=====
Títol: Allò que la Caputxeta Vermella no va veure
Autor: Mar Ferrero
Edició: Baula, 2018
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica: versió del conte tradicional, diferents perspectives, humor
RESSENYA
=========
La Caputxeta Vermella és una de les obres més versionades de la literatura infantil, amb exemples com ara la de Marjolaine Leray, la qual enverina al llop amb un caramel; la de Warja Lavater que representa la història amb la simbologia del punt i el color, la de Pakovska amb el seu estil característic tan abstracte, la del format digital per Brian Main, entre d’altres.
Així doncs, és complicat innovar en una nova versió i que sigui de qualitat. Tanmateix, personalment penso que Mar Ferrero ho ha aconseguit per diversos motius.
El primer fa referència a l’organització del text en quatre capítols, titulats pel narrador que, seguint el fil narratiu de la història, n’explica una part des de la seva perspectiva: la Caputxeta Vermella, el Llop, els animalons del bosc i l’àvia.
El segon motiu es deu a la capacitat de l’autora per escriure en primera persona, simulant una autobiografia, adaptant-se al registre i personalitat de cadascun dels personatges. A més, val a dir que denota un toc de modernització en les expressions de les intervencions, ja que les versions són un reflex de la concepcions que predominen a la societat coetània en la qual es publica el llibre. Vegem un fragment de la nena protagonista:
Com que la meva germana està en una “edat difícil” (això diuen els meus pares) i es passa tot el dia tancada a l’habitació escoltant una “música horrorosa”, sempre he d’anar a fer els encàrrecs jo, així que aquell dia la mare em va enviar a ca l’àvia amb un cistellet ple de coses boníssimes.
I per tal d’evidenciar el contrast, exposo a continuació una cita de l’àvia: Criatura, si vas moll com un ànec! I ple de ferides! I cosit de picades d’abella! I quin senyor nyanyo! Passa, passa, que et curaré...
Com es pot observar, la Caputxeta parla sobre la incomprensió de l’edat d’adolescència de la seva germana gran des de la seva ingenuïtat i senzillesa i, l’àvia, utilitza analogies recurrents i té una actitud protectora generalment compartida per la gent gran.
El tercer fa al·lusió a l’equilibri que denota entre la modernització i el manteniment de certs aspectes de la versió original del conte, com ara l’organització per capítols, les perspectives dels diferents personatges i el desenllaç per una banda, i, per l’altra, l’espai on ocorre l’acció (és a dir, el bosc), el fet que la nena, tot sola, ha de dur a l’àvia un cistell amb menjar i el diàleg de la Caputxeta amb el llop quan aquest és al llit de l’àvia, respectivament.
El quart fa referència al to humorístic que caracteritza aquesta obra, aconseguit des del primer moment amb les descripcions que fa la Caputxeta, com pel diàleg entre la protagonista i l’ “antagonista” del conte fins a la il·lustració de la contracoberta, la qual té relació amb el desenllaç humorístic, sorprenent i innovador, el qual no desvetllaré ja que sóc partidària de no fer “spoilers”.
I per últim, val a dir que m’ha agradat el fet que es mostri el mapa general, des d’una vista aèria, d’on té lloc la narració (vegeu la cinquena i la sisena pàgina una vegada començat el tercer capítol anomenat Els animalons del bosc). Personalment, penso que no només ens ajuda, com a lectors i lectores, a ubicar-nos sinó que a més a més penso que genera un nou pensament de síntesi dels fets, espais i temporalitat de l’obra en la seva totalitat que permet que assolim un grau de comprensió més elevat i complet.
I fins aquí la ressenya, espero haver-vos convençut! Salut i lectura!
No hay comentarios:
Publicar un comentario