Quina obra mestra!

FITXA
=====
Títol: Quina obra mestra!
Autor i il·lustrador: Riccardo Guasco
Edició: Combel, 2018
Edat: a partir de 6 anys
Temàtica: àlbum i llibre joc per identificar conegudes obres d’art


RESSENYA
=========
Aficionats als àlbums il·lustrats que tracten d’acostar el tema de l’art als infants, apunteu-vos aquest títol i busqueu-lo. Quina obra mestra! ja indica des del seu títol i la il·lustració de la coberta, on hi figuren obres d’art de Picasso, Dalí, Magritte o Nikki de Saint Phalle, entre d’altres, que grans obres d’art occidentals en són les protagonistes.

Un punt per l’originalitat: es tracta d’un àlbum sense mots on hi ha un fil argumental (que, tot i que molt prim, hi és): un nen que dorm, es desperta, esmorza, es prepara per anar… a algun lloc, i hi arriba (sobre aquesta destinació no direm més: descobriu-la vosaltres mateixes!).

Aquest nen es mou per escenaris formats per les obres mestres en qüestió. Així, la ciutat de nit és de Klee, amb un picada d’ullet a Van Gogh, els rellotges que desperten al protagonista són els de Dalí, l’espremedora del suc de l’esmorzar és de Bourgeois, i així… incloent referències artístiques amb una tradició no tan reconeguda (com un graffiti de Banksy) o referències culturals a altres disciplines com la física i la música.

Al final del llibre tenim un parell de pàgines on podrem trobar totres les referències que se’ns hagin escapat, i a més posar a prova els nostres coneixements amb un test per associar les referències visuals als artistes corresponents. I una última pàgina per aportar el nostre granet de sorra a la història de l’art creant dins el mateix llibre la nostra pròpia obra mestra.

Una té les seves debilitats, com tothom, i els llibres infantils d’art en són una. Aquest l’he trobat original, amb una bona producció i un missatge que val la pena transmetre. Sí: el recomano!

Post tertúlia: va ser interessant comentar durant la tertúlia el següent tema: per qui és realment aquest llibre? No han de tenir els infants una formació artística massa complexa per captar-ne les referències? I, essent com és la “història” d’aquest llibre una cosa tan anecdòtica, no el trobaran pas avorrit? Es tracta d’un llibre pel lluïment propi de l’autor (que li reconeixem: la seva tasca convertint els quadres en escenaris de l’àlbum il·lustrat és magnífica) més que no pas per un públic infantil inexistent?

És per aquestes converses, i diversitat de punts de vista, que és tot un privilegi poder gaudir de les tertúlies un cop al mes!