Las aventuras de la familia Melops

FITXA
=====
Títol: Las aventuras de la familia Melops
Autor: Tomi Ungerer
Il·lustrador: Tomi Ungerer
Edició: Anaya 2008
Edat: Abans dels 5
Temàtica:


RESSENYA
=========
Al 1957 Tomi Ungerer va escriure el seu primer llibre per a infants. Justament era la primera aventura de la família Melops, una família de porquets d’allò més aventurers. Van anar apareixent petites històries amb aquests protagonistes, que als anys 80 va editar Alfaguara en castellà.

Ara, per alegria del seus seguidors, Anaya presenta un volum que agrupa cinc aventures dels Melops: Los Melops construyen un avión, Los Melops en busca del tesoro, Los Melops encuentran petróleo, Los Melops la espeleología, Los Melops celebran la navidad.

Segurament molts de vosaltres ja coneixereu l’autor gràcies a les reedicions de llibres com Els tres bandolers, a càrrec de Kalandraka o Ningún beso para mamá, també reeditat per Anaya.

En les històries dels Melops, no apareix l’humor salvatge i entremaliat d’Ungerer, sinó que es tracta d’històries dolces i entrenyables, plenes de fantasia, al més pur estil del joc infantil. Per entendre’ns, tenen una mica el to de les Històries de ratolins d’Arnold Lobel.

Ambdós llibres tenen en comú que presenten contes curts, fàcils de llegir tan d’estructura com de vocabulari, però alhora, amb molt poder per crear imatges i històries de grans dimensions.

Perquè la família Melops demostra que tot és possible, que hi ha una actitud positiva i optimista de viure la vida i que, cada dia es pot viure una gran aventura. Per sort, sempre ens espera la mare a casa amb un pastís deliciós de maduixa i nata.

El viatge d'en Max

FITXA
=====
Títol: El viatge d'en Max
Autor: David Gauthier
Il·lustrador: Marie Caudry
Edició: Barcelona: Cruïlla, 2008
Edat: a partir de 3 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
El viatge d’en Max és un d’aquells àlbums que vénen a demostrar, per si algú encara ho dubtava, el poder narratiu de la il•lustració. Amb només un petit text a la primera pàgina, els autors en tenen prou per recrear amb imatges un viatge de l’alçada de les grans epopeies clàssiques. El protagonista, en Max, és un curiós infant amb orelles de conill que viu sol en una casa en plena natura. Segons llegim en el seu diari, Max somnia en transformar la seva casa en una caravana per fugir del fred hivern que s’acosta…

Amb aquests pensaments, en Max surt de casa i emprèn un viatge extraordinari, de dimensions oníriques, que serà més o menys real segons la mirada de cada lector. I és que el protagonista s’enfila als arbres, travessa un núvol, navega dalt d’un rai fet d’escorça, es creua amb una família de cèrvols blancs, salva un teixó, corre, salta, s’amaga i finalment s’empesca la manera de fer volar la seva casa fins a un lloc més càlid.

Tot i ser novells en el camp de l’àlbum il•lustrat, l’autor David Gauthier (1976) i la il•lustradora Marie Caudry (1978), ambdós residents a Bordeus, no només demostren un bon domini de l’ofici, sinó que a jutjar per les picades d’ullet, no hi ha dubte que són grans coneixedors de la literatura infantil.

D’entrada opten per un llibre de grans dimensions i una enquadernació a la italiana, que els permet disposar de grans panoràmiques ideals per il•lustrar un viatge. Però per multiplicar encara més l’efecte de moviment, Caudry dibuixa diversos cops els protagonistes en cada pàgina, mostrant-los simultàniament en diferents fases del seu recorregut.

Aquest és un recurs que els lectors més petits han d’aprendre --perquè d’entrada creuen que són personatges diferents--, però que permet als il•lustradors guanyar la batalla al temps i a l’espai apropant-se al món de l’animació.

Pel què fa a les referències literàries, cada lector farà les seves càbales. Alguns han apuntat similituds formals amb l’obra de l’il•lustrador Claude Ponti. Altres han vist en el seu detallisme i en les petites històries paral•leles amagades al llarg del llibre, un clar homenatge als llibres muts de viatges de Mitsumasa Anno. I fins i tot al clàssic de Maurice Sendak, Allà on viuen els monstres.

Per què vivim als afores de la ciutat

FITXA
=====
Títol: Per què vivim als afores de la ciutat
Autor: Peter Stamm
Il·lustrador: Jutta Bauer
Edició: València: Tàndem, 2008
Edat: a partir de 5 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Crisis inmobiliària? Doncs imaginació al poder. Això és el què fan els autors en aquesta mena d’inventari de possibles llocs on viure.

Per Stamm, novel•lista reconegut amb obra traduïda a casa nostra, aquest és el primer llibre per a infants. Per la il•lustradora, en canvi, aquest és un més dels seus petits grans tractats filosòfics.

A Per què vivim als afores de la ciutat, les paraules de l’autor per una banda i les instantànies de la il•lustradora per l’altra, ens conviden a capbussar-nos en l’experiència vital d’una família de tall clàssic --pare, mare, avi i àvia, tres infants i un gat--, que cerca un lloc on sentir-se com a casa.

“Quan vivíem a” és el punt de partida de cada nova situació i qualsevol petit entrebanc, enyorança o decepció d’algun dels membres de la família, és motiu suficient per tancar el paràgraf, passar pàgina i tornar-se a traslladar.
Viure dins el barret del tiet, dins un violí, sota un pont, dalt d’un campanar, a les primeres butaques d’un cine, en un somni, sota el mar, al bosc… són alguns dels espais que descobrim a través de les vivències i sensacions dels personatges. Res d’extraordinari, però al cap i a la fi, tot allò essencial: petites alegries, amistats, drames, pors…

El més interessant de tot plegat, al meu entendre, és la particular visió de la vida que es desprèn del llibre, i que ens mostra els canvis com una cosa positiva i necessària, la futilitat de la possessió material, la força i importància del nucli familiar, i fins i tot, m’atreviria a dir, cert elogi al vagareig.

El pequeño señor Paul

FITXA
=====
Títol: El pequeño señor Paul
Autor: Martin Baltscheit
Il•lustrador: Ulf K
Edició: Madrid: Anaya, 2008
Edat: de 10 a 12 años
Temàtica: històries curtes


RESSENYA
========
“Cuando el pequeño señor Paul todavía era un pequeño señor Paul mucho más pequeño, vivía en un mundo lleno de libros. En casa de sus padres, casi no veías otra cosa. Había libros en el cuarto de estar, en el sótano... ¡incluso en el desván había estanterías llenas de libros! Tantos había, que la gente pensaba que la familia Paul vivía en una biblioteca, y como sobraban, algunos los utilizaban como muebles.”

Así empieza este librito de historias cortas, todas con el señor Paul como protagonista: un señor que, como los niños, todavía no ha perdido la imaginación, la inocencia y la capacidad, al mismo tiempo, de sorprenderse y de aceptar con naturalidad lo asombroso a su alrededor. Libros inverosímiles (con finales diferentes según quien lo lea, que cuentan la vida de aquel que los lee, que crecen en los árboles), personajes imposibles (como el vendedor de habilidades, o el muñeco del semáforo, que cobra vida), y sucesos surrealistas plagan las páginas de este libro, solo apto para aquellos jóvenes que sean capaces de olvidarse por un momento de que están creciendo y deben comportarse ya como adultos, para adultos que disfruten volviendo a la infancia, y para niños con padres amantes de la lectura en voz alta, dispuestos a pasar un buen rato con sus hijos alrededor de un libro.

(Podéis leer otra reseña en Mil matices de gris)

Zara y el librero de Bagdad

FITXA
=====
Títol: Zara y el librero de Bagdad
Autor: Fernando Marías
Il•lustrador: -
Edició: Boadilla del Monte: SM, 2008
Edat: a partir de 12 años
Temàtica: la guerra, l’amor, el record...


RESSENYA
========
Después de ganar el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil el año 2006 por Cielo abajo, Fernando Marías vuelve a tratar el tema de la guerra civil en un libro que, como aquel, sorprende por la seriedad, la madurez y la gravedad con la que se acerca a la trama y a los temas que trata, algo que siempre se agradece cuando se trata de literatura juvenil.

En esta novela, un narrador innombrado (alter ego del propio autor, pues es a su vez escritor y comparte con el autor numerosos puntos de contacto) se ve involucrado en dos historias paralelas relacionadas con conflictos armados. Por un lado, el anciano y enfermo Max reclamará sus servicios como corrector para revisar el manuscrito autobiográfico en el que no solo explica su experiencia de niño durante la guerra civil, sino que también revela las últimas palabras de Antonio Machado en Colliure; por otro, se verá involucrado en el conflicto que afecta a su vecino iraquí Waleed y al hermano gemelo de éste, el librero del título, que ha huído de su Irak natal con su hija Zara para refugiarse en Madrid.

El narrador nos guía a través de las dos historias, enlazando a los protagonistas de ambas en una trama que busca despertar en el lector la conciencia de la brutalidad de la violencia y de la guerra. Una trama que no escatima momentos de gran tensión emocional al lector, que presencia las muertes (más de una) de la novela con un nudo en la garganta. Marías, como ya demostró en Cielo abajo, sabe como tocar la fibra sensible, tanto de jóvenes como de mayores.

Para mi gusto, la historia de Max se extiende demasiado en comparación con la de Waleed (además, le sobra rimbombancia en algunos fragmentos, algún pequeño “engaño” al lector, e incluso toda la trama paralela del asesino de las horas, un psicópata que persigue a la familia del Max niño), pero por lo demás, una gran novela, de las que no se olvidan.

Podéis leed otras reseñas en El blog de Pizca de Papel y en La Tormenta en un Vaso.

Flotante

FITXA
=====
Títol: Flotante
Autor: David Wiesner
Il•lustrador: David Wiesner
Edició: México: Océano, 2007
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
========



David Wiesner, que ya nos demostró de lo que era capaz en su peculiar versión de “Los tres cerditos”, nos trae ahora una historia, muda y que mezcla las ilustraciones a toda página con la narración en forma de viñetas, en la que juega a sorprender al lector con las imágenes que una cámara ha tomado tanto del fondo del mar como de las personas que, antes que el protagonista de esta historia, se toparon con la susodicha cámara fotográfica.

Wiesner se recrea en la creación de un mundo submarino lleno de fantasía. Peces mecánicos, pulpos lectores y peces globo (literalmente), pueblan las fotografías que el niño protagonista observa, anodadado igual que el lector. Pero quizá la última fotografía es la más sorprendente de todas, pues propone un zoom imposible que, con la ayuda de un microscopio, se convertirá en un viaje al pasado.

Un delicioso divertimento, con un hilo argumental casi inexistente, pero narrado (sí, a pesar de la ausencia de palabras) e ilustrado de forma magistral.

Tom y el pájaro

FITXA
=====
Títol: Tom y el pájaro
Autor: Patrick Lenz
Il•lustrador: Patrick Lenz
Edició: Libros del zorro rojo: 2008
Edat: de 6 a 8 años
Temàtica:


RESSENYA
========
Es esta una historia sencilla, que ya se ha contado muchas veces antes, pero en la que lo importante no es el fondo, en este caso, sino la forma. Tom es un niño que en una excursión al mercado de la mano de su padre (o quizá su abuelo) y se enamora de un pájaro que consigue llevarse como regalo a casa. Allí, a pesar de sus muchos cuidados, no puede evitar darse cuenta de la tristeza del ave, que le cuenta de los polluelos que se han quedado solos, esperando quien les lleve comida. Tom, conmovido, decide dejarlo marchar. A cambio, el pájaro visita a nuestro protagonista mientras él duerme para dejarle una pluma en recuerdo de su amistad y de su generosidad.

Lo que tiene de especial esta historia es que consigue transmitir la historia y los sentimientos de ambos protagonistas, Tom y el pájaro, sin usar ni una sola palabra, pues es una historia muda, que utiliza únicamente la imagen, estructurada en forma de narración gráfica (en viñetas) para explicar la historia. Y lo consigue: el amor a primera vista de Tom por el pájaro, la necesidad de poseerlo, la felicidad de estar con él, la tristeza al saber su historia. Y, al mismo tiempo, la desesperación del ave por volver a ser libre para volver con los suyos. El autor juega con las perspectivas (alterna la visión del pájaro con la del niño) y con los planos, y a pesar de la sencillez de las ilustraciones (la cara del protagonista a penas son dos puntos y un par de rayas), como decíamos, Patrick Lenz consigue una gran expresividad.

Una magnífica obra que demuestra la gran variedad de registros que la narración gráfica puede abarcar si quien la utiliza sabe explotar las posibilidades del medio.

La historia de la manzana roja

FITXA
=====
Títol: La historia de la manzana roja
Autor: Jan Lööf
Il•lustrador: Jan Lööf
Edició: Sevilla: Kalandraka, 2008
Edat: de 6 a 8 anys
Temàtica:


RESSENYA
=========
Kalandraka recupera una historia del sueco Jan Lööf publicada originalmente en 1974 y largo tiempo descatalogada en nuestro país. Una historia en la que los lectores tendrán que poner los cinco sentidos, porque las ilustraciones nos muestran más de lo que a primera vista pudiera parecer. Así, los más espabilados descubrirán al ladrón cometiendo el atraco antes de que aparezca en el texto, o entretenerse buscando, en las últimas láminas, a los protagonistas de esta historia de sucesos encadenados (al estilo de “¿Quién ha visto las tijeras?” de Fernando Krahn, que también Kalandraka recuperó de la descatalogación hace unos años).

La única pega: la rotulación de las ilustraciones se ve realmente “de pega”, y es una lástima, porque en la lámina donde aparecen “escuela, bomberos, comisaría, panadería, taller mecánico”, la tipografía salta a la vista que no es la original y rompe totalmente con la estética del dibujo.

Diari del Greg: un pringat total

FITXA
=====
Títol: Diari del Greg: un pringat total.
Text: Jeff Kinney.
Il•lustracions: Jeff Kinney.
Edició: Editorial Empúries, 2008.
Edat: A partir de 10 anys.
Temàtica: Diari d’un adolescent.


RESSENYA
=========
Al Greg l’han regalat un diari dietari i ha decidit escriure sobre les seves vivències a la escola, per tal d’estalviar-se feina quan sigui gran i famós i hagi de respondre les preguntes dels periodistes sobre la seva infantesa. A través del seu diari dietari coneixerem la seva família, el seu millor amic, el Rowley, les seves vivències al col•legi, les festes, les patrulles de seguretat de l’escola... en resum, tot el món que envolta a un pre-adolescent dels Estats Units.

Aquest llibre, que ha estat nominat a un bon grapat de premis estrangers, és molt divertit i s’empassa amb gust i d’un cop. L’únic handicap que s’ha de passar és el coneixement que s’ha de tenir de la cultura americana, amb les seves obres de teatre escolar, els seus clubs, les seves eleccions al consell escolar, etc. Res de l’altre món per aquells que hagueu vist qualsevol pel•lícula americana.

Pàgina oficial del llibre.

El libro de las cosas perdidas

FITXA
=====
Títol: El libro de las cosas perdidas.
Text: John Connolly.
Il•lustracions: - .
Edició: Ed. Oniro, 2008.
Edat: A partir de 12 anys.
Temàtica: Aventures.


RESSENYA
=========
Anglaterra, al voltant de 1940. La mare d'en David pateix una greu malaltia que la va derrotant a poc a poc. Quan arriba la fi, en David resta perdut i desconcertat davant la seva absència i la freda relació que manté amb el seu pare. Tot empitjora quan passen els mesos i el pare d'en David troba una nova companya sentimental i arriba un nou germà. És el punt en el que en David decideix refugiar-se en allò que va compartir amb la seva mare durant tant de temps: els llibres; les històries de fades i de prínceps, les que tenen molts i molts anys i han acompanyat a la gent des de sempre, amb petites o grans variacions en els seus arguments, però sempre presents. Les històries que comencen a xiuxiuejar en David quan la llum s’apaga i que ningú més escolta.
Llavors, quan en David se n’adona que això de sentir parlar els llibres no és normal, és quan comencen els problemes. És llavors quan s’obre la porta entre el món de la realitat i el món de les històries i quan entra en escena el terrible home tort.

L’heu de llegir.

Visiteu la pàgina oficial del llibre.

Cerca

FITXA
=====
Títol: Cerca
Autor: Natalia Colombo
Il·lustrador: Natalia Colombo
Edició: Kalandraka, 2008
Edat: de 3 a 6 anys
Temàtica:



RESSENYA
=========

"Cerca" es una fábula sobre la incomunicación, una reflexión poética y profunda sobre las relaciones interpersonales y el individualismo, sobre los deseos y las emociones. Desde el punto de vista literario destaca por su sencillez narrativa y el engranaje interno del relato, que plasma el paralelismo entre las acciones de los protagonistas: un pato y un conejo que viven cerrados en su soledad; en ese sentido, la obra invita al lector a no dar la espalda a los demás, "privándose de la posibilidad de compartir los momentos más simples y felices de la vida", como explica la propia autora.

(Ade Cabo)

Es probable que “Cerca” sea uno de esos libros que, como comentaba una compañera en la última tertulia a raiz de “La tortuga gigante de Galápagos” de Dautremer, nos gustaría a los mayores que les gustara a los niños.
El álbum, de historia absolutamente mínima, es una breve delicia, y trata en un puñado de ilustraciones y unas cuantas frases de las oportunidades desperdiciadas, dejando al lector que imagine la razón por la que no las aprovechamos, a pesar de tenerlas al alcance de la mano.
Me gusta el punto de partida (el señor pato y el señor conejo, que a pesar de que se cruzan cada mañana al ir a trabajar y cada tarde cuando vuelven, nunca se dirigen la palabra), me gusta el ritmo (la sensación de repetición, de monotonía, de que cada día pasa lo mismo), me gustan las ilustraciones (cómo consigue dar expresividad a los personajes a pesar de la sencillez de los rasgos, las texturas y los colores de los fondos), y sobre todo me gusta el final (con esa hipótesis, esa posibilidad, que nos hace cerrar el libro con un suspiro). La pregunta es: ¿les gustará también a los niños?

[Visiten el blog de Natalia Colombo]

(Sfer)

Gallons de taronja

FITXA
=====
Títol: Gallons de taronja
Autor: Legendre, François
Il·lustrador: Legendre, François
Edició: València: Tàndem, 2008
Edat: de 3 a 6 anys
Temàtica: Com explicar la mort a un nen/Relacions amb els avis


RESSENYA
=========
Petra viu en un poble menut, al sud d'Andalusia. Cada matí el seu avi, Pepe Juanito, la desperta oferint-li una taronja acabada de collir. Després la veu anar-se'n cap a l'escola. Cada vesprada l'espera a la plaça del poble, però un dia Petra no el troba assegut al banc de sempre...

Les coses que guarde

FITXA
=====
Títol: Les coses que guarde
Autor: Mónica Gutiérrez Serna
Il·lustrador: Mónica Gutiérrez Serna
Edició: València: Tàndem, 2008
Edat: de 3 a 6 anys
Temàtica: Sentiments


RESSENYA
=========
Les coses que em semblen importants, les vaig posant totes dins del meu cap, però n'hi ha d'altres tan especials que m'estime més guardar-les en un altre lloc…el millor.

Titiritesa

FITXA
=====
Títol: Titiritesa
Autor: Xerardo Quintiá
Il·lustrador: Maurizio A. C. Quarello
Edició: Editora. Pontevedra, 2007
Edat: De 3 a 7 anys
Temàtica: Homosexualitat femenina


RESSENYA
=========
En el reino de Antesdeanteyer vivía la princesa Titiritesa. Lo más le gustaba era comer terrones de azúcar y refocilarse en los charcos, cosa que hacía rabiar a su madre, la reina Mandolina, que soñaba con verla casada. Ella soñaba con explorar el mundo en un caballo azul. Y su padre no soñaba nada: roncaba tumbado boca arriba. Un día que su madre anunció que iba a tener una institutriz que le enseñaría maneras de princesa, ella huyó de casa. En el camino encontró un burro sin nombre. Como ella le regaló el nombre de Bufaldino, aceptó acompañarla.
Y llegaron al reino de Pasadomañana. Su rey, Godofredo, estaba llorando porque el monstruo Paposiete Dumbocado había raptado a su hija Wendolina. Fue a su rescate la princesa con el burro y convenció al monstruo de que se hiciera vegetariano y liberara a la princesa a cambio de aprender a tocar la flauta y un jersey nuevo. E incluso los acompañó hasta el reino de Pasadomañana. En el camino, las dos jóvenes sintieron un airecillo juguetón que les hizo cosquillas en el pensamiento. Durmieron juntas y aquella noche soñaron que volaban a lomos de Bufaldino, que Xan Dacova, el inventor de palabras, les regalaba la palabra que llama a la risa, Trukulutrú, y que se besaban una y otra vez en el Sueño Azul.
Cuando llegaron junto a Godofredo, le dijeron que eran novias y se querían casar. Estando en plena ceremonia de boda, apareció Mandolina, quien, al saber que su hija se iba a casar con otra mujer, cayó siete veces sin sentido. Pero cuando la princesa le chilló a su madre la palabra que llama a la risa, ella empezó a reir. Entonces todos se quedaron contentos.
Y las dos princesas se marcharon a la búsqueda del Sueño Azul a caballo de Bufaldino.
Historia editada en formato álbum con ilustraciones en color a toda página.

Esta obra dirigida a niñ@s de 3 a 7 años (Colección O) y escrita por Xerardo Quintiá e ilustrada por Mauricio A. C. Quarello, aborda la homosexualidad femenina con humor, naturalidad y frescura, tratando el tema con la sensibilidad necesaria para un lector infantil en la educación de la afectividad.