La cabra Zlateh i altres contes

FITXA
=====
Títol: La cabra Zlateh i altres contes
Autor: Isaac Bashevis Singer
Il·lustrador: Maurice Sendak
Traducció: Xavier Pàmies
Edició: Pontevedra: Kalandraka, 2019
Edat: a partir de 8/9 anys
Temàtica: contes tradicionals jueus / contes d’humor


RESSENYA
=========
Una vegada més hem d’agrair a l’editorial Kalandraka la traducció al català d’un dels grans llibres de la literatura infantil universal, que reuneix el text d’un Premi Nobel amb les il·lustracions d’un Premi Andersen. Poca broma!

Escrit originàriament l’any 1966, ens havia arribat als anys 80 en una edició en castellà de Lumen. Finalment ara el podem gaudir en català, amb traducció de Xavier Pàmies, amb una edició elegant i acurada, i amb les il·lustracions a l’estil dels antics gravats del gran Maurice Sendak.
Aquest, que va ser el primer llibre infantil escrit per Isaac Bashevis Singer (Polònia, 1902 - Miami, 1991), reuneix set relats tradicionals jueus que mostren la figura del beneit, o del poble de beneits, uns personatges característics de la tradició jueva però que trobem també en molts altres contes orals d’arreu del món.

Com ens diu l’editorial:

Bashevis Singer, d’origen jueu, va ser un dels últims grans autors jiddisch. Fill i net de rabins, va créixer a Varsòvia i el 1935 va emigrar a Nova York fugint de la persecució nazi (...)
Singer i Maurice Sendak eren jueus; cap d’ells va viure la invasió alemanya de Polònia, però tots dos van dedicar part de la seva obra a recrear la cultura i les tradicions de les seves arrels.

Es fa difícil escollir quin un dels contes és més divertit, però és segur que si els llegiu en veu alta a un grup d’infants, a partir dels vuit anys potser, i a un públic adult, els arrencareu més d’un i dos somriures.
El paradís il·lusori ens parla del mandrós de l’Atzel, que s’imagina que és mort per poder gaudir abans del paradís. O El conte de l’àvia, on el diable en persona es presenta a casa la nit de Hanukà a jugar al virolet.
En el conte de La neu de Chelm coneixem els set patriarques del poble, els set vells més beneits, amb barba blanca i el front més ample de tan pensar. Acaben de descobrir que la neu és de plata i han de trobar la manera d’avisar a tots els habitants perquè l’endemà al matí no surtin de les seves cases i la trepitgin.
L’Embolic de peus i el nuvi tanoca també és molt divertit, una mena d’Epaminondas però amb un pretendent adult en el poble de Chelm.

Intueixo que és d’aquells llibres que no circularan sols, pel tema, l’estètica, etc. per tan
, depèn dels mediadors que arribin aquestes històries. Llegiu-lo, no us portarà més de dues o tres hores, i expliqueu els contes als vostres fills o alumnes.