tag:blogger.com,1999:blog-246005142024-03-07T09:09:01.079+01:00Llibreria Al·lotsRessenyes de Llibres Infantils i Juvenilssferhttp://www.blogger.com/profile/08181816335244369797noreply@blogger.comBlogger1440125tag:blogger.com,1999:blog-24600514.post-64293031471555513422021-06-09T10:30:00.008+02:002021-06-09T10:30:00.201+02:00Col·lecció AkiparlaFITXA <div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirotZ5MM8fm0VMjnmliZ27R9p8ML3r1xzXAvUpRfkh3yPqyHD4AIBf_RJD7eE1p1NNXvHVdfQRGM_JJnqhcpW30NY5EIkuxFtHHuhv6F6FY0gTd2SQqZj03bJjIwu0pzqXcwfFVw/s2048/20191119163216_ok.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1243" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirotZ5MM8fm0VMjnmliZ27R9p8ML3r1xzXAvUpRfkh3yPqyHD4AIBf_RJD7eE1p1NNXvHVdfQRGM_JJnqhcpW30NY5EIkuxFtHHuhv6F6FY0gTd2SQqZj03bJjIwu0pzqXcwfFVw/s320/20191119163216_ok.jpg" /></a></div>===== </div><div>Títol: Col·lecció Akiparla</div><div>Autor: diversos autors</div><div>Il·lustrador: diversos il·lustradors</div><div>Edició: Akiara books, 2020</div><div>Edat: a partir de 12 anys</div><div>Temàtica: coneixements</div><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5261403820332968610" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFr7RJdYtNHjP6sAZ33sT2RNuRU-Kc0U9GAem4RrnOtnBqJvqgf81k_Qnt65hYXTWYwwPLbM3LvNhV66VLhxdsMghsgUADX43xIm1LCCKcB1Q1XFkhrkyiPQjA91S21ghvnXk7SQ/s400/3de4.gif" /><div><br />
<div>RESSENYA </div><div>=========</div></div><div>Els discursos motivacionals són tot un gènere a internet. Es poden trobar infinits vídeos a la xarxa sobre multitud de temes: emprenedoria, criança, creixement personal, feminisme... Continguts audiovisuals de consum massiu que conviden a la reflexió des de l'altaveu de les pantalles. </div><div><br /></div><div>La creació de la col·lecció <b><i>Akiparla</i></b> [<a href="https://akiarabooks.com/akiparla-la-forca-de-la-paraula/" target="_blank">veure web de l'editorial</a>] per part de l'ed<br />itorial Akiara Books dona entitat física a quatre discursos de personatges rellevants de diferents èpoques i indrets, amb una edició cuidada, respectant les llengües originals en què foren pronunciats acompanyant-los de les seves respectives traduccions. </div><div><br /></div><div>Amb la línia comuna de cercar una forma de viure respectuosa amb l'entorn natural i les persones, els discursos de Severn Cullis-Suzuki, José Mujica, Malala Yousafzai i Ted Perry interpel·len els lectors adolescents a reflexionar i fer-se preguntes sobre la realitat del món actual des de la perspectiva de cada personatge, la seva situació i època. Els discursos es complementen amb les aportacions de diferents especialistes al final dels llibres.
Properament la col·lecció s'ampliarà amb dos nous títols que recullen discursos de Wangari Maathai i Steve Jobs.
</div>sferhttp://www.blogger.com/profile/08181816335244369797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24600514.post-89276512611398889282021-06-07T10:30:00.001+02:002021-06-07T10:30:00.216+02:00El encargoFITXA <div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAAU6aSQN6xeuRw8LX68ISjfTyrL0rXQ5-C6fk16xZikkkcci4aAI58zzduDDcY_QTGYPNsTKTDBB7gBN4mFYwWGsem7Do-YcrHRQ72Y2yMMkJfjGwCGpbV4HZFIWFho3F8TLPZg/s150/elencargo.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="118" data-original-width="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAAU6aSQN6xeuRw8LX68ISjfTyrL0rXQ5-C6fk16xZikkkcci4aAI58zzduDDcY_QTGYPNsTKTDBB7gBN4mFYwWGsem7Do-YcrHRQ72Y2yMMkJfjGwCGpbV4HZFIWFho3F8TLPZg/s0/elencargo.jpg" /></a></div>===== </div><div>Títol: El encargo</div><div>Autor: Claudia Rueda</div><div>Edició: Ciudad de México: Océano Travesía, 2019</div><div>Edat: a partir de 6 años</div><div>Temàtica: leyenda oriental; proceso creativo</div>
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5261403820546866466" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGK6rpNn6AWGVD1WVGgI5sUpb0Jml1AhqycZx61c0hxEQteDEItJEyczd7EqyZ02dHAdJaKQ_MfbXbc4FEcOb08MzT8My0lj7uoDHCPqLdhW-5gxRoDBonSDkiZlPpa9tdccLGHg/s400/4de4.gif" />
<div><br /></div><div>RESSENYA </div><div>=========</div>
En otras circunstancias, no pandémicas, la Feria Internacional del Libro de Cali (Colombia) hubiera tenido lugar en Cali (Colombia) en lugar de tener lugar en las redes. Pero ¿gracias? a este virus que nos mantiene físicamente aislados, confinados, alejados, las redes han acogido encuentros y conversaciones, permitiendo que personas de todo el mundo, para las que de otro modo no sería posible estar presentes, lo estén. <div><br /></div><div>Sirve este párrafo introductorio para recomendarles que vean esta entrevista a Claudia Rueda, en la que habla sobre el álbum <b><i>El encargo</i></b>. </div><div><br /></div>
<iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/g8yB3Ps8sIE" title="YouTube video player" width="500"></iframe>
<div><br /></div><div>Cualquier cosa que yo pueda decir en esta reseña lo único que puede aportar es brevedad con respecto a los 40 minutos que dura la entrevista, pero hacedme caso y vedla: realmente vale la pena. </div><div><br /></div><div><b><i>El encargo</i></b> es un álbum en el que Claudia Rueda ha tomado una antigua leyenda de origen asiático y la ha metailustrado: la historia del emperador que encarga un dibujo de un gallo es su propia historia con el “encargo” (aunque no sea tal, pues se trata de una obra de creación propia) de ilustrar el libro. Así, lo que vemos son algunos de los bocetos con los que Claudia trabajó para la elaboración del álbum (¡seleccionados de entre unos 1000 bocetos totales!), y que acompañan al lector a lo largo de la narración. </div><div><br /></div><div>“El arte es una ilusión de espontaneidad”, dice Claudia en la entrevista que dice un dicho tradicional japonés, y lo que pretende <b><i>El encargo</i></b> es eliminar esa “ilusión” para que veamos la realidad detrás del arte, que es que la maestría únicamente se consigue mediante el trabajo constante, y que el error es la única manera de explorar, de llegar a nuevos sitios, de avanzar. Y este, que es el mensaje de la historia, se muestra también a través de la forma en que se ha decidido ilustrar. </div><div><br /></div><div>Claudia Rueda, acompañada del editor Daniel Goldin, ha<br /> conseguido con este álbum crear un libro verdaderamente especial… y qué maravilla poder escuchar a Claudia hablar sobre él en esa entrevista.
</div>sferhttp://www.blogger.com/profile/08181816335244369797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24600514.post-61994261455565730762021-06-04T10:30:00.001+02:002021-06-04T10:30:00.207+02:00Vamos al museoFITXA <div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqHRsTN09iO7T0QmxY4qGUiOrDr0MNtFDRjcTHmDO-57IPeGRare1GEMwuKDq8Q6k3OOL_LsGN30sQx2S5YiBdtKYfFotUet7lk-77T37pYUy0qdcKqMwBMOuxCfHKtyIT2cOjfQ/s225/vamos+al+museo.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="225" data-original-width="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqHRsTN09iO7T0QmxY4qGUiOrDr0MNtFDRjcTHmDO-57IPeGRare1GEMwuKDq8Q6k3OOL_LsGN30sQx2S5YiBdtKYfFotUet7lk-77T37pYUy0qdcKqMwBMOuxCfHKtyIT2cOjfQ/s0/vamos+al+museo.jpg" /></a></div>===== </div><div>Títol: Vamos al museo</div><div>Autor: Miriam Elia</div><div>Edició: Libros del Zorro Rojo, 2021</div><div>Edat: totes les edats</div><div>Temàtica: museus, art contemporani, educació, humor</div><div><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5261403820546866466" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGK6rpNn6AWGVD1WVGgI5sUpb0Jml1AhqycZx61c0hxEQteDEItJEyczd7EqyZ02dHAdJaKQ_MfbXbc4FEcOb08MzT8My0lj7uoDHCPqLdhW-5gxRoDBonSDkiZlPpa9tdccLGHg/s400/4de4.gif" /></div><div><br /></div><div>RESSENYA </div><div>=========</div><b><i>
Vamos al museo </i></b>és el primer títol de l’original sèrie del "Programa de Lectura Escarabajo Pelotero" on trobem una paròdia irreverent sobre l’art contemporani i els estaments inculcats per la societat occidental. Àlbums basats en els llibres publicats per l’editorial britànica Ladybird, de manera caricaturitzada. <br /><div><br /></div><div>Miriam Elia és artista visual i locutora de ràdio. La seva obra multidisciplinar passa per la creació de curts, animacions, llibres il·lustrats, gravats, dibuixos o comèdia radiofònica. La seva obra més significativa és aquesta sèrie de llibres coescrits amb la seva germana Ezra Elia, on recuperen una nostàlgia d’èpoques passades amb grans tocs d’humor i sàtira. </div><div><br /></div><div>Pensat com un llibre educatiu, per acostar els més petits de la casa a l’art, trobem una mare que acompanya els seus dos fills, Susan i Peter (amb una vestimenta impol·luta, d’estètica anys 50) a visitar al museu, on els hi ensenya obres d’art contemporani. </div><div><br /></div><div>A cada doble pàgina, trobem a mà esquerra el text, on els personatges dialoguen sobre les obres, amb la incomprensió dels nens per una banda i el sarcasme i les respostes, a vegades delirants, de la mare, amb un rerefons de crítica social. I a la part inferior, trobem tres noves paraules, que són conceptes clau que han aparegut a cada pàgina. A mà dreta, hi ha les il·lustracions, amb una estètica clàssica que acompanyen perfectament el text. </div><div><br /></div><div>Amb aquest petit llibre trobem una joia, on els adults gaudirem i riurem amb les hilarants escenes familiars dins del museu, i ens farà pensar en la nostra encara casposa societat, i ajudarem a reflexionar als més petits sobre com podem canviar-la. No us podeu perdre, tampoc, el segon títol de la col·lecció <i>Aprendemos en casa</i>.
</div>sferhttp://www.blogger.com/profile/08181816335244369797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24600514.post-17020740740597984052021-06-02T10:30:00.020+02:002021-06-02T10:30:00.218+02:00Los DistintosFITXA <div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiywrIDlhhUU162SPEw01NH8n3LyFdCDpgO5nztYZIAwfX4rrjvTZhlTH_LKHZkPMYf7nS49d6Ti8EnsEuUV8C-MiVJHJq1n3n_bfSsZnGMhyfJueSOLH3ZbFxtvujl7jfv553kEg/s187/los+distintos.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="187" data-original-width="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiywrIDlhhUU162SPEw01NH8n3LyFdCDpgO5nztYZIAwfX4rrjvTZhlTH_LKHZkPMYf7nS49d6Ti8EnsEuUV8C-MiVJHJq1n3n_bfSsZnGMhyfJueSOLH3ZbFxtvujl7jfv553kEg/s0/los+distintos.jpg" /></a></div>===== </div><div>Títol: Los Distintos</div><div>Autor: Mónica Montañés</div><div>Il·lustrador: Eva Sánchez Gómez</div><div>Edició: Ekaré</div><div>Edat: a partir de 10 anys</div><div>Temàtica: Guerra Civil, exili, migració</div>
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5261403820546866466" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGK6rpNn6AWGVD1WVGgI5sUpb0Jml1AhqycZx61c0hxEQteDEItJEyczd7EqyZ02dHAdJaKQ_MfbXbc4FEcOb08MzT8My0lj7uoDHCPqLdhW-5gxRoDBonSDkiZlPpa9tdccLGHg/s400/4de4.gif" /><div><br />
<div>RESSENYA </div><div>=========</div></div>
“La vida te puede cambiar de pronto y sin avisar. Lo sé porque a mí me ha ocurrido” <div><br /></div><div>Aquesta història està escrita a dues veus, la d’en Paquito i la Socorro.
El Paquito i la Socorro són dos germans, ben diferents, que viuen a l’Espanya de la Guerra Civil.
La història narra les experiències que van viure, aquests dos germans, quan els feixistes guanyen la guerra i el seu pare, republicà, es veu avocat a l’exili. </div><div><br /></div><div>El Paquito passa de ser un nen de 9 anys a l’home de la casa. La gana, el secretisme de que ningú descobreixi que és fill d’un republicà marcarà el seu dia a dia dels propers anys.
La Socorro en canvi mai tenia gana; en un any va treure tres cursos a l’escola per demostrar que els càstigs per ser filla d’un republicà només l’encoratjaven a ser millor. </div><div><br /></div><div>Cada nit escoltaven la ràdio amb l’esperança de que si guanyaven els aliats derrocarien a Franco, tornaria la República i amb ella el seu pare. Però malauradament no és així com va acabar la història.
Només podien esperar la carta del seu pare amb la què aconseguirien sortir d’aquella terrible situació.
En vuit anys, cinc cartes. La última amb un nou destí... </div><div><br /></div><div>És un llibre amb el que es poden treballar temes de contingut social o històric com el de la guerra, les migracions, la història de cadascú de nosaltres, el sentir-se diferents per la ideologia i/o la raça...
És una lectura que ha d’anar acompanyada i guiada per un adult sobre tot si es vol fer servir amb infants de 10 anys. Molt interessant per treballar també als IES. </div><div><br /></div><div>La il·lustració a carbonet evoca a un imaginari d’un altre temps. Una il·lustració dual entre la duresa d’allò que il·lustra i a qui va adreçat.
</div><div><br /></div><div>____</div><div><br /></div><div><a href="https://elpais.com/cultura/2020-12-02/los-distintos-la-historia-de-los-ninos-que-callan-despues-de-la-guerra.html" target="_blank">Article sobre el llibre al diari El País (2 de desembre de 2020)</a>.</div><div><a href="https://www.facebook.com/watch/live/?v=810614119791315&ref=watch_permalink" target="_blank">Conversa sobre el llibre entre autores i editores (27 de novembre de 2020)</a>.</div><div><br /></div>sferhttp://www.blogger.com/profile/08181816335244369797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24600514.post-21530216658617625172021-05-31T10:30:00.005+02:002021-06-08T22:45:06.289+02:00El pequeño BrownFITXA <div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbt4b185RY9av9aXG4z_VpCy7XnZ1gS43Wiaxcdzdhgg8GL9QqYNSnKcu3n0XRBZk4jTZfzOF3LaW7Vuk0929vifZ4O1UP-PPc81W5I8-TAquGzSZ1g-PVsDaBwD1Kq789qGztCw/s219/peque%25C3%25B1o+brown.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="219" data-original-width="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbt4b185RY9av9aXG4z_VpCy7XnZ1gS43Wiaxcdzdhgg8GL9QqYNSnKcu3n0XRBZk4jTZfzOF3LaW7Vuk0929vifZ4O1UP-PPc81W5I8-TAquGzSZ1g-PVsDaBwD1Kq789qGztCw/s0/peque%25C3%25B1o+brown.jpg" /></a></div>===== </div><div>Títol: El pequeño Brown</div><div>Autor: Isobel Harris</div><div>Il·lustrador: André François</div><div>Traducció: Rafael Spregelburd</div><div>Edició: Niño Editor, 2016</div><div>Edat: a partir de 6 anys </div><div>Temàtica: vida quotidiana</div>
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5261403820546866466" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGK6rpNn6AWGVD1WVGgI5sUpb0Jml1AhqycZx61c0hxEQteDEItJEyczd7EqyZ02dHAdJaKQ_MfbXbc4FEcOb08MzT8My0lj7uoDHCPqLdhW-5gxRoDBonSDkiZlPpa9tdccLGHg/s400/4de4.gif" /><div><br />
<div>RESSENYA </div><div>=========</div>
El protagonista d'aquest conte és fill del senyor Brown i la senyora Brown per tant ell només pot ser el petit Brown com bé s'autoanomena ell mateix. Viu a un hotel d'una gran ciutat (que per les il·lustracions de gratacels bé podria ser Nova York o Chicago o...). Els seus pares treballen molt i el petit Brown es relaciona amb el personal de l'hotel: ascensoristes, porters, cambrers, feineres... <div><br /></div><div>No té gaires oportunitats de gaudir a l'aire lliure però un diumenge, la Hilda, una de les majordomes de l'hotel, se l'emporta a passar el dia al camp amb la seva família. El petit Brown experimenta el que és viure d'una manera totalment diferent a la seva: al camp, rodejat d'una gran família, jugant a fer ninots de neu, gaudint d'un gran pastís de xocolata a una taula plena de gent... </div><br /><div><b><i>El pequeño Brown </i></b>és una petita joia que ja té setanta anys de la que podem gaudir gràcies a la bona feina de Niño Editor. Quin serà el secret de la seva vigència? Per a mi, la manera tan intel·ligent d'estructurar una trama ben senzilla amb una veu narrativa infantil autèntica; les il·lustracions a dues tintes i sobretot la voluntat de dirigir-se al lector defugint la condescendència però comunicant-se de manera prou clara perquè el lector tregui les seves pròpies conclusions.</div></div>sferhttp://www.blogger.com/profile/08181816335244369797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24600514.post-29092830705357338462021-05-28T10:30:00.001+02:002021-05-28T10:30:00.212+02:00Capublicita RojaFITXA <div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOBHAy1Ty_Qc4ckQVQIQkcF8qFKQ5ta0XSF_750ZC5A2DwaF9cBTbzV5w9dIx_yN35pvK8dTE4oOP9syD5WFL_U3XZGwR7xAn1vje5mckEkecZWoFXA1xRwTd3M4AzC1vBVIIxMg/s232/capublicita+roja.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="232" data-original-width="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOBHAy1Ty_Qc4ckQVQIQkcF8qFKQ5ta0XSF_750ZC5A2DwaF9cBTbzV5w9dIx_yN35pvK8dTE4oOP9syD5WFL_U3XZGwR7xAn1vje5mckEkecZWoFXA1xRwTd3M4AzC1vBVIIxMg/s0/capublicita+roja.jpg" /></a></div>===== </div><div>Títol: Capublicita Roja</div><div>Autor: Alain Serres (basado en la historia de Charles Perrault)</div><div>Il·lustrador: Clotilde Perrin (et. al.)</div><div>Traducció: Xohana Bastida</div><div>Edició: Boadilla del Monte: SM, 2020</div><div>Edat: a partir de 7 anys</div><div>Temàtica: versión humorística de la Caperucita Roja</div>
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5261403820332968610" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFr7RJdYtNHjP6sAZ33sT2RNuRU-Kc0U9GAem4RrnOtnBqJvqgf81k_Qnt65hYXTWYwwPLbM3LvNhV66VLhxdsMghsgUADX43xIm1LCCKcB1Q1XFkhrkyiPQjA91S21ghvnXk7SQ/s400/3de4.gif" /><div><br />
<div>RESSENYA </div><div>=========</div></div><blockquote>
“¿Por qué la publicidad no puede interrumpir más que las películas de la tele? ¿Por qué solo puede colarse en los dibujos animados, las páginas de los periódicos, los programas de radio, los portales de internet, las camisetas, los autobuses y las vallas publicitarias de todos los pueblos y ciudades, y nunca aparece en los libros? <div><br /></div><div>Sí, claro: puede ser un tanto molesta e incluso irritante para el lector, ¡pero también puede proporcionar mucho dinero al editor! Y además, el lector es libre de cerrar los ojos cuando lleguen los anuncios, ¿no? Así pues, ¡al diablo con las quejas de los protestones! He aquí una gran primicia: el libro publicitario.” </div></blockquote><div></div><div><br /></div><div>Con este paratexto en el que los más observadores sabrán detectar la ironía (el “solo” de la segunda pregunta es magistral) nos adentramos en esta versión de la <i>Caperucita Roja </i>en la que la gracia está en que de vez en cuando se interrumpe la historia para ofrecer espacio a un anuncio que está directamente relacionado con la historia. Así, el primero que nos encontramos, después de explicarnos que Caperucita Roja se llama así por la caperuza que le regaló su abuela, es un anuncio de moda infantil de la marca “Caperu & Cita: ropa para 5 a 65 años. La moda de los niños listos.” Seguirán anuncios de los deliciosos pastelitos MICASA (“¡Elegidos mejores pastelitos redondos del año!”), de la empresa de seguros LEÑADORES ASOCIADOS (“Todos los pagos le serán reembolsados íntegramente la segunda vez que se muera”), o de los teléfonos móviles MAGICFONIK (“Solo 3€ el primer mes, y 85€ a partir del mes siguiente”). </div><div><br /></div><div>Cada anuncio es obra de un ilustrador diferente*, y es de agradecer el cuidado en la impresión a color y la adaptación de las tipografías incluidas en las ilustraciones, que a veces quedan “ortopédicas” si se trata de una traducción. En este caso, comparando el libro en su edición de SM con las imágenes disponibles en internet de la versión original, en absoluto hemos salido perdiendo y es de agradecer (a ver: debería ser de recibo, pero como no lo es, pues eso). </div><div><br /></div><div>Vale la pena detenerse a leer la letra pequeña de los anuncios, y comprobar si tanto niños como adultos reconocen los guiños al lenguaje publicitario (las características, los slogans, las condiciones… ¡más real imposible!). </div><div><br /></div><div>Sí, sabemos que hay mil versiones de la caperucita… ¿y qué? Es lo bueno que tienen los clásicos: que permiten funcionar de base para experimentar y probar y hacer parodias tan bien paridas (perdón) como esta. </div><div><br /></div><div>____ </div><div><br /></div><div><br />*Laurent Corvaisier, Judith Gueyfier, pef, Thierry Dedieu, Alain Serres, Lucile Placin, Renaud Perrin, Magali Attiogbé, Martin Jarrie, Clémence Pollet, Zaü, Bruno Heitz y Éric Battut.
</div>sferhttp://www.blogger.com/profile/08181816335244369797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24600514.post-3924036558346163852021-05-26T10:30:00.005+02:002021-05-26T10:30:00.201+02:00KorokoroFITXA <div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSID_wfV8UAP1NYU24oZ_kFW8Tq0oy5FQWZzODuZwEVlKVEWhYxnHhOy7iKOBy3r3XllbCqMv1vWbk64l4YwtUWz4D9y3uCEDebGNEojCIlbPlrQThTFYZp-llpb59d0d7BKNmAQ/s150/korokoro.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="146" data-original-width="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSID_wfV8UAP1NYU24oZ_kFW8Tq0oy5FQWZzODuZwEVlKVEWhYxnHhOy7iKOBy3r3XllbCqMv1vWbk64l4YwtUWz4D9y3uCEDebGNEojCIlbPlrQThTFYZp-llpb59d0d7BKNmAQ/s0/korokoro.jpg" /></a></div>===== </div><div>Títol: Korokoro</div><div>Autor: Emilie Vast</div><div>Edició: Barbara Fiore, 2007</div><div>Edat: per totes les edats</div><div>Temàtica:viatge d’iniciació, amistat, joc, natura, records, creixement, eriçons, ratolins </div>
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5261403820546866466" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGK6rpNn6AWGVD1WVGgI5sUpb0Jml1AhqycZx61c0hxEQteDEItJEyczd7EqyZ02dHAdJaKQ_MfbXbc4FEcOb08MzT8My0lj7uoDHCPqLdhW-5gxRoDBonSDkiZlPpa9tdccLGHg/s400/4de4.gif" /><div><br />
<div>RESSENYA </div><div>=========</div></div>
Un àlbum sense mots de petit format en acordió. <div><br /></div><div>Korokoro significa rodar en japonès i és aquest moviment circular el que fa avançar tant la narració com el protagonista, un petit animaló que inicia dalt d’una branca aquest roda que rodaràs. Rodant serem lectors acompanyants d’un viatge ple de detalls que recorrerà diferents paisatges naturals, descobrint la varietat d’un ecosistema ric en fauna i flora: veurem formigues, carpes, capgrossos, conills i mussols, mantis, aranyes... i reconeixerem la fulla de l’heura, la flor del nenúfar, l’espiga d’un jonc, una dent de lleó... Cada fruit i fulla serà recollida per la cuirassa feta de punxes que vesteix el protagonista en tant que tot allò viscut genera coneixement i record. El fons és clar i l’autora combina colors plans, pocs, negre, daurat i granat, fa ús de les línies netes i les formes estilitzades. La funda de plàstic on va inserit el llibre complementa i completa la il·lustració de la coberta en un joc de transparències. </div><div><br /></div><div>Un llibre d’aire poètic, de lectura tranquil·la, que convida a la contemplació, a l’observació, al descobriment i l’associació d’idees. L’edició francesa va córrer a càrrec de MeMo. </div><div><br /></div><div>Una obra delicada amb immenses possibilitats dins l’aula i amb un final que ens fa tancar la lectura amb un somriure i ganes de tornar-lo a fer rodar. </div><div><br /></div><div><a href="http://emilievast.com/wordpress/" target="_blank">Web de l’autora</a>.</div><div><a href="https://www.barbarafioreeditora.com/catalogo/libros/korokoro" target="_blank">Web de l’editorial</a>.</div>sferhttp://www.blogger.com/profile/08181816335244369797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24600514.post-38952077560224015632021-05-24T10:30:00.010+02:002021-05-24T10:30:00.210+02:00El lloc màgicFITXA <div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1gP8TCxoYxNL-TNFKKIY_JJmB1dujbHQcq_SDhXYL2MHcB1YxtomJzeeVQUHUl5IsLEG1NnKZb1ANbc8n-72C4X8juv7e8q2erVJ9Okk0woCDYWjDK8R5O2yuwQV2KJ4glLb41g/s233/lloc+magic.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="233" data-original-width="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1gP8TCxoYxNL-TNFKKIY_JJmB1dujbHQcq_SDhXYL2MHcB1YxtomJzeeVQUHUl5IsLEG1NnKZb1ANbc8n-72C4X8juv7e8q2erVJ9Okk0woCDYWjDK8R5O2yuwQV2KJ4glLb41g/s0/lloc+magic.jpg" /></a></div>===== </div><div>Títol: El lloc màgic</div><div>Autor: Chris Wormell</div><div>Il·lustrador: Chris Wormell</div><div>Traducció: Yannick Garcia</div><div>Edició: Barcelona: Animallibres, 2020 </div><div>Edat: a partir de 8 anys</div>
<div>Temàtica: aventures, família, superació, humor </div>
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5261403820332968610" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFr7RJdYtNHjP6sAZ33sT2RNuRU-Kc0U9GAem4RrnOtnBqJvqgf81k_Qnt65hYXTWYwwPLbM3LvNhV66VLhxdsMghsgUADX43xIm1LCCKcB1Q1XFkhrkyiPQjA91S21ghvnXk7SQ/s400/3de4.gif" />
<div><br /></div><div>RESSENYA </div><div>=========</div>
La Clementina és una nena orfe que viu amb l’oncle Rufus i la tieta Vermilia des que els seus pares van morir. No us espereu una entranyable història familiar: en realitat, la vida de la Clementina és molt trista. Els seus tiets són dos personatges terriblement malvats que la tenen tancada en un soterrani i només deixen que hi surti per fer les feines de la llar. Un dia que s’està sola a casa, la nena aconsegueix arribar a les golfes. A través d’una finestra, descobreix un lloc màgic més enllà de la Gran Ciutat Negra on viu. Des de llavors, la Clementina somia amb fugir de casa i anar a trobar aquell lloc. Potser l’oportunitat d’intentar-ho està més a prop del que ella s’imagina... <div><br /></div><div><b><i>El lloc màgic </i></b>és la primera novel·la de <a href="https://www.instagram.com/christopherwormell/" target="_blank">Chris Wormell</a>. Com a autor i Il·lustrador, Wormell ja tenia una trajectòria destacada: els seus àlbums il·lustrats han guanyat diversos premis; a més, ha fet il·lustracions per a obres d’autors LIJ reconeguts com Philip Pullman. Però tot just ara s’estrena escrivint una novel·la infantil que també ha il·lustrat. </div><br /><div><br /></div><div>Precisament un dels principals punts forts d’aquesta obra és la gran harmonia entre text i il·lustració. Wormell ens obsequia amb veritables joies dibuixades, plenes de detalls que no et cansaries mai d’observar, i que encaixen perfectament en la trama. Especialment delicioses són les il·lustracions protagonitzades per l’oncle Rufus i la tieta Vermilia. I és que, amb el permís de la Clementina, els tiets malèvols són la veritable ànima del llibre. </div><div><br /></div><div>Hi ha qui hi veu influències de Roald Dahl, en aquesta novel·la. I potser sí que les hi trobaríem, en l’oncle Rufus i la tieta Vermilia. Són dolents i cruels sense mesura, i Wormell els caricaturitza tant a les il·lustracions com a través de les seves accions, sovint enginyoses però que no acostumen a tenir el final que ells esperaven. Certament, les divertides escenes on intervenen els tiets són el millor de la història.</div>sferhttp://www.blogger.com/profile/08181816335244369797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24600514.post-70985853783030056402021-05-21T10:30:00.000+02:002021-05-21T10:30:00.204+02:00Lletjos i lletges?FITXA <div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNYiVj9MbddqpspsE3BJiLw_88I0knQi7naj6i5xnb4DJrI3KvWE1XIH7U8mFnHaHwLg_HyGnUcY74gAtVJCyr6U8tA4vvsXkPhKf45uLoikFtyDRDjI4NTDR0A86IX8lhLHs6qg/s188/lletjos+i+lletges.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="188" data-original-width="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNYiVj9MbddqpspsE3BJiLw_88I0knQi7naj6i5xnb4DJrI3KvWE1XIH7U8mFnHaHwLg_HyGnUcY74gAtVJCyr6U8tA4vvsXkPhKf45uLoikFtyDRDjI4NTDR0A86IX8lhLHs6qg/s0/lletjos+i+lletges.jpg" /></a></div>===== </div><div>Títol: Lletjos i lletges?</div><div>Autor: Lola Casas</div><div>Il·lustrador: Gusti<br /></div><div>Edició: El Cep i la Nansa, 2020</div><div>Edat: a partir de 5 anys</div><div>Temàtica: imatge corporal</div>
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5261403820332968610" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFr7RJdYtNHjP6sAZ33sT2RNuRU-Kc0U9GAem4RrnOtnBqJvqgf81k_Qnt65hYXTWYwwPLbM3LvNhV66VLhxdsMghsgUADX43xIm1LCCKcB1Q1XFkhrkyiPQjA91S21ghvnXk7SQ/s400/3de4.gif" /> <div><br /></div><div>[En castellà, <b><i>¿Feos y feas?</i></b>, publicat per Carambuco ediciones]
<div><br /></div><div>RESSENYA </div><div>=========</div>
Lola Casas dedica aquest llibre “A la memòria de Roald Dahl i a la mestra Dolors López i els seus alumnes”. No sé què amaga la dedicatòria a la Dolors, però sí la de Roald Dahl… i és que aquest llibre està directament inspirat per un paràgraf de la novel·la <i>Els culdolla</i>, de Dahl, que es reprodueix al final d’aquest àlbum i us reprodueixo a continuació: </div><div><br /></div><div><i><blockquote>“Una persona que té pensaments bonics no pot ser mai lletja. Ja pots tenir un nas increïble, la boca torta, una gran papada o dents de conill; si tens pensaments bonics et brillaran a la cara com els raigs de sol i seràs una persona encantadora.” </blockquote></i></div><div><br /></div><div>Més enllà que puguem o no estar d’acord amb aquesta màxima de Roald Dahl, el llibre és una col·lecció de retrats de persones lletges, d’un lleig com en Gusti amb els seus bolis de colors ha estat capaç de retratar. Són bastant monstruosos! El llibre es desenvolupa seguint diferents parts de la cara, començant pel nas, els ulls, la boca, la configuraicó de la cara, del cabell, la pell, les celles… pot ser només una cosa o una combinació de factors que et facin tenir un poema de cara que… “una persona que té pensaments bonics no pot ser mai lletja”: la Lola posa les paraules, en un text rimat amb un vocabulari ric i agosarat, ple de metàfores i referències (les boques cavernoses, les pells blanquinoses de vampir), i el Gusti acompanya amb cares que faran les delícies dels infants. </div><div><br /></div><div>Us recomanem que entomeu la lectura d’aquest àlbum amb papers i bolígafs a mà, perquè un cop l’acabeu les ganes de dibuixar cares i més cares, lletges i desproporcionades, està 100% garantit.
</div>sferhttp://www.blogger.com/profile/08181816335244369797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24600514.post-47560156197376193512021-05-19T10:30:00.001+02:002021-05-19T10:30:00.192+02:00On neixen les ombresFITXA <div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj37xJiBaJJfZeXM7aQfZbnR2VVGAJiVV3tSuqrJZuCQ4c7z0ndlMlCSeY7tK9iZhFu_0LR2Yi6spq6hOC5OE2lmsWhpfdcIECWMRAKN-g-FxbV9d2YLtuwDyUu7ybkJaM0F6V9Pg/s233/onneixenlesombres.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="233" data-original-width="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj37xJiBaJJfZeXM7aQfZbnR2VVGAJiVV3tSuqrJZuCQ4c7z0ndlMlCSeY7tK9iZhFu_0LR2Yi6spq6hOC5OE2lmsWhpfdcIECWMRAKN-g-FxbV9d2YLtuwDyUu7ybkJaM0F6V9Pg/s0/onneixenlesombres.jpg" /></a></div>===== </div><div>Títol: On neixen les ombres</div><div>Autor: David Lozano </div><div>Edició: Barcelona: Edebé, 2020 </div><div>Edat: a partir de 12 anys</div><div>Temàtica: </div>
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5261403820332968610" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFr7RJdYtNHjP6sAZ33sT2RNuRU-Kc0U9GAem4RrnOtnBqJvqgf81k_Qnt65hYXTWYwwPLbM3LvNhV66VLhxdsMghsgUADX43xIm1LCCKcB1Q1XFkhrkyiPQjA91S21ghvnXk7SQ/s400/3de4.gif" />
<div><br /></div><div>RESSENYA </div><div>=========</div>
La versió original en castellà d’aquesta obra va guanyar el Premi Gran Angular de literatura juvenil l’any 2006. <i>Donde surgen las sombras</i> va ser publicada només en castellà a l’editorial SM. Gairebé quinze any més tard la recupera Edebé i la publica en català, tot i que no apareix el traductor en els crèdits. <div><br /></div><div>Entremig, l’any 2017 cal dir que David Lozano (Saragossa, 1974) va guanyar el Premi Edebé en la modalitat de juvenil amb <i>Desconeguts</i>, una novel·la que va despertar (i desperta encara) passions entre públic i crítica. </div><div><br /></div><div><b><i>On neixen les ombres</i></b> comença quan l’Àlex desapareix de casa seva després d’haver descobert una web que el deixa astorat. Malgrat que hi ha una nota de comiat, els seus amics no creuen que l’Àlex hagi marxat per voluntat pròpia i comencen a investigar per la seva banda.
Finalment la policia s’adona que alguna cosa no encaixa i engeguen una investigació a contrarellotge pel centre de Saragossa per intentar salvar la vida de tots aquests joves.
Com ja trobàvem a <i>Desconeguts</i>, la novel·la juga amb una estructura fragmentada que et fa avançar a poc a poc per la trama, multiplicant així el neguit del lector i les ganes d’arribar al final per desvetllar el misteri. </div><div><br /></div><div>Tot i que el tema de fons és dur, els snuff-movies o gravacions en directe d’assassinats, l’autor el suavitza donant a tot el llibre un to i estètica de novel·la d’aventures de colla, i convertint les parts que podrien ser més crues en escenes de pel·lícula a l’estil Indiana Jones. </div><div><br /></div><div>Amb la perspectiva dels anys, i després d’haver llegit <i><br />Desconeguts</i>, penso que és una llàstima que Lozano no hagi fet una reescriptura d’aquell primer llibre perquè, tot i que és evident la seva capacitat de crear intriga i atrapar el lector des del minut zero, potser li sobren algunes pàgines i es podrien polir alguns aspectes de personatges o escenes poc creïbles.
</div>sferhttp://www.blogger.com/profile/08181816335244369797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24600514.post-13263727919106079232021-05-17T10:30:00.001+02:002021-05-17T10:30:00.202+02:00YovoyFITXA <div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZf-0z2ok0y7_V90n_MxlYUZi-RZjP2N5YRxFeSqkjQaNLCoP3fZwapOoqShYizGJe34STLdnT_IB8wgiWCqWjlwFN3cK_PqJBIkA00cuurYutdlX2KAFkGty1woHB1Gk5Me8hvg/s150/yovoy.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="150" data-original-width="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZf-0z2ok0y7_V90n_MxlYUZi-RZjP2N5YRxFeSqkjQaNLCoP3fZwapOoqShYizGJe34STLdnT_IB8wgiWCqWjlwFN3cK_PqJBIkA00cuurYutdlX2KAFkGty1woHB1Gk5Me8hvg/s0/yovoy.jpg" /></a></div>===== </div><div>Títol: Yovoy</div><div>Autor: Juan Manuel Díaz</div><div>Edició: Sevilla: Editorial Barrett, 2018</div><div>Edat: a partir de 4 anys</div><div>Temàtica: <span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 11pt;">aventura,
viatge, ecologia, món marí, migracions, distòpia</span></div>
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5261403820332968610" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFr7RJdYtNHjP6sAZ33sT2RNuRU-Kc0U9GAem4RrnOtnBqJvqgf81k_Qnt65hYXTWYwwPLbM3LvNhV66VLhxdsMghsgUADX43xIm1LCCKcB1Q1XFkhrkyiPQjA91S21ghvnXk7SQ/s400/3de4.gif" />
<div><br /></div><div>RESSENYA </div><div>=========</div><b><i>
Yovoy </i></b>ens presenta un mon distòpic inundat, on les cases suren ancorades. A les profunditats tot un ecosistema d’animals marins i objectes abandonats. El protagonista inicia un viatge a bord d’una barqueta amb una missió a l’interior. Els tons discorren entre sèpies, roses i grisos aportant nostàlgia i tristesa, només un toc de llum: el blanc de la vela i el verd d’un brot. <div><br /></div><div>El títol, que és un palíndrom, ens suggereix un viatge d’anada i tornada, una invitació al lector a ser part activa en el desenvolupament del relat: una narració, que si ve és lineal, ens permet imaginar un munt d’històries, relacionar els seus personatges i inventar objectius i fins i tot decidir el temps i el ritme en que avança la trama. </div><div><br /></div><div>Em ve a la ment el curtmetratge, que va donar lloc més tard a un àlbum, de La casa de los cubos de Kunio Kato i Kenya Hirata on és jugava també amb un mon de cases submergit i on el baix i el dalt, el cel i el mar creaven dos espais i on l’acte d’immersió era un viatge al record i al passat. La Meritxell Martí i el Xavier Salomó també feien ús d’aquest capbussar-se cap a la profunditat del mar com un viatge d’autodescobriment, com un entrar al subconscient a través de l’element líquid en el meravellós Sota les onades. I l’ús de cadenes, ancores, pesos i banderoles m’ha recordat les il·lustracions plenes de detall d’Einar Turkowski. </div><div><br /></div><div>Juan Manuel Díaz va estudiar disseny gràfic i treballa en premsa, publicitat i videojocs. Ha utilitzat el llapis, l’aquarel·la i el retoc digital per crear un àlbum sense mots en el que els números de paginació desapareixen i on esperem que tot d’una facin aparició el capità Nemo o la balena blanca. </div><div><br /></div><div>L’autor va ser guardonat amb el Premio Nacional de Ilustración Infantil y Juvenil d’Uruguay el 2014.</div><div><br /></div><div><br /></div><div>
<iframe allow="autoplay; fullscreen; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="281" src="https://player.vimeo.com/video/304127459" width="500"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/304127459">YOVOY</a> from <a href="https://vimeo.com/user92403408">Editorial BARRETT</a> on <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
</div><br />sferhttp://www.blogger.com/profile/08181816335244369797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24600514.post-25020070214210050422021-05-14T10:30:00.001+02:002021-05-14T10:30:00.216+02:00El niño más rico del mundoFITXA <div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA1C6sFUws9ecxCj3a0CxDkMa_GecY-IN197NnI1ipTyR0YmThi_KzYhDuqOil1_iKtSau329tWDEV0rJL_pb6yxcXQiXTlmUrYHx28-XEyqaZ8fdm7uy3biMP1mZ3ZBCSNWZWug/s201/ni%25C3%25B1omasricodelmundo.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="201" data-original-width="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA1C6sFUws9ecxCj3a0CxDkMa_GecY-IN197NnI1ipTyR0YmThi_KzYhDuqOil1_iKtSau329tWDEV0rJL_pb6yxcXQiXTlmUrYHx28-XEyqaZ8fdm7uy3biMP1mZ3ZBCSNWZWug/s0/ni%25C3%25B1omasricodelmundo.jpg" /></a></div>===== </div><div>Títol: El niño más rico del mundo</div><div>Autor: Markus Orths</div><div>Il·lustració: Kerstin Meyer</div><div>Edició: Lóguez ediciones, 2019</div><div>Edat: a partir de 8 años</div><div>Temàtica: relació pare-fill, persones refugiades</div>
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5261403820332968610" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFr7RJdYtNHjP6sAZ33sT2RNuRU-Kc0U9GAem4RrnOtnBqJvqgf81k_Qnt65hYXTWYwwPLbM3LvNhV66VLhxdsMghsgUADX43xIm1LCCKcB1Q1XFkhrkyiPQjA91S21ghvnXk7SQ/s400/3de4.gif" />
<div><br /></div><div> RESSENYA </div><div>=========</div>
Jakob, de 8 años, es un niño tranquilo que explica en primera persona dos semanas cruciales en su vida. Vive en un pueblo con su padre y es un gran aficionado al fútbol. El relato está lleno de anécdotas de partidos de la liga y de la selección alemana.
Conocerás a su abuela, encantadora y solidaria, que presentará a su nieto la Ayasha y su hijo Bassam, refugiados en el país. El pequeño Bassam está traumatizado y en un fragmento del libro, la abuela explica a Jakob de forma muy clara y sencilla qué quiere decir esa palabra: <div><br /></div><div><blockquote><i>¿Traumatizado? Un susto de muerte, totalmente indefenso… …Imagínate, Jakob, que caen bombas y tú te encuentras en el sótano y no sabes si sobrevivirás. Tú tienes un miedo de muerte. Entonces estás traumatizado. Después te asustarás con cualquier pequeño ruido porque piensas que, de nuevo, caen bombas. Y tú estás furiosos y trastornado. Y ya no sabes lo que haces. </i></blockquote></div><div><br /></div><div>Este libro es el segundo que escribe el autor, escritor de novelas, destinado a público infantil. Su primer cuento fue <i>La cebra bajo la cama</i>. </div><div><br /></div><div>Es una historia que equilibra la velocidad de la lectura con su comprensión.
</div>sferhttp://www.blogger.com/profile/08181816335244369797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24600514.post-1266208010811256202021-05-12T10:30:00.001+02:002021-05-12T10:30:00.217+02:00Nunca en la escalera...FITXA <div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDmcLBsNxIt0Mc665v-0X2clOXQeC1lQEkHMIHHXGIjmuxptfuDyeDe3pftjIuO-sxI77Drr73sTW0MWKQ0d28GB89wlxFhf7CsHxp9U5vSAXcC6aD_SJVhUK87mko0gyjKPKayA/s227/nunca+escalera.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="227" data-original-width="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDmcLBsNxIt0Mc665v-0X2clOXQeC1lQEkHMIHHXGIjmuxptfuDyeDe3pftjIuO-sxI77Drr73sTW0MWKQ0d28GB89wlxFhf7CsHxp9U5vSAXcC6aD_SJVhUK87mko0gyjKPKayA/s0/nunca+escalera.jpg" /></a></div>===== </div><div>Títol: Nunca en la escalera...</div><div>Autor: Maureen Johnson</div><div>Traducció: Sonia Fernández-Ordás</div><div>Edició: Madrid: HarperCollins, 2019</div><div>Edat: a partir de 14 anys</div><div>Temàtica: Misterio, romántica, adolescentes</div>
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5261403820546866466" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGK6rpNn6AWGVD1WVGgI5sUpb0Jml1AhqycZx61c0hxEQteDEItJEyczd7EqyZ02dHAdJaKQ_MfbXbc4FEcOb08MzT8My0lj7uoDHCPqLdhW-5gxRoDBonSDkiZlPpa9tdccLGHg/s400/4de4.gif" />
<div><br /></div><div>RESSENYA </div><div>=========</div>
En la exclusiva Academia Ellingham ya nada es como era. La vida del grupo selecto de adolescentes que tiene la suerte de estudiar en un centro tan prestigioso y poco convencional se ha visto alterada desde que ocurrieron los asesinatos. Quien más ha sufrido las consecuencias es Stevie: la joven investigadora tuvo que abandonar la academia porque sus padres no querían que siguiera allí. Se vio obligada a renunciar a las clases, a sus amigos… aunque no a su proyecto. Porque, desde la distancia, Stevie sigue empeñada en resolver los crímenes del pasado de la academia y ahora también los del presente. <div><br /></div><div>Pero la suerte está a punto de cambiar para Stevie. Alguien le ofrecerá la oportunidad de volver a la Academia Ellingham, retomar sus estudios y seguir investigando allí. El precio que tendrá que pagar a cambio será alto, porque podría hacer daño a una persona a la que aprecia... ¿Valdrá la pena arriesgarse a perder algo tan valioso por el bien de la investigación? </div><div><br /></div><div><b><i>Nunca en la escalera… </i></b>es la segunda parte de la trilogía Truly Devious, escrita por la autora de bestsellers juveniles Maureen Johnson. Ya os hablamos de la primera parte, <i><a href="http://llibreriaallots.blogspot.com/2019/11/el-caso-vermont.html" target="_blank">El caso Vermont</a></i>, en este mismo blog. Esta segunda novela mantiene el nivel y el ritmo ágil de su predecesora, y vuelve a conseguir engancharnos página tras página. Una vez más, intercala la trama del pasado con la del presente y combina los avances en la investigación de Stevie con su historia sentimental. En esta novela conocemos mejor a los personajes de la primera parte y descubrimos a otros nuevos que serán importantes en el desarrollo de la historia. <br /></div><div><br /></div><div>Es cierto que cuenta con el hándicap de ser la novela central de la trilogía: no juega con el factor de la novedad como la primera (de hecho, la parte inicial de este libro, que vuelve a situar a la protagonista en la acción recordando lo que pasó en la novela anterior, puede resultar un poco larga) y, aunque avanza en la investigación, no resuelve los misterios como se supone que hará la tercera. Aun así, mantiene la calidad y nos deja con ganas de leer la entrega final, cuya versión original se publicará en breve bajo el título de <i>The hand on the wall</i>. </div><div><br /></div><div>Si queréis descubrir más cosas sobre <b><i>Nunca en la escalera…</i></b>, la trilogía o su autora, podéis visitar la web de <a href="https://www.maureenjohnsonbooks.com/" target="_blank">Maureen Johnson</a>.
</div>sferhttp://www.blogger.com/profile/08181816335244369797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24600514.post-21493785545086886322021-05-10T16:18:00.001+02:002021-05-10T16:18:34.416+02:00El destí d'en FaustoFITXA <div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihYi8lbYq3d-2sr3sz_7PF71sQjhfOaPscr5efojETyOn_kbNBAPthAlENktQhUrEGR6EL7IH80mHOKnoPPXZLNlLrX7VgBep2im7Id_Lns3L5WfmVRhwOaHarzAT3Uz16FfUh3g/s207/desti+fausto.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="207" data-original-width="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihYi8lbYq3d-2sr3sz_7PF71sQjhfOaPscr5efojETyOn_kbNBAPthAlENktQhUrEGR6EL7IH80mHOKnoPPXZLNlLrX7VgBep2im7Id_Lns3L5WfmVRhwOaHarzAT3Uz16FfUh3g/s0/desti+fausto.jpg" /></a></div>===== </div><div>Títol: El destí d’en Fausto (una faula pintada) </div><div>Autor: Oliver Jeffers </div><div>Traducció: Anna Llisterri </div><div>Edició: Picassent: Andana Editorial, 2019 </div><div>Edat: a partir de 8 anys </div><div>Temàtica: Autoritarisme, natura </div>
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5261403820332968610" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFr7RJdYtNHjP6sAZ33sT2RNuRU-Kc0U9GAem4RrnOtnBqJvqgf81k_Qnt65hYXTWYwwPLbM3LvNhV66VLhxdsMghsgUADX43xIm1LCCKcB1Q1XFkhrkyiPQjA91S21ghvnXk7SQ/s400/3de4.gif" />
<div><br /></div><div>RESSENYA </div><div>=========</div>Un nou àlbum il·lustrat de l’Oliver Jeffers acostuma a alegrar-nos perquè fins ara sempre ens han semblat obres de qualitat, interessants, ben executades, pensades, que sorgeixen d’una necessitat de crear més que no pas d’omplir forats en el mercat, i perquè Jeffers és un autor que arriba, com pocs altres, tant als infants com als adults que el llegeixen. Les seves obres sempre inclouen un punt filosòfic, sentimental, humorístic, juganer… que atrau a petits i grans, sempre sense caure en un didactisme extrem o el nyonyisme - si m’ho permeteu - d’altres autors. <div><br /></div><div><b><i>El destí d’en Fausto </i></b>compleix aquestes característiques. Jo no sé si és que ha descobert una fòrmula exitosa i l’està explotant, però… un cop més, ens posa a les mans un llibre que sembla important i pertinent, que tot i explorar un tema que podem trobar també en altres àlbums recents (“D’aquí no passa ningú” o “Ningú com jo”; fins i tot el seu propi “L’ant és meu” podria dir-se que és una exploració similar, tot i que potser amb una “moral” més personal i menys política/global) ens deixa amb la sensació d’haver-nos fet arribar un missatge necessari, sense renunciar a una qualitat artística indiscutible. </div><div><br /></div><div>Els protagonistes d’aquest àlbum són “un home que creia que ho posseïa tot” i una flor, una ovella, un arbre, un llac, una muntanya i el mar. L’home, en Fausto, es passeja pel “seu” territori expressant la possessió de tots aquests elements. Alguns no oposen cap resistència, però la muntanya i especialment el mar, sí… i el destí d’en Fausto no els importa pas gens a cap d’ells. </div><div><br /></div><div>El magistral ús del ritme i l’espai en blanc, el text absolutament mínim i descriptiu fan que efectivament tot plegat tingui un aire de “faula” contemporània on el missatge no és ni més ni menys “qui tot ho vol, tot ho perd”. A més, amaga també una reflexió més profunda sobre com tots nosaltres estem tractant el medi ambient… i què passarà amb nosaltres quan el nostre voler-ho tot ens porti allà on no hauríem d’arribar: l’esgotament dels recursos del nostre planeta. </div><div><br /></div><div>Un cop més, un Jeffers que val la pena sortir a buscar a les vostres llibreries i/o biblioteques de capçalera. Personalment, l’únic que trobo a faltar és la seva caligrafia manuscrita :_____
</div><br />sferhttp://www.blogger.com/profile/08181816335244369797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24600514.post-89366312366016381352020-10-30T10:30:00.012+01:002021-03-12T12:05:23.492+01:00Viatge al país dels arbres<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim44pOFx0aDoi31tO35YkPxXrrOL-xEKES-KcctbtWSVbQJ6nCa7Ad2lM8F4Y01hjmFcM-sp9ZHkuhyVD-op2nidpk74dt9T-HgmN5plf36z3kNQAgsN487iBAXOGNIak_WzdxmA/s233/viatgepaisarbres.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="206" data-original-width="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim44pOFx0aDoi31tO35YkPxXrrOL-xEKES-KcctbtWSVbQJ6nCa7Ad2lM8F4Y01hjmFcM-sp9ZHkuhyVD-op2nidpk74dt9T-HgmN5plf36z3kNQAgsN487iBAXOGNIak_WzdxmA/s233/viatgepaisarbres.jpg" /></a>FITXA <br />
===== <br />
Títol: Viatge al país dels arbres<br />
Autor: J. M. G. Le Clézio<br />
Il·lustració: Henri Galeron<br />
Traducció: Jordi Martín Lloret<br />
Edició: Barcelona: Animallibres, 2020 (L'Arca, 1)<br />
Edat: a partir de 8 anys<br />
Temàtica: Narració breu; Natura.<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5261403820546866466" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGK6rpNn6AWGVD1WVGgI5sUpb0Jml1AhqycZx61c0hxEQteDEItJEyczd7EqyZ02dHAdJaKQ_MfbXbc4FEcOb08MzT8My0lj7uoDHCPqLdhW-5gxRoDBonSDkiZlPpa9tdccLGHg/s400/4de4.gif" /><br />
<br />
RESSENYA<br />
=========<br />
No és pas cada dia que els nostres infants tenen el text d’un autor llorejat amb el premi Nobel de literatura a les mans! I quina bona pensada que aquest breu relat els arribi acompanyat de les il·lustracions d’Henri Galeron, que si no té el premi Nobel d'il·lustració és només perquè aquest guardó no existeix! Són dos autors francesos que tenen actualment la mateixa edat, tots dos s’han dedicat a l’ensenyament i tots dos saben adreçar-se al públic infantil amb el mateix respecte i la mateixa complicitat amiga. El llibre, editat per primera vegada el 1978 (Gallimard), arriba ara en català editat per Animallibres, que amb aquest títol estrena col·lecció. Ai, ai, ai, que difícil ho tindran aquests editors per mantenir el nivell! <div><br /></div><div>La història comença així: “Una vegada hi havia un nen que s’avorria. (...) I llavors se li va acudir la idea d’anar al país dels arbres.” Heus aquí doncs el viatge anunciat pel títol, però no pas (perquè no es tracta de fer un spoiler!) què descobrirà aquest protagonista anònim en aquest país, on els arbres sí que tenen noms propis, a més de l’habitual genèric que els classifica com a roures, avets, eucaliptus o erables. Només cal ser molt pacient i escoltar molt atentament què diuen aquests arbres, ja siguin vells o joves, ballarucs o reposats. I aquesta àrdua tasca d’atenció i assimilació és la que durà a terme l’infant protagonista...i esperem que tots els lectors que tinguin el llibre entre mans. </div><div><br /></div><div>Ho faran amb un interès segur si queden tan fascinats com nosaltres per les bellíssimes imatges a tota plana que donen color, forma, caràcter i esperit al llibre, o amb els deliciosos “culs de llàntia” que atorguen dinamisme a unes 20 pàgines de text molt ben maquetades i amb una tipografia de màxima llegibilitat. Galeron és mestre en l’art d’acolorir i il·luminar les escenes més inversemblants, amb un punt de surrealisme oníric que li va al pèl en aquest breu i magnífic relat.</div>
sferhttp://www.blogger.com/profile/08181816335244369797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24600514.post-83064616410905058372020-10-28T11:11:00.001+01:002021-03-12T12:06:09.856+01:00En mi casa somos... <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieDJBIL-SY2deYMRrLG-53XMpafko7LnWh2J-EoZnbKIAQLdSBely2jo_cLckIAD8TjHJ04x_fJE9casE_A_cQpUwvyDFO6_p6JgFvcsRXOnCjvfx4bKgY4fd5U5xvXeQ1V3NUaA/s170/enmicasasomos.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="206" data-original-width="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieDJBIL-SY2deYMRrLG-53XMpafko7LnWh2J-EoZnbKIAQLdSBely2jo_cLckIAD8TjHJ04x_fJE9casE_A_cQpUwvyDFO6_p6JgFvcsRXOnCjvfx4bKgY4fd5U5xvXeQ1V3NUaA/s170/enmicasasomos.jpg" /></a>FITXA <br />
===== <br />
Títol: En mi casa somos...<br />
Autor: Isabel Minhós Martins<br />
Il·lustració: Madalena Matoso<br />
Traducció: Patric de San Pedro<br />
Edició: Takatuka, septiembre 2019<br />
Edat: a partir de 4-5 años<br />
Temàtica: contar, números, cuerpo humano <br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5261403820332968610" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFr7RJdYtNHjP6sAZ33sT2RNuRU-Kc0U9GAem4RrnOtnBqJvqgf81k_Qnt65hYXTWYwwPLbM3LvNhV66VLhxdsMghsgUADX43xIm1LCCKcB1Q1XFkhrkyiPQjA91S21ghvnXk7SQ/s400/3de4.gif" /> <div><br /></div><div>RESSENYA<br />
=========<br />
Takatuka publica en castellano este libro que apareció en 2011 publicado en catalán por Intermón Oxfam, una creación de Isabel Minhós y Madalena Matoso, dos de las personas detrás de la editorial portuguesa Planeta Tangerina, que tantas alegrías nos ha dado (entre otras, <b><i>¡De aquí no pasa nadie! / D’aquí no passa ningú! </i></b>o <b><i>El libro que hace clap</i></b>, publicadas aquí también por Takatuka el primero y por Fulgencio Pimentel el segundo). </div><div><b><i><br /></i></b></div><div><b><i>En mi casa somos…</i></b> (que en catalán se tradujo como <b><i>Aquí a casa som…</i></b>) es uno de esos raros libros que tienen un claro objetivo educativo/pedagógico, pero aun así el resultado es un álbum fresco, original y divertido. En este caso, si nos fijamos en las guardas del principio y del final del álbum, veremos que están ahí los dos “temas” del libro: los números y el cuerpo humano, y con la premisa de que si “En mi casa somos 6 cabezas, cada una pensando en sus cosas… de vez en cuando todas pensando en lo mismo”, cuántos dedos, uñas, vejigas, metros de intestino, tetitas, lunares, narices (y agujeros de nariz) o huesos somos.</div>
Cada doble página “cuenta” cuántos hay de cada, y añade un pequeño comentario costumbrista sobre la vida en familia de estas personas (como que es la madre la que corta las uñas los domingos, o que en primavera las narices gotean todas por culpa del polen). Añade gracia al asunto del conteo el hecho de que una de las 6 cabezas de la familia sea una perrita y haya que tenerlo en cuenta para el número de tetas, o la diferencia entre piernas (5 pares) y patas (4).<div><br /></div><div>Las ilustraciones juegan con una paleta muy limitada de colores (rojo, rosa, negro, verde, amarillo y blanco), dándoles un aire de anuncio de neón en el que colabora una tipografía cuadriculada, casi de calculadora, muy apropiada también para el tema numérico. Algunas metáforas visuales (como las tuberías cuando habla de los intestinos o el desglose de los huesos ocupando toda la página) están también muy conseguidas y hacen que visualmente el álbum sea especialmente interesante. </div><div><br /></div><div>Y antes de acabar, un apunte: me quedé encallada en el conteo de dedos, y es que en castellano la traducción es… digamos que <i>discutible</i>. Cuando dice “En mi casa somos 78 dedos, <b>incluyendo </b>los 20 meñiques y los 20 pulgares”, en realidad ese incluyendo sobra. Para que salgan las cuentas, son 78 dedos, que NO incluyen los meñiques y los pulgares, que van aparte, para que salgan las cuentas de las 118 uñas. En fin. Un detalle que hizo la lectura todavía más entretenida… y a cuya solución contribuyó Chus, compañera de tertulias, que tenía en casa la edición catalana del libro y la comparó con la portuguesa que podéis ver en este vídeo:</div><div><br /></div><div><br /></div>
<iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/2sipFqWWrqs" width="560"></iframe></div>sferhttp://www.blogger.com/profile/08181816335244369797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24600514.post-90562373996491882302020-10-26T10:30:00.002+01:002020-10-26T10:30:00.656+01:00Por de cocodril<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijGAJ4W0AZWFbY_tAzYIlH33SdPFLw_Pb3fI6xAUFq1OfevumHtvwzWrFKdoV4x7tKyQXA9HWHh419Wkn77b3m9dWHFO4TAQ-D2KX48odnJD4eOnIYY_P67OyWZFLLu3bxivWsHg/s237/por+de+cocodril.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="206" data-original-width="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijGAJ4W0AZWFbY_tAzYIlH33SdPFLw_Pb3fI6xAUFq1OfevumHtvwzWrFKdoV4x7tKyQXA9HWHh419Wkn77b3m9dWHFO4TAQ-D2KX48odnJD4eOnIYY_P67OyWZFLLu3bxivWsHg/s237/por+de+cocodril.jpg" /></a>FITXA <br />
===== <br />
Títol: Por de cocodril<br />
Autor: Eulàlia Canal<br />
Il·lustració: Zuzanna Celej<br />
Edició: Barcelona: Animallibres, 2020<br />
Edat: a partir de 7 anys <br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5261403820332968610" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFr7RJdYtNHjP6sAZ33sT2RNuRU-Kc0U9GAem4RrnOtnBqJvqgf81k_Qnt65hYXTWYwwPLbM3LvNhV66VLhxdsMghsgUADX43xIm1LCCKcB1Q1XFkhrkyiPQjA91S21ghvnXk7SQ/s400/3de4.gif" /> <div><br /></div><div>RESSENYA<br />
=========<br />
</div>
Tot i que Eulàlia Canal (Granollers, 1963) ha conreat històries per a públic de diferents edats, m’atreviria a dir que en la franja en què més excel·leix o en què, en tot cas, està omplint de qualitat un buit molt necessari, és en la dels 8-10 anys. <div><br /></div><div>A banda de la producció de sèries, necessitem llibres amb personatges ben definits, que atrapin els lectors i que se’ls emportin a viure aventures, encara que siguin amb màgia d’aquella que sembla feta a mida per poder fer el dia a dia més habitable. </div><div><br /></div><div>Aquesta és una de les grans qualitats d’Eulàlia Canal, que transita amb habilitat per l'espai emocional dels seus personatges: els enfronta a un contratemps inversemblant i, en una mena d’exercici coral, sovint amb tocs d’humor i poesia, acaben solucionant allò que de veritat els amoïna. </div><div><br /></div><div>La Noa ha trobat un cocodril al jardí quan anava a l’escola. Però no és l’únic animal que veu: els companys de classe són micos, i la professora, un estruç. Per sort, el seu nou amic, en Jerome, té l’habilitat de veure les pors dels altres i serà clau per solucionar una pila de maldecaps. </div><div><br /></div><div><b><i>Por de cocodril </i></b>està en la línia d’<b>Un somni dins el mitjó</b> (Animallibres, 2008) i <b><i>Això és un secret que només sé jo</i></b> (Animallibres, 2014) pel que fa al tema i el to de la història. Els problemes i les solucions mai són només dels infants, sinó que estan en mans de l’entorn familiar. Encara que et sentis gran per anar sol a l'escola, o per plantar cara als companys que t’assetgen, a vegades cal que algú t’ajudi a creure’t prou fort i capaç. </div><div><br /></div><div>Podríem pensar que falten explicacions sobre el cocodril i el seu origen, però és evident que a l’autora no li ha interessat obrir aquest front. Com dèiem, l’element màgic amb Canal funciona com en els contes populars, i hi apareix principalment per ajudar a créixer la protagonista. </div><div><br /></div><div>Un llibre de poc més de cent pàgines, de lectura i aparença senzilla, però amb prou dosi d’aventura, fantasia, humor i emoció per despertar l'interès dels que ja llegeixen d’una tirada. I amb l'encert d'escollir de nou les il·lustracions de Celej, que tan bé casen amb la prosa de Canal.</div>sferhttp://www.blogger.com/profile/08181816335244369797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24600514.post-60123718824035943922020-10-23T10:00:00.003+02:002021-03-12T12:07:46.928+01:00Jo tinc un moc<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJp6HzYOHm2EPsrON3DzaMudg4ulvk-i6YQFikf63NNo8upzMOauZ1Okr9HL9QhabogRtAYTJILq5mVUcL4yc9GZEK_uOLHeK-GCM23DDjKi8rFy2qQqarx2SLz88M-zaWP9OTRg/s196/jotincunmoc.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="206" data-original-width="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJp6HzYOHm2EPsrON3DzaMudg4ulvk-i6YQFikf63NNo8upzMOauZ1Okr9HL9QhabogRtAYTJILq5mVUcL4yc9GZEK_uOLHeK-GCM23DDjKi8rFy2qQqarx2SLz88M-zaWP9OTRg/s196/jotincunmoc.jpg" /></a>FITXA <br />
===== <br />
Títol: Jo tinc un moc<br />Versió text: Miquel Desclot<br />
Il·lustració: Elena Odriozola<br />Edició: Madrid: Ediciones Modernas El Embudo, 2020<br />Edat: a partir de 6 anys<br /><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5261403820546866466" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGK6rpNn6AWGVD1WVGgI5sUpb0Jml1AhqycZx61c0hxEQteDEItJEyczd7EqyZ02dHAdJaKQ_MfbXbc4FEcOb08MzT8My0lj7uoDHCPqLdhW-5gxRoDBonSDkiZlPpa9tdccLGHg/s400/4de4.gif" /><br />
<br />
RESSENYA<br />
=========<br />
Vet aquí un d’aquells llibres que perduren en la memòria tot i que, probablement, mai no seran un llibre de capçalera. Una “rara avis” dins el panorama del llibre infantil (això d’infantil és només una manera d’etiquetar allò que tan va per als uns com per els altres i que més aviat és un joc que una peça literària) il·lustrat. <div><br /></div><div>Destacarem aquest adjectiu: “il·lustrat”, perquè cal molta perícia -tanta com en té Elena Odriozola- per trobar 64 maneres de representar la fruïció amb que ens burxem el nas per acabar engolint-nos la burilla que hi hem trobat. Sí, la cosa va de mocs i el títol no enganya. De fet és el títol d’una cançó repetitiva i enganxosa com un moc que es canta per terres de Castella i Sud Amèrica. Els catalans no la cantem, però ens podríem posar a fer-ho gràcies a la boníssima versió que d’aquesta estrofa n’ha fet Miquel Desclot, un poeta que tan aviat se les heu amb Ariost com amb les secrecions nassals, perquè ho domina tot a la perfecció. </div><div><br /></div><div>I ara que ja hem parlat de la cançoneta, deixeu-nos aplaudir dues coses: a) la traça de la il·lustradora per fer que quatre parelles de diferents generacions interpretin amb la seva mímica una mateixa gesta (si gesta fos la paraula adient) dotant d’una psicologia pròpia cadascun dels personatges tot i mantenir-los sempre en el mateix pla mitjà, sobre fons blanc, de tan enginyosa manera que, el llibre, com que és gruixut, es pot considerar un flip-book si es maneja hàbilment. b) la sort que tenim pel fet que, de tant en tant, puguem recuperar amb normalitat i dignitat el patrimoni de les cantarelles marranes i picaresques. No és pas cada dia que tenim ocasió de fer-ho!</div>
sferhttp://www.blogger.com/profile/08181816335244369797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24600514.post-15947623849141793742020-10-22T10:00:00.028+02:002020-10-22T10:00:01.328+02:00Thug. L'odi que dones<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ3n9IJnNUbIbmts_oSZtZfjWEXl8CAj88eCLoTT7-CirocD5Shy5Z2NC-DYsEsJ-rdJK39wsFhNDT_5NI67u5J3W5g2TwD_9d5jtzAy_8ddfwGh7C6E_0_zEZ5LlXlhS8sQMhXQ/s223/thugodi.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="206" data-original-width="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ3n9IJnNUbIbmts_oSZtZfjWEXl8CAj88eCLoTT7-CirocD5Shy5Z2NC-DYsEsJ-rdJK39wsFhNDT_5NI67u5J3W5g2TwD_9d5jtzAy_8ddfwGh7C6E_0_zEZ5LlXlhS8sQMhXQ/s223/thugodi.jpg" /></a>FITXA <br />
===== <br />
Títol: Thug. L'odi que dónes<br />
Autor: Angie Thomas<br />
Edició: Fanbooks, 2017<br />
Edat: a partir de 14 anys <br />
Temàtica: igualtat racial<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5261403820546866466" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGK6rpNn6AWGVD1WVGgI5sUpb0Jml1AhqycZx61c0hxEQteDEItJEyczd7EqyZ02dHAdJaKQ_MfbXbc4FEcOb08MzT8My0lj7uoDHCPqLdhW-5gxRoDBonSDkiZlPpa9tdccLGHg/s400/4de4.gif" /><br />
<br />
RESSENYA<br />
=========<br />
Impactant novel·la que obre un debat sobre la diferència racial per part dels blancs cap a la gent de color. <div><br /></div><div>Tot i estar ubicada als EEUU es absolutament vigent a la nostra societat, i no només cap a la gent de color, si no cap a altres races o persones de diferents condicions socials. Tracta sobre prejudicis, sobre justícia i sobre la posició que podem prendre davant les desigualtats socials i els abusos de poder. </div><div><br /></div><div>L’argument gira a l’entorn de la Starr, una noia negra de 16 anys, que tot i viure en un barri marginal, te amics i una parella blanca de classe mitjana, ja que va a un institut d’un altre barri. </div><div><br /></div><div>La seva plàcida i poc conflictiva vida s’acaba quan presencia l’assassinat d’un amic seu de la infància anomenat Khalil, a mans d’un policia blanc, com a possible sospitós. </div><div><br /></div><div>Starr vol que es faci justícia, ja que el seu amic anava desarmat i no tenia cap intenció d’atacar al policia. Però no sembla que ningú vulgui reconèixer cap error ni donar cap explicació. </div><div><br /></div><div>Una novel·la reivindicativa que tracta una realitat que està a l’ordre del dia: el moviment Black Lives Matter. </div><div><br /></div><div>El títol fa referència a una cançó del raper Tupac Shakur per indicar que l’odi només genera més odi i violència. També se n’ha fet una pel·lícula.</div>sferhttp://www.blogger.com/profile/08181816335244369797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24600514.post-37758031406790023232020-10-21T10:00:00.022+02:002020-10-21T10:00:06.225+02:00La cabra<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvP811JzY5MwJ6CEBhg1ueAp0Y_RyW-Cmydwx_3noDhuQDHKacxAylxsVq6exY5OB5Dv5LnGeMVSsxJgh80muwgAXqCImpWEyIuVYlBvjW23rZG1ahlV4TSNNfrm6A53Lt-4CRmA/s225/lacabra.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="206" data-original-width="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvP811JzY5MwJ6CEBhg1ueAp0Y_RyW-Cmydwx_3noDhuQDHKacxAylxsVq6exY5OB5Dv5LnGeMVSsxJgh80muwgAXqCImpWEyIuVYlBvjW23rZG1ahlV4TSNNfrm6A53Lt-4CRmA/s225/lacabra.jpg" /></a>FITXA <br />
===== <br />
Títol: La cabra (The goat)<br />
Autor: Anne Fleming<br />
Traducció: Ferran Ràfols Gesa<br />
Edició: Sembra Llibres, 2020<br />
Edat: a partir de 13 anys<br />
Temàtica: veïns, amistat, humor, Manhattan, cabres, atemptat 11S.<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5261403820546866466" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGK6rpNn6AWGVD1WVGgI5sUpb0Jml1AhqycZx61c0hxEQteDEItJEyczd7EqyZ02dHAdJaKQ_MfbXbc4FEcOb08MzT8My0lj7uoDHCPqLdhW-5gxRoDBonSDkiZlPpa9tdccLGHg/s400/4de4.gif" /><br />
<br />
RESSENYA<br />
=========<br />
Feia temps que no trobava una novel·la juvenil que em proporcionés un gaudi semblant. Amb <b><i>La cabra</i></b>, que ja el títol de per si desperta una sèrie d'engranatges mentals, deixo descansar la màgia, els futurs post-apocalíptic, les portes a mons fantàstics i els protagonistes en processos de creixement i transformació per llegir pel plaer de llegir. <div><br /></div><div><b><i>La cabra</i></b> és una lectura per a totes les edats, no està exempta de certa dosis d'aventura i misteri, però sobretot, és una lectura de personatges tan autèntics i excèntrics que no poden ser més que reals. Al llarg de les seves poc més de cent pàgines he mantingut un somriure constant, que en algun moment ha esclatat en rialla i és que es tracta d'una història divertida i entranyable que segur que funcionarà la mar de bé com a guió cinematogràfic o obra de teatre, de fet l’editorial ja ha avançat que els drets cinematogràfics han estat adquirits per a fer-ne una pel·lícula de la mà de David Lipman (<i>Shrek</i>) i David Womark (<i>Life of Pi</i>). </div><div><br /></div><div>Diàlegs, monòlegs de diverses veus, cabra inclosa, narrador extern es combinen per oferir-nos un mosaic de personatges d’allò més interessants, que podrien ser per ells mateixos protagonistes d’allò que en diuen -i que ara està tant de moda- un spin-off. </div><div><br /></div><div>La Kid i la nostra cabra, perquè acaba sent d’allò més familiar, són les protagonistes indiscutibles d'aquest relat que es desenvolupa dins una comunitat de veïns en ple Manhattan. La història d’aquest bòvid, ja la descobrirà cada lector, pel que fa a la Kid és una noia de Toronto que viatja amb la família a Nova York seguint una oferta de feina irrebutjable de la mare: estrenar una obra de teatre a l’Off Broadway. Els jugadors d'escacs del Central Park, el fossat commemoratiu de les Torres Bessones, l’Estàtua de la Llibertat, el museu d’Història natural, el Guggenheim, el Moma, la biblioteca o les llibreries de la ciutat formen part d'aquesta geografia urbana per on es mou el llibre i que embolcalla la història de La cabra. La trama, sense desvetllar el final, acabarà en una hilarant escena digne del més pur estil Stanley Kramer. </div><div><br /></div><div>Una altra llavor de Sembra llibres que tant debò germini somriures a tots els balcons de la ciutat, element arquitectònic tan preuat en aquests dies. Ah, i destacar la feina d’un traductor impecable Ferran Ràfols.</div><div><br /></div><div><a href="https://sembrallibres.com/wp-content/uploads/2020/01/Inici-de-La-cabra-Anne-Fleming_SembraLlibres.pdf " target="_blank">Per fer-ne un tastet</a>.</div><div><a href="https://annefleming.ca/" target="_blank">Per conèixer l’autora</a>.</div>sferhttp://www.blogger.com/profile/08181816335244369797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24600514.post-5978576211656626902020-10-20T10:00:00.018+02:002020-10-20T10:00:06.199+02:00¿Quién ha sido?<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2T6I4LQVavlbYk7NNg3rtLbkg6Izn1YLX5YWGqgqA63eCH40-3ZMZFo4tur6zy7Coz47Qii3wpjiRPoa8j5mbLH68fV4P2d7vPh-ASelYod5UI36qOsMM7UcjoF68bLVALaDcJQ/s154/quienhasido.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="206" data-original-width="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2T6I4LQVavlbYk7NNg3rtLbkg6Izn1YLX5YWGqgqA63eCH40-3ZMZFo4tur6zy7Coz47Qii3wpjiRPoa8j5mbLH68fV4P2d7vPh-ASelYod5UI36qOsMM7UcjoF68bLVALaDcJQ/s154/quienhasido.jpg" /></a>FITXA <br />
===== <br />
Títol: ¿Quién ha sido?<br />
Autor: Jaume Copons<br />
Il·lustració: Gusti<br />
Edició: Combel, 2019<br />
Edat: de 2 a 4 anys<br />
Temàtica: Infància, germans.<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5261403820546866466" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGK6rpNn6AWGVD1WVGgI5sUpb0Jml1AhqycZx61c0hxEQteDEItJEyczd7EqyZ02dHAdJaKQ_MfbXbc4FEcOb08MzT8My0lj7uoDHCPqLdhW-5gxRoDBonSDkiZlPpa9tdccLGHg/s400/4de4.gif" /><br />
<br />
RESSENYA<br />
=========<br />
Rosa és la protagonista i qui ens explica la història d'aquest conte. És la més petita de cinc germans: Pau, Jonàs, Liliana i Bibiana que són bessones, Marta que és la més gran... i Romeo el gat. <div><br /></div><div>Rosa es queixa de les entremaliadures que fan els seus germans, que sempre acaba per carregar-se ella. Fins que un dia, farta que rebre sempre ella, decideix dedicar-se a descobrir qui va fent les entremaliadures. I Rosa sempre és capaç de trobar als veritables culpables.</div><div><br /></div><div>Com ho fa? Doncs... fixant-se molt! Així us proposa jugar a descobrir observant l'escena amb atenció.
I tu? Ets capaç de descobrir qui ha estat?
Si no ho aconsegueixes, pots tirar de la pestanya.</div><div><br /></div><div>El llibre presenta situacions curioses i divertides i és un llibre joc, per compartir amb els més petits ja que les seves fulles de cartró el fa ben resistent. Les il·lustracions són senzilles però plenes d'encant i imiten els dibuixos dels propis infants.</div>sferhttp://www.blogger.com/profile/08181816335244369797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24600514.post-37176347704661364252020-10-19T10:00:00.014+02:002021-03-12T12:08:30.178+01:00Quan desperta el sol <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV13W1DQf6uyeEpBMJ865wSu_tHe89RtvMGZ2DALhNu__shS_cygU-GbRO24xMLLD1-AcR1AO-vQJGErGMBQB5rc2HaDzVRa8gcuoAyzOjIULCCHHbCELoPGbzuaZVV8r4EY5TIw/s150/quanelsoldesperta.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="206" data-original-width="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV13W1DQf6uyeEpBMJ865wSu_tHe89RtvMGZ2DALhNu__shS_cygU-GbRO24xMLLD1-AcR1AO-vQJGErGMBQB5rc2HaDzVRa8gcuoAyzOjIULCCHHbCELoPGbzuaZVV8r4EY5TIw/s150/quanelsoldesperta.jpg" /></a>FITXA <br />
===== <br />
Títol: Quan desperta el sol<br />
Autor: Giovanna Zoboli<br />
Il·lustració: Philip Giordano<br />
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2019<br />
Edat: 0-3 anys<br />
Temàtica: Imatgiari<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5261403820332968610" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFr7RJdYtNHjP6sAZ33sT2RNuRU-Kc0U9GAem4RrnOtnBqJvqgf81k_Qnt65hYXTWYwwPLbM3LvNhV66VLhxdsMghsgUADX43xIm1LCCKcB1Q1XFkhrkyiPQjA91S21ghvnXk7SQ/s400/3de4.gif" /> <div><br /></div><div>RESSENYA<br />
=========<br />
</div>
Giovanna Zoboli (Milà, 1962) a banda d’escriptora és la creadora i directora d’art de l’editorial Topipittori. Philip Giordano (Liguria, 1980) és un il·lustrador reconegut i premiat internacionalment. Dos autors molt interessants que aboquen el seu talent per crear un imatgiari per als més petitons de casa.
<div><br /></div><div>El llibre, de fulls de cartró i apaïsat, aporta diferents novetats al què podria ser un imatgiari típic. A nivell gràfic trobem a cada pàgina un element sense línia de contorn destacat sobre un fons de color. Fins aquí, normal. Però sorprenen els colors sobris, el dibuix sintètic i l’elegància de la tècnica. </div><div><br /></div><div>El text que acompanya cada imatge és descriptiu i es compon d’article, subjecte i verb. Això vol dir que més enllà d’anomenar el nom de la cosa –base de gran part dels imatgiaris- en aquest cas els autors proposen un inventari d’accions.
I no només això, sinó que les accions tenen un lligam entre sí que permeten afegir a la lectura el concepte del pas del temps: el dia, amb el despertar de totes les coses, i la nit, amb tot el què comporta anar a dormir. </div><div><br /></div><div>Quan el sol es desperta: la lluna s’amaga, la flor s’obre, el gall canta, el peix neda... però quan es desperta la lluna: el sol s’amaga, la flor es tanca, el gall calla, el peix es camufla. </div><div><br /></div><div>Un viatge, doncs, d’anada i tornada, que farà de bon compartir amb els infants de 0-3, per començar a posar nom a les coses, ordenar les rutines diàries i introduir conceptes com el moviment i canvi d’estat dels objectes o éssers vius. </div><div><br /></div><div>L’únic però que hi trobem és que potser el títol seria més correcte si afegíssim un “es”, i fos <i>Quan es desperta el sol</i>. Veiem que és una traducció de l’italià, <i>Quando il sole si sveglia</i>, però enlloc figura el nom del traductor per fer-li la consulta.</div>
sferhttp://www.blogger.com/profile/08181816335244369797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24600514.post-25362411604058475292020-10-16T10:00:00.027+02:002020-10-16T10:00:03.656+02:00Tu voldries ser el meu avi?<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8Ptw5LdX0staz7_pqNHNXJmuO4lrkVBlrluS6Kqg5jFOpTjp3OdlAtNr4z1JxYtPc4dL4JzivHsTMdmcVacl0pz8UZoZ96-eSgD9bXtkbAwqoIc8-5P7yTG-bI9ndtiHHxVVU1Q/s237/voldriesserelmeuavi.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="206" data-original-width="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8Ptw5LdX0staz7_pqNHNXJmuO4lrkVBlrluS6Kqg5jFOpTjp3OdlAtNr4z1JxYtPc4dL4JzivHsTMdmcVacl0pz8UZoZ96-eSgD9bXtkbAwqoIc8-5P7yTG-bI9ndtiHHxVVU1Q/s237/voldriesserelmeuavi.jpg" /></a>FITXA <br />
===== <br />
Títol: Tu voldries ser el meu avi?<br />
Autor: Mar Font Cortadelles<br />
Il·lustració: Mercè López<span> </span><br />
Edició: Animallibres, 2019<br />
Edat: a partir de 10 anys<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5261403820546866466" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGK6rpNn6AWGVD1WVGgI5sUpb0Jml1AhqycZx61c0hxEQteDEItJEyczd7EqyZ02dHAdJaKQ_MfbXbc4FEcOb08MzT8My0lj7uoDHCPqLdhW-5gxRoDBonSDkiZlPpa9tdccLGHg/s400/4de4.gif" /><br />
<br />
RESSENYA<br />
=========<br /><div style="text-align: right;"><i>Potser no és bo amagar el que ens preocupa. </i></div><div style="text-align: right;"><i>Potser és millor dir el que pensem i sentim. </i></div><div><br /></div><div>Us recomano una lectura que recorda la importància dels vincles interpersonals establerts per amor, que no han de coincidir necessàriament amb els de sang. </div><div><br /></div><div><b><i>Tu voldries ser el meu avi? </i></b>és una lectura amable que posa en valor la importància de perseguir els teus somnis, sense aturar-te davant les dificultats, si ho desitges, intenta-ho. No defalleixis si a al primer intent no te’n surts. Torna-hi. Torna-hi sempre, fins a aconseguir-ho. </div><div><br /></div><div>Trobo que aquest és, sens dubte, un molt bon missatge per transmetre als infants. Fer-ho, a més, a través d’un personatge tan entranyable com és en Pol, resulta molt fàcil, ja que l’autora ha aconseguit dotar-lo d’una vida plena. El nen se sent trist i enfadat per no tenir més família que la mare, malgrat que ella es desviu per fer que el seu fill tingui tot el que necessita i, també alguna sorpresa, de tant en tant. El fet de no tenir pare fa que se senti diferent a la resta i, arran d’un treball per l’escola s’empesca una enginyosa manera de trobar un avi: posar un anunci. Una cerca que no resultarà senzilla però sí d’allò més interessant. </div><div><br /></div><div>La pirateria és una passió que marca la vida del protagonista, al llarg de la lectura apareixen múltiples referències marineres, com ara el quadern de bitàcola on escriu els seus pensaments. Penso que això pot donar molt de joc a l’aula, després de la lectura. Un altre punt que pot facilitar molt allargar la vida d’aquest llibre després d’haver-lo llegit, és la bonica complicitat d'una mestra amb els seus alumnes, que queda magníficament reflectida amb la Catalina. Seria fantàstic que els lectors d’aquestes pàgines comptin amb una figura tan implicada com ella a les seves escoles! </div><div><br /></div><div>Però encara més important que això, aquest llibre parla de la màgica relació que tot sovint s’estableix entre avis i nets. Uns lligams inter generacionals preciosos que alimenten l’ànima d’uns i altres. Vincles d’amor que regalen experiència i innocència, veterania i curiositat. </div><div><br /></div><div>I no voldria deixar d'esmentar les delicioses il·lustracions de Mercè López que acompanyen el text. Amb el seu estil inconfusible, l'artista ha sabut captar els matisos que l'autora ha imprès en el personatges per a dibuixar-los tal com apareixerien al teu cap, amb una riquesa de detalls, aparentment senzilla, però decididament elaborada. </div><div><br /></div><div><a href="https://animallibres.cat/tl_files/pdfs/fragments/9788417599089_FR.pdf" target="_blank">Llegeix les primeres pàgines aquí</a>!</div>sferhttp://www.blogger.com/profile/08181816335244369797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24600514.post-51200699467213413662020-10-15T10:00:00.000+02:002020-10-15T10:00:04.383+02:00Deu mascotes i un drac<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBiloYrhp6ODTvy-G3X-TChVeLqVcTmBHLn0AYF0shuki6a_hFTHoEUdj_YA_3Jyo6GSMMUuYyAQZwcoDL9tn_mUK7DtqY9t11zgiYsNsWm9MiM5lckHoZDJxDyXJtPlW6L0JkLQ/s225/deumascotes.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="206" data-original-width="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBiloYrhp6ODTvy-G3X-TChVeLqVcTmBHLn0AYF0shuki6a_hFTHoEUdj_YA_3Jyo6GSMMUuYyAQZwcoDL9tn_mUK7DtqY9t11zgiYsNsWm9MiM5lckHoZDJxDyXJtPlW6L0JkLQ/s225/deumascotes.jpg" /></a>FITXA <br />
===== <br />
Títol: Deu mascotes i un drac<br />
Autor: Ricard Ruiz Garzón<br />Traducció: Manuel Ortega<br />
Edició: Edebé 2019<br />
Edat: a partir de 8 anys <br />
Temàtica: amistat, dispositius electrònics, detectius, mascotes<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5261403820332968610" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFr7RJdYtNHjP6sAZ33sT2RNuRU-Kc0U9GAem4RrnOtnBqJvqgf81k_Qnt65hYXTWYwwPLbM3LvNhV66VLhxdsMghsgUADX43xIm1LCCKcB1Q1XFkhrkyiPQjA91S21ghvnXk7SQ/s400/3de4.gif" /> <div><br /></div><div>RESSENYA<br />
=========<br />
</div><div><p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA"><a href="https://www.escriptors.cat/autors/ruizgarzonr" target="_blank">Ricard Ruiz Garzón</a> és un escriptor que val molt
la pena conèixer és l'autor de la meravellosa <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La immortal</i>, editada per Edebé i merescudament premiada, un llibre
interessant, ben estructurat, sorprenent i que et deixa al paladar el gust
d’haver tastat una bona història. Així que vaig agafar el llibre amb molta
expectativa, s’ha de dir.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA">L’edat a la que s’adreça en aquest nou llibre és
força menor. En<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aquesta ocasió Ricard
Ruiz Garzón ens sorprèn amb una història de detectius narrada íntegrament en
forma de diàleg. Es tracta d'una novel·la negra, la història d'una investigació
policial amb traces de misteri i d'humor. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA">La doctora Espinosa és una metgessa que ha desaparegut
misteriosament. L'encarregat de resoldre el cas és l'inspector Gecko, un
llangardaix, que prendrà declaració a 10 individus, sospitosos d'haver
intervingut en aquest afer o si més no personatges que poden aportar certa llum
al cas. La trama es desenvolupa a la mateixa consulta de la doctora Espinosa per
on van desfilant els deu testimonis, víctimes dels abusos dels seus amos: una
tortuga, la Vera Turtle, un conillet d'índies que se sent abandonat, en Guinea
Phil, un gat vanitós, en Tony Cat, un ànec d’acció<a name="_GoBack"></a>, el
general Mac, un peix pallasso, l’Ed Fish, una intrigant aranya, l’Agatha, un
avorrit gos carlí, en War Dog, un lloro estressat, la miss Emily Parrot i una
parella d'esquirols, els Rogers. Amb cadascuna de les intervencions anirem
fent-nos una imatge d’allò que ha succeït.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA">La utilització del diàleg permet a Ricard Ruiz
Garzón fer un exercici de desenvolupament de 10 personalitats d’animals,
humanitzats és clar, però amb característiques, marcadament caricaturesques, de
cadascuna de les espècies. El guió s'acompanya amb el recurs d'una fitxa
descriptiva on es desvetlla l’espècie de la que forma part l’animal enquestat, el
diagnòstic recomanat per la dra. i el tractament que va proposar per cadascuna
de les dolences dels seus pacients. Tant si aquests informes formen part de
l'enquesta de la investigació, com si es tracta de l'informe d'arxiu de la
doctora, potser hauria estat bé que agafés un format de llibreta o arxiu, una
trama del paper que afavorís a fer la lectura més immersiva. Així mateix, es
troba a faltar algun element de misteri que convidi a interactuar amb el lector
i enriqueixi d'aquesta manera el paper de detectiu de l'inspector. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA">Trobem referències literàries a l’Agatha Christie
i al gran Roald Dahl, d'altres de cinematogràfiques actuals com la pel·lícula
de Zootropolis o televisives com per exemple l’OT, també trobarem una llarga
llista de dispositius electrònics i una crítica a l’abús del seu ús. Aquestes
mencions fan el relat més proper a l’època actual del lector i li donen un punt
d’humor, en ser moltes d’elles adaptacions a aquest mon animal humanitzat. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA">Pel que fa al format trobem una lletra clara amb
un bon contrast i marges generosos. La il·lustració de la coberta, obra de Manuel
Ortega, ens presenta el tema i el protagonista investigador i les
il·lustracions de l'interior ens ajuden a posar context i rostre als diferents
personatges de la història. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA">Un llibre entretingut, una lectura a base de
diàleg, uns personatges ben construïts i una bona trama, això si, la posada en
escena final és poc consistent i el guió final no es desenvolupa de forma espectacular
(o potser és que una ha estat gran lectora d’Agatha Christie i esperava un
final de vertigen). De totes maneres, un bon llibre.</span></p></div>sferhttp://www.blogger.com/profile/08181816335244369797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-24600514.post-82890221273009613222020-10-14T10:00:00.001+02:002020-10-14T10:00:05.932+02:00El camí de la muntanya<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZue7TKXuRR3JKRfjILy06slZTMoSy5fRL81LRls5TrQs3F1w6iTS0hVg1pnZYFXPUe1LzxJu_jVKmrprkSX6eYl-AP7rpAEhJkBLEfR55MzlbR62XnNhcXg4hZ3iD7DWr8K-uYA/s194/camimuntanya.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="206" data-original-width="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZue7TKXuRR3JKRfjILy06slZTMoSy5fRL81LRls5TrQs3F1w6iTS0hVg1pnZYFXPUe1LzxJu_jVKmrprkSX6eYl-AP7rpAEhJkBLEfR55MzlbR62XnNhcXg4hZ3iD7DWr8K-uYA/s194/camimuntanya.jpg" /></a>FITXA <br />
===== <br />
Títol: El camí de la muntanya<br />
Autora i il·lustradora: Marianne Dubuc<br />
Traducció: Francesc Martínez<br />
Edició: Joventut, 2019<br /><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5261403820546866466" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGK6rpNn6AWGVD1WVGgI5sUpb0Jml1AhqycZx61c0hxEQteDEItJEyczd7EqyZ02dHAdJaKQ_MfbXbc4FEcOb08MzT8My0lj7uoDHCPqLdhW-5gxRoDBonSDkiZlPpa9tdccLGHg/s400/4de4.gif" /><br />
<br />
RESSENYA<br />
=========<br />
Un preciós àlbum sobre l’amistat, el fer amics, compartir i ajudar-se amb les petites coses de cada dia, un àlbum que posa en evidèn-
cia i endreça la necessitat imperiosa dels homes de socialitzar-se
i establir relacions i amistats sinceres, sanes i sense esperar ni
voler establir prioritats o descontentaments...sferhttp://www.blogger.com/profile/08181816335244369797noreply@blogger.com0