovecha la ocasión para algo cada día más necesario, como es «deseducar en valores».
Botánica poética tiene ligereza y alegría estructural, puntos de tensión sin interpretación evidente, un hilo conductor —dos, en realidad, creo— que no me recuerdan a ropa tendida sino a pasajes de castillo de fuegos, y por fortuna no le he visto valores. Lo peor, desde mi punto de vista, imágenes que acompañan, pero sin la altura del texto. Poesía para todas las edades (de 8 en adelante, por decir algo) en un sentido lúdico y sugerente de los que a mí, personalmente, me dan ganas de escribir. Se me destaca tanto de lo habitualillo que me resulta difícil valorarlo, pero el imperativo es claro: pruébalo.
Las aventuras del mono Pipí
FITXA
=====
Títol: Las aventuras del mono Pipí
Autor: Carlo Collodi (1826-1890)
Il·lustrador: Axel Scheffler
Edició: Madrid, Siruela, 2017
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: aventures, humor, monos, faules, creixement personal.
RESSENYA
=========
El nom de Carlo Collodi em desperta tot de flashos que em duen records de petita, així que quan em va caure a les mans a la llibreria Al·lots me’l vaig endur cap a casa com si m’endugués un amic de fa temps.
Las aventuras del mono Pipí es va escriure l’any 1883-1884 poc després de Les aventures de Pinotxo. El seu protagonista és un mono del color “dels pètals de rosa en el mes de maig”. Com el titella de fusta, també en Pipí és trapella i curiós, un diamant en brut. Té ganes de provar-se a sí mateix i dubta i pren decisions, que no són males decisions, ni bones tampoc, són camins que el porten a aprendre, a conèixer-se i a créixer.
El llibre està ben farcit de moralines com a faula que és, però les peripècies en les que aquest monet despert es veurà immers són un absurd deliciós. Com el dia en que robarà a un vell un “pal que treu fum” per tal de fer dentetes als seus germans mentre treu nuvolets per la boca, o quan decidit va a buscar un decrèpit cocodril cec per gastar-li una broma que li sortirà ben costosa. Bandits, fades, nens solitaris, monos que cerquen un emperador, el viatge de Pipí és uns aventura frenètica i divertida amb un toc de màgia fabulosa.
Aquesta és una versió adaptada i ampliada per Alessandro Gallenzi. El llibre s’acompanya d’uns materials addicionals per joves lectors amb un apèndix sobre l’autor, sobre el llibre i els personatges i un altre sobre altres micos de ficció famosos.
Carlo Lorenzini, Collodi era un pseudònim, era originari de Florència, fill d’un cuiner i una donzella, va estudiar filosofia i va treballar en una llibreria on va començar la seva carrera literària fent les ressenyes dels llibres. Faria de periodista, crític, traductor i humorista, abraçant gèneres ben diversos. Va ser un encàrrec de l’editorial Paggi el que va dur a Collodi a interessar-se per la literatura infantil: la traducció dels contes de Perrault, Leprince de Beaumont i d’Aulnoy. El 1881 Història d’una marioneta, publicada per entregues en un periòdic per infants, es convertiria en un dels grans clàssics de la LIJ: Les aventures de Pinotxo que no quedaria definitivament tancat fins l’any 1883, després de les pressions de l’editorial i de les cartes de molts nens italians. Les aventures de Pipí també es va publicar per entregue, però ens és més desconegut. Ens arriba ara gràcies a la col·lecció Las tres edades de l’editorial Siruela acompanyat de les simpàtiques il·lustracions d’Axel Scheffler.
Si en voleu fer un tastet abans de decidir-vos, endavant amb l’enllaç.
=====
Títol: Las aventuras del mono Pipí
Autor: Carlo Collodi (1826-1890)
Il·lustrador: Axel Scheffler
Edició: Madrid, Siruela, 2017
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: aventures, humor, monos, faules, creixement personal.
RESSENYA
=========
El nom de Carlo Collodi em desperta tot de flashos que em duen records de petita, així que quan em va caure a les mans a la llibreria Al·lots me’l vaig endur cap a casa com si m’endugués un amic de fa temps.
Las aventuras del mono Pipí es va escriure l’any 1883-1884 poc després de Les aventures de Pinotxo. El seu protagonista és un mono del color “dels pètals de rosa en el mes de maig”. Com el titella de fusta, també en Pipí és trapella i curiós, un diamant en brut. Té ganes de provar-se a sí mateix i dubta i pren decisions, que no són males decisions, ni bones tampoc, són camins que el porten a aprendre, a conèixer-se i a créixer.
El llibre està ben farcit de moralines com a faula que és, però les peripècies en les que aquest monet despert es veurà immers són un absurd deliciós. Com el dia en que robarà a un vell un “pal que treu fum” per tal de fer dentetes als seus germans mentre treu nuvolets per la boca, o quan decidit va a buscar un decrèpit cocodril cec per gastar-li una broma que li sortirà ben costosa. Bandits, fades, nens solitaris, monos que cerquen un emperador, el viatge de Pipí és uns aventura frenètica i divertida amb un toc de màgia fabulosa.
Aquesta és una versió adaptada i ampliada per Alessandro Gallenzi. El llibre s’acompanya d’uns materials addicionals per joves lectors amb un apèndix sobre l’autor, sobre el llibre i els personatges i un altre sobre altres micos de ficció famosos.
Carlo Lorenzini, Collodi era un pseudònim, era originari de Florència, fill d’un cuiner i una donzella, va estudiar filosofia i va treballar en una llibreria on va començar la seva carrera literària fent les ressenyes dels llibres. Faria de periodista, crític, traductor i humorista, abraçant gèneres ben diversos. Va ser un encàrrec de l’editorial Paggi el que va dur a Collodi a interessar-se per la literatura infantil: la traducció dels contes de Perrault, Leprince de Beaumont i d’Aulnoy. El 1881 Història d’una marioneta, publicada per entregues en un periòdic per infants, es convertiria en un dels grans clàssics de la LIJ: Les aventures de Pinotxo que no quedaria definitivament tancat fins l’any 1883, després de les pressions de l’editorial i de les cartes de molts nens italians. Les aventures de Pipí també es va publicar per entregue, però ens és més desconegut. Ens arriba ara gràcies a la col·lecció Las tres edades de l’editorial Siruela acompanyat de les simpàtiques il·lustracions d’Axel Scheffler.
Si en voleu fer un tastet abans de decidir-vos, endavant amb l’enllaç.