Había una vez... cuentos con pictogramas

FITXA
=====
Títol: Había una vez... cuentos con pictogramas
Autor: Madalena Matoso
Il·lustrador:
Edició: Anaya 2018
Edat: a partir de 4 anys
Temàtica: contes de fades, contes populars, tradició oral


RESSENYA
=========
Quan vaig veure el llibre, així d’entrada tres coses em van cridat l’atenció: la coberta de color verd, la casa de cortines vermelles i el títol Había una vez..., però hi va haver una quarta em que va fer arrufar el nas: el subtítol “cuentos con pictogramas”. El que desconeixia era l’ús sorprenent i estimulant que Madalena Matoso en fa dels pictogrames. Quan l’obres, és meravellós, entres a un món visual, de colors, de personatges coneguts, de creativitat, de tradició oral i de moltes ganes d’explicar històries i de jugar.

Cada conte comença amb una doble pàgina a un sol color i un text en negre, l’inici de la màgica frase Había una vez... Quan gires la plana trobes personatges d’un conte, no en sabem quin, però podem començar a jugar, a intentar esbrinar de quin es tracta, a recrear una història... el narrador en farà la seva pròpia...

Cada full representa un personatge: una nena, un camí, una casa, tres bols... La pàgina és molt acolorida, es reconeix l’art de Madalena Matoso. La tècnica de dibuix és l’ús de colors plans i primaris i les formes minimalistes guanyen protagonisme amb una exquisida simplicitat tècnica i economia en el traç. És
un llenguatge visual que aconsegueix immediatesa. El lector s’endinsa en la proposta sense adonar-se. Al final del conte d’imatges hi ha transcrit el text amb les imatges intercalades, com a “pictogrames”. El llibre conté 8 contes de fades, els seus personatges i fa esment de la versió del compilador: Rínxols d’or, Els tres porquets, El gat amb botes, Hansel i Gretel, La caputxeta vermella, Joan i la fava màgica , Rapunzel i Les fades.

En tancar el llibre un altre fet em fa arrufar de nou el nas. Sembla que no està acabat, que li falta quelcom. I és que al 8è conte, Les fades, el que clou aquesta magnífica obra, li segueix la contraguarda, tal qual! En falta la guarda volant, la que uneix el cos del llibre amb les cobertes i que és la darrera pàgina d’un llibre. No he vist l’edició original publicada per Seuil Jeunesse amb el títol Il était une fois… Mon imagier des contes, però dubto que sigui voluntat de l’autora aquesta omissió. Em pregunto si Anaya ha sacrificat les planes que tancarien aquesta bella obra per estalviar costos?