Kami y las nueve colas

FITXA
=====
Títol: Kami y las nueve colas
Autor: M. C. Arellano
Il·lustrador: Zuzanna Celej
Edició: Pastel de Luna, 2018
Edat: a partir de 8 anys
Temàtica: cultura japonesa, bondat, lírica


RESSENYA
=========
Kami y las nueve colas és un d’aquells llibres que t’hipnotitzen i t’atrapen des de la coberta, la qual ja ens ambienta a la cultura japonesa amb el gran sol, la tipografia de les lletres i la seva disposició. Resumidament, Arellano ens presenta la història que Kami, un esquirol d’allò més especial, explica a un altre esquirol anomenat Ezo, el qual salva d’una caiguda, la manera en què li van anar creixent nou cues.

D’aquesta manera, mitjançant capítols Kami conta seguint la cronologia dels fets tot el que li passa des que li surt la primera fins la darrera. Cadascuna fa referència a un aprenentatge i bona acció que ha realitzat, des de perdre la por i confiar en un mateix/a fins a curar una nena malalta, entre d’altres. De la mateixa manera que ocórrer al llibre ressenyat amb anterioritat, Història d’un jersei blau, en cap moment denota una intenció alliçonadora ni moralista, sinó que amb una naturalitat excepcional s’aporta aquesta visió de la vida des de la subtilesa i la lírica.

Val a dir que aquest viatge poètic per la cultura mítica i llegendària japonesa no s’aconsegueix solament a partir de les il·lustracions i la tipografia del text, sinó que també per la vegetació, la fauna i els personatges que conformen la història:

• Ezo va ser un estat independent republicà de curta durada, entre els anys 1868 i 1869 i que actualment la coneixem per l’Illa de Hokkaido.
• Kami són les divinitats pròpies del xintoisme. Són qualsevol cosa poderosa ja sigui beneficiosa o no, com ara les forces del creixement, la fertilitat, la producció natural, animals, fenòmens naturals... I pel que fa als humans, com que consideren que hem estat creats pels kami, veneren els seus avantpassats com a kami ancestrals i també a aquelles persones que han ofert un servei al seu poble o nació. En aquest cas, correspon el significat amb el nom que li correspon al protagonista.
• Yukki-Onna és la dona de la neu com bé s’explica a la història, una figura popular molt coneguda al folklore japonès.
• Saki, una espècie de cérvol molt comú a l’Àsia Oriental.
• La grulla, molt venerada mitjançant les figures de paper Origami que quan formen un conjunt s’anomenen Senbazuru, com a símbol de bona sort i llarga vida.
• Amaterasu Okami, la deessa del Sol, la qual es coneix per la seva calidesa i compassió per aquells i aquelles que l’adoren.

Les il·lustracions de Celej, suaus, fetes amb aquarel·la, llapis de colors i en algun cas amb collage, ens transporten fàcilment dins d’aquesta ambientació que, com ja he anat citant fins al moment, fa referència a la cultura japonesa: els detalls dels símbols, la tipografia dels noms dels personatges escrits en vertical, la manera en la qual s’introdueix el capítol definint a quina història es refereix... A més, amb la tècnica utilitzada aconsegueix adequar-se perfectament al que s’està narrant, és a dir que aquesta tendresa comentada amb anterioritat s’expressa també mitjançant l’aquarel·la.

Per últim, comentar que consten altres llibres en el gran bagatge de la LIJ que utilitzen aquest recurs d’usar el nombre de quelcom significatiu per tal d’explicar històries dins de la història –recorrent doncs a la coneguda metaficció-, com per exemple ocorre a Històries de ratolins d’Arnold Lobel, que com que hi ha set ratolins preparats per anar a dormir s’explica una per a cadascun.

Bé, i ja em despedeixo... espero que us agradi tant com a mi!