Deu mascotes i un drac

FITXA
=====
Títol: Deu mascotes i un drac
Autor: Ricard Ruiz Garzón
Traducció: Manuel Ortega
Edició: Edebé 2019
Edat: a partir de 8 anys 
Temàtica: amistat, dispositius electrònics, detectius, mascotes
 

RESSENYA
=========

Ricard Ruiz Garzón és un escriptor que val molt la pena conèixer és l'autor de la meravellosa La immortal, editada per Edebé i merescudament premiada, un llibre interessant, ben estructurat, sorprenent i que et deixa al paladar el gust d’haver tastat una bona història. Així que vaig agafar el llibre amb molta expectativa, s’ha de dir.

L’edat a la que s’adreça en aquest nou llibre és força menor. En  aquesta ocasió Ricard Ruiz Garzón ens sorprèn amb una història de detectius narrada íntegrament en forma de diàleg. Es tracta d'una novel·la negra, la història d'una investigació policial amb traces de misteri i d'humor.

La doctora Espinosa és una metgessa que ha desaparegut misteriosament. L'encarregat de resoldre el cas és l'inspector Gecko, un llangardaix, que prendrà declaració a 10 individus, sospitosos d'haver intervingut en aquest afer o si més no personatges que poden aportar certa llum al cas. La trama es desenvolupa a la mateixa consulta de la doctora Espinosa per on van desfilant els deu testimonis, víctimes dels abusos dels seus amos: una tortuga, la Vera Turtle, un conillet d'índies que se sent abandonat, en Guinea Phil, un gat vanitós, en Tony Cat, un ànec d’acció, el general Mac, un peix pallasso, l’Ed Fish, una intrigant aranya, l’Agatha, un avorrit gos carlí, en War Dog, un lloro estressat, la miss Emily Parrot i una parella d'esquirols, els Rogers. Amb cadascuna de les intervencions anirem fent-nos una imatge d’allò que ha succeït.

La utilització del diàleg permet a Ricard Ruiz Garzón fer un exercici de desenvolupament de 10 personalitats d’animals, humanitzats és clar, però amb característiques, marcadament caricaturesques, de cadascuna de les espècies. El guió s'acompanya amb el recurs d'una fitxa descriptiva on es desvetlla l’espècie de la que forma part l’animal enquestat, el diagnòstic recomanat per la dra. i el tractament que va proposar per cadascuna de les dolences dels seus pacients. Tant si aquests informes formen part de l'enquesta de la investigació, com si es tracta de l'informe d'arxiu de la doctora, potser hauria estat bé que agafés un format de llibreta o arxiu, una trama del paper que afavorís a fer la lectura més immersiva. Així mateix, es troba a faltar algun element de misteri que convidi a interactuar amb el lector i enriqueixi d'aquesta manera el paper de detectiu de l'inspector.

Trobem referències literàries a l’Agatha Christie i al gran Roald Dahl, d'altres de cinematogràfiques actuals com la pel·lícula de Zootropolis o televisives com per exemple l’OT, també trobarem una llarga llista de dispositius electrònics i una crítica a l’abús del seu ús. Aquestes mencions fan el relat més proper a l’època actual del lector i li donen un punt d’humor, en ser moltes d’elles adaptacions a aquest mon animal humanitzat.

Pel que fa al format trobem una lletra clara amb un bon contrast i marges generosos. La il·lustració de la coberta, obra de Manuel Ortega, ens presenta el tema i el protagonista investigador i les il·lustracions de l'interior ens ajuden a posar context i rostre als diferents personatges de la història.

Un llibre entretingut, una lectura a base de diàleg, uns personatges ben construïts i una bona trama, això si, la posada en escena final és poc consistent i el guió final no es desenvolupa de forma espectacular (o potser és que una ha estat gran lectora d’Agatha Christie i esperava un final de vertigen). De totes maneres, un bon llibre.