Todos menos uno

FITXA
=====
Títol: Todos menos uno
Autor: Éric Battut
Il·lustrador: Éric Battut
Edició: Libros del Zorro Rojo, 2011
Edat: de 4 a 8
Temàtica:


RESSENYA
=========
Atrevir-se a ser diferent té un alt cost, però també una gran recompensa. Això és el que descobreix un petit pèsol quan decideix recórrer el món. Així, cada nova passa del seu viatge es converteix en una etapa de creixement. Tot i això, el valor del relat no es troba en el viatge. Éric Battut depara el millor per al final. Un desenllaç inesperat que traurà als lectors més d’un color.

La història és tan senzilla com complexa, en un jardí creixia una planta de pèsols. S’assemblaven els uns als altres i vivien tranquil•lament. Tots menys un. Hi havia un pèsol que no volia ser com la resta.

Estem davant d’un d’aquells contes perfectes per tractar amb els nens les diferències entre les persones. Allò que és evident: ‘No tots som ni hem de ser iguals i tampoc cal que pensem de la mateixa manera’ o molt més simple ‘En la varietat hi ha el bon gust’ moltes vegades genera conflictes entre els infants que amb llibres com aquest es poden tractar de forma amena, dolça i divertida. I no penseu que per això cal descartar-lo com a conte per explicar per simple entreteniment, tot al contrari, és una bonica i breu història il•lustrada amb formes suaus i colors vius en la mateixa línia de sensibilitat que el text, on ens apareixen personatges que captaran l’atenció dels nens i els faran riure.


El nom d’aquest consagrat autor francès a la portada, multipremiat amb els guardons més prestigiosos de la literatura infantil, autor entre d’altres de Els nens no volen la guerra, El secreto i El gato que sonríe esdevé ja un aval d’aquest títol, que un cop has passat totes les pàgines confirma el que imaginaves, és un magnífic àlbum, sensible, tendre i divertit, molt recomanable per a nens i nenes.

(Sílvia Cantos)

***

En una família de pèsols la vida passa amb tranquil•litat. Els petits pèsols són feliços i es limiten a gaudir del sol, el bon temps i fer llargues becaines a les seves fulles però un d’ells no és tan feliç perquè vol conèixer món, volia ser diferent no tenia intenció de passar la resta de la seva curta vida en una beina sense fer res.

Ell vol ser diferent, vol conèixer i semblar-se a altres plantes, animals... i decideix sortir del seu refugi i emprendre una nova aventura. En aquest viatge coneixerà animals molts diferents dels que copiarà aquelles coses que més li agraden de cadascun: els colors, el color del pelatge...

A la seva tornada a la pesolera tots riuen d’ell pel seu aspecte estrafolari però el petit pèsol no en fa gaire cas, ell sabia que mantenia la seva essència, no deixava de ser una llavor.

Temps després aquesta llavor va donar els seus fruit que, com no podia ser d’una altra manera, no eren gaire corrents...

Una història molt interessant per la seva temàtica. L’acceptació de la diferència i del respecte envers els altres són temes importants i, de vegades difícils de tractar. Aquesta història pot ser una bona excusa per obrir una conversa i a partir d’aquesta metàfora poder tractar temes de gran profunditat.

A nivell d’il•lustració poc més cal afegir quan parlem d’Eric Battut, il•lustrador molt reconegut a nivell internacional que amb els seus personatges senzills, agradables, simples ens transmeten un munt de sensacions. Unes pàgines netes que ens “obliguen” a centrar-nos i fixar-nos en els protagonistes de la història.

(Albert Correa)

1 comentario:

berta bocado dijo...

d'aquest llibre em va agradar el fet que d'entrada els pèsols són tots iguals i just un d'ells vol ser diferent.
Normalment aquests contes comencen amb un conill que té l'orella torta, un nen que té els peus grossos, etc. o un elefant que és de molts colors... i el què cal és entendre que no passa res.

Potser l'únic que coneixia que parlava de la diferència a partir de la igualtat "física" era el llibre de Neus Moscada Dues rodones idèntiques. Sd.