Regaliz

FITXA
=====
Títol: Regaliz
Autor: Sylvia Van Ommen
Il·lustrador: -
Edició: Kókinos, 2005
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica: mort

RESSENYA
=========
Tot i que no és nou, acabo de descobrir aquesta petita joia que crec que val la pena destacar. M’arriba just després d’haver llegit el llibre de Lóguez ¿Cómo es posible? i que per tant, havia reflexionat sobre el tema de la mort en els llibres per a infants. (Encara que Regaliz és un d’aquells llibres que no té edat.) Regaliz parla de la mort però per sobre de tot de l’amistat que trascendeix al més enllà. Un gat i un conill dialoguen mentre estan de picnic i es plantegen si valdria la pena quedar en algun lloc concret del cel perquè així un cop es morin podran continuar fent picnics.

M’agrada el contrast de la senzillesa del traç de la il·lustració i la senzillesa del text amb la profunditat del missatge. I m’agrada el contrast que fa amb el picnic, la llimonada i la regalèssia amb els telèfons mòbils, les motxilles de moda que porten els protagonistes i les grans superfícies. Crec que és important per normalitzar la literatura infantil que tinguem molts llibres que toquin els mateixos temes però des de prespectives diferents i ara, amb aquest, afegim un llibre que parla de la mort sense presses ni pors. Un altre visió a afegir a La mort d’en Tim de Cruïlla, o al No és fàcil petit esquirol de Kalandraka.

(Glòria Gorchs)

El otro lado

FITXA
=====
Títol: El otro lado
Autor: Banyai, Istvan
Il·lustrador: -
Edició: Fondo de Cultura Económica, 2005
Edat: de 8 a 10 anys
Temàtica: -

RESSENYA
=========
El primer que ens ve al cap quan llegim el nom d’aquest autor és el seu llibre Zoom, una meravella que ha quedat com a referent de llibre mut que aconsegueix una seqüenciació visual perfecta.

Aquesta vegada la proposta torna a ser agosarada i original. Què hi ha a l’altre costat? A l’altra costat de què? Doncs d’una entrada de metro, o de la platea del teatre, o de de la finestra d’un avió... Cada pàgina planteja aquest joc, és a dir, una mateixa escena vista des del cantó contrari: en els exemples anteriors miraríem ara el revers de la situació: des de la sortida del metro, des de l’escenari mirant a platea o des d’una platja veient com passa un avió.

En una primera lectura la veritat és que et perds. En una segona agafes la idea i comences a lligar caps. En una tercera veus que fins i tot algunes de les escenes tenen certa relació o que fins i tot alguns dels personatges es repeteixen. En una cinquena lectura penses que se t’escapen coses perquè no tot acaba d’encaixar i … jo m’he quedat en aquest punt. No acabo de trobar al llibre la perfecció de Zoom, però penso que potser si algú en fa set, vuit o nou lectures acabarà per trobar la peça que a mi em balla.

(Glòria Gorchs)

Yo, el lobo y las galletas (de chocolate)

FITXA
=====
Títol: Yo, el lobo y las galletas (de chocolate)
Autor: Perret, Delphine
Il·lustrador: -
Edició: Kókinos, 2006
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica: -

RESSENYA
=========
Què pots fer si ets un llop amb problemes d’autoestima i penses que ja no fas por a ningú? Per sort, el gran llop Bernardo ha anat a parar a casa d’un nen que l’ajudarà a tornar a ser el que era abans.

Es tracta d’un llibre ben editat, en format apaisat, que tot i tenir un argument general, avança per mitjà de gags que ocupen una o dues planes. Podem parlar d’una història gràfica, gairebé en vinyetes, on el text és mínim i la força del llibre recau en el poder de les imatges. La il·lustració és a llapis i es centra en les dues figures protagonistes: el nen i el llop. No busca crear ambients, al contrari, l’autor pretén transmetre tot el què senten els personatges a partir de la mínima expressió, amb tant sols unes línies i unes taques. I ho aconsegueix de sobres.

Es tracta d’una petita obra d’art que m’ha fet pensar, pel què fa a tècnica, amb les il·lustracions de Gabrielle Vincent a Un dia, un gos, encara que ella seguia una via més documental i en aquest cas, Perret, té una clara intenció còmica.

(Glòria Gorchs)

Més informació sobre aquest llibre aquí.

L'oncle Bin Floren

FITXA
=====
Títol: L’oncle Bin Floren
Autor: Olaizola, J. M.
Il·lustrador: -
Edició: Barcelona: La Galera, 2006
Edat: de 8 a 10 anys
Temàtica: -

RESSENYA
=========
En veritat l’oncle Bin Floren és l’oncle Florentí, un oncle dels més normals… com a mínim ho era abans de caure per les escales i patir una estranya transformació. Quan es va veure amb el cap embenat, es va imaginar que allò era un turbant i va començar a explicar històries inventades als seus nebots.

Aquest és el plantejament inicial i el fil argumental d’aquest llibre, encara que el cos principal de l’obra és en veritat la història que explica l’oncle: la història d’un califa que passejant d’incògnit descobreix que el seu poble no l’aprecia gaire. El relat es va complicant i com en les històries de les mil i una nits, un fet porta a un altre i una història n’amaga una altra. A poc a poc es va descabdellant la intriga que envolta al califa i entremig, els nebots de l’oncle Bin Floren procuren que no es desfaci el turbant perquè saben prou bé que sense ell, les històries s’acabaran.

El cert és que el plantejament estructural és molt còmic, molt més que no pas el cos central del llibre i això potser decepcionarà a algun lector que tingui ganes de riure amb l’oncle o que s’hagi pensat que tota la història té el to humorístic del principi. Però el fet no és greu perquè la història del califa, tot i que d’un altre to, és molt bona, ben escrita i amb prou intriga com per fer-te avançar fins al final.

(Glòria Gorchs)

La tuneladora

FITXA
=====
Títol: La tuneladora
Autor: Fernando Lalana
Il·lustrador: -
Edició: Editorial Bambú, sello de Editorial Casals, S. A. (Barcelona, 2006) – http://www.editorialbambu.com/
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: novel·la juvenil d'intriga policíaca

RESSENYA
=========
Fernando Lalana retoma en La tuneladora como personaje protagonista a Fermín Escartín, que ya había protagonizado otras de sus novelas. Ex-profesor universitario, Fermín se dedica ahora, con más pena que gloria, a ejercer de detective privado. La tuneladora se inicia con la visita a Fermín de los padres de Andrés Olmedo, preocupados por la desaparición de su hijo. El cómico comienzo de la novela da paso a las investigaciones de Fermín, con su característica ironía, para intentar resolver el caso. Andrés Olmedo, ingeniero industrial, trabaja para una empresa de obras y construcciones, concretamente al mando de la máquina que da título a la novela, a la que él llama “la bestia” y que, según las versiones oficiales, fue desmantelada al finalizar las obras del metro de Zaragoza – ciudad donde se desarrolla la acción – unos días antes de la desaparición de Andrés. Fermín tendrá que ir desgranando los hechos y separando mentiras de verdades. Para ello contará con la ayuda de Marino Espuertas, radioaficionado y compañero de trabajo del desaparecido Andrés. Alrededor de este triángulo se irá tejiendo la trama de esta intriga policíaca, a la que se irán sumando un elenco de pintorescos secundarios y una subtrama con tintes sobrenaturales que pondrán un punto de terror y que quedará resuelta, como la trama principal, al finalizar la novela. Una historia atractiva, que sabe mantener el misterio hasta el último momento, y que los jóvenes leerán de una sentada.

Para finalizar, sólo nos falta felicitar a Miquel Puig por el diseño de la colección Exit, que aporta una imagen diferente a la que estamos acostumbrados a ver en colecciones de literatura juvenil.

(Sfer)

Dents, cues i tentacles: un llibre d’animals per a comptar.

FITXA
=====
Títol: Dents, cues i tentacles: un llibre d’animals per a comptar.
Autor: Christopher Wormell.
Il·lustrador: Christopher Wormell.
Edició: Editorial Juventud (Barcelona, 2006) – http://www.editorialjuventud.es/
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica: Aprendre a comptar

RESSENYA
=========
Efectivament, el títol d’aquest àlbum no ens enganya. Ens trobem davant d’un llibre on els infants comptaran de l’1 al 20, tot fixant-se en les il·lustracions d’animals de l’autor. És, però, un àlbum molt atractiu per tres motius que tot seguit explicarem. Primer de tot, la cuidada edició d’aquest llibre: l’enquadernació en tela i el paper setinat fan d’aquest àlbum un veritable plaer pels sentits. En segon lloc, les il·lustracions de Wormell són petites obres d’art. Wormell, que va ser guardonat el 1991 amb el Premi d’Il·lustració a la Fira Internacional del Llibre Infantil de Bolonya, combina en els seus dibuixos allò que mostra i allò que vol deixar amagat, fent servir com a elements primordials l’ombra i el color negre, en pinzellades gruixudes i decidides. Finalment, l’atractiu d’aquest llibre es troba també en el repte que suposa pels infants comptar els elements (dents de cocodril, ratlles de zebra, bigotis de peix, segments d’eruga, etc.) que l’autor ens proposa: no és pas una tasca fàcil, especialment a mesura que el nombre d’elements a comptar augmenta. Els més petits gaudiran buscant en les il·lustracions totes les parts sense deixar-se cap ni una. Pels més curiosos, l’àlbum també inclou al final textos on s’expliquen detalls dels animals retratats, uns més coneguts que d’altres. En definitiva, una petita joia per compartir en família.

(Sfer)

Xocolata

FITXA
=====
Títol: Xocolata
Autor: Marisa Núñez
Il·lustrador: Helga Bansch
Edició: OQO (Pontevedra, 2006) – http://www.oqo.es/
Edat: de 0 a 5 anys
Temàtica: -

RESSENYA
=========
La Xocolata del títol és una hipopòtam que viu tranquil·lament a la llacuna fins que un dia s’assabenta que a la ciutat existeix una casa de banys estupenda, i decideix marxar per provar aquesta nova experiència. Pel camí, haurà d’anar-se adaptant a la vida de ciutat: haurà de comprar-se roba i sabates i dinar en un restaurant, comprarà un conte per al seu amic Teòfil en una llibreria i dormirà en un hotel. Tot i que totes les experiències resulten positives, també tenen un punt negatiu: la camisa de dormir li ve curta, la banyera de la casa de banys és petita, el menjar una mica car, el llit de l’hotel massa tou... En tornar a la llacuna, on l’esperen els seus amics, la Xocolata se n’adonarà que aquell “era el millor bany del món”.

Una història molt senzilla, que incorpora en el seu text alguns versos rimats, i que, amb les seves il·lustracions figuratives faran les delícies dels més petits lectors.

(Sfer)

Un parc de paper a l'abril

FITXA
=====
Títol: Un parc de paper a l’abril
Autor: Júlia Villaescusa
Il·lustrador: Eva Garcés
Edició: Tàndem Edicions (València, 2006 – http://www.tandemedicions.net/
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica: Sant Jordi (diada de la rosa i el llibre)

RESSENYA
=========
Aquest àlbum de petit format ens explica, amb la veu d’un narrador que intuïm infantil, la història d’un parc on els arbres, un dia a l’any, donen uns fruits “especials”, diferents dels habituals. Acompanyat d’unes il·lustracions de colors vius i originals perspectives, a cada pàgina el text ens presenta un arbre i el fruit especial que produeix durant aquell dia: l’arbocer fa embarbussaments, l’alzina redolins, la palmera contes exòtics, el magrener poemes, i així tot un seguit d’arbres que donen fruits relacionats amb la lectura.

“El parc es converteix així en una gran biblioteca de somnis”, diu el text, un dia a l’any; un dia que, tot i que no arriba a fer-se explícit en cap moment, els infants associaran a la diada de Sant Jordi (la pista del títol ressoldrà qualsevol dubte que pogués quedar).

Un text poètic i unes il·lustracions imaginatives que esdevenen una endevinalla per despertar l’interès dels menuts per la diada de la rosa i el llibre.

(Sfer)

El portal del cuervo

FITXA
=====

Títol: El portal del cuervo
Text: Anthony Horowitz
Il·lustracions: -
Edició: Salamandra, 2006
Edat: A partir de 12
Temàtica: Novel·la d’aventures

RESSENYA
========
En Matt és un noi orfe que no ha tingut gaire sort en la vida. Enxampat per la policia a l’escenari d’un robatori i amb un fals testimoni que l’acusa, és condemnat a passar un temps en una granja de Yorkshire, a l’empara d’un nou programa del govern. Allà descobrirà molt ràpidament que no tot és el que sembla. Però, quan els teus veïns no tenen res a envejar a les bruixes dels contes, per molt que tractis de fugir, els camins sempre et faran tornar al lloc d’on voldries escapar amb totes les teves forces.Es pot unir el món clàssic de la fantasia i el món modern? Això és el que sembla que s’ha preguntat l’autor d’aquest llibre, que barreja situacions que els sonaran als habituals de la fantasia, amb conceptes i ambients moderns. I, encara que la idea al principi resulti estranya, l’estil de l’Anthony Horowitz resulta tan amè que, trobar-se combinats el Bosc Vell de Tolkien amb centrals nuclears, no molestarà als amants de la fantasia pura.

(Enhac)

Imagina un día

FITXA
=====

Títol: Imagina un día
Text: Sarah L. Thomson
Il·lustracions: Rob Gonsalves
Edició: Editorial Juventud, 2006
Edat: 8 - …
Temàtica: Llibre il·lustrat

RESSENYA
========
Llibre d’il·lustracions molt en la línia del treball d'autors de l’alçada de M. C. Escher o, fins i tot, René Magritte.Només obrir el llibre ja ens colpeja directament el fort impacte visual de l'obra de Rob Gonsalves, que destaca sobre el text amb una força tremenda. Perfecte per introduir-se en el món del surrealisme o només gaudir una estona mirant móns impossibles.

(Enhac)

En Pinxo, en Timbal i la Guineta

FITXA
=====
Títol: En Pinxo, en Timbal i la Guineta
Autor: Brigitte Luciani
Il·lustrador: Eve Tharlet
Edició: RBA, col. La Magrana, 2006
Edat: 6 a 8 anys
Temàtica: Còmic - Convivència

RESSENYA
=========
En Pinxo i en Timbal són dos teixonets que un vespre, a l’hora de sopar, reben la visita inesperada de la Guineta i la seva mare: dos guineus sensesostre. Des d’un primer moment els petits del cau s’adonen de que portar-se bé entre tots ells serà una feina difícil. Sobretot quan els seus pares no veuen amb els mateixos ulls les diferències dels seus fills, i ja han decidit, pel seu compte, de viure tots junts.
Així comencen les aventures dels petits teixons i la petita guineu, que comencen per tractar de convèncer als seus pares de que no és una bona idea compartir cau amb altres famílies i terminen per adonar-se de que no hi havien tantes diferències i que tots podem conviure i portar-nos bé amb els altres.A mig camí entre el còmic i la il·lustració, aquest és un llibre del qual gaudiran els petits de la casa i els ajudarà a enfrontar-se als nous models de convivència familiar.

(Enhac)

Leos

FITXA
=====
Títol: Leos
Autor: Peter H. Reynolds
Il·lustrador: Peter H. Reynolds
Edició: Barcelona: Serres
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica: -

RESSENYA
=========
L’anglès Peter Reynolds, el creador de “El punto” i “Casi” és l’autor i il·lustrador d’aquest albúm simpàtic sobre el temps i la necessitat de voler sempre fer més i no arribar-hi.
Com que en Leo no aconsegueix fer tot el que s’ha proposat, perquè li falta el temps, està pensant que necessita un ajudant. Quan es presenta un segon Leo per ajudar-li, que sembla ser la seva còpia, resulta que la feina creix en lloc de disminuir de manera que arriba un tercer Leo, un quart, un cinquè etc. Al final hi ha 10 Leos treballant dia i nit sense poder acabar mai.
El primer Leo està tan esgotat que s’escapa per fer la migdiada.. Després d’un somni meravellós es desperta i per fi coneix la solució del seu problema:
fer menys per tenir temps per somiar. Poc a poc els altres Leos desapareixen.
Els dibuixos recorden l’estil dels còmics. Amb poques traces l’il·lustrador aconsegueix crear un personatge simpàtic i transmetre un missatge més aviat per a adults que per a nens.

(Monika Klose)

Una canción de Cabo Verde

FITXA
=====
Títol: Una canción de Cabo Verde (sèrie: Las aventuras de Rita)
Autor: Raimon Portell
Il·lustrador: -
Edició: La Galera
Edat: a partir de 12 anys
Temàtica: -

RESSENYA
=========
Treballant en la verema en França la Rita, una noia del Maresme coneix la Tomé, una noia de Cabo Verde. Es fan amigues i la Tomé l’invita a passar les vacances de l’estiu al seu país. La Rita accepta amb entusiasme l’invitació, té moltes ganes de tornar a veure la seva amiga i a més a més vol resoldre l’enigma del germà del seu besavi, el tiet Ton que cap a 1850 va fer-se mariner, va viatjar a Cabo Verde, escala per fer provisions en el llarg viatge a Amèrica. Va sobreviure un atac per un vaixell anglès ,- l’embarcació espanyola portava esclaus- cosa ja prohibida en aquella època.
Després d’haver tornat a casa l’oncle marxa una segona vegada i ja no torna mai més.
Amb el quadern de l’oncle a la motxilla la Rita arriba a Sal, una de les illes de Cabo Verde.
Impressionada per el paisatge i la simpatia de la gent la Rita comença la seva recerca. Coneix alguns descendents dels esclaus que van viatjar amb el tiet, Tomé n’és una.
Sembla que hi ha un tresor a descobrir, i per tant també hi ha alguns lladres que se’n volen aprofitar. Sort del cosí de la Tomé i de l’intuïció de l’àvia!
El llibre està escrit en forma d’ un diari de viatge on la protagonista anota totes les seves impressions. Viatgem amb ella, ens meravellem i ens estranyem davant una cultura tan diferent que la nostra.
Es un relat emocionant, interessant i a més a més s’aprèn un munt de coses sobre la història i la geografia, la societat i la cultura popular de Cabo Verde
Trobo molt aconseguit el fet que el motiu del viatge no és tan sol un interès turístic sinó que la protagonista té un lligam amb el destí del seu viatge.
L’edició és molt bé feta, hi trobem unes fotos meravellosos de l’illa i la seva gent.
que donen ganes d’anar-hi.

(Monika Klose)

L'Home del sac

FITXA
=====
Títol: L'Home del sac
Autor: Josep M. Jové
Il·lustrador: Tha
Edició: Cercle de Lectors i La Galera (Barcelona, 2006) – http://www.cercledelectors.com/ / http://www.editorial-lagalera.com/
Edat: de 8 a 10 anys
Temàtica: -

RESSENYA
=========
“L’home del sac” juga amb aquest personatge que, des de fa generacions, ha vingut espantant els nens en la seva imaginació. I això mateix, la imaginació, juga un paper molt important en aquesta història.

El nen protagonista, del qual no en sabem el nom, viu preocupat per un home que algunes nits deixa un sac davant del casalot esgavellat que hi ha davant de casa seva. No ho pot pas explicar als seus pares que, massa ocupats amb la seva vida d’adults, no poden fer dues coses a l’hora (escoltar-lo i treballar, veure la televisió o fer les feines de casa). El nen aprofitarà l’estada de la seva àvia a casa una nit que els pares han sortit per explicar-li les seves pors i despertar també en ella la imaginació, de la qual gairebé havia oblidat que era capaç. Tots dos, àvia i nét, acompanyats del gos Tou, que jugarà un divertit paper en el desenllaç de la narració, sortiran a investigar què hi ha dins del sac i, per tant, quin secret amaga el personatge del títol. El que pot semblar un final decebedor per la desbordant imaginació dels protagonistes (un final que no revelarem aquí), que es veu frustrada, és en realitat el principi d’altres aventures que àvia i nét estan disposats a viure junts, perquè tots dos, cadascú a la seva manera, han descobert l’emoció del veritable joc d’infants.

Resulta interessant en aquest àlbum com les famílies contemporànies hi apareixen fidelment retractades, no només en el text sinó també en les il·lustracions de gran format d’en Tha, on amb profusió de detalls hi veiem reflectida la societat actual, amb pares constantment ocupats, cases equipades amb les últimes tecnologies i nens que, tot i disposar de tot tipus de joguines, troben a faltar els jocs de debò, aquells que desperten la seva imaginació. La figura de l’àvia juga, en aquest aspecte, un paper clau. No només és qui proporcionarà al nen l’atenció que els seus pares no li poden donar, sinó que el portarà a viure una aventura real, de la qual també ella, sense esperar-ho, en sortirà beneficiada. Les seves reflexions sobre la imaginació i el joc són alhora una experiència pròpia i la verbalització de l’experiència del nen, que de manera molt realista resumeix en una sola frase les seves emocions: “això és molt millor que jugar a la play.”

Com comentàvem, les il·lustracions de Tha reflecteixen, però també alhora aporten elements a la lectura d’aquesta història. Els detallats escenaris, l’ús de les paletes de colors (càlids per les escenes dins de la llar i de freds per les escenes exteriors i noctures, les que aporten el misteri a la narració), la caracterització dels personatges i les accions que els veiem realitzar, tot crea un univers propi que lliga perfectament amb el text de Josep M. Jové, que ha resultat el guanyador del Premi de conte infantil Hospital Sant Joan de Déu 2005, convocat per aquest hospital i les editorials La Galera i Cercle de Lectors.

(Sfer)

Pasito

FITXA
=====
Títol: Pasito
Autor: Simon James
Il·lustrador: Simon James
Edició: Faktoría K de Libros (Vigo, 2006)
Edat: de 0 a 5 anys
Temàtica: -

RESSENYA
=========
Tres patitos hermanos están en medio de un bosque cuando se dan cuenta de que han perdido a su mamá. Juntos, empiezan a caminar buscándola, pero pronto el patito más pequeño no quiere seguir andando: le duelen las patas y está cansado. Su hermano mayor le enseñará un juego, el “paso a paso”, y así, con primero un paso, después otro, y así consecutivamente, el patito pequeño adelantará a sus hermanos y todos juntos conseguirán reencontrarse con su madre.

Una historia sencilla y familiar con la que todos, grandes y pequeños, podrán identificarse, y que transmite, a través de una anécdota, toda una filosofía sobre como afrontar los retos que aparecen en nuestro camino: no importa que nos parezcan inabarcables, o el miedo que nos produzcan. Para superarlos, sólo tenemos que dar el primer paso. Porque, como leemos en la contraportada del libro, “todos los caminos empiezan – y terminan – con un paso.”

Comentar, respecto a las ilustraciones, un estilo nada sobrecargado, con un uso muy efectivo de la línea clara que consigue con pocos trazos una excelente ambientación, tanto de espacios como de personajes. Las ilustraciones nos llamarán la atención por sus colores cálidos, prácticamente monocromos, muy uniformes, que producen un efecto relajante.

(Sfer)

Mares a l'engròs

FITXA
=====
Títol: Mares a l'engrós
Autor: Teresa Durán
Il·lustrador: Quelot
Edició: La Galera (Barcelona, 2006) – http://www.editorial-lagalera.com/
Edat: de 0 a 5 anys
Temàtica: -

RESSENYA
=========
La Galera recupera aquest any 2006 el text que Teresa Duran va publicar ara fa sis anys en la seva col·lecció “Peripècies” amb les il·lustracions de Pep Brocal, en una edició més cuidada i atractiva: format d’àlbum amb tapa dura, ús de diferents tipografies, una distribució més innovadora del text i la imatge, etc. També són noves les il·lustracions, que destaquen pels seus colors vius i brillants i les formes simples, gairebé geomètriques, dels personatges i els escenaris.

El que sí es manté intacte és el text de l’autora. El pare d’en Joan se’l troba un dia plorant en un racó perquè la seva mare li ha renyat. El pare li ofereix una sèrie de mares alternatives que no només no el renyaran, sinó que deixaran que en Joan faci tot allò que ell vulgui: són tres animals del camp, una gallina, una vaca i una guineu. Així, aconsegueix que en Joan, espantat per la idea de tenir com a mare algun d’aquests animals, decideixi quedar-se amb la seva mare de debò.

Un conte tendre i senzill, però que pel seu rerafons quotidià (la mare que ha de renyar el nen per una malifeta i l’enuig del nen), acompanyat de les il·lustracions de Quelot, és ideal pels més petits.

(Sfer)

Encender la noche

FITXA
=====
Títol: Encender la noche
Autor: Ray Bradbury
Il·lustrador: Noemí Villamuza
Edició: Kókinos (2005) – http://www.editorialkokinos.com/
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica: Por de la foscor

RESSENYA
=========
Ray Bradbury va escriure aquest conte, publicat originàriament el 1955, quan la seva dona estava embarassada del seu primer fill, i recordant la seva pròpia por de la foscor quan era petit. Va escriure una història “per preparar els meus fills, encara que sigui poc, pel moment en què la llum deixa de ser-hi i apareix la lluna”. El conte va ser publicat originalment amb il·lustracions que oferien un clar tribut a Escher.

La història en sí és simple: se’ns presenta un nen protagonista a qui no li agrada la nit (no es diu en cap moment que tingui por d’ella; només que no li agrada), i per això mateix li agrada tot el relacionat amb la llum. Tampoc li agraden els interruptors pel què comporten: la possibilitat d’apagar les llums. Això no li permet sortir a jugar amb els altres nens, i sempre el veiem sol i trist. El punt d’inflexió en la història apareix amb l’altra protagonista, una nena anomenada “Oscuridad”. Aquesta nena li ensenyarà al nen (del qual no coneixem el nom) a mirar les coses des d’un altre punt de vista: els interruptors no serveixen per apagar la llum, sinó per encendre la nit, i tot el que de bo porta aquesta amb ella: les estrelles, la lluna i el soroll dels animals. Així, el nen aprèn a estimar la nit igual que havia fet abans amb el dia, i això li permet gaudir no només de tots els elements introduïts abans, sinó també del joc amb els altres nens.

Com veiem, doncs, el missatge és clar i concret (no ens ha de fer por la foscor o la nit perquè també hi ha elements positius en la mateixa), però permet també una lectura més abstracte, que ens ensenya a mirar allò que ens envolta des d’una altra perspectiva, des de posicions diferents, per descobrir que no tot és blanc o negre (bo o dolent), sinó que ambdós elements es barregen, com en el ying i el yang. L’àlbum es pot llegir, doncs, com una crida a intentar entendre allò que és diferent, que a primera vista no ens agrada o ens fa por (sigui això la foscor o qualsevol altre aspecte de la vida). Aquestes dues lectures del text (una òbvia o superficial, i una altra més profunda o abstracta) el fan apropiat per a lectors de totes les edats.

Acompanyen el text les il·lustracions de Noemí Villamuza, fidels a l’estil que ja ha mostrat en altres àlbums com De verdad que no podía. Són dibuixos dels personatges (sobre tot del nen protagonista i de “Oscuridad”), de gran format, i que acompanyen el contingut del text en l’ús de les ombres i els espais en blanc i negre. L’important dels dibuixos no és tant el nivell de detall (els escenaris són gairebé inexistents, i els dibuixos dels personatges tenen un aire d’inacabats, d’esborranys) sinó més aviat la interpretació simbòlica del text (per exemple, en la representació dels interruptors, dels animals de la nit, etc.)

(Sfer)

La cabra ximpleta

FITXA
=====
Títol: La cabra ximpleta
Autor: Pep Bruno
Il·lustrador: Roger Olmos
Edició: OQO Editora (Pontevedra, 2006) – http://www.oqo.es/
Edat: de 0 a 5 anys
Temàtica: -

RESSENYA
=========
L’autor, a la seva plana web, ens explica el següent sobre aquest conte: “[La cabra ximpleta] es el segundo de los álbumes infantiles que conforman una trilogía específica: Cuento para contar mientras se come un huevo frito, La cabra boba [títol castellà de l’àlbum que ens ocupa] y En el corral. Estos tres álbumes comparten personajes comunes, se desarrollan en un mismo ámbito rural, y tienen estructuras internas de marcado tono tradicional.”

Pel que fa a la història, Pep Bruno utilitza una estructura clàssica. El nen protagonista, en Miquel, en la cerca de la seva cabra, es va trobant amb diferents personatges (el cabrer, la tia Júlia, el mestre Valentí...) que no saben on és la cabra, però li donen una idea d’on la pot anar a buscar i un regal per haver-los ajudat en la tasca que estaven fent en aquell moment (buscar la flauta, recollir flors, acabar els comptes...). Al final, en Miquel i el seu avi trobaran la cabra i la recuperaran gràcies als objectes que el protagonista ha anat acumulant en el seu periple en busca de l’animal. És, per tant, una estructura repetitiva, on a més les repeticions en els diàlegs (“Hola, has vist la meva cabra? No, però potser està a...”) estan recalcats tipogràficament amb negreta. Aquesta estructura i l’ús d’una tipografia senzilla, que només es trenca en l’ús de l’onomatopeia de l’animal, fan la història adequada per als primers lectors.

En canvi, les il·lustracions tenen elements que poden atreure també a un lector més avesat. Roger Olmos barreja en les seves il·lustracions el dibuix amb tocs de collage (ús de fotografies antigues). La revista CLIJ descrivia els personatges de Roger Olmos com “poco reales en sus formas, exuberantes, estilo Botero,” i en aquest àlbum es manté fidel al seu estil. Tots els personatges, tot i l’ús de perspectives poc habituals i el toc de surrealisme de les imatges, estan perfectament caracteritzats, i les il·lustracions a més afegeixen elements a la història que ens narra el text: a través del dibuix s’enriqueix el text i s’hi afegeix un toc d’humor, d’intriga i fins i tot de joc metaliterari.

(Sfer)