Ningú com jo

FITXA
=====
Títol: Ningú com jo
Autor: Ignacio Chao
Il·lustradora: Eva Sánchez
Traducció: Xavier Pàmies
Edició: Kalandraka, 2020
Edat: a partir de 8 anys


RESSENYA
=========
Amb el subtítol de “Autobiografia d’un tirà”, i amb el bon joc gràfic que s’estableix entre la coberta i la contracoberta, els lectors en tenim prou per descobrir el joc metafòric que aquest àlbum anirà desenvolupant pàgina rere pàgina, paràgraf rere paràgraf.

Es tracta d’un al·legat molt punyent sobre el constant creixement de l’ego d’un tirà que, des del no res, anirà inflant la seva personalitat i el seu poder fins a esdevenir aparentment intocable, en detriment dels seus súbdits, de la seva cultura i del seu poble. Ignacio Chao mena amb ma de mestre el crescendo de la supèrbia del tirà, amb frases molt concises, i amb unes el·lipsis molt ben mesurades que permeten al text cedir pas a la il·lustració, i fer que així l’àlbum surti tan rodó com el morro del protagonista. Aquest protagonista ens remet, (i d’això també en tenen la culpa les magnífiques il·lustracions d’Eva Sánchez) a George Orwell i la seva “La revolta dels animals” protagonitzada per un porc anomenat Napoleó. En aquest àlbum només hi surt un nom propi, el de la capital de l’Afganistan, just a la cloenda, però tant si ens situem a Kabul com a l’Anglaterra de la meitat del segle XX, així com, desgraciadament, a molts altres indrets del globus, l’autobiografia d’aquest tirà esdevé universal, tant avui com ahir. Perquè Déu n’hi do de les dictadures que hi ha hagut, hi ha o hi haurà si no badem en aquest món!

Independentment d’allò que succeeix dins la història universal amb majúscula, o de la simple història argumental d’aquest àlbum concret, val la pena observar la tasca de la il·lustradora i la seva habilitat no solament tècnica (que és molta), sinó l’exercida, sobretot, en l’elecció del càsting de personatges secundaris i dels fons de la doble pàgina, per aplaudir. Des dels espais oberts i en picat de la primera doble plana fins al mur en contrapicat de la darrera, passant per uns interiors exhuberants i uns jocs lumínics impecables; o des dels ratolins i la banyera de la portadella, fins els micos de la biblioteca o els voltors a contrallum d’un núvol que esbossa la silueta porcina, tot hi és i ens apareix ple de significació simbòlica, i això contribueix en gran manera a fer que la lectura d’aquesta obra sigui entenedora des d'edats ben primerenques fins a les més madures.

No hay comentarios:

Publicar un comentario